Música
Quan gairebé és un quart d'una del migdia
seguim endavant amb el matí de Tarragona Ràdio i ho fem
amb un monogràfic durant aquesta hora
per viatjar per parlar-vos de l'obra de la Sala Trono
una producció entre la Sala Trono i una companyia de l'Argentina
una producció que es diu El Don de las Sirenes
que és la desena producció de la Sala Trono
i que serveix també per celebrar els seus 10 anys d'obertura de la sala
tot plegat una cosa molt rodoneta
a part de totes les efemèrides i tota la simbologia que hi ha al voltant
una obra bastant rodona
Pere Riera n'és el seu autor
la qüestió és que nosaltres vam poder assistir aquest cap de setmana
a la representació
vam anar a veure El Don de las Sirenes
i bé, vam voler també aprofitar que estàvem allí amb el micròfon
per parlar amb els diferents protagonistes
els diferents actors, tant els de casa com els argentins
i també amb el director
tot seguit el que fem és presentar-vos un per un
els actors de l'obra i el personatge que cadascun interpreten
i home també vam aprofitar per preguntar-los com els va la seva carrera teatral i una miqueta més enllà
les curiositats del Don de las Sirenes ara us les desvetllem
val a dir que doncs dediquem aquest ampli temps a parlar d'aquesta obra
per recordar-vos també que aquest cap de setmana
a dijous, divendres, dissabte i diumenge
encara podeu anar a la sala del carrer Més Sarcíges
a la sala Tronó
a veure El Don de las Sirenes
això sí, la venda d'entrades va a bon ritme
per tant, si us interessa el tema
truqueu a la sala i reserveu
vam començar amb un dels personatges
bé, més divertits
tot i que ho són tots, no?
molt divertits
però un personatge molt, molt enigmàtic
el de la Glòria interpretat per la Roser Batalla
aquí la teniu
Roser Batalla, tu interpretes la Glòria, bon dia
bon dia
la Glòria o Glòria
depèn d'en quin personatge dels altres parli
clar, perquè és una obra
ja ho hem explicat que és mitjana argentí
mitjana castellà i mitjana català
exacte, sí, sí
escolta, el teu personatge ve una mica a trencar
amb la situació que hi ha
és un personatge molt, molt intrigant
què té d'especial com t'apropes el personatge?
què diries que té d'especial la Glòria?
home, d'especial té, doncs
mira, precisament
la sortida que fa de casa seva
ella surt de casa seva
amb una excusa que és anar a buscar
unes bosses d'escombraries
i no puc explicar gaire cosa més
però només el fet d'anar a demanar
unes bosses d'escombraries
en lloc d'una tasseta d'arròs
que és el més clàssic, diguéssim
ja la defineix una miqueta
va més amb un necesser enorme
d'aquests una mica old fashion també
supergran a les mans
i clar, tots es queden intrigats
de dir que aquesta dona que amaga aquí
tindrà un cadàver o alguna cosa
la història és una altra
però vaig, és un personatge
entre atormentat i molt divertit també
sí, sí
i a més va a petar aquí
a casa dels seus veïns
que són els dos argentins
la Betina i el Román
que tenen un convidat aquella nit
el Carles
o Carlos
que és de Barcelona també
i que estan enmig d'una vetllada
doncs d'entre amics
que fa temps que no es veuen tots tres junts
i la Glòria apareix allà
amb aquest necesser que dius
a sota del braç
i a partir d'aquí
doncs es van desenvolupant
aconteixements que no desvetllarem
no?
No, és que no podem dir gran cosa
només que representa que s'acaba tota l'ampolla de Martini
això sí
però està molt nerviosa aquesta xica
escolta, com a actriu
primer, com has fet cap
a la sala de trònim
a aquest projecte?
Doncs mira, pel Negrier
pel Joan
feia molt de temps que no ens vèiem
que bé, potser ens havíem vist
algun dia en un teatre
o en una estrena
o coincidia
o qualsevol lloc
i em va trucar
parlant-me d'aquest projecte
em va preguntar si estava lliure
i jo li vaig dir que sí
que aquestes dates estava lliure
i que a més m'encantava
que comptés amb mi
i bueno, estic això
encantada
continuo encantadíssima
de tornar a treballar amb ell
de poder treballar a la Trono
que no hi havia treballat mai
i d'haver conegut
tant el Nelson
com la Mariela
com el Diego
que són la part argentina
d'aquest projecte
i que són persones estupendes
què em dius dels assajos
de la direcció
com ha anat tot plegat
perquè els assajos
també han sigut allò
una mica contra rellotge
no?
