Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Abans em deia fora de micròfons que ell pràcticament va néixer en mulleres de bossaixar, perquè ja porta molts i molts anys, a més a més li ve de saga familiar i a més a més és expert en aquarofília.
Això vol dir que ell fa cultiu de roca viva, una mica per aquí va la cosa, no?
Bé, va començar el projecte de fer escolls amb carbonat de calci és gràcies a l'experiència de cultivar roca viva, que no deixa de ser també el mateix material.
El carbonat de calç és un mineral que s'ha format a dintre el mar, els animals marins capten el calci de l'aigua i formen el seu esquelet.
I el carbonat de calç, pur, és l'esquelet dels coralls, per entendre'ns.
Llavors, doncs, aquesta pedra, per les seves característiques tant de porositat com de química i com d'estructura,
és la més adequada perquè la vida marina s'enganxi, o sigui, perquè la vida marina arreli la pedra.
Des dels bacteris, que és el primer que colonitzen la pedra, fins les algues, esponges, tot el que...
És el que heu fet amb aquestes bolles, Josep, aquestes bolles ecològiques, no?, que suposo que quan es va vindre a veure el Miquel,
amb el que ja feia temps que coneixiu d'altres projectes, suposo que vol dir endavant, no?, des de Repsol,
perquè és un tema més pioner, no?, que no n'hi ha d'altres al món.
Sí, sí, amb el Miquel, efectivament, fa temps que ens coneixem, ens va venir a veure inicialment per un projecte,
que suposo, doncs, que després n'explicaré una mica, doncs, que encara està en fase administrativa, podríem dir,
que era un projecte, doncs, a veritat, és que molt interessant, i ja suposo que en parlarà,
i arran, doncs, d'aquestes converses que teníem, doncs, ens va plantejar un bon dia la possibilitat,
ens va explicar això de les boies aquestes, els biotops que en diem,
i ens va semblar, doncs, que era una idea, doncs, molt bona.
A més, ell és un expert en això, però, sobretot, vam veure dues coses.
Una, doncs, que era una aportació, doncs, en un tema ambiental,
una cosa que es pot solucionar d'una manera molt rústica, per dir-ho així,
doncs, també es pot solucionar, com ha fet ell, d'una manera, doncs, aportant valor al que s'està fent allà, no?
Per l'altre cantó, doncs, va ser una iniciativa que a nosaltres ens va,
aquesta col·laboració també ens la va demanar l'Ajuntament de Torredambarra,
amb el que tenim també altres vios de col·laboració,
i, per tant, es van ajuntar les dues coses.
Un Ajuntament que ens demanava una col·laboració,
un senyor que ens ha enredat sempre amb aquests projectes perquè són molt engrescadors,
i el poder aportar valor a una cosa que fins ara, doncs, es feia d'una manera absolutament,
com jo dic, rústica, no?
I a partir d'aquí, doncs, tenim aquesta col·laboració.
Vam començar a Torredambarra l'any passat posant uns biotops,
aquest any n'hem posat uns quants més,
no sé si hem completat tots els a Torredambarra,
i tenim, doncs, alguna altra actuació que farem properament també a la mateixa línia, no?
I que tot això és així, es lo corrobora, doncs, a alguna de les fotografies.
Jo no he fet cap bateig de submarinisme,
a mi com que ja em passa unes fotos estupendes,
doncs ho veig des de l'ordinador a la mar de bé, però...
No m'engrascaràs, eh?
Jo crec que sí, eh?
Jo vaig quedar molt parat quan ens va enviar unes fotos dels biotops de l'any passat,
els tres mesos d'estar posats allà,
que no ens n'hem anat 25 quilòmetres marant dintre,
estem a davant mateix de la platja Torredambarra,
i és espectacular just el que ell acaba d'explicar,
com s'han enganxat les algues, com s'han enganxat les esponges,
i, en fi, que és d'aquestes coses que...
que és un cop de mà que nosaltres li hem donat,
i és un projecte que ens està agradant molt,
i jo crec que és...
Jo penso que...
Perdona, Miquel, això ha sortit en el...
en el Nacional Geogràfic, aquest projecte.
Sí, sí.
Bueno, va sortir el projecte del Biotop Antina,
que per això ens coneixem, el projecte del Biotop Antina.
