Fins demà!
Fa poc els ha portat en un grup d'alumnes, avui de fet ens visiten, són aquí els estudis i de fet n'hi ha una bona pila.
Estem per aquí una part dintre que podran escoltar en directe i uns altres per la part de fora que també podrem saludar tots ells de l'Institut de Torreforta.
Alumnes i professors, els seus tutors han anat no fa gaire a la localitat de Torre de Montcorvo, això és a Portugal,
i d'aquí a poc també visitaran Polònia, en aquest cas a través d'aquest projecte Comenius.
Doncs saludem la professora, una de les que també formen part d'aquest projecte, la Púrica Gómez.
Púrica, tal, bon dia.
Hola, bon dia.
És així, no? Marxeu a Polònia? Quan marxeu a Polònia?
Sí, sí, marxem a Polònia el mes que ve.
Marxem, encara estem per decidir si marxarem el 20 o el 21, estarem una setmana, ens tornarem a retrobar amb els alumnes que vam conèixer a Torre de Montcorvo
i continuarem amb el nostre projecte.
Recordem, és un projecte Comenius, no Comenius Regió, és Comenius.
No, no, no. És un Comenius, és un projecte multilateral on participa Portugal, participa Polònia, participa Romania i participem nosaltres.
Llavors, la idea és visitar dos països cada any. El projecte dura dos anys, hem començat enguany aquest projecte, hem visitat Portugal i ara anirem a Polònia,
l'any que ve anirem a Romania i visitaran Espanya, visitaran Tarragona.
Vindran, doncs, nois d'aquests diferents països, també aquí a Tarragona, a visitar la ciutat, no?
De què vas? A dir, en què consisteix aquest intercanvi? Què es fa? Treballar conjuntament alguna matèria en concret?
És intercanvi simplement cultural a nivell de...?
No. A veure, la idea és que vam buscar un tema que interessés als quatre països.
Llavors, el nostre tema, com tu has dit, és el meu futur depèn de mi o està a les meves mans.
Llavors, el que volem, tots els instituts, és que els alumnes que passen per l'institut,
a qualsevol dels països participants al projecte, sàpiguen de la importància que té d'aquest pas,
de la importància de la formació i que encara que es digui educació secundària obligatòria,
perquè moltes vegades tenim experiència que passen per l'institut i pensen que, bueno,
és una cosa que s'ha de fer i ja està, però que no té importància per la seva formació
i pel seu futur laboral.
Llavors, el que volem és que siguin conscients que sí que és important per ells i pel seu futur.
Ens acompanyen, com dèiem, una delegació important de l'institut,
uns fora, d'altres dintre de l'estudi.
Tenim aquí la Ariadna, la Sayoa, la Blanca, la Maria Jesús, la Mahassen i la...
Ho he dit bé? No.
Ara et saludem-la.
Mahassen. Ho he dit bé o no? El teu nom. Acosta't el micròfon, si no, no sentirem.
Un micròfon, un micròfon.
Mahassen.
Mahassen. I la que està al teu costat com se diu?
Samira.
Samira. Hola, Samira.
Mira, començo amb vosaltres.
Expliqueu-me com ha anat l'experiència, què vau fer, per exemple, en aquesta ciutat de Portugal,
a Torre de Montcorro. Vosaltres vau anar-hi, a Torre de Montcorro?
Sí.
Explica'm-me com va anar l'experiència.
Us ha anat al teu costat el micròfon, si no, no, no, no, no, no se sentiran, eh?
Va ser una experiència molt bonica i molt inolvidable. Vam conèixer noves amistats,
vam treballar coses que mai havíem fet, vam visitar museus, vam anar al río Duero,
però el millor de tot va ser conèixer la gent.
Però posa't davant el micro, és que si no, no...
Les famílies i tot era increïble.
Sí.
I increïble per què?
És a dir, que què us explicaven aquests nois i noies portuguesos que no...
Dieu-dieu.
Va, una o les dues, eh? És igual, una o l'altra.
