Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
com he dit abans, vull dir, el Fideuà, que jo vaig poder provar-la
perquè pensava que amb la feina que teníem seria difícil,
realment estava molt gustosa.
Tota la recaptació va anar a favor de l'associació?
Sí, tota.
I quan va fer-se es pot dir?
A veure, en principi, tot el que era vermut era per l'associació.
I el que és el Fideuà, que encara no ens hem trobat,
la meitat perquè hi havia unes despeses molt més elevades.
Però podem apuntar que han passat dels 2.000 euros pràcticament.
I ens hem de trobar amb ells per acabar d'enllestir els números
perquè nosaltres a la caixa hi portàvem també una mica de sueldo
perquè amb un euro hi havia alguns que venien amb 50.
Hem d'acabar de redonir, però 2.000 persones van passar perfectament.
Més de 2.000, però alguns d'ells passaven amb nens.
I els nens, clar, a vermut no.
Però en canvi, les patates o les gorres,
t'asseguro que hi havia molt de cubó vermell per allí, no?
De Bauhaus i companyia.
Molt bé, tothom es va volcar amb aquest acte.
I la música també.
Una música fantàstica.
Hi havia dos grups de música, el xirlau per un cantó
i els altres també per l'altre i animats, no?
Una gran festa.
Molta gent participativa en voluntariat.
I aquests a 2.000 euros aproximadament o més de 2.000 euros?
Una miqueta més, suposo.
Sí, sí, sí.
Què us permetran fer fins a quan us donen el coll per continuar funcionant?
A veure, jo no descobreixo res
i em sembla que amb alguna trobada amb el Miquel
o amb el tema de la discapacitat
ho hem parlat que enguany és un moment molt complicat pel tercer sector.
i nosaltres estem a l'UBI.
No dic que hàgim sortit del tot de l'UBI,
però això ens ajuda una mica més, no?
Per almenys per poder allargar-ho fins a final d'any.
Perquè el problema delicat que tenim en aquests moments
és que no hi ha liquides a les associacions.
Què feu, bàsicament?
A què us dediqueu l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer
a la Seu a Tarragona?
En què gasteu?
Sí, nosaltres, bàsicament,
el que ens marxa és amb els sous,
dels professionals i amb la Seguritat Social.
D'aquí, pràcticament, un 75 a un 80%.
Junt al marge dels professionals que tenim,
que nosaltres tenim psicòloga,
tenim animadora sociocultural, treballadores familiars
i animadora sociocultural, no sé si això ho he dit,
i també tenim monitors
pels programes d'estimulació cognitiva
del programa Gràdior,
que és en pantalla tàctil.
I també una treballadora social.
Pràcticament se'ns marxa per aquí.
I se'ns marxa per aquí
perquè nosaltres fem uns tallers d'estimulació cognitiva
de dilluns a divendres,
de 10 a 1,
al centre que tenim des de l'any passat,
que es va inaugurar, el 23 de març.
On el teniu, al centre?
On el té, el jo, al centre?
El centre està als baixos de la llar de jubilars
de Sant Pere i Sant Pau.
I és un local que es va adaptar especialment per nosaltres
i allí concentrem tots els serveis.
Ja que durant pràcticament més de 15 anys
hem estat entre la cooperativa obrera,
on teníem la administració,
els grups d'ajuda mútua,
servei de suport psicològic
i el centre cívic de Sant Pere i Sant Pau,
que els matins fèiem aquests tallers d'estimulació cognitiva.
Ara ho hem concentrat tot.
Lògicament hi ha més càrregues econòmiques
perquè hi ha el tema de responsabilitat civil,
el tema de seguretat,
vull dir, el telèfon, l'aigua, la llum,
tot això va a càrrec nostre.
Això també compta, a vegades no hi pensem i també compta.
I això és important.
Però bàsicament nosaltres el que estem molt satisfets
i dintre dels serveis que donem
són els tallers d'estimulació cognitiva.
Això és cada dia?
Cada dia de llums a divendres.
I quantes famílies, quants malalts en beneficien?
Podríem tindre fins a 30 persones,
perquè el local d'on de sí,
en podríem tindre 30 al dematí i 30 a la tarda.
I en canvi, en aquests moments, no passem de 15.
I és un problema que tenim.
Però una qüestió econòmica també.
Jo diria que ens falta una mica trencar el gel,
que és un problema que sempre hem tingut,
amb la població de Tarragona,
que avui costa despassar-se Sant Pere i Sant Pau,
i també que molta gent espera
a resoldre el problema, ells mereixen.
I quan s'hi veuen desbordats,
quan ja porten 3 o 4 anys,
que realment tenen 24 hores de dedicació al malalt,
ells se descuiden.