O sigui, jo em dedico també, a part de l'aquarofília marina,
que fa uns 20 anys així que vaig començar amb això del cultiu de la roca viva,
doncs també tinc un centre de busseig.
Llavors, aquí tenim un hàndicap,
en el món del busseig tenim un hàndicap,
que és que tenim peix,
tenim totes les infraestructures, com si diguéssim,
a nivell d'aeroports, hotels, centres històrics, ports aventures...
O sigui, tenim tot el que necessita la persona
perquè s'ho passi bé i perquè estigui bé.
A més a més, tenim una estabilitat, com si diguéssim, política,
que en molts llocs del món,
que són els millors llocs de busseig,
doncs sempre hi ha aquella inestabilitat
i estàs allà al cul del món que dius,
hòstia, si tens un guard que em passi només un apendicitis, no?,
i pateixes per aquestes coses.
Llavors, tenim tot això,
però ens falta una mica el paisatge submarí,
ens falta el paisatge perquè realment sigui atractiu
i poder captar el món del busseig,
que és un potencial molt gran.
Llavors, la primera idea, l'any 2008, 2006,
2006, perdona,
va ser fer el que fan a tot el món,
que és enfonsar un barco,
enfonsar un barco gran
amb una fundària apropiada
i, doncs, treure, doncs, bussejadors
a nivell espanyol,
a nivell de tot Espanya, no?,
o sigui, tenir algun referent
que puguis, doncs, tenir potencial
per poder portar gent.
Al mateix any,
perdó, al mateix any,
això, als Estats Units,
tenien un problema també a la Florida.
Tots els americans,
al cap de setmana,
se'n anaven a bussejar, com si diguéssim,
a l'Skyman,
a Bahamas,
i van,
el mateix any aquest,
qui ho volia fer això,
ells van enfonsar l'Orisquein,
l'Orisquein era un portaavions
de la Segona Guerra Mundial,
i es van gastar 19 milions de dòlars
per enfonsar el barco,
perquè allà tot ho fan a lo grande,
però el primer any,
el primer any,
van generar 90 milions de dòlars,
ara en tenen 6 de barcos.
A veure,
el món del submarinisme és tan bèstia
que jo et puc dir que,
a la Costa Brava,
l'única zona que realment viu
és a les Illes Medes,
però saps per què encara van bé,
les Illes Medes?
Perquè tenen 400.000 visitants a l'any.
Submarinistes, eh?
Submarinistes, clar.
Llavors,
la nostra intenció era
muntar, com si diguéssim,
enfonsar un gran barco,
però des de l'Estat,
des d'aigües exteriors,
que això és competència de l'Estat,
em van dir,
hi ha una llei que no deixem
enfonsar barcos de ferro.
Llavors,
se'm va encendre la llumeta,
vaig ràpid perquè si no me'n reullaré molt
i vaig dir,
bueno,
i si faig el que jo faig en petit
ho faig en gros.
Si construeixo una muntanya submarina
amb el millor material,
això,
m'apoyareu?
Em recolzareu?
Vaig preguntar
amb els del Caladero Nacional a Madrid.
Si tu fas això ben fet,
nosaltres,
a més a més d'apoyar-te,
t'ajudarem,
perquè hi ha diners europeus
en aquell moment,
no?
Hi havia diners a Europa
per projectes d'aquest tipus.
Llavors,
va ser quan vam començar
a treballar amb això,
a iniciar el projecte.
Clar,
una aventura,
no?
Construir una muntanya submarina
amb el millor material,
amb un desert,
perquè
els fondos marins
de la zona de Tarragona
més aviat són arenosos.
Hi ha poca roca,
com si diguéssim,
i sobretot
molt baixeta.
I volíem fer una cosa
de 18 metres d'alçada,
perquè entenguis
més o menys
de què va,
i uns 80 metres
de diàmetre,
2.500 camions
de pedra,
de la millor pedra.
Aquest és el projecte.
I jo em vaig anar a veure
els senyors de Repsol
amb aquest projecte
i els vaig dir,
mira,
tinc aquest projecte.
Aquest projecte.
Llavors,
vaig estar el 2009,
que la Generalitat de Catalunya
em va ajudar,
em va ajudar
com si diguéssim
a...
i va creure també
en aquest projecte,
però clar,
era tot
de fer l'estudi
i vaig estar
dos anys
fent l'estudi,
dos anys,
amb un barc oceanogràfic,
fent les batimetries,
fent els transectes,
fent tot el que havíem de fer.