sí, molt contra rellotge
de fet
el Nelson, la Mariela
i el Diego
podien assajar
allí a Buenos Aires
i en Joan
també va viatjar
a Buenos Aires
per començar
a engegar
el projecte
i jo la primera vegada
els primers assajos
que vaig fer
van ser només
amb en Joan
les escenes
que tenim ell i jo
i les escenes
les altres
amb més gent
ell fent tots els papers
de l'AUCA
i el primer assaig
que van fer
tots quatre actors
sense el director
perquè el director
en aquell moment
no es va poder connectar
va ser via Skype
o sigui que va ser
una cosa bastant
graciosa
i bastant
novedosa per mi
no ho havia fet mai
no sé si ho han fet
molts actors això
de via Skype
anar fent
la funció
sí, sí
i ens vam trobar aquí
i aquí teníem 15 dies
per posar-ho tot
en salfa
el que havíem treballat
cadascun
diguéssim
com per separat
l'experiència boníssima
ara que ja heu passat
el primer cap de setmana
que ja proteu
com a 5 representacions
si no m'he descomptat
què tal?
què s'ha anat cortint
ja canviant
des de la primera
fins ara l'última
home, en teatre
sempre passa
això
sempre es va
polint
la cosa
des del dia de l'estrena
però vaja
molt, molt, molt
de temps
no hem tingut
amb 5 funcions
tampoc la diferència
no crec que es noti massa
però sí que hem anat
trobant cosetes
i a més coses
que després
les comentem
que ens fa molta gràcia
perquè
de sobte
són coses
que ens hem creuat
mirades
de
això és nou
a dins de la sèrie
després ens ho hem comentat
coses que el públic
les mirades aquestes
no les veu
però nosaltres
sí que les distingim
de les mirades
que estan
assajades
diguéssim
què tal
què tal el públic
perquè ara
us he de confessar
que estic asseguda
en l'escenari
i clar
i jo ara
soc
vosaltres
soc l'actriu
i veig
el pati de butaques
bueno dir-li
pati és molt generós
veig les butaques
la sortideta
sí
ostres i fa per xoc
és que pots veure les cares
què tal el públic
aquests dies
molt bé
molt bé
ens han respost
molt bé
i bueno
estem
estem molt contents
de la resposta
del públic
tant la resposta
com de després
de veure la funció
que és molt bona
com la resposta
d'abans
de veure la funció
que és que
ens han omplert la sala
fins a exaurir
les localitats
cada dia
vull dir que
no el podem demanar més
ja tornarà el teu personatge
i per acabar Roser
per la gent
que li piqui la curiositat
i que vingui aquest cap de setmana
a veure-us
a veure
una curiositat
del teu personatge
alguna cosa
que t'hagi resultat
difícil
alguna frase
o alguna cosa
al contrari
que dius
ai com agrada
aquest trosset
uf
que difícil
no
del personatge
em cridava l'atenció
que
tot i que és un personatge
molt cortet
sobre el paper
els altres tres
en parlen molt
i de fet
el problema
o la
la qüestió
que aquest personatge
planteja
té molt a veure
amb el que està passant
entre els altres tres personatges
i llavors
això
fa que sigui
com molt
molt intens
aquest personatge
dius
és un
un paper cortet
però
l'has d'anar
també
creant
a partir
del que està passant
quan aquest personatge
no hi és
una frase
de la Glòria
o un tic
o una cosa
que
la frase
ai martini seco
sí
aquesta potser seria
la frase
que
que més gràcia
ens feia
que digués la Glòria
Rosé
ja que tenim aquí
què més
estàs treballant
amb alguna altra cosa
actualment
tens altres projectes
quan acabem
quan acabem aquí
tant de
de les funcions
a la Trono
com els bolos
a Granollers
i Girona
i les funcions
a la Sala
Bequet
sí
tinc
el projecte
de remuntar
el principi
d'Arquimedes
que va ser
un muntatge
del Josep Maria Miró
també dirigit
per ell
i que vam estar fent
a la Sala
Bequet
i ara
es traslladarà
a la Villarroel
a partir
em sembla
que és del 20 de març
el 5 de maig
encara les dates
estan ballant una mica
però vaja
va per aquí
finals de març
sí
així que després
del Don de les Sirenes
t'enganxarem
amb aquest projecte
d'Arquimedes
sí
tot va de líquids
del medi aquàtic
diguéssim
escolta'ls
i vull preguntar
als altres
també
com ho interpreteu
el títol
el Don de les Sirenes
el Don de les Sirenes
és l'efecte hipnòtic
que produeixen
les sirenes
o el que sigui
perquè tothom
vagi cap allà
sense pensar
amb gaire cosa més
el Don de les Sirenes
penso que
aplicat en aquesta
funció
és
què ens mou
a apropar-nos
a algú
i què ens manté
apropat
o què ens pot allunyar
és l'efecte hipnòtic
que té
alguna cosa
o algú
sobre nosaltres
val
els he preguntat
a les altres
a veure si coincideixen
o no
ho heu parlat
això
això
és de part
de la Glòria
jo
la Glòria
per tant
la Roser Batalla
ho interpretem
d'aquesta manera
si els altres opinen diferent
no m'ho diguis
perquè llavors
potser se'm desmunta
el personatge
deixem la Roser Batalla
que com a Glòria
vas al lavabo
vas molt al lavabo
a mi això fa falta gràcia
sí, pobra Glòria
mira
sí
per un motiu
o per un altre
ha d'anar al lavabo
Roser Batalla
moltes gràcies
per estar aquesta estona
amb nosaltres
i molta merda
encara
per el que us queda
aquest cap de setmana
moltes gràcies
a vosaltres
també
encantada d'estar aquí
Mariela Roa
és una de les actrius
argentines
i interpreta
el paper
de la Betina
una mujer problemàtica
Mariela
buenos días
o no?