O mira, que entri la Maria Jesús.
Andava, Maria Jesús. Bon dia.
La gent del poble era molt tranquil·la, un poble petit, molt tranquil,
la gent es relacionava amb tot, eren molt amables, desventats, sí, humils.
Perquè aquest poble, Purí, en quina part està de Portugal, on el trobaríem?
Està al nord de Portugal.
Torno a Montcorgos, és petit, no?
Sí, és molt petit, però està molt a prop de Salamanca,
perquè està al nord-est de Portugal.
Ells van disfrutar, bueno, tots van disfrutar molt de la companyia,
perquè amb aquests projectes, a part de la feina que han de fer,
perquè la feina la fan durant el curs.
Llavors, les trobades és com si diguéssim el premi i l'exhibició de la feina que han fet.
Llavors, a part d'aquesta feina, el que té molt de valor són les coneixences que fan.
perquè, a nivell personal, coneixen molta gent i llavors es fan uns vincles molt importants.
És a dir, que encara esteu en contacte, via Facebook, via correu electrònic, via carta,
a Sayoa, no?
Sí.
És a dir, amb els amistats que heu fet allà, manteniu el contacte?
Sí, parlem quasi tots els dies, per Facebook, per Skype i Twenty, per tot,
perquè ens hem fet molts amics.
I en el vostre cas, l'estat de Portugal, que destacaria?
Mira, ja esteu a Facebook, per cert.
Si algú veu la fotografia, ja està penjada la fotografia de l'entrevista al Facebook,
on es veu, a més a més, els que estan dintre, els que esteu dintre,
i els que esteu per allà a fora també sortiu al Facebook, eh?
Perquè si vau anar mirant la foto, també la podeu veure de seguida.
El que no surt és aquest noi d'aquí, que ara no...
Passeu-li micròfon perquè ell també ens pugui explicar com ha anat l'experiència.
Hola, com te dius, tu?
Jo em dic Ismael.
Ismael, que no t'havien posat cap micro davant,
i llavors si no et posen un micro, no...
Com ha anat, en el teu cas?
Com vas viure?
L'experiència va ser molt bonica, perquè només en quatre dies vam fer molt bons amics,
que gent desconeguda, a casa de gent desconeguda,
i que ens vam fer molts amics en molt poc temps.
L'últim dia ens vam anar, i tots plorant, tots plorant,
podrien quedar-nos, i va ser tot perfecte, molt bonic.
No es va quedar ningú, no?
Tots vau tornar, no, cap aquí?
Sí, tots.
Digue'm, Blanca, com va anar? Explica'ns.
Va anar molt bé, la gent va ser molt amable, les famílies també,
cada dia solen parlar amb tots.
Això és important, Puri, que mantenen el contacte,
i amb aquells, amb aquells nois i noies que es van veure a Portugal,
també es veuran ara a Polònia, o no?
O ja són altres nois, o també coincidireu tots?
La idea és que tornem a coincidir tots, però això depèn de cada país,
el grup que vulgui portar.
Nosaltres portarem els mateixos, més dos o tres que es van quedar aquí a Tarragona.
Llavors, Portugal, intueixo que portarà el mateix grup d'alumnes,
el que passa és que a Portugal, a Torre de Montcorbo, com que era un poble molt petit,
tenien... el poble es va volcar molt amb el projecte.
Llavors, teníem gent que acollia els nostres alumnes, però que no eren del projecte.
Llavors, alguns d'aquests alumnes i famílies no els veurem a Polònia perquè no estan al projecte.
però, en principi, els hem de veure a gairebé tots.
De Romania, per exemple, encara no coneixem cap alumne.
Llavors, coneixerem alumnes nous de Romania.
Quan vindran aquí a Tarragona, ells, els de Romania o els de Polònia?
Vindran al maig del 2014.
I anirem a Romania, si tot va bé, a l'octubre d'aquest any, del 2013.
I quan vinguin aquí, que els preparareu? Que els de Pallau ja heu pensat? Què fareu?