A més a més,
com que érem pioners,
ho has de fer
10 vegades més ben fet
per demostrar
que tot allò és viable.
I en la mateixa fase,
jo per demostrar
com si diguéssim
que tot allò
que jo deia
era veritat,
perquè clar,
m'entens,
tot és molt relatiu,
doncs vaig agafar
i allà on tinc
la concessió submarina,
on tinc les pedres,
com si diguéssim
les meves pedres,
on te cultivo pedres,
vaig començar
a construir
algun escull
amb carbonat de calci,
una mica espectacular
per filmar-ho
i demostrar
que el que jo deia
era veritat.
I a partir d'aquí,
els senyors de Repsol
em van dir,
escolta,
quan tu tinguis els permisos,
ja en parlarem,
però clar,
sense permisos
a nivell d'ajudar-te
no et podem ajudar,
perquè també els agradava
la idea,
els agrada,
vaia la idea,
no?
Però,
llavors,
va venir la crisi
i d'alta a baix,
econòmic,
en el sentit
de la Generalitat
també es va desentendre
en els projectes
perquè no podien
i jo vaig continuar
i ara estem
a l'última fase,
a l'última fase,
suposo,
dels permisos.
Però,
mentre tant,
l'any passat,
el 2012,
em van demanar
des de l'Ajuntament
de Torremarra
si jo me'n podia encarregar
del balizament
de les platges,
les boies,
aquestes grogues,
que dèiem abans.
I llavors,
amb el regidor,
que era el Pere Font,
jo li vaig dir,
escolta,
tinc una idea,
dic,
farem bullir l'olla
i a més a més
demostrarem ja
a nivell,
com si diguéssim,
popular,
eh,
que això que volem fer
del carbonat de calç,
de l'escull,
crea molta vida
i molt ràpid
i a més a més,
vull dir,
escolta,
cada boia que posarem,
a sota hi haurà peixos,
eh,
que això és important,
que la gent,
la gent ho pot anar a veure,
i aquí llavors
va ser quan vam anar a veure
amb el Josep Bertran,
i que és el carregat
d'aquestes coses,
allà a Repsol,
li vam explicar la idea
i li va agradar molt,
com que hi havien els permisos,
ens va poder ajudar
i estem,
bueno,
un any de pilot,
com si diguéssim,
i aquest any ja
hem consolidat
perquè hem demostrat,
doncs,
que és veritat,
que tot funciona.
Carai.
Sí, sí.
Et perdoneu
per la llargada de la conversa.
Però és que no,
és que s'ha d'explicar molt bé,
això,
és el que dius,
s'ha d'explicar molt bé,
perquè estem parlant
d'intercedir amb administracions,
el govern de l'Estat,
la Generalitat ha dit
que tot això
ha de estar demostrat,
és el que diu ell.
L'altre dia hi havia un a la tele
que es queixava
perquè portava 150 dies
per aconseguir els permisos.
Jo porto 2.450 dies,
imagina't.
Escolta i tot.
Home,
un projecte molt engrescador,
no?
Sí, home,
a veure,
el primer projecte,
quan va venir
i ja te'n dones compte
que el projecte
és molt engrescador
i que allò a més té,
com ell ara explicava
quan parlava dels Estats Units,
té moltes components,
no és només un tema ambiental,
no és només un tema
de protecció de la pesca,
és que això és l'inici
d'una activitat econòmica
molt potent,
i a més ell
ens ho ha explicat
moltes vegades
com les facturacions
que fan en alguns països
amb qüestions de submarinisme,
de fotografia submarina,
i l'Ajuntament de Torra d'en Barrà,
això ho té claríssim
i també té els números fets,
ara, clar,
les coses són complicades,
amb ell li ha enganxat,
com a tanta gent,
tot aquest problema
de la crisi
i els diners
que havien d'arribar,
hi havia subvencions,
hi havia tant de la Generalitat
com d'Europers,
tot això s'han callat,
a banda que els tràmits administratius,
com que és una cosa
una mica innovadora,
per dir-ho així,
tot és una mica complicat,
quan estàs en el mar
a vegades no saps molt clar
de què és la competència,
però en tot cas,
a nosaltres el projecte
ens va agradar,
més enllà
que quan arribi el moment
veurem quina pot ser
la col·laboració,
però en el tant,
en el tant va sortir
l'opció aquesta
dels biotops,
que és,
aquesta es podia fer
de seguida,
és donar-li també
un cop de mà
perquè pugui demostrar
que el projecte important
és viable,
si més no,
des del punt de vista
de la vida submarina
i com deia,
era també portar a terme
una col·laboració
que ens demanava
l'Ajuntament de Torralambarra
i jo crec que
ens hem apuntat tots
a aquesta idea
i ha funcionat.
