Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Personalment no coneixia el president i vaig tindre una molt bona impressió.
Em va...
Doncs això, una bona impressió perquè molt afable, molt amable, allà al seu despatx.
Molta estona, més o més vam estar, vam parlar de tot i si més o menys ja tenia indicis de com era ell personalment,
doncs allí se me va rectificar. Una persona molt mac, per dir-ho d'alguna manera.
Com néix aquesta història? És a dir, com arribes a fer un quadre del president i com l'acabes regalant? Què passa?
Bé, com més o menys ja sabeu, jo escric habitualment a Noticiastagene i va haver una polèmica...
Bueno, vaig fer un article que era sobre una polèmica del retrat d'Alvarez Cascos
i en la qual quan me vaig començar a documentar vaig comprovar com l'estat espanyol parlant d'austeritat,
que se'ls hi omple la boca,
Per exemple, per dir-te una xifra, el 2010 van gastar-se 400.000 euros amb retrats institucionals.
Però realment això a mi em comença perquè el pintor Antonio López és ell qui fa unes declaracions
en les que diu que no sap per què han restringit que ell és el que havia de fer aquest retrat
si només costava 190.000 euros i que a Espanya hi passen coses peores
i que no ho entenia perquè al Ministeri de Foment li havia comunicat que això no es podria dur a terme.
190.000 euros per un retrat, eh?
Per un retrat, sí.
Bé, aviam, jo quan vaig començar l'article també vaig partir d'altres punts.
I un dels punts importants és que cada artista té un caché.
Això és, bueno, si Antonio López cobra 190.000 euros, bé, doncs és perquè els pot cobrar i ja està.
El problema d'aquí ve quan aquests diners que ell ha de cobrar són diners de les butxaques de tots.
I aquí és on veia el problema.
Si tu tens que pugui cobrar el que vulgui.
El que fa el que vulgui, o sigui, és com el Barceló, si vol cobrar 6 milions per fer la cúpula de les Nacions Unides, de la sala 20, doncs que es cobri.
I si el paga, doncs bé, no hi ha problema, no? És a dir, qüestió de certa demanda.
Perfecte, no?
Però, clar, en temps d'austeritat, que és el que deia al principi, que se'ls omple la boca d'austeritat, sobretot a Espanya,
i que veus, aquests dels filfarros, dels diners públics, bé, és com vaig entrar una mica a aprofundir en aquest article.
Quan es triga, perdona, fer un quadre com aquest que tu has fet, el president Mas, quan es triga fer un quadre com aquest? Ben fet, eh?
Bé, clar, hauríem de distingir el que entenem per ben fet. Aviam.
Ben fet, ben fet, és una expressió que potser no entraria dintre de l'art, no?
Perquè qualsevol cosa que ja puguis fer amb una tela jo ja la dono per bona, no?
El que passa és que si parléssim, el que potser em voldries haver preguntat és un quadre realista i perrealista.
Correcte.
Clar, això té una feina.
Perquè aquest quadre és realista?
Aquest està dintre del meu realisme.
O sigui, el que classifiquen a vegades és d'hiperrealisme, però jo no.
Jo em considero més un realista perquè no m'agrada arribar a el que és la fotografia, que per això ja està la fotografia.
Doncs, reformo la pregunta. Quan estaria a fer un quadre realista com aquest?
Estaríem parlant, si ajuntessin tot el temps, perquè és impossible ajuntar el temps, o sigui, treballar totes les hores amb una mateixa obra,
però si el poguéssim ajuntar jo crec que estaríem parlant d'uns tres mesos.
Uns tres mesos. I no és hores com una feina, o sigui, la pintura no és una feina que t'has de posar i de tal hora a tal hora, no.
Tu estàs treballant, per exemple, no sé, la corbata i al cap de mitja hora ja et veus que no vas bé per la corbata i dius plego, no?
I llavors t'esperes una estona o inclús el dia següent i treballes un altre aspecte, o tornes la corbata, per dir-ho d'alguna manera.
No el podem classificar com una feina, i per hores.
Dius que no ser hiperrealista, però vaja, tu veus el quadre, jo el tinc davant ara, una fotocòpia, i el veus amb ell.
És a dir que és molt aproximat a la realitat, no? Moltíssim.
Sí, el que s'intenta, o per almenys jo el que intento ja no és només el fonament de la part acadèmica que hi ha de ser,
és a dir, que linealment ha de ser la persona que tu estàs retratant.
Jo sempre intento retratar que hi hagi alguna cosa més, no?
O com deien abans, doncs que puguis treure una mica l'ànima.
Això del que estiguis retratant.