Sí, sí. És que l'Institut Torreforta no és la primera vegada que fa un projecte com Enius.
Llavors, normalment, quan ens venen a visitar, el que fem és...
Un dia anem a Barcelona, perquè tots volen veure, conèixer la ciutat de Barcelona.
Un altre dia estem a l'Institut, perquè hem de programar activitats,
hi ha feina i tal.
Llavors, un altre dia l'Ajuntament ens ofereix la visita a la Tarragona, a la Tarracorromana.
I en funció dels dies que vinguin, perquè llavors hi ha uns que arriben més aviat,
uns que arriben més tard, la combinació dels avions,
doncs, en principi, la idea és aquesta.
Després què farem? Doncs el que podrem.
El que no voldríem oblidar-me...
Enquera hi ha temps, eh? Tenir deu minuts, eh?
Però digues, digues, així no se s'oblidarà.
És que després se m'oblida.
I ella, no se n'han recordat, i pensava que ho dirien.
Una de les coses que va organitzar l'Institut, amb l'Ajuntament,
va ser una fira medieval.
Resulta que cada dos anys, a Torre de Montcorbo,
fan una fira medieval on s'implica tot el centre
i implica també l'Ajuntament.
L'Ajuntament fa una dotació, dona uns diners,
llavors es llogar, bueno, hauríeu d'haver vist
tot el que es va fer en aquell poble.
Llavors, l'Institut és el que ho organitza,
i la idea és organitzar-ho cada dos anys,
però cap al maig.
I en guany ho hem fet coincidir amb la nostra trobada.
Llavors, el març, l'últim dia,
vam fer la fira medieval, que era preciós,
perquè clar, és un lloc molt bonic, molt petit,
i hauríeu d'haver vist tota l'escola,
els nens petits disfressats de l'època medieval,
bueno, va ser la veritat és que un 10.
També hi ha imatges ara mateix a través de l'internet
d'aquesta fira medieval de la Torre de Montcorbo,
i veig que sí, a més que vols,
és d'aquelles activitats que s'hi evoca tot el poble, no?
Tot el poble, tot el poble.
Perquè, a més a més, fèiem una desfilada pel poble.
Jo i la professora que anàvem acompanyar-nos
ens van oferir també una disfressa,
i llavors ens vam disfressar i vam fer la rua pel poble,
però el director del centre era el rei,
la consellera d'ensenyament del poble era la reina,
i hi havia, bueno, a la nit vam fer un sopar medieval,
el que volia, i algunes de les alumnes ho van poder disfrutar,
o sigui, sense coberts,
bueno, va ser fantàstic.
Una organització, la veritat és que impressionant.
Nosaltres tenim un Facebook del projecte,
i allà tenim tots els vídeos i totes les fotos
de la Fira Medieval,
de la nostra participació,
i ells ho van disfrutar moltíssim.
Molt bé.
Doncs serà això, eh,
la Fira Medieval d'aquest poble de Portugal,
on vam prendre part a través d'aquest conveniu.
Això, participar en un projecte aquest,
implica que la despesa està assumida per Europa,
és així?
Vaig bé o no?
Sí.
O en part, o només?
Europa fa una dotació.
Llavors, amb aquesta dotació,
a veure, la idea és que si tu fas el viatge
el fan 4 o 5 alumnes,
doncs la dotació dona per a tothom.
Però quina és la idea del nostre institut?
Doncs la idea és que participin
el major nombre d'alumnes d'aquest projecte.
Problema?
Que no dona per a tothom.
Però llavors fem rifars,
fem coses per recollir diners,
perquè si els pares han de fer una aportació econòmica,
siguin la mínima possible,
perquè ja sabem que estem en un moment complicat.
Llavors, la nostra idea és que tots puguin participar
i que la butxaca dels pares pateixi el menys possible.
Noies, i noi, eh?
Parlem d'això, d'horri de fons,
del projecte que és el meu futur està a les meves mans.
Esteu d'acord amb aquesta frase o no?
És a dir, creieu que el vostre futur està...
