12 minuts, passem de les 11 del matí.
Ho dèiem, tenim dues hores i mitja que gairebé seran maratonianes.
Un servidor haurà d'anar tenint pressa i mireu el que passa quan està pressa.
Doncs que intentes dir les coses i no surten.
Anirem a poc a poc i amb bona lletra perquè hem de parlar de la nova temporada de Tardó del Teatre del Magatzem.
El cicle de Tardó arrencava aquest cap de setmana amb l'actuació,
arrencarà de fet aquest cap de setmana amb l'actuació d'Encuentros de Flamenco
que presentaran el seu espectacle homònim.
Tenim, mireu, dansa, contemporània, música, cubana, fotografia,
moltíssimes coses de les quals n'hem de parlar amb la Cristina López.
Cristina, molt bon dia.
Muy buenos días. Bon dia.
De tot el que hem dit, de tot això que he explicat ara tan atropelladament
amb aquesta introducció, tu, de quina part t'encarregues?
Jo, de la flamenca.
Tu ets la que canta, no?
Sí.
Per dir-ho d'alguna manera.
Bueno, somos dos voces.
Ana, bueno, está llegando de Sevilla, que es la otra cantaora,
y nos encargamos de la parte flamenca.
La guitarra también viene de parte flamenca.
El violín viene de música clásica y música cubana.
Es una violinista de la OVC.
Tenemos también a los percusionistas.
Tenemos un percusionista flamenco, Pablo Gómez y Carlos Danas,
que viene también de la música cubana, tradicional.
Y bailarina de contemporáneo, Mónica Cervantes,
que es una bailarina de Tarragona, bueno, ya reconocida.
José Manuel Álvarez, bailaor de flamenco.
Y Violeta Barrios.
También en danza, ¿no?
Bueno, somos como un equipo, pero hay gente que no podía los dos días,
entonces hay un par de violinistas que se turnan,
Núria y Natalia, y los bailaores también.
Es decir, que depende del día que vinguéssim a veure l'obra,
dissabte o diumenge, veurem una gent o una otra.
Sí, cambiaran cositas.
Algunes, ¿no?
Tú repeteixes, pero tú estás los dos días, ¿no?
Vens una mica en representación de todos ellos.
Exactamente.
Fes-nos una mica de historia y explica'ns qui sou.
Qui sou en persona, ya ho has dit.
O sigui, qui són els noms, ya ho has dit,
però què significa encuentros de flamenco
i quines vinculacions teniu amb Tarragona?
Pues, bueno, sobre todo el proyecto empezó
porque me propusieron hacer algo aquí en Tarragona,
que es la ciudad donde yo nací, es mi ciudad,
y donde me crié.
y a partir de ahí yo tenía muchas ganas de colaborar con una serie de músicos.
Empecé a contactar con ellos, a proponerles este proyecto
i per estrenar-lo aquí, este fin de semana.
I així fue.
I així va sortir.
Costa molt preparar un projecte d'aquestes característiques a nivell de temps?
Sí.
Des de quan porteu preparant tot això?
Pues, potser farà un parell de mesos, sí.
Sí.
I anem fent assajos i cadascú treballa pel seu compte,
tenim allà tots per internet, que ara és una eina...
Ara és fàcil, no?, comunicar-vos per internet.
Que ajuda molt.
Entenc que hi ha gent que sou de Tarragona, d'altres que no...
Sí.
Pepe Saez, per exemple, el bajista és de Tarragona,
Mónica Cervantes de Tarragona també,
en bailarina de contemporàneo,
i jo, som els tres...
Els tres de casa, no?
Sí, de casa.
I després la gent, doncs, que us heu, en certa manera,
de la qual us acompanyeu, de la qual us envolteu,
deies que, clar, avui en dia és fàcil,
en certa manera, comunicar-vos, però, clar,
per assajar sí que heu de quedar, no podeu assajar per internet.
Sí, sí, sí.
Llavors sí que heu de...
Però, clar, el bo és que arribes a l'assaig
i com són tots maquíssims
i uns musicazos increïbles
i gent responsable,
pues llegamos a l'ensaio
i ja està tot bastant atat.
Sou tots en professional, la que formeu part d'aquest...
Sí, tota la gent que participa
se dedica a lo que va a hacer este fin de semana.
Vive de eso.
Es su profesión.
Y su pasión, también, que es lo bueno, ¿no?