Jo estic molt agraït,
vull dir,
a ells,
perquè,
ja et dic,
a vegades,
expliques aquestes coses
i pots sonar
una mica xino,
perquè la gent ho entengui,
els biotops aquests,
perquè la gent ho entengui,
són els morts,
però no podem dir
morts ecològics
perquè molta gent
es pensaria una altra cosa
a nivell popular,
no?
Llavors,
com que la gent veu
la boia a dalt,
diem les boies ecològiques,
són els morts.
I cada mort,
perquè la gent també ho entengui,
és una casa per peixos,
és aprofitar al màxim
l'espai que ocupa allò
perquè la màxima quantitat
de peixos
puguin viure allà dintre
i a partir del millor material,
clar,
si enganxen les alguetes,
perquè molts peixos
piquen les alguetes,
molts peixos mengen esponges
i és una cadena de la vida,
com si diguéssim,
que es fa
amb el mínim espai
aprofitant,
com si diguéssim,
el fet que allà hi hauria alguna cosa
que no beneficiaria res.
Això normalment,
aquests morts acostumaven a ser
un tros de formigó
que anava al fons del mar
i allò aguantava la boia.
I a més es treia,
a l'hivern es treia.
Llavors,
tota la vida que s'enganxava,
que també s'enganxa,
perquè el mar té una sopa,
ha d'entendre la gent
que el mar és una sopa.
Una sopa,
el plàcton,
que tan famós,
són milions d'ous
de peixos,
de meduses,
d'algues,
de musclos,
tot allà flota.
Llavors,
necessita alguna cosa
per enganxar-se.
Com més adequat
és aquell alguna cosa,
més èxit té,
com si diguéssim,
un exemple que sempre poso
és els barcos
i posem una pintura
perquè no s'enganxi res,
perquè si no,
acaben no lliscant.
Doncs,
el biotop aquest
està construït
amb el millor
perquè la vida marina
s'enganxi,
amb el més neutre,
per entendre'ns.
I aquest,
el millor,
que és aquest material que dèies,
no?
És carbonat de calç.
I què té el carbonat de calç?
És l'os del corall.
És corall.
Tenim la sort també
que aquí
el vendrell,
el vendrell,
el ball vell,
el vendrell,
tot això,
comença com si diguéssim
al garraf,
és la millor cantera
d'Europa
de carbonat de calç,
la més pura.
Es fa servir per alimentació.
Hi ha moltes coses
que menges
que porta això.
I per pintures
i per 50 mil coses.
Al cap fa,
tu ho expliques a vegades,
25 milions d'anys
i jo estava sota del mar.
Sí, sí,
això era un escull de corall.
Sí,
això estava sota del mar.
Tropical,
un escull de corall tropical.
I el que està fent el Miquel
és agafar una cosa
que havia estat al mar
i tornar-la a posar al mar
per explicar-ho d'una manera
elemental.
Sí, sí, sí, és això.
I té una porositat
que això és important.
Vos en recordeu
quan hi va haver
aquells temporals
tan grossos
a la Costa Brava?
La pedra d'allà
és molt poc porosa
i la vida és molt superficial.
I llavors, esclar,
quan hi ha un embat tan gran,
bum,
es desenganxa tot
i costa bastant
que la vida real.
en canvi, el carbonat de calç
té una porositat gran
on la vida
està molt arrelada
per entendre'ns.
Aquí hi ha un reafons important
també,
que és la preservació
del fons marí
i la vessant ecològica
de tot plegat,
perquè sovint
s'arriben informacions
que hi ha espècies
que cada cop hi ha menys.
Clar,
és molt sensible
també l'ecosistema marí,
extremadament sensible
amb els canvis
meteorològics.
Com ho veus,
tu,
que el coneixes en profunditat?
Mira,
jo...
és un tema complicat,
jo crec que el que fa
més mal de tot
són els emisaris
submarins,
o sigui,
els tubos aquests
que han posat
i llavors
desemboquen lluny
i la gent
no ho veu.