Depèn de vosaltres i de ningú més?
Sí.
Sí, però ara ve una argumentació, eh?
Qui comença?
Per aquí, per aquí?
Ella, en el blau.
Sí, jo no sé què no.
Doncs anem cap aquí, cap al noi.
Vinga, som-hi.
Jo crec que sí, està a les nostres mans
i ens poden ajudar i tot això,
les profes, altres alumnes, els nostres pares,
però el futur que tens tu no t'ho podes replançar ningú.
Si tu vols fer una cosa, jo crec que està a les teves mans.
És a dir, com la frase ja diu,
si tu vols aconseguir una cosa, l'has de fer tu,
encara que t'ajudin altra gent.
Jo crec que sí, que aquesta frase està molt bé.
Tu què vols ser d'aquí uns anys?
Què et voldries dedicar?
El tens clar o no?
Una miqueta, m'agrada molt els animals.
En principi volia ser veterinari,
però això de sang i tot això amb animals.
Al final vaig decidir ser biòleg,
que és una carrera molt difícil
i hi ha que estudiar molt,
però quan un vol una cosa s'ha d'esforçar
i fer el màxim per aconseguir-ho.
Molt bé, doncs, escolta'm,
jo espero que d'aquí uns anys, quan siguis biòleg,
i siguis, a més a més, d'aquests biòlegs que coneguts i tal,
ens ho vinguis a explicar.
Perquè si ho tens tan clar, segur que hi arribes,
perquè quan un té les coses clares,
al final es van obrint portes.
Sí, sempre s'obren portes a que a tu t'agrada.
Hi ha algun biòleg més per aquí?
Alguna biòleg o un veterinari?
Què voleu ser vosaltres?
A mi m'agraden molt els nens petits
i m'agradaria ser professora de nens petits.
Per ara.
Per ara, pot ser que canviï això,
l'orientació.
I en el teu cas, Ariadna,
qualsevol cosa del micròfon?
A mi m'agradaria ser arqueòloga
perquè m'agraden molt les coses antigues
o professora d'història.
M'agraden molt les coses que han passat
o qualsevol fet anterior al d'ara?
Si et fas arqueòloga, aquí a Tarragona tens moltes pedres.
No, no, hi ha moltes per descobrir encara.
La Blanca, tu què vols ser?
No vols ser res?
Ah, que no ho saps?
No, no, perquè no ho sàpigues també és bo.
Això vol dir que tens moltes possibilitats amb menys, no?
És a dir, que t'agradis ser moltes coses, no?
Això en diu un tast de ulletes, no?
O sigui, tu, però tens alguna que et predomini
i alguna que diguis, mira, aquesta sí que és,
encara que sigui un somni,
és el que voldria ser el dia de demà?
M'agrada molt el periodisme.
O sigui, que vols dedicar-te a aquest mundillo.
Què et tira més?
La tele, la ràdio, els mitjans escrits?
Què és el que et sedueix del periodisme?
La tele.
La tele.
Si tu vols ser presentadora de què?
De programes informatius?
Sí.
Tu has pensat o no?
El que sigui, presenta, presenta.
O sigui, sortir la tua, sortir tu a ser famosa.
Vols ser famosa, vols ser...
És que són coses diferents, eh?
Vols ser famosa o vols ser periodista?
Què vols ser?
Ser periodista.
Vols ser periodista, molt bé.
Mira, també és una ofici que...
T'ho dic que ara hem de dir,
que està complicat, però també és un bon...
És un ofici molt bonic per dedicar-s'hi
i per guanyar-s'hi la...
Per dedicar-s'hi, deixem-ho així.
Marí Jesús, en el teu cas, va.
La frase del projecte,
el meu futur està a les meves mans.
Ja he estat d'acord, ja he dit que sí.
Sí.
El teu futur, per on passa?
Encara no estic molt segura
del que vull ser de gran.
Encara no...
No sé, estic dubtant.
O sigui, dubtes també,
però tens també alguna inclinació,
algun...