I llavors és quan van a buscar ajuda.
Llavors, ho intentem és que aquesta ajuda arribi
des del primer moment que hi hagi un diagnòstic.
I aquest és el tema de batalla
que en aquests moments estem mantenint.
El tema econòmic no és massa agreujant,
vull dir, pot ser uns 200 o 250 euros que poden pagar,
però que no és, diguem, excessiu.
Vull dir, ho podem estudiar en funció de les famílies i tal.
I que nosaltres, bàsicament, amb aquesta quota
no podríem mantindre tots els serveis que estem donant.
Llavors, què fem?
Ens presentem a totes les convocatòries
que hi ha i ha hagut a nivell de les obres socials,
malgrat que en aquest moment han desaparegut moltes obres socials.
També a la Generalitat, a l'Ajuntament
i també del IRPF de l'Estat.
I això és delicat, eh?
A nivell de prevenció, no ho sé,
si hi ha alguna cosa recomanable
a part de dur una vida sana, no?
Però potser a nivell de cuidar el cervell,
allò que diuen de fer exercicis de memòria...
Importantíssim.
Els exercicis de memòria, encara que siguin senzills i tal,
és bo que es facin els números, les sumes, les restes...
Això realment pot ajudar que no hi hagi aquesta degeneració nobronada?
Sí.
Nosaltres, en aquest sentit,
amb els tallers que estem fent a Sant Pere i Sant Pau,
als dematins,
al Centre Rosa d'Abril,
que vam posar el nom Rosa d'Abril,
aquest servei de tallers d'estimulació,
això funciona i això es fa des de gramàtica,
llectura, números, percepció visual,
vull dir, retenció...
I això sabem que funciona un 50% complementat amb els fàrmacs.
I això ho deia abans,
no ho hem descobert nosaltres,
ho van descobrir els americans i els països nòrdics
i nosaltres el que hem fet és esponjar-ho i portar-ho aquí.
I això podem dir amb molta garantia que funciona.
La diferència que hi ha entre una persona que es queda a casa
i un que va a un centre de dia
o fa tallers d'estimulació cognitiva
de dilluns a divendres o per les tardes,
que també n'hi ha per les tardes,
això realment el que fa és equilibrar
que els neurotransmitors no es desgastin tan ràpidament
i que aquesta baixada no sigui un pla inclinat,
sinó que sigui desgraons.
Però que realment la malaltia segueix avançant,
vull dir, ens agradi o no ens agradi,
el tema va per aquí, puxem més llontament però va per aquí.
I el tema del canvi de caràcter, aquesta agressivitat?
Amb això hi ha alguns tractaments farmacològics per calmar-los i tal,
però el tractament millor és el diàleg del cuidador amb el malalt.
És cert també que el mateix malalt et pot fer la mateixa pregunta
durant 5 minuts, 10 o 20 vegades
i has d'estar preparat en com canviar la conversa,
com desviar aquell pensament que en té
i sortir de casa, passejar, perquè s'adapti a el que està passant.
És complicat i no tothom està preparat.
Per això diem, hem fet i seguirem fent,
l'any que ve hi ha converses amb l'Ajuntament i amb algunes fundacions
per poder fer uns tallers dedicats als cuidadors i estudiar-los,
perquè això realment funciona.
I si un cuidador està cuidat ell mateix,
això ho transmet amb el malalt.
Això és important.
Entrem en les xifres de Tarragona-Ciutat.
Abans parlàvem de l'afectació de malalts d'Alzheimer a Tarragona,
de marcació, parlàvem de 8.600,
d'una població de 800.000.
Ja es caig.
Però si anem a Tarragona-Ciutat,
perquè veieu la incidència que hi ha.
A Tarragona, comentes, hi ha una població de 137.000.
Sí, aquests són dades de l'1 de gener del 2012,
que hi havia una població de 137.162.
D'aquestes persones més grans de 65 anys,
hi havia unes 21.671.
Que seria la població de risc, diguem-ho.
De risc, exacte.
21.600.
Dintre d'aquests, les persones amb trastorns cognitius,
que no vol dir que tinguin Alzheimer,
sinó que tenen algun trastorn lleuger o suau,
són uns 2.167.
I d'aquests, en persones amb Alzheimer, uns 1.400.
Això són bastants, eh?
Sí, 1.400 persones diagnosticades d'Alzheimer,
d'una població, agafem només la població de risc,
dels més grans de 65 anys, ja, de 21.600 persones,
1.430 afectades d'Alzheimer.
I d'aquests, diguem, hi ha les persones que tenen 85 anys,
en què aquesta malaltia, quan els hi surt,
va avançant molt més lentament de la gent que té 65 o menor.
