Fins demà!
Fins demà!
Passa un minut de dos quarts i mig de dotze, però vaja, ja arriba el Jaume Descarregat. Jaume, bon dia.
Bon dia.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Disculpa que haguem començat així l'entrevista, però vaja, és que això de les hores també és un entrellat impressionant.
Escolta, t'hem convidat no per parlar de les hores, sinó per parlar del cicle Psiquisme i Teatre, Relacions Humanes, Relacions de Parella.
És un cicle que ja l'heu dut a terme, ara es farà al voltant de quatre obres que es representen a la temporada conjunta de teatres de Tarragona,
el Teatre Tarragona, que comença avui mateix amb aquesta mena de col·loquis.
Abans d'entrar en matèria, a què respon Psiquisme i Teatre, Relacions Humanes, Relacions de Parella?
Bé, respon, com dèiem, a la qüestió que comentàvem ja en l'última entrevista que fèiem, també sobre el dia de la salut mental,
de la importància que nosaltres com a professionals de l'àmbit de la psicologia en tots els àmbits, creiem que té el tema de la creativitat.
Les arts escèniques, cinema, teatre, òpera, dansa, etcètera, etcètera, la literatura, tot el fet creatiu,
creiem que evidentment està format per emocions, pensaments, pors, desitjos, ansietats,
que han fet que un pugui posar-ho en un lloc determinat.
Precisament el teatre és una de les maneres més importants de poder poder sobrescena en viu i en directe,
a diferència del cinema, no?, amb la seva espontaneïtat, a més a més,
per poder parlar de coses, com dèiem, com els sentiments humans.
Clar, sí que és cert que al cinema ens podem sentir identificats, però qui no ha anat al teatre
i s'ha identificat amb una por, amb un desig, amb un sentiment, amb una emoció d'un dels actors
del conjunt, fins i tot de l'obra, no?, és a dir, que busqueu una mica això, no?,
que l'espectador empatitzi i que després ho pugui comentar amb aquesta mena de col·loquis
que es realitzen al finalitzar l'obra, amb els propis actors, en aquest cas.
Clar, creiem que realment l'empatia, la identificació, com dèiem,
el fet de poder pensar, ostres, això m'ha passat a mi o he viscut alguna cosa similar,
són coses que, com dèiem, engeguen que la gent es posi a pensar, reflexionar,
i creiem que els espais de reflexió comuns a nivell social són imprescindibles
per la salut mental de la gent, per poder, com dèiem, no?,
plantejar qui és el que un pensa, qui és el que un creu.
Justament en aquestes obres s'ha apropat a acabar, com dèiem, el col·loqui,
molta gent dient-nos que realment els ha semblat increïble el fet de poder
compartir tant amb els actors com a vegades amb els autors i directors,
justament avui en Eixanové és director, però també actor al mateix temps,
juntament amb Maria Galeana, aquestes sensacions que els hi han despertat
i aquests sentiments que els hi han pogut crear.
Per exemple, l'any passat, sense que ens de donéssim compte,
perdó, l'any passat, la temporada passada, la de primavera,
vam fer tres obres, adreça desconeguda, el nom i poder absolut,
i sense donar-nos en compte hi va haver un element fil conductor
que era el tema del nazisme, que d'una manera o altra sortia amb cadascuna
de les tres obres, a més a més de l'amistat, que era un element potentíssim.
El fet de relacionar el tema de l'amistat i tot el que suposa
amb el fet de poder treballar també què despertava i què ha despertat
amb persones que han pogut viure en pròpia carn dictadures i situacions
tan dràstiques com el tema del nazisme i dels camps d'extermini,
fa que realment, com dèiem, la gent pugui posar-se en la pell
del que està succeint a l'escena i poder compartir-ho amb les persones
que estan allà en aquell moment.
Clar, cap i a la fi, quan un autor, un director o un actor
prenen part d'una obra, tot neix d'una sensació, d'un sentiment,
d'una emoció, d'un desig, vaja, de tots aquests conceptes
que hem anat introduint i que realment després és fàcil
que nosaltres empatitzem amb tot això.
aquí no ha anat al teatre i ens sortia dit, ostres, m'agradaria parlar amb l'autor,
m'agradaria parlar amb el director o amb l'actor per comentar-li que jo vaig tenir
una sensació pareguda o que en aquest punt m'ha tocat més la fibra.