Eh? Com?
Alguna cosa que t'agradi més que alguna altra?
No.
No sé, m'agrada una mica tot.
Però no...
Estic dubtant.
Doncs si t'agrada a tot,
fes-te antropòloga.
Sí.
Per exemple, eh?
Perquè aquí tocaràs de tot, eh?
Si et fas antropòloga,
tocaràs de tot.
De tot, de tot, eh?
Vull dir...
A veure, en el cas de la...
De la Mahassan...
Ho he dit bé?
No?
Sí.
Bé, a mi m'agraden moltes coses,
però sempre m'ha agradat ser inspectora de policia.
No sé.
Perquè m'agrada des de petita.
Però tu no vols ser agent, eh?
Tu vols ser inspectora, eh?
No, no, jo inspectora.
Però, ja, escolta'm,
ara entre tu i jo, eh?
Primer has de passar per la gent, eh?
I després anar pujant, eh?
No s'arriba directament a inspectora, eh?
Seguràs de picar pedra primer, eh?
Sí.
Si vols ser inspectora possible,
doncs escoltem, també, mira,
és una carrera més.
D'alguna cosa en concret?
Mossul, Guàrdia Civil, Policia Nacional?
Bé, no, de moment no.
De moment no ho has pensat.
I la Sau, sa...
Sa mira.
Sa mira?
Digue'n sa mira.
Jo no ho tinc gens clar.
No tinc ni idea.
Són tantes coses,
és que no sé.
M'agrada molt escriure,
però és com una afició més que una vocació.
No sé.
De vegades es pot convertir,
pot començar a ser una afició
i pot acabar convertint-se en un ofici.
al Poliqui.
Ho trobeu això, la vocació?
Ho intentem.
Perquè estan en l'edat clau, no?
A veure si van cap aquí, cap allà, no?
A veure, ara se'ls fa triar assignatures,
vies i tal, molt aviat.
I moltes vegades el problema que tenen
és que no ho tenen massa clar.
El que passa és que, bueno,
si quan arriben a Quardeixa, per exemple,
que ja han decidit si trien més les lletres
o les ciències,
llavors ja ho veuen clar
si han triat el camí que havien de triar o no.
Però és normal que ara tinguin dubtes.
Jo recordo quan tenia la seva edat
i, vamos, ni de lluny
m'hagués pensat mai que seria professora.
Doncs mira, a mi em passa el mateix, eh?
Els serveis blancs a mi em passa el mateix
que jo quan tenia la teva edat
no tenia ni idea que quedaria treballant a la ràdio.
T'ho dic de debò.
Per cert, si vols fer pràctiques aquí
i després si vols parlem i no, no,
i si vols aprendre l'ofici,
vols començar a veure com funciona,
si vols en parlem al sortit.
Digueu-me el nom de les que estan allà a la ràdio
que no veiem ràpidament,
la professora i les que hi ha per allà a la ràdio.
Qui són?
Doncs mira, la professora és la Mireia Klua,
que és la professora que em va acompanyar a Portugal,
però també vull fer menció dels altres professors
que pertanyen al projecte,
que són el Vicent Alens,
la Meritxell Roig, la Susana García,
la Sílvia Millán i el Dani Lázaro,
que no podem ser tots.
Després tenim Tatiana, Sandra, Laia,
Aida, Natàlia, Rocío i Ivan.
Sí, tots aquests vam anar a Portugal
i llavors tenim uns quants que segurament ens estan escoltant,
però no han pogut venir.
Bé, vols que facin el comentari a través del Facebook
que ja han vist la fotografia, 127 persones
i alguns, com ara la meva, ja dic que li agraden.
Gràcies per acompanyar-nos, Puri Gómez,
gràcies per acompanyar-nos.
Quan torneu, ens ho expliqueu.
Clar, clar, clar.
Esperem que ens torneu a rebre
i us ho explicarem tot.
I a vosaltres també gràcies per acompanyar-nos.
Que vagi bé. Adéu.
Gràcies.