Quan comenceu a preparar aquest projecte,
ja sabíeu que havíeu d'anar al magatzem
o no ho és després que contacteu amb ells?
No, como te decía antes,
surgió de la propuesta del magatzem.
Ah, us ho proposen ells directament, eh?
Proposen que presentem algun espectacle
i llavors aprofito per treballar amb tota aquesta gent
que tenia moltíssimes ganes.
He treballat amb tots per separat,
però no havia treballat mai amb tots a la vegada.
I ha sigut maquíssim.
Heu tingut altres espectacles similars a Tarragona
o dels darrers anys?
Heu hagut alguna actuació?
No, per mi és el primer cop.
És el primer cop, sí?
Sí, i per això estic una mica nerviosa.
T'estrenes a casa, no?
Una mica, sí.
A Barcelona sí que he fet moltes coses
i fora de Catalunya i d'Espanya.
I, bueno, ara em toca ja a casa.
És que a casa és on em dona més respecte.
A casa sempre s'està més nerviós, no?
Sí, sempre.
Sempre sembla que et valoraran d'una manera diferent.
Sí.
Pel bo i pel dolent.
Sí, sí, sí.
Bueno, jo vaig marxar ja fa molts anys
però, bueno, jo ho sento com la meva casa.
I per què el flamenc, Cristina?
Doncs no va ser una opció,
no va ser una elecció,
va ser una cosa com natural.
La meva família té molta afició,
el meu pare toca flamenc,
la meva mare canta,
els meus avis, els cosins,
bueno, el meu pare és del sur, de Huelva,
i llavors jo sempre he estat com impregnant-me
d'això, no?, d'aquesta música.
D'aquest estil, no?
Sí, i és con lo que más cómoda me siento
y más cómodamente me expreso.
I quina ha estat una mica la teva carrera,
o la teva formació amb aquest estil?
Pues, bueno, yo empecé cantando, pues, como todos,
en casa, con los amigos,
y después estuve viviendo en Granada
y allí ya empecé...
Allí et vas acabar d'impregnar, no?
Sí.
En certa manera, perquè, clar...
Y ya empecé como a ganarme la vida un poco sin querer
a partir del cante
y fue cuando me planteé...
Bueno, yo trabajaba de otra cosa,
era ingeniera
y como no encontraba trabajo y tal,
fue el momento perfecto.
A mí la crisis me ha ido estupendamente.
Si no, t'ha donat tan carrilat, ¿no?
Cap a un altre...
Sí, sí, sí.
Cap a un altre...
Me dio la opción de probar, ¿no?
Con el cante.
Y después, bueno, me enteré de que había un grado superior
de flamenco en el smug de Barcelona.
Me presenté y ahí estoy acabando la carrera
y a partir de ahí también conocía muchos músicos
porque en la escuela conviven el clásico, el jazz, el flamenco...
Coneixes de tot, ¿no?
Clar.
Clar, imagino que coneixent també, doncs, gent del món del flamenc,
també haureu valorat de dir, ostres, a la gent li interessa,
li frapa al flamenc, li agrada...
Quin feedback teniu del públic? Quin retorn teniu?
O és com tot? Hi haurà públic que li agradarà més,
hi haurà públic que li agradarà menys...
Clar. D'aquest espectacle en concret?
O del flamenc en general.
Ah, en general.
Jo ara parlava de la música del flamenc en general.
És a dir, vivim avui en aquest context una mena de crisi cultural,
aplicable a molts sectors.
És igual el cinema, que la música, que el teatre...
No sé, a nivell del flamenc.
Pues, bueno, sí, clar, les coses estan més difícils.
I el flamenc és curiós perquè si fas...
Bueno, ja, com molts camps, pots fer flamenc hondo,
cante hondo i palos tradicionals,
o pots fer flamenc més nuevo, més fusionado...
I, bueno, a mi la veritat és que m'agrada tot.
Lo que me gusta es que la gente transmita y lo haga bien.
Y, bueno, y voy haciendo un poco de todo.
És a dir, que dintre del flamenc en general,
flamenc seria una paraula molt generalitzada,
que englobaria molts altres subestils o subdisciplines,
per dir-ho d'alguna manera.
Sí, pero bueno, este es un tema complicado.
donde hay muchas opiniones.
Hay gente que opina que el flamenco es unos estilos concretos,
cantados de una determinada manera,
gente que cree que es algo más amplio
y siempre se crea polémica.