hola Núria
como estas
bueno
especial
en crisis
en crisis
cuando estás
en otro país
y tal vez
no te alcanzas
a acostumbrar
cuando estás
tal vez
en crisis
con tu marido
y todavía
ni siquiera
te diste cuenta
no te diste cuenta
vos
y seguís
y bueno
entonces
en la obra
va pasando
todo esto
va explotando todo
y esta situación
que cuenta Mariela
que podría ser
el motivo
de una obra dramática
lo conviertéis
en comedia
y además
tu personaje
diría yo
que es especialmente
divertido
porque no paras
de hablar
Mariela
tiene una retentiva
mental
y escupe
las palabras
bueno
te comes
a nivel
de ritmo
y de texto
te comes
toda la obra
hablas mucho
primero
es la obra
con más texto
que has hecho
o ya estás acostumbrada
no
es la obra
con más texto
que hice
y donde tengo
que hablar
más rápido
y fue ahí
el trabajo
del director
y de todos
mis compañeros
porque
no hablo
así de rápido
entonces creo
que ese fue
el trabajo
al que me tuve
que dedicar
pero bueno
por suerte
por lo que decís
se nota
y hace que
nos divirtamos
nosotros
y el público
el personaje
de Betina
pues eso
es la mujer
de Román
y bueno
ha venido
desde Argentina
representa que viene
a Barcelona
para estar
con el marido
no acaba
de estar satisfecha
incluso
en su matrimonio
es muy
también
indiscreta
no se muerde
la lengua
¿te gusta
a ti
este personaje?
hay algún punto
en que te sientas
identificada
porque realmente
lo llegas a odiar
un poquito
como público
me gusta
porque es muy
diferente a mí
entonces fue
un desafío
realmente
el trabajo
porque sí
porque es metida
le gusta
meterse en la vida
de los demás
cosas que yo
nada que ver
dejo que cada uno
quiere estar solo
no Betina
no le gusta
mandar
y dirigir
la vida
de los demás
y no se come nada
por más que uno
siempre trata
de ser sincero
acá no hay filtro
no tiene filtro
y bueno
eso
lo hace divertido
también
sí
ah
tiene su momentito
dramático
también
porque claro
tiene su
su parte oscura
¿qué es lo que más
te gusta del personaje
pero alguna frase
algún momento
o a la hora de prepararlo
alguna curiosidad
del personaje
de Betina?
bueno
sobre todo
esta característica
de hablar sin parar
y decir cosas tremendas
con una sonrisa
siempre en la cara
eso es como
y después
como en general
lo que dices
me gusta
¿no?
todo
porque
ya te digo
es tan como diferente
que lo encuentro
como atractivo
¿no?
de que alguien pueda decir
todas esas cosas
¿no?
no sois así
las argentinas
bueno
hay mucho de eso
hay mucho
si el otro día
me preguntan
sí
hay mucho de eso
hay como una necesidad
de estar
de ser el centro
de la reunión
de hablar
y de llamar la atención
pasa mucho eso
sí
entonces
sí
una frase
del personaje
de Betina
a ver si a ti se te ocurre
alguna
yo me quedo con
esta es una casa
en el wage
esta es una casa
a mí me gusta
con una sonrisa
la muerte
hay que afrontarla
sin miedo
¿no te parece Gloria?
claro
eso lo ponemos en contexto
después cuando veáis
cuando veáis
la obra
¿qué estás haciendo
en Argentina?