Quin és el problema?
L'educació
personal de la gent,
a la cloaca de casa
s'hi tira de tot.
Llavors,
normalment,
normalment,
el que són
les depuradores
són orgàniques,
o sigui,
depuren
orgànicament,
però si tu tires,
jo què sé,
l'aca de les ungles
o...
bueno,
coses físiques
esgarvellen
per entendre'n.
No, no,
t'estic parlant
de,
jo què sé,
qualsevol medicament,
si tu vols,
que prenguis
l'aca de les ungles,
qualsevol cosa
que tiris a la cloaca,
tot allò,
bum,
se'n va per a la mar.
És un còctel,
un còctel,
que és
molt difícil,
com si diguéssim,
de saber què és
el que realment
afecta
amb aquell animal
marinó.
Van desaparèixer
els crancs
de la platja,
van desaparèixer
moltes espècies,
cucs,
van desaparèixer
els musclos.
Tot això,
que moltes vegades
la gent es pensa
que podria ser el petroli,
que no és veritat,
no és veritat,
perquè jo me'n recordo
que hi havia
molts més vessaments
anys enrere,
me'n recordo
fa molts anys
que hi havia
taques d'equitrar
a la platja,
ara no en veus ni una.
Però en canvi,
un còctel
de no sé quina substància
dintre del mar
fa que molts animals marins
perdin les defenses
i agafin un virus,
perquè molts diuen
que se'n mor de virus
però desapareixen.
Llavors,
els anys,
jo penso que ara
ha millorat bastant
la cosa,
hi ha més educació,
s'hauria de tenir
més educació encara
a l'hora de tirar
segons què
per la cloaca
i s'hauria d'exigir
per mi
que sobretot
en llocs de platja
el tema
de sabors,
de detergents,
fossin
biodegradables,
no fossin fosfats
ni fossin,
perquè això perjudica
molt l'aigua de mar.
Llavors,
per molt que nosaltres
fem
a nivell
de biològic
i d'això,
si després
a l'estiu
els emisaris
van sense
depurar-se
o etcètera,
etcètera,
clar,
el còctel
és mortal,
no?
De la vida marina.
Estava pensant,
perquè es facin
una idea
als soients,
que el biotop l'antina
serà com un edifici
de sis plantes,
més o menys,
un metres,
sis plantes,
imaginen-ho,
sota el mar,
un edifici
de sis plantes
per 80
de diàmetre.
Sí.
Serà gran això.
Tu pensa que
des de la Costa Brava,
des de la Costa Brava,
eh?
Al final de la Costa Brava,
que diríem que és blana,
més o menys,
o no sé ara exactament,
fins
tot Catalunya
i et diria
fins quasi bé
el Cabo de Gata,
m'entens?
Tot és pla.
No tenim
un desnivell
de 18 metres
a dintre l'aigua.
No el tenim.
O sigui,
tu aquí a Tarragona,
quin és el problema
del busseig?
No és que no hi hagi peix,
ni hi ha de peix.
El problema és que
baixem una columna d'aigua
de 20 metres
per trobar unes pedres
a baix
de 4 o 5 metres
d'alçada.
Això
és perillós
perquè l'aigua
perquè l'aigua
no és molt neta aquí,
no és tan neta
com la Costa Brava
i no tenim
un paisatge
atractiu
com si diguéssim
ni segur
pel submarinisme,
no?
Si nosaltres
construïm
aquesta muntanya
de 18 metres
tenim
una cosa segura
perquè tu saps
que
si puges la muntanya
acabaràs
quasi la superfície
i tindrem
una biodiversitat
d'animals
d'espècies
que ara no tenim.
perquè ara
o anem a una cota
de 4 metres
fins a 5
o anem a una cota
de 20 metres
fins a 18
o anem a una cota
de 50 metres
fins a 46
però no tenim
18 metres
de pendent
per veure
totes les espècies
que això també serà
molt important
a nivell
científic.
Biotop lentina
a veure si tot
es pot desbloquejar
i en fi
i en podem parlar
d'aviar.