Sembla que hi ha com a, no?,
certes divergències en aquest sentit.
Sí, que es flamenco, que no es flamenco...
És també bo que s'expliqui, no?,
i que el públic s'interessi per aquest estil
i per aquesta disciplina musical, també.
Para mí es muy amplio.
O sea, hay muchas cosas que entran dentro del flamenco.
Siempre que se parta de un conocimiento de la base,
no?, de hacer las cosas como puedes,
si no como quieres.
I no allò de que qualsevol cosa és flamenc.
Claro, no.
O sea, yo, para mí flamenco,
una persona puede hacer algo súper nuevo
y súper diferente,
pero siempre desde el conocimiento de la tradición, no?
La base tiene que estar ahí, eso se nota.
Sí, perquè supongo que vas pel camí
o crec que, a ver,
endevinar que vas pel camí
que hi ha molta gent que està fent fusió,
no últimament,
i està creant potser estils nous
i potser li posen el nom de allò...
Fusió flamenc.
I dius, bé, sí que és possible que ho sigui,
però sempre quan hi hagi un coneixement de causa
i un coneixement d'arrel, no?
Clar, clar.
Suposo que et referis a això.
Tot està bé i cadascú pot fer el que vulgui,
però clar, si dius flamenc,
implica moltes coses, no?
I en això estem.
Vinga, doncs tornem a l'espectacle
que ens aporta aquest cap de setmana,
perquè jo ho deia al principi,
a moda de resum,
tenim dansa contemporània,
tenim música cubana,
tenim fotografia,
tot això es vehicula,
tot això es converteix en vehicle del flamenc.
Sí, sí.
No?
Què veurem?
Com anirà?
Bueno, la idea un poco es...
es como expresar que...
que el...
tú puedes expresar un concepto, no?
O un fondo con diferentes formas
o diferentes lenguajes.
Pero al final,
si tú miras el conjunto,
realmente es un espectáculo de flamenco.
Pero cada uno...
O sea,
pasa por su filtro, no?
Y expresa su manera.
Es a dir,
que el missatge sería el flamenc
i els diferents canals, no?
Bueno,
el missatge potser...
potser sí que el flamenc
és el llenguatge que més...
Llenguatge, sí.
Que ens uneix.
Més bé que el missatge és el llenguatge,
tens raó, sí.
I...
Però bueno,
el que transmet es algo humano, no?
Es como...
si estás transmitiendo
un sentimiento de sufrimiento,
lo puedes hacer
mediante la danza contemporánea,
mediante el flamenco
y mediante las dos,
a la vez.
Y hay como eso, no?
Cada uno tiene su lenguaje
y a la vez se mezclan.
Claro,
es que no deixa de ser una barreja, no?
perquè la danza contemporánea,
el flamenc...
Claro.
Ara després m'explicaràs
on...
o quin papel té la fotografia
també en aquest espectacle,
però vaja,
és una barreja
i una mescla, no?
Heterogènia important.
Sí, sí, sí.
Y...
Bueno,
esto, no?
Lo que decía,
que aparte
de que el flamenco
sea como el lenguaje mayoritario
y a través del cual
nos vamos comunicando
entre todos,
pues...
Bueno,
cada uno aporta...
algo más, ¿no?
Aportar la seva disciplina,
¿no?
Sí.
I la seva manera de fer de...
I és abans que tothom
ve aquest cap de setmana
a fer allò que sap fer
i allò al qual es dedica
de manera professionalment
i, clar,
doncs,
des de la percussió,
des de la dansa,
des del cant...
¿Y la fotografia?
Pues la fotografia...
Bueno,
yo estoy muy vinculada
también porque...
Fotografía y vídeo,
perdona,
¿no?
Sí.
Fotografía y vídeo,
es vital.
Porque mi padre
ha sido fotógrafo
y mi tío,
mi primo...
Y entonces tenía ganas
de hacer algo con imagen
porque la imagen
aporta algo más, ¿no?
Bueno,
es como si ves una imagen
sin música
o escuchas una música
sin imagen,
todo este...
Bueno,
vosotros en la rádio
pues lo sabéis.
Nosotros prescindimos
de la imagen
pero, vaja,
que...
No,
y es interesante.
Claro,
es interesante ver
cómo se escucha una música
sin la imagen,
cómo se escucha la música
con la imagen
y al revés.
