Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Prediupper!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un dels cybrils,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
són de Cambrils, qui diu de Cambrils, Tarragona o res,
o si realment ho necessiten.
El Tercer Món, sí, d'acord, ho necessiten també,
però és que aquí ara estem entrant ja en un Tercer Món també.
I està existint el Tercer Món aquí a Espanya ja, i a Catalunya també.
Tenim les dues corrents, i això ha suscitat també tot un seguit
de debats de polèmiques, de dir, a veure, cap on mirem,
cap a dins, cap a fora, en tot cas, l'ideal seria poder repartir, no?
Per supost. El que passa és que, com que no n'hi ha per tots,
jo crec que algunes vegades també s'ha de mirar per casa,
i si en un moment donat s'ha pot donar als altres també.
Però primer, jo diria de socorre els que aquí
estan bastant en una situació bastant crítica també.
Aquesta és la filosofia que transmet des d'aquí,
des del Campus Catalunya, a tots plegats, també la teneu roig.
Què heu portat? A veure, he portat molts productes
per poder fer l'intercanvi.
Una cosa perquè estem pràcticament començant.
Han portat quadres, han portat uns articles així,
que la gent ens ha anat donant,
per canviar-ho per aliments.
Perquè llavors nosaltres després puguem socorrer
a la necessitat d'alguna persona que vingui allí
que ho necessita per menjar.
Llavors no, admetim donatius, però bé, és diferent.
Aquí és canvi d'uns articles que algú els pugui aprofitar
i que a canvi ens doni aliments.
Aquí és la nostra filosofia de germanor dintre del que és l'associació.
Feu assistència d'aquesta bàsica, de repartiment d'aliments.
A la gent necessitada.
I llavors nosaltres a canvi, perquè no ens haguen de regalar tant...
no sé, sense aportar res,
llavors tenen la emoció de poder agafar alguna cosa si els interessa.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per haver-nos explicat.
Tenim més entitats participants.
No estan aquí, però vindran aquesta tarda dues entitats,
dos representants, per una banda de la ONG
o de la Federació d'ONGs, SETEM,
i per l'altra banda d'una entitat de finances justes o...
Sí, no sé si dir-ne solidàries, ara ens ho explicaran millor,
són OICO Credit.
Elles vindran aquesta tarda per oferir-nos a partir de dos quarts de set
una xerrada, jo crec que prou interessant,
sobre finances ètiques.
Ara sí que hem dit bé el terme que s'utilitza.
Hem parlat amb representants d'uns i d'altres,
d'OICO Credit i de SETEM.
Si us sembla, pel temps que ens queda,
comencem escoltant el representant d'OICO Credit
i fem un avançament del que ens explicaran en directe
en una conferència avui a dos quarts de set.
Tal com us explicàvem, un dels actes que acompanya
aquest ha marcat d'intercanvi dins el Dia del Comerç Just.
Ens arribarà aquesta tarda a dos quarts de set.
Serà una xerrada, una conferència, a càrrec d'una entitat
que hi té molt a veure amb això del Comerç Just.
És OICO Credit.
Per parlar-nos de què fan, OICO Credit ens acompanya
a l'altre costat del fil de telefònic,
el David Díaz de Quijano.
David, bon dia.
Hola, bon dia.
Explica'ns, home, qui sou, OICO Credit, i què feu?
Doncs mira, OICO Credit és una cooperativa internacional
de finances ètiques, que bàsicament el que fem
és captar estalvis, fons de persones i organitzacions compromeses
dels països desenvolupats o països del nord,
i els dediquem a finançar projectes amb contingut social
a països del sud, països d'Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia
i alguns països d'Europa d'Alesca,
que es consideren també en vies de desenvolupament.
I aleshores, doncs, dins de la nostra activitat,
una de les línies grosses també, doncs,
és, a banda dels microcrèdits, les microfinances,
doncs, el finançament de projectes de comerç just.
Quants projectes esteu portant actualment?
