Parlem amb un usuari de l'hemeroteca. Bon dia.
Bon dia.
Dies que t'acabes de sabant de que volen tancar aquest servei?
Sí, aquest matí a la ràdio.
Ho he sabentat i m'he quedat molt estranyat.
I fins i tot pensava que aquí no fos un altre lloc.
Perquè fins aleshores no havia sentit res.
Vens habitualment aquí?
Sí, pari de cops a la setmana.
Hi ha revistes, està molt bé.
Des de fa temps també?
Sí, des del temps que porto aquí a Tarragona.
fa dos anys i mig o així.
I què penses que pot significar aquest servei,
aquesta manoteca per la ciutat de Tarragona?
Què pot aportar pels tarragonins?
El que pot aportar no.
El que deu haver aportat ja.
No és només en el futur,
sinó que ja és una cosa que no acabo d'entendre.
Perquè és un servei públic.
Per més que sigui independent d'una institució privada,
no és possible això.
Ara mateix una de les empleades m'explicava
que hi ha gent que està fent un doctorat,
que està fent uns treballs,
i per tant volien aprofitar, per exemple,
les vacances del Nadal
per acabar fent les seves coses, no?
I de sobte tancen,
vull dir, és que no té sentit.
No ho sé, no?
Per mi és una cosa estranya, no?
Ahir vam conèixer els mitjans de comunicació
a partir de les declaracions de la Fundació La Caixa La Pedrera.
Deia això que volíem prioritzar altres serveis a les persones
i no tant aquest de l'hemeroteca.
No sé què et sembla aquesta decisió d'una entitat d'estalvis,
d'una entitat bancària.
És que no sé què és prioritzar un altre servei,
perquè, clar, això sona...
És com quan el Fabra,
aquest president de la Generalitat de Valenciana,
diu que, no, clar,
s'ha de tancar la televisió
perquè amb això es podrien fer hospitals
o, vull dir,
o sigui, prioritzar què?
O sigui, una hemeroteca és una cosa que és...
Si diguéssim, no,
és que volem tancar un temps
perquè volem informatitzar,
volem fer un canvi en el sentit de modernitzar-ho
i que segueixi sent un servei útil per la ciutadania, no?
Però tancar-ho per prioritzar un altre històries,
no sé quines històries,
no sé quines coses, no?
I sempre està dintre la foscor, això, no?
O sigui, és...
Volem prioritzar.
És un llenguatge que no...
És absurd.
O sigui, per la gent que venim aquí habitualment
és una cosa absurda.
És absurd, no ho sé.
Tens un espai aquí que pots dir,
que està molt bé.
I jo, en concret,
no, no,
no, persona, diguem que
l'utilitzi com el fons que hi ha,
que hi ha un fons de diaris antics
de la gent que fa estudis, el que sigui, no?
Per tant, encara,
amb més raó, no?
Bueno, en fi, no sé,
no sé com explicar-me.
Molt bé, moltíssimes gràcies.
Bon dia.
Bé, a veure si és possible
que faci força
i que no passi,
o que passi a una institució pública,
a la universitat, o...
No sé.
Bon dia.
Ja ho sap que ja han anunciat
que es tancarà aquesta hemoroteca
el 20 de desembre.
No sé si l'he agafat per sorpresa.
Què en pensa?
Jo m'he agafat una mica de sorpresa,
perquè és una cosa que considero
que era molt, molt útil
per a la ciutat de Tarragona
i és una llàstima.
És una llàstima que es tanqui
perquè no m'ho explico, vaig.
Vostè ve habitualment aquí
i què és el que fa?
Consulta els diaris?
Normalment, normalment vinc
per llegir, doncs,
a la setmana
un diari o dos d'allò.
Jo llegeixo cada dia
el diari de Tarragona,
però llegeixo a casa.
Però llavors passo
a mirar a l'avantguàrdia,
al Mundo,
un diari més,
i considero
que és una cosa
tan, tan maca
i tan ben muntada
que és una llàstima.
És una cosa
de la ciutat de Tarragona
perquè ha fet
una aportació
a la ciutat,
als ciutadans també,
doncs, té fons
a la ciutat de Tarragona,
per tant,
una llàstima.
Sí, sí, sí,
és una llàstima.
Una llàstima, vaig dir,
jo crec que s'ho haurien
de començar a pensar
una mica.
Ha firmat
en aquesta campanya
de recollida de signatures
per salvar la Maroteca.
Pensa que hi ha temps
que la ciutadania
es pugui mobilitzar,
que es pugui reconsiderar
aquesta decisió?
No, no he firmat
perquè ningú me n'ha parlat, eh?
O sigui,
que si me'n parlo
m'afirmaré molt,
molt,
bueno,
molt,
molt bé,
o sigui,
el moment que vulgui.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Va,
exacte.