cuéntanos un poco
tu carrera profesional
allá en Argentina
bueno
en Argentina
también
sí me dedico
al teatro
estuve el año pasado
haciendo una obra
que se hacía
en mi casa
particular
en mi piso
se está usando
mucho allá
acá creo que también
hay algo de eso
allá se está usando
mucho
los espacios
no convencionales
primero porque hay
muchas obras
de teatro
en Buenos Aires
entonces
no dan abasto
los teatros
y entonces
a veces
no tenés
fechas
para poder
presentar tu obra
en los teatros
entonces empezaron
a salir
muchos espacios
no convencionales
así que el año pasado
estuve haciendo
una obra
en mi piso
que este año
seguiremos
haciendo
y
bueno
eso
y estuve
y bueno
pienso hacer
empezar a ensayar
a restrenar
otra obra
que también hice
hace dos años
que me gusta mucho
y la pienso
restrenar este año
y bueno
allá un poco todos
hacemos un poco
de todo
escribimos
actuamos
producimos
dirigimos
es como que
no siempre
están tan marcados
los roles
o uno va rotando
así que bueno
está en buena forma
el teatro
en Argentina
o en Buenos Aires
pero que dices
eres de Buenos Aires
¿está en un buen momento?
sí
yo creo que sí
que está
hay cantidad
no siempre
eso significa
calidad
¿no?
y público
sí
hay público
la verdad
que hay público
hay obras
que están
los lunes
viernes
al mediodía
empezaron a
surgir
días
y fechas
que antes
lo clásico
era así
viernes
sábado
bueno
ya los domingos
estaba
pero
los horarios
la grilla
horaria
también
la verdad
que
el que le guste
ir a ver
tiene
pero
para elegir
¿y qué temáticas
se tratan
o qué temáticas
te gustan a ti
o por qué te gustó
el don de las sirenas
por ejemplo?
el don de las sirenas
me gustó
porque era
sí
como muy diferente
también
a lo que suelo hacer
entonces
esta comedia
me interesó mucho
es esta comedia
que de golpe
de la nada
se transforma
en
no sé si
no quiero contar
mucho tampoco
pero
de golpe
es a ver
acá qué pasó
¿no?
entonces yo veo
que a veces
que el público
queda como diciendo
¿me puedo reír
de esto?
es parte de la comedia
y yo creo que
bueno
es lo que pasa
en la vida
¿no?
que está todo
como mezclado
¿no?
no es que
viste
todo es para reírse
está mezclado
lo tragicómico
entonces eso me
me gustó algo
que empieza
con comedia
que no parás
no parás
y de golpe
¡pum!
no te puedo preguntar
por el final
no podemos preguntar
pero bueno
queda abierto
¿no?
es una cosa
como abierta
¿dirías?
yo creo que
yo veo
Carfila
no sé si es tan abierto
fuera de micro
me lo cuentas
¿y cómo interpretas
el tema del título?
le preguntaba antes
a Gloria también
el don de
ay a Gloria
a Roger
el don de las sirenas
¿qué interpretación
le das?
bueno
creo que es un poco
la característica
que tiene
cada persona
¿no?
como ese don
que tiene
cada persona
y que
otro lo descubre
el otro lo ve
en uno
y que a veces
cuando también
eso se apaga
no hace que todo
empiece a trastabillar
¿no?
en la vida
en las relaciones
porque eso
que al principio
como dice Román
mi esposo
en la ficción
que al principio
te encandilaba
después terminás odiando
y es casi el motivo
por el cual te separás
entonces son como
algo como delicado
el tema del don
¿no?
es algo que también
como que uno
está bueno
descubrirlo
y saber
cómo manejarlo
así que
bueno
creo que
es algo
de que cada personaje
y acá está bien definido
como cada personaje
lo tiene
y alguno
tal vez en la obra
se ve que
que lo tiene un poco apagado
que lo tiene dormido
y bueno
y no decimos nada más
María Larroa
muchísimas felicidades
y bueno
que aquí decimos
mucha mierda
supongo que a los aves
es que suena raro
pero mucha mierda
para el fin de semana
muchas gracias
nosotros también decimos
mierda
mierda
sí
muchas gracias
Diego Brizuela
interpreta a Román
un personaje
que al principio
en los primeros minutos
de la obra
parece bastante discreto
creo yo
porque te come
Betina
pero que después
oye
te vas
te vas abriendo
y vas cogiendo forma
es así
al principio dices
mira está ahí sentado
y no dice casi nada
pobre
solo trae cosas
y después sí
después sacas tu carácter
es así
es un poco la sirvienta
¿no?
de la casa
y también es verdad
es así también
Betina
lo apabulla
todo el tiempo
y lo tiene ahí
al salto
para que
la atiendan
esas parejas
que funcionan así
hasta que de repente
Román abre los ojos
y con la ayuda
de Carlos
que también está ahí
bueno
como espectador
de lo que sucede
ahí adentro
comienza a darse cuenta
de que esto
claro
es una segunda oportunidad
de que
viajó hasta Barcelona
con Betina
para tomarse
esto
la revancha
para ver si
la pareja funciona
y evidentemente
la pareja ya no funciona
no podemos explicar mucho
pero del final
no
pero bueno
que ya se ha intuido
o ya lo hemos dicho
eso es una
una comedia
trágica comedia
basada en personajes
en relaciones personales
y claro
¿os sentís identificados?
o sea
¿os toca de cerca
esta reflexión
sobre la
sobre la pareja?
nos toca
creo que nos toca
a todos
de cerca
e incluso el público
también
hay un momento
en el que
de adentro
se siente
como
como todos
comenzamos un poco
a abrir los ojos
y a decir
ah
pero claro
es así
¿cuál es el límite
entre el amor
y la amistad?