Perquè quant de temps fa que funciona, OICO Credit?
Doncs, OICO Credit té pràcticament 40 anys d'història.
Va néixer a Holanda, als Països Baixos, el 1975,
i aquí a Catalunya, doncs, fa menys,
fa tot just ara uns 13 anys, el 2000.
I la veritat, doncs, ara mateix, a nivell internacional,
tenim 45.000 membres, 45.000 socis,
que inverteixen els seus estalvis
buscant, doncs, aquesta rendibilitat social
i no només una pura rendibilitat econòmica,
i amb això, doncs, arribem a finançar 890 socis de projectes,
890 cooperatives o organitzacions, institucions microfinanceres,
que a la seva vegada, doncs,
arriben a beneficiar a través de crèdits
pràcticament 26 milions de persones arreu del món,
que es diu aviat, no?, però és molta gent.
Sou el que actualment està en boca de tothom?
Sou una banca ètica?
en el sentit que els particulars podem depositar
els nostres estalvis en vosaltres?
No som ben bé una banca ètica,
però sí que ens cataloguem o ens movem
dins del que seria el moviment de les finances ètiques en general.
Dic que no som una banca ètica pròpiament,
perquè, de fet, no tenim fitxa bancària,
no estem regulats, som una cooperativa de serveis financers,
una cooperativa de crèdit sense ànim, de lucre,
que això també és molt important,
i per la normativa holandesa, que és per la que ens regim,
des d'aquí l'únic que oferim a la gent
que vol estalviar amb transparència i amb criteris ètics
és que pugui fer una inversió en el capital social de la cooperativa.
O sigui que no oferim ara mateix ni comptes corrents,
ni domiciliacions bancàries, ni targetes de crèdit,
però sí que som una més de les entitats de finances ètiques,
i podem ser perfectament un complement
a altres entitats ètiques de finances
que sí que ofereixen tots els serveis operatius
de la banca convencional que coneixem.
De qui us nodriu, bàsicament?
Qui invertegen els seus diners en vosaltres?
I això, perquè vosaltres pugueu després finançar.
Doncs hi ha gent molt diversa.
Particulars, empreses, entitats?
Sí, majoritàriament són particulars,
però també hi ha empreses, hi ha entitats,
o NGs, fundacions,
un tipus molt variat d'inversor.
I de persones particulars, diguéssim, també n'hi ha moltes.
Tradicionalment teníem gent d'edat més avançada,
però ara mateix també està calant molt fons
entre la gent jove, això de les finances ètiques,
i tenim inversors que a partir de 200 euros,
que és la mínima inversió que es pot fer
a la cooperativa o Ecocrèdit,
ja depositen els seus estalvis.
I d'aquí cap amunt.
Fem el recorregut, si et sembla,
encara que molt simplificat,
de com funciona tot plegat.
O sigui, jo tinc 200 euros, que és el mínim,
i dius, mira, vull invertir-los
i a més vull fer-ho d'una manera solidària,
que serveixi per alguna cosa.
Us busco on us trobo
i després què passa amb aquests diners?
Doncs, mira, en principi,
qualsevol persona pot invertir aquests 200 euros
comprant això que et deia,
el capital social de la cooperativa.
O sigui, passaria a ser com un soci cooperativista més.
La cosa és que la cooperativa,
per la seva normativa original,
només pot tenir socis que siguin persones jurídiques.
I aleshores hi ha la figura de les associacions de suport,
que bàsicament som com una associació d'inversors.
I aleshores, això,
la persona que vol invertir els seus 200 euros
ve a les nostres oficines
o també pràcticament tota l'operativa
es pot fer per correu postal
i signa un contracte amb l'associació,
conforme al qual l'associació
invertirà íntegrament aquests 200 euros
en la compra de capital social.
I quan la cooperativa
remuneri aquest capital social
amb uns dividends,
que això ho fa anualment
a la seva assemblea general,
doncs l'associació i Co-Crèdit Catalunya
es compromet a remunerar el percentatge
que li correspongui a aquest soci
que ha invertit els 200 euros.