Fins i tot l'any passat, i ho comentàvem ara fora de micròfon,
va haver-hi un cas on gairebé va durar més el col·loqui posterior i la reflexió
que la pròpia obra, no? És a dir, que això és bo i és potent.
I tant, i tant, evidentment, nosaltres agraïm moltíssim la participació,
com dèiem, no?, dels actors, dels directors i dels autors,
perquè sabem que per ells és un element afegit després d'haver treballat
al llarg d'una hora i mitja aproximadament amb una obra de teatre.
Però que potser fins i tot els ajuda també a continuar treballant aquella emoció
o aquell sentiment al voltant del qual es reflexiona, no?
Clar, jo crec que tothom que està disposat a poder participar en un acte així
és que realment creu que allò el pot enriquir d'alguna manera,
sigui amb ell personalment, sigui al públic, i com dèiem, no?,
vam tindre la sort de la primera de les activitats que vam fer conjuntament
amb aquest cicle Psiquisme Teatre, que va ser l'any passat, no?,
amb l'Ajuntament de Tarragona, en Manera Barceló,
que és una persona molt donada a participar en tipus d'activitats com aquestes,
en els dolents de Shakespeare, no?, va fer un col·loqui amb nosaltres,
en un diàleg que vam tindre que es va allargar una hora i 45 minuts
i vam tindre que parar perquè creiem que les coses també s'han de poder aturar un moment
perquè el desig continuï viu, si no, tot pot acabar.
Si exaureix, no?
Exaureix, no?
Sí, tot acaba.
Però clar, és evident que realment, com dèiem, tal com tu plantejaves,
quan algun actor, autor o director, planteja la possibilitat de participar
en un acte com aquest, és que realment el seu desig,
a l'hora de poder transmetre què és el que ell ha volgut fer amb aquesta obra,
em sembla que és importantíssim de tenir en compte,
de com s'ha situat, de com ho ha viscut, per exemple, amb l'obra d'avui.
Seria interessant saber si hem pogut veure o si hem tingut en compte,
com dèiem, no?, la versió que hi ha en pel·lícula de Santiago Carrezoves,
que és una versió argentina del 2004, no?,
de Conversacions com a Mà,
i que, evidentment, l'adaptació que ha fet en Jordi i el Saran,
suposo que s'adaptarà una mica a les situacions de l'espai on està fet aquí el territori, no?
Doncs després li podem preguntar també al Juan Etchanove,
que ens acompanyarà a partir de la una i quart als micròfons de Tarragona Ràdio.
De seguida parlem de l'obra d'avui, però clar, la tendència és clara.
Una obra, un col·loqui, una edició, per dir-ho d'alguna manera,
de psiquisme i teatre a la temporada del tardor passada,
tres a la de primavera, quatre ara, la cosa va amb tendència positiva.
Clar, com dèiem, el que ens ha animat a seguir,
encara i les sorts que sabem que suposa, no?,
a nivell de l'Ajuntament, a nivell del Col·legi Oficial de les Coses de Catalunya,
però a la de la Ciutat de Tarragona,
el que ens ha animat a seguir és que en cadascun dels fòrums
hi ha hagut aproximadament uns 200, 250 espectadors
que s'han quedat a poder compartir amb nosaltres, no?,
aquesta activitat, i això, evidentment, anima a continuar,
encara és la feina que suposa, anima a continuar,
que et demanin fins i tot per què no feu aquest tipus d'activitats,
i hi ha gent que s'ha apropat a nosaltres,
no només en el moment de l'obra teatral i posterior fòrum,
sinó fins i tot en el carrer demanant-nos que fem activitats concretes
sobre cinema, sobre xerrades, i nosaltres estem encantats
que aquesta qüestió arribi, com dèiem, a la societat,
de manera que puguin plantejar-nos al col·legi psicòleg
per què no feu aquest tipus d'activitat,
perquè la nostra pretensió justament és fer arribar
a la població en general, a la societat,
la importància dels diferents àmbits de la psicologia
i com nosaltres podem col·laborar precisament
oferint allò que fem, que és la nostra professió.
Ja, com ho plantegeu? Un cop s'acaba l'obra,
us traslladeu a algun lloc, us quedeu al mateix pati de butaques, com va?