Y entonces le propuse
a mi primo,
José Luis García,
que le explique un poco
el concepto de cada tema
y que él creara algo
a partir de ese concepto.
Entonces,
para cada tema
hay una idea propuesta
y él ha expresado esa idea
a través de la imagen
y la fotografía.
Es decir,
que anirem veient fotografies,
anirem veient...
Proyecciones.
Proyecciones,
mentre hi ha
l'actuació a l'escenari,
mentre hi ha
la música de guitarra,
el cant,
la música de violí,
la dansa...
Sí.
Anirà una mica tot.
Exactamente.
Bueno,
y después tenemos
a Lluna,
que también...
Bueno,
es la chica que tenemos aquí.
Sí,
es que no ho hem comentat,
però tenim una noia
que ens està fent fotografies,
la Lluna Jové.
Suposo que después
un servidor
també sortirà
amb alguna d'aquestes fotografies,
però vaja,
aquestes no les projecteu
durant l'espectacle,
no sigui cas.
Però vaja,
quin és el paper de la Lluna
en aquest cas?
Bueno,
i ella s'encarrega
de tota la imatge
del projecte,
de tot el que ha sortit
amb la publicitat,
bueno,
farà tot el muntatge,
gravar,
farà fotografia,
és una mica
la que porta la imatge
d'aquest projecte.
Molt bé.
Escolta,
Cristina,
ja tindrem prou ulls
per estar pendents de tot,
per estar pendent
de la dansa,
per estar pendent
de la fotografia,
per estar pendent
del que passa a l'escenari,
per escoltar la música,
la percussió,
el teu cant...
Pues hemos pensado...
Hem d'estar amb els
set sentits,
o vuit,
eh,
jo diria,
perquè en si no tindrem prou.
No os vamos a dejar descansar,
os vamos a tener allí
conectados todo el rato.
Y sí que hemos pensado
un poco también en eso,
¿no?
En que cada...
Que no hi hagi
una sobresaturación,
tampoc,
de sentits,
en aquest cas.
Sí,
que no...
Cada cosa tiene su momento
y hemos pensado
en qué momento
para que eso tenga su...
su espacio,
¿no?
Y su protagonismo
y la gente pueda,
lo que tú decías,
pueda centrarse
en ver una cosa
y no todo a la vez.
Dedueixo que cuando
se aglutinen tantes cosas
també se n'ha d'anar dosificant,
no?
Exactamente.
És allò que és com un xarop
que s'ha d'anar donant
poquet a poquet,
no?
Perquè si ho posem tot de cop,
doncs pot arribar
a enllibernar massa,
no?
Sobredosi.
Sí, sí.
Home, que ja estaria bé,
vull dir,
una sobredosi de flamenc,
no crec que faci mal a ningú,
però vaja,
vull dir que s'ha d'anar
dosificant
i així també ho haureu programat,
no?
Sí, sí,
perquè la gent això
no tingui
una sobresaturació
d'informació.
Quanta estona dura,
més o menys espectacle?
Doncs més o menys
una hora i quart,
però no es sap
perquè hi ha moments,
ja hem deixat també
molt,
bueno,
alguns espais
per la improvisació,
perquè això crea
una tensió a l'escenari
que no la crea
una cosa muntada.
Llavors tenim temes
que tenen els seus arreglos
i ha estat pensat
i Paco,
per exemple,
compone toda la música
de l'espectaculo,
todo lo que toca
de guitarras d'ell.
És música de composició pròpia?
Bueno,
más...
La que toca a ella,
la que toca a Paco,
sobretot,
que és el que ha fet
arreglos
i...
Que ha fet aquests arreglaments.
Percusionistes també,
han fet els arreglos.
Nosaltres,
las cantaoras,
hacemos un poco
lo que se hace en el flamenco,
que són temes
tradicionals
con cada uno
su interpretación,
llevados al campo
que tú quieres.
I en el teu cas,
què cantaràs?
Pues...
Si et pots avançar
alguna cosa, eh?
Sí,
farem
Fandangos de Huelva,
Malagueña y Abandolaos,
haremos un tema
que és una
canción afro-peruana
por Bulerías,
que es un...
Bueno,
la idea viene de un disco
de Miki González.
Eso sí que és un mestizatge
impresionant,
¿no?
Sí, sí.
Haremos un pregón
que también, bueno,
a mí, por ejemplo,
Estrella Morente me encanta
y es como una referencia a ella,
¿no?