Estem parlant, doncs,
que el nostre capital genera uns beneficis.
No és el més important, com deies tu,
perquè no són els grans beneficis.
Exacte.
No es busca això, però hi són.
Si volem recuperar,
si volguéssim recuperar capital,
ho podem fer o no?
Sí, a partir de l'any,
o sigui, durant el primer any,
diguéssim que és com una inversió a plaç
o a termini,
i aleshores, a partir de l'any,
doncs passa a tenir una certa disponibilitat.
No és allò un compte corrent a la vista
que puguis retirar-ho al moment,
però sí que normalment en uns 15 dies
acostumem a servir
totes les sol·licituds de retorn.
Simplement, doncs, es comunica.
Necessites, això sí,
tenir un altre compte corrent
en una altra entitat financera operativa,
que preferentment que sigui ètica també,
però vaja, pot ser qualsevol.
I aleshores, doncs, nosaltres fem
el reintegrament dels dividends,
això del capital invertit.
Després, l'altre costat de la moneda
és això, suposo que hi ha tot un procés
de selecció, no?,
de veure quins projectes es beneficien.
Per exemple, digue'ns a tall d'exemple
alguns dels projectes que esteu finançant.
Doncs, mira, justament,
ara fa poc va visitar-nos
el president d'una cooperativa
de comerç just de Paraguay,
que era un cas molt paradigmàtic,
perquè és una cooperativa
no massa gran,
però que agrupa moltíssimes famílies
de petits productors de canya de sucre
allà al Paraguay.
I estan en una zona tan remota
que tenien molta dificultat
per exportar i per processar
el producte aquest de la canya de sucre,
per convertir-la en sucre.
És una cooperativa de comerç just,
ecològica,
o sigui, que es mou, doncs, també
dins de l'àmbit aquest
d'una producció i un consum
més responsable.
I OicoCredit, doncs,
ha finançat la construcció
d'una fàbrica de processament
de la canya de sucre
allà al mateix poble
on té la seu la cooperativa,
perquè puguin, doncs, això,
processar-ho i exportar-ho
amb molt més valor afegit
i amb millors condicions.
I la fàbrica aquesta, doncs,
també està construïda
amb una sèrie de criteris
de sostenibilitat,
d'utilització d'energies renovables,
etcètera.
Entenem també que aquests microcrèdits,
tal com a vosaltres els atorgueu,
a part d'això, no?,
tenir un rerefons,
seguir un procés de selecció
en qüestions i en criteris
de sostenibilitat i tot plegat,
també els deixeu a un interès
molt baix.
Això, sí, de fet, a veure,
normalment no és que siguin
uns interessos radicalment
més baixos que els de mercat.
normalment acostumem a moure'ns
en els tipus d'interès dels països
on cada país és diferent,
per les seves condicions econòmiques,
de risc, el que sigui.
Però sí que intentem moure'ns això
en la línia de mercat,
tampoc per no distorsionar-lo massa.
El que sí que oferim, diguéssim,
com a servei afegit
és un seguiment de tot el projecte,
assessorament tècnic, capacitació,
o formació de les persones
que sol·liciten els crèdits
per orientar-los
i intentar, doncs, això,
que en la majoria de les possibilitats
els seus projectes
tirin endavant
amb les majors garanties possibles
i amb el major impacte social.
Una mica això que comentaves.
Lògicament estem fent
una activitat d'intermediació financera,
per tant, també tenim uns socis
que han invertit els seus diners
i no volem que aquests socis perdin.
Fins i tot volem remunerar-los
amb un cert dividend,
que normalment no és més
del 2%,
per això, per les limitacions
que tenim com a cooperativa
sense ànim de lucre, no?
Ningú es farà ric
invertint en un icocrèdit,
però sí que no volem
que ningú hi perdi
ni un cèntim, no?