En la primera ocasió ens vam traslladar, era a la Metropol,
amb en Manuela Barcelona ens vam traslladar al cafè Metropol,
a partir d'allà, per qüestions de comoditat i també de temps,
com dèiem, vam decidir que ho faríem en el mateix espai,
a la platea, la gent que està a dalt pot baixar a la platea,
com dèiem, un cop acabada l'obra, així donem temps també
que ells puguin, els actors, canviar-se i poder vindre amb res,
amb 10 minutets, la gent així es pot resituar, pot respirar,
pot comentar, pot plantejar preguntes, comentaris,
i ho fem en aquest mateix espai, com dèiem, de la platea,
que creiem que dóna també una proximitat a la gent,
considerem que li sembla molt important poder, com deies tu,
molt bé abans, conèixer l'opinió de l'actor,
de com ella ha encapçalat aquest treball,
amb què ha pensat ell, amb la manera de posar-se en la pell
d'aquest personatge.
I sobretot enguany centrat en les relacions humanes,
les relacions de parella, i fins i tot aquestes crisis,
que també podrem veure de ben segur a l'obra,
a la primera obra a la qual es realitza enguany aquest col·loqui,
Conversaciones con mamá, amb Juan Etchanove i Maria Galiana,
ells es planteixen els mons d'una mare de 82 anys
enfrontada a un fill de 50, el fill perd la feina,
imaginau que a partir d'aquí es comencen a generar certes crisis,
certes tira i afluixa, no?,
es tira i afluixa amb la seva mare,
i d'això en parlarem avui amb el Juan Etchanove,
un cop acabada l'obra.
Evidentment, clar, justament diem relacions humanes,
relacions de parella...
Juan Etchanove o els dos actors es quedaran avui?
Els dos, els dos, eh?
Juan Etchanove i Maria Galiana.
Tant Juan Etchanove com Maria Galiana,
o això és el que pensem nosaltres, que ens hem comentat...
Avui ha deixat fora la pobra Maria i també hi participarà.
I tant, perquè ens sembla important, com dèiem,
la visió, en aquest cas, de la mare,
la visió del fill.
Sabem que la primera de les relacions humanes,
encara i fins i tot hem de conèixer el físic un de l'altre,
és precisament la relació de l'embaràs...
No hi ha cap relació més...
No hi ha cap relació materna, no?
Per tant, creiem que és important.
Però jo que he pogut veure,
perquè em semblava important també veure,
com dèiem, la versació hematogràfica,
fins i tot diria que un dels temes que més es parla amb aquesta obra,
a part de la relació, com dèiem,
mare a fill i de temes que tenen a veure amb l'actualitat,
com la crisi, etcètera, etcètera, no?
És també la relació de parella,
perquè en el rerefons d'una demanda que el fill li fa a la mare,
està una relació de parella que ell té concretament
i també una relació amb els seus fills,
amb la seva sogra, etcètera, etcètera.
Per això, dèiem-ho, el títol ens ha semblat molt interessant,
perquè, a més a més,
la primera és Conversaciones con mamá,
la segona és Bona gent,
i les dues últimes,
Testimuts Perfectes i ja et canviaré,
i Maridos i Mujeres,
són ja dues obres específicament
que centren en el tema de les relacions de parella,
concreta i específicament, no?
Per això volíem fer aquest recorregut
i ens ha semblat interessant,
que a vegades, sense pensar-ho,
i amb la col·laboració, per exemple,
quan fem la decisió de quines obres
treballarem al llarg de la temporada,
amb en Jordi Giramé, no?
Bé, pensem quin pot ser un fil conductor
i a vegades se'n donem compte
que el títol que hem posat
l'hem posat sense poder veure
en el moment en què el posàvem,
que realment el títol estava molt ben ubicat.
No, no, i que completament,
i a més vaticino que els col·loquis seran llargs
i s'allargaran fins que ho desigueu,
perquè, clar, tothom té alguna cosa a dir,
tothom té relacions humanes
i relacions de parella,
i tothom es pot sentir molt identificat
amb Juan Echanova i amb Maria Galeano,
fins i tot amb els altres actors
que no sortiran en escena,
però que sí que parlaran d'una sogra,
d'una parella, d'una cunyada,
d'una...
Clar, evidentment, com dèiem,
el fet de com s'allargui,
en ocasions depèn del nombre de preguntes,
en altres sabem també que depèn
de l'esforç que han de fer
les persones que es posen a disposició,
com dèiem,
sobretot els actors,
perquè ells tenen obra avui,
en tenen demà,
en tenen dissabte...