¿hasta dónde
hasta dónde
se puede
hasta dónde
puede seguir
ese juego
¿no?
esa relación
¿qué es lo que más
te gustó
del personaje de Román?
lo que más me gustó
es un poco
la transformación
que va haciendo
para empezar
a confiar
en él
y no necesitar
a Betina
al lado
para que
le diga
lo que tiene que hacer
eso
es algo
que me gustó
del personaje
y
y también
que es todo
lo contrario
a mí
a mí como actor
digo
como
claro
y
así que
está bien
claro
yo vengo de
soy el frontman
de una orquesta
de música balcánica
en Buenos Aires
entonces tengo como
una energía distinta
y bueno
llegué con muchos vicios
que fui corrigiendo
para que el personaje
pueda tener como
una característica
muy exacta
¿no?
de lo que buscaba
el director
claro
te iba a preguntar
por tu carrera profesional
en Argentina
¿estás en Buenos Aires
también?
vivo en Buenos Aires
y tengo una orquesta
de música balcánica
y folk
del mundo
que se llama
Babel Orquesta
hace cinco años
ahora presentamos
un disco
pero bueno
corté un poco
para venir a
hacer el don
de las sirenas
que me parecía
un proyecto
súper interesante
y bueno
y ganamos
este premio
de Iberescena
que también
nos permite
darnos el gusto
de poder
llevar adelante
el proyecto
entonces
te dedicas
más que nada
a la voz
cantas
a la música
más que a la interpretación
si
en realidad
mi carrera
comienza
comencé siendo
actor
yo estudié
con Mariela
juntos
en la escuela
de Bellas Artes
en Neuquén
y después
emigramos a Buenos Aires
donde hice un poco
de dirección teatral
y doy clases
de teatro
pero hace cinco años
comencé a trabajar
con esta orquesta
que fusiona un poco
la actuación
con la música
porque somos
tres actores
y cinco músicos
y
nada
el eslogan
un poco
de la orquesta
sería
tiempos difíciles
música alegre
y se trata
de eso
un poco
de despertar
a la gente
para que baile
y para que
se divierta
pues sí que es diferente
el personaje
así como cohibido
¿no?
claro
yo al ver la obra
pensaba
que las palabras
cuando habláis
en argentino
fluyen
la obra
está escrita
por un autor
de aquí
pero que
os la habéis adaptado
¿no?
a vuestra manera
de hablar
de alguna manera
porque os fluye
os sale muy natural
hay expresiones
como muy argentinas
sí
ya
el autor
ya había
ya había escrito
un poco argentino
nosotros lo que hicimos
fue
ablandarlo
un poco
para sentirnos nosotros
un poco más cómodos
y que
cómodos
y que fluya
esto
¿dienes alguna frase
del personaje de Román
o algún momento
para la gente
que os venga
que os venga a ver
o alguna frase
que lo caracterice
o que te guste
o que te guste
simplemente
bueno
en un momento Román
le dice a Betina
¿sabes por qué
nos casamos vos y yo?
ella le contesta
por amor
y él le dice
exacto
¿y sabes otra cosa?
a veces tengo
la insana impresión
de que nuestro amor
es tan frágil
como un país del este
sí porque hay una referencia
antes a los países
que se separan
y tal
¿qué tal?
aquí en Tarragona
¿qué tal por España?
¿habías venido
Piyapero?
si no
esta es mi tercera vez
en España
y en Barcelona
incluso
entonces
me siento muy cómodo
estoy muy bien
y me encanta la ciudad
que es algo que dice
el personaje todo el tiempo
que le encanta Barcelona
que le gusta la gente
que le gusta
el sitio
y que
se siente bien
a pesar de estar lejos
de su país
pero bueno
es como
Diego Brizuela
es un poco
de todos lados
no
no
no soy
no soy tan argentino
como
a pesar de que tengo el DNI
digo
sí
tengo como un poco
esa cosa
media gitana
de que me acomodo
un poco
en todos lados
entonces
me siento muy cómodo
acá
y me parece que
sí
como dice el personaje
conocí gente estupenda
es así
¿y qué tal trabajar
con estos catalanes?
porque el ensayo
dice que habéis ensayado
por Skype
pero bueno
pero después
la puesta en escena
o sea
el día a día
el trabajo
¿qué tal?