Tampoc.
I, aleshores, doncs, clar,
els projectes han de tenir
una viabilitat econòmica,
això és fonamental,
però, més enllà d'això,
el que volem, sobretot,
és que tinguin
un impacte social positiu
en la vida de les persones
i en les comunitats
on es porten a terme.
Llavors, doncs, sí que fem
tota una avaluació
amb criteris ètics i socials
de tots els projectes
que financem, no?
Sí, és un petit testet, eh,
només, de l'activitat
d'OicoCredit.
Si en voleu saber més,
us emplacem aquesta tarda
a dos quarts de set
al Campos Catalunya
a assistir a la xerrada
informativa que faran
via internet.
Trobem informació vostra, també?
Sí, ho podeu trobar
a 3D dobles,
oicocredit.cat.
Oico, amb K.
La primera és amb K
i la segona amb C,
oicocredit.
oicocredit.cat.
doncs, hem estat parlant
sobre aquesta entitat,
OicoCredit,
amb un dels seus responsables,
amb David Díaz de Quijano.
David, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Gràcies per atendre'ns.
A vosaltres, adeu.
Doncs ja ho sabeu,
això és OicoCredit.
En tindreu més informació
aquesta tarda
a partir de dos quarts de set.
Nosaltres seguim en directe
des del Campos Catalunya
en la recta final
del matí de Tarragona Ràdio.
Ens faltava parlar
amb una altra
de les entitats
que s'apleguen aquí
són a l'Ateneu Roig,
són de Cambrils
i la Maricel
n'és una de les responsables.
Maricel, bon dia.
Hola, bon dia.
Encara que sigui ràpidament,
diguem,
què feu normalment
a l'Ateneu Roig
i com és que sou aquí?
Nosaltres som un grup
de ciutadans de Cambrils
amb iniciatives
en diferents àmbits
i bàsicament
el grup que està representat aquí
és el grup de consum responsable,
que som una sèrie
de ciutadans
que ens plantegem
que darrere de cada compra
d'alguna manera
estem fomentant
un determinat model empresarial.
i, bueno,
i una manera de fer negoci
i llavors, bueno,
doncs no solament
són els beneficis econòmics
sinó també
darrere d'un objecte
ens hem de plantejar
si està fet
amb justícia social,
respectant el medi ambient
i temes d'aquests
que com a consumidors
hauríem de tenir
la responsabilitat
suficient
com per plantejar-nos
quelcom més, no?
Està arrelada
ja aquesta consciència
amb els habitants de Cambrils
o encara falta molt per fer?
Falta, falta
perquè de fet són poquets
però, bueno,
intentem fer pedagogia
per això estem aquí.
Doncs passeu-vos pel Campus Catalunya
i també pregunteu
a la Maricel
de l'Ateneu Roig de Cambrils
en què consisteix
tot això del consum responsable.
Gràcies, Maricel.
Moltes gràcies.
I ens quedaria parlar
amb una de les entitats
que també s'han aplegat aquí
i que tenen molt a veure
amb això del consum responsable.
És el que s'anomena
Bicicam
i això correspon
a coordinadora d'entitats
per a l'ús de la bici al camp.
Comencen a treballar,
comencen a fer activitat
aquí a Tarragona
a partir de ja.
De fet, demà presentaran
el seu projecte
en roda de premsa
i per això
no us podem explicar més
ni volem fer entrevista
per avançar-nos.
Però ja us puc avançar
que més o menys
aneu pensant
en donar-li un bon ús
en treure-li la pols
amb aquella bicicleta
que teniu per casa
penjada als balcons,
per exemple,
perquè no la utilitzeu
des de fa mil anys.
Doncs li podeu treure la pols
i a Bicicam
li donaran una segona vida.
Això us ho explicarem
però demà
on s'hagi fet
la roda de premsa
de presentació.
Ràpidament,
passem per la publicitat
i abans de tancar
aquest programa especial...