Tenen un temps limitat
perquè han d'anar continuant la seva gira, no?
Clar, aquí està,
perquè ells tenen, com dèiem,
avui, inici de representació guitarra,
però, evidentment,
demà divendres, dissabte, diumenge,
però sí, sí, és a dir,
el que acostumem a tenir que fer,
no?,
l'últim dia,
de forma molt divertida,
a l'obra Poder Absolut,
o no,
l'Eduard Farrell ho comentava,
potser podríem anar a sopar
perquè ho comença a fer-nos sobre la panxa, no?
Bueno, doncs, com dèiem, no?,
la implicació,
i va ser una hora també de col·loqui,
en aquest cas, no?,
tant amb els actors com el director i autor,
concretament, no?
però, bueno,
són realment col·loquis
que la gent participa moltíssim,
la qual cosa sembla que és el fonamental.
La funció del nostre col·legi
és encetar el tema, no?,
perquè si es puguin, com dèiem, no?,
compartir aquestes impressions,
emocions, sensacions.
Sí, doncs, també interessant veure,
i li preguntarem després al Juan Echanove,
com ha concebut ell aquesta obra,
que ve també, com deies,
d'una pel·lícula cinematogràfica,
i de si ella ha mantingut
o com ha treballat també aquestes sensacions
i aquests sentiments.
Parleu, imaginau, abans amb els actors,
els expliqueu que després hi haurà un col·loqui?
Normalment, què us diuen?
Normalment, si hi ha possibilitat,
intentem, com dèiem, no?,
com a mínim una mínima presentació
per dir, mira, es tracta d'això,
des d'aquest punt de vista,
sobretot perquè, clar,
el que no volem tampoc
és que la gent es pensi
que un títol com Psyquisme i teatre
anirem a parlar de coses teòriques,
psicològicament parlant, no?,
sinó que es tracta de poder-hi posar paraules...
És que un exemple més pràctic, no?,
més empíric i on tothom pugui participar.
Clar, creiem que és fonamental,
que com dèiem, no?,
a banda que evidentment hi ha termes
que són psicològicament d'una manera determinada,
que nosaltres els traduïm
al que és el diàleg
que entre persones succeeix a la societat habitualment.
Per tant, això és el que a nosaltres
ens sembla més fonamental,
poder arribar al públic
sense tindre que fer referència
a conceptes teòrics
que no són necessaris en aquest cas.
ho són en altres moments,
com dèiem, no?,
per poder ubicar cada cosa en el seu lloc,
però aquí el que és important
és, com dèiem, no?,
és aquesta manera de compartir, no?,
de posar-li paraules a les coses
que creiem que és el fonamental
i que malauradament
en determinats moments
el fet de no poder posar-li aquestes paraules
a determinades situacions
creen determinades situacions problemàtiques,
patologies, simptomatologies, etcètera, etcètera.
Doncs totes aquelles persones
que aquesta nit vagin a veure
de conversacions amb mamà
perquè no cal res afegit,
és a dir, hem d'anar a l'obra
i després, si volem, no?,
ens quedem al col·loqui.
Sí, sí, sí.
Funciona així, això.
Sí, sí, a més a més...
Amb l'entrada de l'obra
ja podem...
Ho anunciant, a més a més,
a l'inici, no?,
el fet que es pugui plantejar
aquesta qüestió,
a més a més, com dèiem,
creiem que està lligat
amb altres activitats
que en un futur nosaltres realitzarem
i que val la pena, doncs això,
poder tirar endavant.
Doncs avui conversacions
com amb en Juan Etchanove
i Maria Galiana,
la segona bona gent
amb Mercè Aronega
i Àlex Cazanova,
el diumenge 3 de novembre,
després T'estimo,
Ets perfecte,
ja et canviaré,
el 30 de novembre,
i Maridos i Mujeres,
de Woody Allen,
ja el dissabte 21 de novembre,
si no he canviat les dates.
Com dèiem,
aquests col·loquis amb els actors,
organitzat també pel Col·legi Oficial
de Psicòlegs de Catalunya
a la Delegació de Tarragona,
deies que en un futur
teniu també activitats
que podríem relacionar directament
també amb temes i amb temàtiques
que sortiran o que preocupen
a persones que formaran part
d'aquests col·loquis.