fue una
fue muy linda la experiencia
fue un poco sufrida
al comienzo
porque era como
teníamos
el reloj
no paraba
y teníamos
el estreno
muy cerca
pero bueno
funcionó
pudimos
pudimos llegar
así
con la cabeza en alto
que es lo bueno
sin desvelar el final
que no podemos decirlo
¿dirías que es un final abierto?
o según lo interpretáis vosotros
la cosa ya está bastante cerrada
es que la frase final
no sé
yo creo que es un final abierto
y que es un final que permite
que permite
y que entrega
una reflexión propia
a cada uno
de los espectadores
incluso
como nos pasó a nosotros
cuando leímos la obra
y ya para terminar
¿cómo interpretas el tema
del título?
el don de las sirenas
el don de las sirenas
tiene que ver un poco
creo con esta cosa
de enamorar
del don que tenemos
ahora no el vaya
pero estás haciendo
los mismos gestos
que hacía Mariela
así con las manos
tiene algo como
como
como de eso
digo esta cosa
de conquistar
estas sirenas
que con su canto
conquistan
entonces
tiene que ver
un poco con eso
con el don que tenemos
los seres humanos
para
para entrar en un grupo
de gente
o para compartir
con otra persona
digo que es
lo
no
eso rico
que enamora
Diego Brezuela
muchísimas gracias
mucha mierda
para este fin de semana
y en fin
gracias por
habernos hecho reír tanto
muchas gracias
Núria
Joan Negrié
a tots el Carles
a l'obra
bona tarda
bon dia
bon dia
que tal
com estàs
bé
escolta
impressionada
una mica
per com heu transformat
l'escenari
de la sala
trono
que sembla
més gran
i per estar aquí asseguda
al Montsofà Vermell
ja us ho explico
físicament
perquè això és la idea
Sofà Vermell
és el centre d'atenció
d'aquest escenari
i veig totes
les fileres
de cadires
gairebé veieu
les cares del públic
no?
depèn de la il·luminació
en aquest cas
les primeres files
sí que les podem veure
però a partir de la tercera
ja no veus absolutament res
però sí, sí
l'escenari sembla més gran
jo
que porto temps
aquí en aquesta casa
cada cop que
hi actú
m'enduc una sorpresa
perquè
sembla més gran
del que realment és
com que el Joan
gairebé l'hem preguntat
de tot
ara entrarem a parlar
del Carles
del teu personatge
però a veure si podem dir
una curiositat
dius ara
queda tot molt a prop
i es veu més gran
i queda molt a prop
i de fet
qui ho veu de molt a prop
el que passa a l'escenari
són les persones assegudes
en aquestes mini cadires
que ara jo les veig mini
que els hi dieu
les Lilliput
perquè heu hagut de fer
aquesta esfila
menys zero
perquè és que no hi cabeu
les entrades
van que volen
sí, estem supercontents
perquè realment
ho estem exaurint tot
i és una passada
els temps que corren
que puguis omplir un teatre
encara que sigui
com la sala de Toronto
i ens vam inventar
aquesta primera fila
de cadires més baixetes
que estan cotitzadíssimes
perquè la gent
vol veure l'espectacle
sigui com sigui
i per tant
seu primera fila
a un pam del terra
content doncs
suposo no
per el primer cap de setmana
sí, clar
contentíssim
estrenar un espectacle
un experiment com aquest
amb una coproducció
amb actors argentins
text català
que no són coneguts
i que
el primer dia
es vengui
tota la setmana
ja
és una cosa
que ens sorprèn moltíssim
explica'ns va
cosetes del teu personatge
del Carles
del Charlie
ets una mica
com ho dirien
no t'acabes de definir
no se t'aveu clar tu
no, no, no
no
el que passa és que
en aquesta societat
estem acostumats
a uns clichés
tothom ha de ser
d'una manera
o d'una altra
i el Carlos
clar
la parella
de la Bettina
i el Roman
intenten
encolomar-li
una parella
una nòvia
i ell
a veure
ara mateix no en vol
i a més a més
no vol
tenir una relació
com la que tenen
ells dos
o la que ells dos
no proclamen
que és un amor
en el qual
porten molts anys junts
i s'estan matant
verbalment
i això el Carles
no ho vol en absolut
ell només necessita
algú que se l'estimi
i que en aquest cas
concret
algú que l'acompanyi
a l'hospital
el dia que l'operin
perquè té dues germanes
un germà i una germana
però no s'hi porta
molt molt bé
i vol que algú realment
amb més afinitat
amb més complicitat
i amb més confiança
l'acompanyi
el dia de l'operació
o sigui
tu tens molts fronts oberts
tu obres molts fronts
el parella sí o no
tant d'operar
has de passar
per una operació
per tant planteges
les qüestions de la mort
has estat reporter de guerra
amb la qual cosa
també el tema
del patiment humà
i de les guerres
també surt
després surt un tema
així com de
passada de pedofilia
fins i tot
vull dir
és que tu destapes
la capsa dels trons
sí, sí, sí
una mica sí
una mica sí
perquè és el que en Pere Riera
fa sempre amb els seus textos
aquest personatge
que no és el protagonista
però que s'endú gaire bé
el centre de detenció
llença com moltes bales
perquè els altres personatges
tinguin
tema de conversa
i tema de
per destapar coses
que estan amagant
no?