Porque es uno de los temas
que grabo en su último disco.
Tenemos una guajira
con la influencia cubana
y un poco ahí
es donde participa
toda la gente
que viene de la música cubana
y han aportado
pues todo el sabor,
¿no?
D'allí.
Allí sí que la percussión,
¿no?
Y la música cubana
mezclada con el flamenc,
vaya, será...
Ahora,
yo lo estoy intentando imaginar,
pero vaya,
yo creo que haurem
d'anar a sentir-ho
perquè realment...
Sí, sona com molt diferent.
És impactant.
Sí, però és molt natural.
Al final ho veus
i dius, hòstia,
és que sembla tot el mateix,
no?
I a més amb aquesta tensió
que deies a l'escenari,
que també és important
tenir aquell puntet...
Home, aquí ja el tindreu
perquè esteu a casa,
amb el teu cas,
ja el tindreu perquè esteu a casa,
però és important també
mantenir l'atenció
perquè les coses
a vegades surtin
més rodades encara,
no?
Sí, sí,
i passen coses genials,
de sobte,
clar,
tots atents
a veure què farà
el bailador,
el cantador,
i clar,
a vegades surten coses
que dius,
hòstia,
que no,
et sorprèn.
I amb el públic,
tu et fixes
quan estàs a l'escenari o no?
Sí,
a mi m'agrada tenir
cert contacte,
però no penso en...
En com ho estàs rebent
en aquell moment,
sinó...
Sí,
en crear...
Realmente tú lo sientes,
no?
Cuando hay una conexión,
hay como...
no sé,
sientes...
En un teatro
quizás es más difícil,
pero a la sala
amagatzem,
que es una medida intermedia,
está ese contacte
amb el público.
És més fàcil
agafar un vincle,
ni que sigui
per un moment,
amb el públic
i també tenir-lo present
perquè és part
de la funció.
Tu estàs actuant
però ells són els
que estan captant
la...
O sigui,
tu estàs captant
la seva atenció
i ells estan pendents
de tu,
no?
Totalment,
és que és aquest vincle.
Heu actuat
a la sala amagatzem,
no?
Deies que no,
que és el primer cop
que toqueu a casa.
Sí,
sí.
Jo crec que l'espai
és propens
a que surti bé.
Sí,
jo també,
a mi m'agrada molt.
Bueno,
és original,
és acollidor,
és una mida
que a mi m'encanta,
que no és ni
molt,
molt...
És aquesta mida
intermitja,
no?
que deies.
M'encanta.
Bueno,
de fet,
és el que més.
Les sessions,
dissabte a dos quarts
de deu del vespre,
si no m'equivoco,
i diumenge a dos quarts
de vuit,
no?
Això és.
Això és.
I les entrades
ja les tenim disponibles
a la Salvador,
al carrerà
d'Inc22,
ara mateix a mà
no tinc els preus,
però...
Són...
Saps tu?
12 euros.
12 euros?
Perfecte.
Doncs a 12 euros
podem aconseguir
aquestes entrades
per l'espectacle
Encuentros de Flamenco.
I de fet,
sí que és un encuentro,
vull dir que és un encuentro
d'amor.
Es troben diverses coses
d'amor,
d'estils,
de músics,
de professionals
i de bona música
sobre de l'escenari.
Cristina López,
moltíssimes gràcies,
molta sort,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies, Miquel.
Clar,
jo pensava,
li demanaré que acabi
cantant alguna cosa,
però no sé si és bon moment
al matí per cantar
i menjar capella, no?
Jo he vingut soleta.
Arriba per la tarda.
Vinga, va,
no et faré passar...
Moltes gràcies.
No et faré passar el mal trago.
Vinga,
que vagi molt bé, Cristina.
Us voldria convidar,
si voleu venir dissabte o dimenja,
que esteu convidadíssims
i res,
ens veiem allà.
Perfecte,
doncs la Cristina
que ha fet extensiva
als reients
aquesta invitació.
Que vagi molt bé,
molta sort a l'equip
i una salutació també
per de Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies, Miquel.
Gràcies, Cristina,
bon dia.
Gràcies,
Gràcies, Cristina.
Gràcies, Cristina.
Gràcies, Cristina.
Gràcies, Cristina.
Gràcies, Cristina.
Gràcies, Cristina.
Gràcies, Cristina.
Gràcies, Cristina.