Clar, per exemple,
com deia,
com parlem del món de parella,
del món de la família,
al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
tenim una secció
que s'anomena
Alternatives de Resolació de Conflictes,
que per dir-ho en paraules
que la gent acostuma a sentir més
és la funció del psicòleg mediador.
És a dir,
un professional
que el que intenta,
com dèiem,
és amb situacions conflictives
que poden ser
a diferents nivells,
familiar,
comunitari,
fins i tot de salut,
mercantil,
penal,
policial,
etcètera,
etcètera,
que hi hagi un psicòleg
que faci aquest àmbit de mediació.
Justament,
al mes de novembre,
el 25,
26 i 27,
aquí a Tarragona,
a partir d'una iniciativa
que han tingut
l'Associació de Professionals
de la Mediació
de les Comarques de Tarragona,
l'Ajuntament de Tarragona,
el Institut Municipal
de Serveis Socials
i el Projecte Educatiu de Ciutat,
conjuntament amb
el Col·legi d'Advocats de Tarragona
i el Col·legi Oficial
de la Ciutat de Catalunya,
s'organitzaran
unes jornades,
com dèiem,
de mediació,
que es treballaran
amb taules rodones,
quina és la funció
de la mediació
i que, a més a més,
es farà exposició
de casos
respecte als temes
que ara comentàvem.
Creiem que el fet
de posar-ho
en un nivell pràctic
també és interessant,
són jornades obertes
que, evidentment,
estan obertes
a tothom que vulgui,
però sobretot
els professionals
de l'àmbit
que ara comentàvem
que puguin estar interessats,
que creiem que permeten
la col·laboració
entre diferents disciplines
que ens sembla
imprescindible.
Per altra banda,
comentàvem també abans
que el Col·legi Oficial
de Psicòlegs de Catalunya,
en aquest cas a Barcelona,
organitza una festa
solidària de la psicologia
el dia 17 de novembre,
diumenge,
de 10 del matí
fins a 9 de la nit,
amb diferents activitats
que el que intenten
és, com dèiem,
plantejar
quina és la funció
del psicòleg
amb tallers,
xerrades,
conferències
que es puguin donar,
microteatre,
fins i tot hi ha
un consult de fotografia
sobre la mirada
que es posarà en marxa
i que hi ha
diferents professionals
de les arts escèniques
que participaran
com a jurat
i que a més a més
el que s'intenta
és obrir aquest espai
perquè la gent
pugui disfrutar-lo.
A més a més,
hi ha un donatiu
de 3 euros
que n'hi ha dirigit
a Psicòlegs
Sense Fronteres
que tenen un projecte
que el que intenten
és que precisament
la psicologia
pugui estar
a l'abast de tothom
i creiem que
en aquests espais
en el qual,
encara que és a Barcelona,
participen totes les delegacions,
tot el Col·legi Oficial
de Psicòlegs de Catalunya
són imprescindibles
per poder fer conèixer
quina és la nostra intenció
com a professionals.
De Tarragona,
precisament,
nosaltres portem
o farem un pòster,
un cartell,
en el que es parli
precisament
de la importància
de les arts escèniques
des de, com dèiem,
el teatre
amb aquesta activitat
que fem,
des del col·logui
que vam fer amb el Josep Montlló
a partir de la pel·lícula
Fill de Caín,
des de l'última activitat
que fèiem
juntament, com dèiem,
amb els pacients
del Centre de Rehabilitació
Comunitària
de l'Institut Pere Mata
i a partir d'aquí
tirar endavant.
Molt bé.
Doncs, Jaume Descarrega,
ho hem de deixar aquí.
Al final,
tot lliga,
és a dir,
hem lligat aquestes jornades
també de finals de novembre
amb aquesta participació
vostra també
a Barcelona.
Però, vaja,
el més immediat
és aquesta mateixa nit,
després de l'obra
Conversaciones con mamá,
doncs aquest col·loqui
organitzat pel Col·legi Oficial
de Psicòlegs de Catalunya,
en aquest cas
la Delegació de Tarragona.
Avui ens ha visitat
el seu president,
el Jaume Descarrega.
Aquí li desitgem bon dia
i que vagin molt bé
aquests col·loquis.
Jaume,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres
per la vostra atenció.
Bon dia.
Gràcies.