Aleshores, aquí sí, clar, quan vols intentar treure-ho, t'encamines a la qüestió molt real.
I aquest és el cas de les pintures, per exemple, que se'n poden observar aquí baix a la parròquia Sant Joan,
a l'altar, que també n'hi ha 8 de tamany natural,
i dos a la capella del batisteri,
per poder veure una mica l'obra i ser en directe d'aquest realisme, no?
Aquí, diguéssim, aquí a Tarragona.
On la podem veure, apropiament, la teva obra?
Bé, aquí a Tarragona, difícil.
Difícil.
Ara, per exemple, participo, em van dir si volia contribuir a l'any de Fortuny,
que s'està fent a Reus,
i la Galeria Constantí, doncs, ha agafat uns artistes,
els ha convidat a poder fer una exposició,
al mateix temps que s'ha portat l'exposició original de Fortuny,
a poder fer una representació de les obres cadascú dintre del seu estil de Fortuny.
Llavors es veurà una de les meves obres, una obra, diguéssim, en aquesta exposició.
I estic acabant de decidir si, també m'han convidat a Berlín,
arreu d'un llibre, doncs, que també es va publicar de pintura figurativa allí a Alemanya,
on també surto, i estic esperant, bueno, acabant de decidir si hi vaig o no.
O sigui, tinc també pocs dies, perquè ja m'han donat un plaç,
ja m'han insistit molt, ja m'han dit, doncs, t'has de decidir,
i, bueno, aquí és on estaria una mica els primers projectes de començament d'un any.
És molt diferent a Berlín que aquí, a nivell d'exposicions?
Sí, sí, sí, és que tenen un altre concepte de l'art,
jo no diria ni que van tres passos més endavant, ni si estan,
però com que toquen tots els, diguéssim, tots els ismes,
toquen, o sigui, combinen els, també es comença molt aquí, no?,
el videoart amb expressions escultòriques, que a vegades són difícils d'entendre,
clar, llavors, aquí està una mica el meu dubte, no?,
perquè encara que jo tingui la part realista, tinc una part informalista dintre la meva obra,
que també és la capella del Batisteri, perquè ens n'anem situant,
tots aquests relleus i tota aquella composició estaria dintre d'aquest informalisme,
però jo crec que no lligaré gaire molt amb els 12 artistes,
o sigui, jo sent un dels 12 que estaríem a Berlín,
i per això és el meu dubte si duc obre allí o no la duc.
Ja per anar acabant, el quadre del president Artur Mas, on el penjarà, t'ho ha dit o no?
Em va dir que es quedaria a la recepció, va ser al seu mateix despatx,
perquè li vaig dir que va ser molt cordial, a més, a més, maco,
o sigui, és que no sé com expressar-ho, no?, però molt cordial.
Vol tenir feeling, eh?
Va haver molt de feeling perquè vam poder parlar de tot, una mica,
i inclús jo vaig poder exposar temes com la nova empenta que necessita Catalunya
també ha de comptar, o sigui, això de la paraula de sumar també s'ha de sumar amb els artistes,
perquè ja fa una temporada, o ja fa anys, que Catalunya,
doncs malauradament, s'està quedant sense uns referents internacionals.
I llavors necessita, o sigui, s'hem quedat, bueno, fa anys, moltíssim,
sense Almiró, Gaudí, recentment Tàpies, i clar, per exemple,
un Barceló, doncs jo no el classificaria dintre de la marca de Catalunya,
sinó que estaríem més a les illes, no?
I falta un referent, i falta donar empenta a tots els artistes a casa,
la gran família d'aquesta, falta donar-nos empenta,
perquè, en definitiva, el que fem així és,
a part de dir-li al món de fora,
nosaltres som així, tenim actualment aquesta empenta artística, cultural,
deixarà empenta després per la història.
És el que...
Són temes que vam començar a treure, i tot això.
Aquest retrat de Mempo serà, doncs, al Palau de la Generalitat,
com també, per exemple, hi ha un de l'Obama, que està a la Casa Blanca,
fet per ell també,
o un altre que està a la Casa Reial Espanyola,
també fet per Mempo, avui hem volgut parlar d'aquest en concret,
que d'aquesta setmana també està, en aquest cas, al Palau de la Generalitat.
Mempo, gràcies per acompanyar-nos, que no tenim més temps.
Gràcies per acompanyar-nos,
i en fi, que continuï fent molts retrats, com aquest.
Sí, sí, anirem fent coses,
i bé, a veurem si l'any...
Bueno, per tothom, eh?
Per tothom s'encamina una mica més bé.
A veure si és veritat. Gràcies.
Vinga, gràcies.