A veure, torna-me'l a explicar això, Jaume.
A veure, la gent que, diguem-ne, se li diagnostica o se li veu
que té un Alzheimer amb 65 anys,
la malaltia avança molt ràpidament.
En canvi, si aquesta malaltia surt als 75 o 80,
el seu desenvolupament és molt més lent.
Ah, val.
Bueno, són d'aquelles coses que cal saber com més informat estàs millor.
Per exemple, la gent de més de 85 anys s'estima que hi ha un 50%.
Sí, clar, com més...
Són dades que tenim a nivell de la Federació Catalana
i també de la Confederació Espanyola,
que nosaltres estem en aquest àmbit.
Com a edat més avançada,
representa que hi ha més casos detectats,
però que la malaltia no és tan...
És més lenta, no avança tan ràpidament.
No va tan ràpidament.
Però, en canvi, quan són gent més jove, avança molt ràpidament.
Sí.
I això està...
Són estadístiques molt crues, però reals.
Un últim missatge.
A mi m'agrada molt això de donar consells a pràctics
perquè crec que hi ha gent que li pot interessar molt.
Per un cas d'Alzheimer que n'hi deu haver molts, eh?
Sobtats de dir, ostres, ara de cop el nostre pare té Alzheimer.
De cop no, però s'ha sapigut ara, no?
O hi ha ara el diagnòstic.
Què recomanem, primer de tot?
Bàsicament que vagin a buscar informació,
sinó amb una associació que vagin a les treballadores socials
que hi ha a l'Ajuntament.
Sí.
O a benestar social, amb el tema de la llei d'independència,
que no ens dona gaire temps, però que és un tema també molt delicat,
el tema de la llei d'independència, no?
Però bàsicament elles tenen una formació,
es poden orientar, els poden dir que hi ha centres a dia,
que hi estem nosaltres.
Per tant, vull dir, la relació que hi ha hagut sempre
amb la conselleria d'apogítiques socials de l'Ajuntament
sempre ha sigut molt bona.
I jo crec que ara amb aquests càmeres que hi ha hagut aquests dies
també serà bona, vull dir, espero que sí,
perquè l'Ajuntament ha demostrat durant aquests anys
que hem conegut a la Victòria Pellegrí una sensibilitat
i el fet més clar, que potser molta gent no ho sap,
és que per primera vegada la bandera de la ciutat de Tarragona
va anar a ofici acompanyada amb els cordons
per dues associacions de, diguem, de gent gran
o discapacitat del tercer sector,
com era la Fundació ONCE i nosaltres, l'associació de Tarragona.
Es va agafar el tercer sector per ser els abanderats.
I la banderada era la Victòria Pellegrí,
però anava acompanyada, doncs, de la Juani i d'en Jaume.
Molt bé.
Això vol dir que hi havia una certa sensibilitat,
que sempre la bandera la portaven gent de fora,
o grans personatges,
i o acompanyaven grans figures, no?,
o gent que venia de ciutats agermenades.
I aquesta vegada han tingut el detall
que siguin dues associacions del tercer sector.
Per tant, bé,
i espero que amb aquests canvis que hi ha hagut
o que passi de l'Ajuntament,
doncs també hi hagi una continuïtat.
Vull dir, jo crec que això no el deixaran de banda, no?
Esperem que sí, perquè associacions com la vostra
és això, han de comptar amb la xarxa de tothom,
amb l'aportació de tothom.
Total, és important tothom per petites col·laboracions,
el fil vermut, el llacet verd
que vam distribuir també abans del pregó,
que se'l va posar tothom.
Vull dir, la Carpec va tindre un èxit bastant bo
a la Rambla per difusió, bàsicament.
Bé, hem de seguir treballant en aquest tema
i profunditzant perquè cada vegada
la qualitat de vida de les persones augmenta,
per tant, vivim més anys,
i per tant, sortiran més casos.
Avui hem volgut parlar i celebrar amb ells,
o fer el recordatori d'aquest dia mundial dedicat als malalts d'Alzheimer.
Hem parlat amb l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer,
amb el seu president, Jaume Soler.
Jaume, felicitats per la feina que feu i no pareu, sisplau.
Gràcies a vosaltres per invitar-nos i comunicar-nos amb els vostres oients
i un any més hem estat al carrer,
hem disfrutat, ho hem passat bé a les festes
i també hem fet un incís de solidaritat,
una solidaritat que a nivell general
ha vingut amb el Banc de Sang,
també amb els discapacitats i amb nosaltres.
Hem sigut festes solidàries. Gràcies, bon dia, Jaume.
A vosaltres.