Quina és la part
del teu personatge
que t'agrada més
o vol dir una curiositat
o el que t'ha resultat
més difícil
alguna curiositat
sobre el personatge
del Carles
que ens vulguis explicar
per la gent
quan ho vingui a veure
jo pensava realment
que el meu personatge
no seria tan còmic
la veritat
i veig que al començament
del petacle
la gent riu molt
amb el que fa el Carles
però bàsicament
no és per ell
sinó perquè el que li fan
ell ve aquí amb els amics
ha explicat
que l'han d'operar
arriba una veïna
que no coneixen de res
i li expliquen
que jo m'he d'operar
i comença aquí
una embolica
que això
jo no m'ho pensava pas
i al final
amb el públic
amb la resposta del públic
he vist que sí
que hi havia més comèdia
de la que em pensava
i a nivell dramàtic
l'escena que tinc jo
quan explico realment
el que em passa
que en sincero
era la que més ens va costar
perquè
és un moment
molt íntim
i molt despullat
i en un lloc tan petit
com la Sala de Trona
no vulguis que no
és molt dur i arriscat
poder fer una escena així
Vols dir l'escena
quan parles amb el Roman
Exacte
Sí, sí
quan li dic al Roman
el que em passa
que m'han de no parar
que tinc realment molta por
que sembli una persona
molt forta
i que aguanto qualsevol cosa
i que dissimulo
qualsevol problema
però que en el fons
estic cagat de por
Per tant, aquesta escena
per la proximitat
de la gent i tal
és la que
la que t'acosta més
de posar-te
Exacte
perquè vulguis que no
notes la respiració del públic
aquí a un pam teu
i has de despullar-te
emocionalment
i això, clar
que per un actor
és complicat
M'estàs dient negriet
que t'és més fàcil
fer riure
que fer drama?
No, en el fons
realment
m'agraden les dues coses
i estic còmode
amb les dues coses
però com que he fet més comèdies
a l'hora de fer drama
he de treballar-ho una miqueta més
però que realment
també és una passada
notar el silenci
que es crea a la sala
la tensió
que estem generant
ell i jo
el públic no sap
cap on anem
ni un ni l'altre
cap on acabarà l'escena
i és molt xulo
arquitecte això
No t'esvellarem al final
Només us dic
que acaba amb una frase
que la diu el Joan
i amb un riure
del Joan
que també
si aneu mirant-li
la cara
que fa el Joan
en tots els moments
potser no parles
tota l'estona
perquè qui parla més
és la Bettina
però tu vas fent cares
tota el rato
i el somriure final
té un punt de malèvol
és així?
diries que és un final obert
un final amb mala baba
què?
No, no
jo per mi
a mi m'encanten
els finals oberts
en els que
ni el director
ni els actors
tanquin un tema
o un judici
o un judici de valors
mai de la vida
sempre m'agrada
que estigui obert
que el públic decideixi
quin és el seu final
i amb quin final
es queden
perquè se vagin cap a casa
el més contents possible
en aquest cas
la frase final
del Carles
i la rialla final
pot generar
controvèrsia
a l'hora de
la resolució
del que passa
en aquest espectacle
però em sembla fantàstic
que la gent pugui dir
no, no
jo crec que ha sigut per això
o jo crec que ha sigut
per allò altre
és que clar
llavors el que tocava
era anar a sopar
i comentar la jugada
exacte
la gent que se n'hagi a sopar
que és lo xulo
que passa al teatre
l'acabar la funció
trobar-te amb els amics
o amb la gent
amb qui ha genat el teatre
i comentar realment
què has vist
o què n'has tret
d'aquell espectacle
ja per acabar
Joan
el títol
el Don de les Sirenes
que li he preguntat a tothom
com l'interpretes
el títol
posat en l'obra
bueno
per mi
el Don de les Sirenes
és
crec jo
la capacitat
com
per hipnotitzar
o enamorar
o encandilar
a l'altre
és a dir
aquesta capacitat
que tenim les persones
com per poder seduir
conscient o inconscientment
a una altra persona
que t'estimes
o que d'una manera o d'una altra
passa que hi ha
alguna cosa de malèvol
en aquesta manera de seduir
o no?
a vegades sí
a vegades no
ja t'ha de fer aquells a rebre
l'heu de venir a veure
escolta
doncs ja està
una frase
no t'he preguntat
una frase del Carles
a l'obra?