Jo estic
amb els biotops
aquests petits
amb això
crec que estem fent
una bona campanya
perquè la gent
ho veu més
perquè inclús
es poden
el que dèiem abans
amb el Josep
és que
també hem fet
una campanya
per poder anar
a visitar
aquestes boies
i que la gent
vegi realment
peix allà sota
que entengui
que el peix
que el mar
simplement s'ha de cuidar
o sigui
està bé
que en traiem
peix
i en traiem
els recursos
està molt bé
perquè
hem de viure
és així
però també
està molt bé
que fem coses
perquè el mar sol
ja t'he dit abans
que era una sopa
sol
es pugui regenerar
i es pugui
a més això
dels biotops
ja en podem parlar
un altre dia
perquè avui no veníem
a parlar d'això
però a través d'una fundació
amb la que està vinculada
el Miquel
la fundació Repsol
col·labora també ara
amb un projecte
de submarinisme
per persones discapacitades
i un dels llocs
on es faran
una part d'aquestes activitats
serà precisament
els biotops
és a dir
que una cosa tan senzilla
teòricament
com canviar
un mort de formigó
per un mort
de carbonat càlci
crea un biotop
que generi riquesa
i que generi vida
doncs comporta també
no només
ja amb el temps
i el projecte que en tinc
el tema econòmic
que dèiem a veure
sinó que es puguin fer
activitats
que no haguéssim pogut fer
a la zona de Tarragona
segurament
o que
és que jo sempre
pots portar
a la gent
a fer pràctiques
de submarinsme
amb una piscina
però si
els pots portar
a la platja de Torre d'Ambarra
que està aquí al costat
els hi pots ensenyar
tot això
és molt important
és molt important
el que diu Josep
que la gent ho pugui veure
és molt important
que la gent ho pugui veure
perquè
mira
els millors llocs del món
de bussejar
són parcs
reserves marines
i la gent
les pot anar a veure
perquè si la gent
no les veu
el poble no les veu
no s'ho estimen
si no t'ho estimes
no ho cuides
és així
i llavors
aprofitarem
aquestes boies
per fer visites
perquè allà es concentra
més peix
i perquè la gent
realment vegi peix
em podríem veure
d'altres punts
del litoral
de boies d'aquestes
abans ja ho comentaves
si tenim algun altre projecte
per ampliar
i fer-les amb algun altre
municipi
segurament
algunes aquest mateix estiu
les farem
ja ho explicarem
per cert
m'ha fet pensar
que aquí a Tarragona
tenim el CES
la estació subaquàtica
que també
hi ha una gran riquesa
un gran valor
sí
jo crec que s'han de fer
mira
saps quina és
la reserva més gran
marina
que hi ha
aquí
la torre de Casablanca
la plataforma
un dia
amb el Josep
ho volíem filmar
perquè la gent
vegi
com si diguéssim
la quantitat
de peix
que hi ha allà
és una reserva marina
s'han de fer
reserves marines
i llumantos també o no?
llumantos n'hi ha no?
sí
jo ho he filmat
jo he anat
en un barc oceanogràfic
vam anar a filmar
un
com se diu això
allò dels terremotos
que teniu allà
un sismògraf
o sigui
cada any
o cada 15 anys
s'ha de repassar una mica
que allò estigui bé
en el cable
i tot el d'això
i vaig quedar parat
i li vaig dir
és increïble
el que hi ha allà
en els últims treballs
que s'han fet
de revisió
de les estructures
submarines
de la plataforma
tot això es grava en vídeo
i a vegades
hem ensenyat
algun vídeo
on a més dels tubos
que hi ha a sota
hi ha un món de peixos
és un lloc una mica
és una reserva
per l'estructura
que hi ha
submarina
i a més és un lloc
que per qüestions
de seguretat
i d'operació
de la plataforma
estava a data la pesca
i allò és un refugi
impressionant
la quantitat
i els veus
no cala
per això no em cala
el bateig
perquè no cal baixar
els veus
des d'allà dalt
i els veus
però que ells espanten
i tot
hi ha algun peix
que espanta i tot
no convenceràs
per fer el bateig
jo crec que sí
jo crec que sí
ja ho explicarem
i escolta
que vagi molt bé
aquest viotoplant
a veure si podem parlar
ben aviat
com un projecte
jo estic segur
que ara estem
a l'última fase
estic segur
que inclús
aquest estiu
tenim els permisos
Miquel
un plaer conèixer
i quan vulguis
anem parlant
com vulgueu
jo també estic encantat
de parlar
i explicar
les aventures
Josep Bertran
gràcies
i fins la propera
moltes gràcies