una frase del Carles
a l'obra
ara sí que m'has matat
perquè n'hi ha moltíssimes
però si t'aniré a dir alguna
doncs em quedaria
amb que
no és ningun tormento
la solteria
és a dir
és una opció
estupendament
lícita
i
que no
està casat
o en parella
doncs ens quedem
amb aquesta
altra visió també
del quadre
que representa
el don de les sirenes
Joan Negria
moltíssimes gràcies
a vosaltres com sempre
Núria
Nelson Valente
és el director
de Top Lagant
Nelson buenos días
buenos días
no te entretengo
no te entretengo mucho
estás a punto de abrir
y ya hablamos contigo
pero que tal
estás contento al final
de como ha quedado
esto en el primer
fin de semana
muy contento
muy sorprendido
y muy halagado
por esta reacción
así del público
que está viniendo
como loco
que está funcionando
muy bien
el espectáculo
realmente
alguna cosa
a destacar
que no te esperaras
y ha pasado
no sé
viendo ahora
como funciona todo
un poco
lo que hablábamos
el otro día
de que estoy aprendiendo
un poco
como es el humor
aquí
con una obra
escrita por un catalán
estoy aprendiendo
mucho
en cada función
viendo que cosas
funcionan
que cosas no funcionan
cuando la gente
se emociona
etc
no lo esperabas
he pensado
que es diferente
sí sí sí
me parece que la reacción
va a ser muy diferente
en Buenos Aires
que cuando la hagamos
en Buenos Aires
que aquí
sí creo que sí
de todas maneras
los personajes
con los diálogos
y tal
ya tienen una
una garra
vaya ya son divertidos
de por sí
sí sí sí
pero que les
me sorprende mucho
ver cuál es la mirada
del autor
de lo argentino
digamos
de cómo somos
los argentinos
y me sorprende
la mirada del público
también
de qué cosas
de nosotros
se ríen
digamos
vale vale
pues nos quedamos
con esta idea
vais a cambiar algo
para la representación
de este fin semana
no
profundizar un poquitito
lo que venimos trabajando
las líneas que venimos trabajando
no no
en general lo mismo
va a quedar todo igual
y cuando vais a hacerla
en Argentina
hay fecha ya
estamos pensando
en el segundo semestre
del 2013
estamos en eso
estamos trabajando en eso
pues ya volveremos a hablar
Nelson
muchísimas gracias
y felicidades
gracias a vos
muchas gracias
entonces esto es el que us volíem explicar
des del mateix escenari
de la sala trono
de fet si entreu a la seva pàgina web
veureu on estàvem situats
en el sofà vermell
on passa doncs
a tota l'acció
d'aquest living
no
d'aquesta saleta
d'estar
en què
viuen els dos protagonistes
i hi ha també el convidat a sopar
i hi arriba la glòria
aquesta veïna enigmàtica
tots ells
amb uns
preguntes existencials
que tenen a veure
amb les relacions de parella
i altres qüestions
i tot això
doncs mira deixat
com qui no vol la cosa
deixat anar així
de manera casual
a l'escenari
riureu
és una obra molt divertida
i a més
doncs té la gràcia
que
ajunta
doncs aquestes efemèrides
no
desena
a producció pròpia
de la sala trono
desè aniversari
de la sala
enguany
serveix una mica d'homenatge
obra escrita per Pere Riera
una mica
a l'ús
feta
especialment
per celebrar
aquests 10 anys
i en fi
una coproducció
entre la sala trono
i aquesta sala
doncs
de
de l'Argentina
la Banfield Teatro
Ensemble
de l'Argentina
i recordem tot això
i hem fet aquest ampli reportatge
sobre el don de les sirenes
a la sala trono
perquè encara la podeu anar a veure
us recordo les
les cites que teniu encara
per davant
és la darrera setmana
darrer cap de setmana
per veure
la mireu
dijous
aquest dijous
aquest divendres
dissabte i diumenge
dijous
divendres
a veure us ho dic
dijous i divendres
a les 9 de la nit
per tant única representació
dijous i divendres
a les 9 de la nit
dissabte doble sessió
a les 7 de la tarda
i a les 9
i diumenge
única sessió
a les 7 de la tarda
mireu
consulteu agenda
mireu-vos una mica
perquè si voleu anar
val la pena
que trieu dia i hora
i reserveu ja
perquè la sala és petiteta
i les entrades
m'han dit
que van amb molt bon ritme
de venda
per tant
val la pena
que reserveu
que no gozeu anar allà
el mateix dia
perquè segurament
trobareu
que no hi ha lloc
doncs bé
fet aquest gran reportatge
avui sí
sobre el don de les sirenes
a la sala trono
seguim endavant
amb més arguments
simplement ara ja
fem una pausa
per la publicitat
i tanqueu