.
Dos quarts i mig de deu, connectem ràpidament amb el seu de plens municipals.
Laura Casas, molt bon dia.
Bon dia, Josep. Ara mateix que acaba de començar aquesta sessió ordenària,
consell plenari, escoltem l'alcalde.
L'acte de la sessió anterior s'aprova.
Aprovada.
Dos, designar el gerent de la societat.
S'aprova.
Votació.
Vol procedir a votació, senyor secretari?
Ah, no, sí, sí, sí.
Sí?
D'acord.
Grup municipal d'iniciativa Esquerra Unida.
Abstenció.
Grup municipal del Partit Popular.
Abstenció.
Grup municipal de Convergència i Unió.
Sí.
Grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Sí.
Per tant, s'aprova.
Per 18 vots a favor i 8 abstencions.
Grups que desitgen intervenir amb explicació de vot.
Tres.
Substituir un membre del Consell d'Administració.
Aprova.
Crec que s'aprova amb l'abstenció de la senyora Argasentis.
Sí.
Va bé que ho formulem així.
Finalitzem, doncs, la Junta General Extraordinària de l'Empresa d'Aparcaments
i donem inici a l'ordre del dia de la sessió ordinària del Consell Plenari,
tota la vegada que són les 9 i 38.
Vuit.
Un.
Aprovar l'acte de la sessió anterior.
S'aprova.
Aprovada.
Tres.
Un.
Ampliar la pròrroga del conveni de col·laboració entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya
i l'Ajuntament de Tarragona relatiu a l'oficina local de l'Habitatge
pel segon semestre de 2013.
S'aprova.
Aprovat.
3-U-2.
Ampliar la pròrroga del conveni de col·laboració entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya
i l'Ajuntament de Tarragona relatiu al programa de mediació per al lloguer social d'habitatges
pel segon semestre, també.
S'aprova.
Aprovat.
4-U-1.
Aprovar inicialment la modificació de l'ordenança de convivència ciutadana
i ús dels espais públics de Tarragona.
Té la paraula el senyor Carlos Castillo.
Sí, bon dia.
Gràcies, senyor president.
Fem com a govern municipal una proposta que consisteix principalment en tres qüestions.
1. Rebaixar amb caràcter general totes les quanties de les sancions previstes a l'ordenança.
2. Possibilitar una reducció adicional per un pagament voluntari dintre d'un termini especificat.
I per establir una sèrie de mesures alternatives que pensem que col·loca Tarragona
en una situació de normalitat respecte d'altres ciutats modernes.
Aquestes mesures alternatives a la sanció econòmica consisteixen, sobretot, en formació o en treballs socials.
Si m'ho permeten, fa 7 anys, quan es va aprovar l'ordenança, jo penso que ens vam equivocar tots.
Jo penso que vam voler treure el pecho de lata, diguem-ne,
amb l'argumentació que com més elevades fossin les sancions, menys es produirien les accions inciviques d'incivism a la ciutat.
I aquesta regla de tres és una regla de tres absolutament perversa.
Portada a l'extrem, diguem-ne, podríem proposar presó o podríem proposar un milió d'euros
i potser així, sota aquest criteri, no es podrien actes incivics.
Això és absolutament absurd i pervers.
Cal una proporcionalitat, val més l'educació que la sanció
i, per tant, nosaltres com a polítics estem per solucionar problemes i no per crear-los.
Amb la situació de crisi que hi ha i amb la rebaixa del número d'actes incivics
que s'ha produït a la ciutat, nosaltres pensem i mantenim que s'han de rebaixar les quanties,
hem de posar seny i no provocar, sobretot, problemes a les famílies en aquesta situació de crisi
per una multa o per un possible brètol que hi hagi en aquesta família.
I, per tant, proposem i mantenim aquesta proposta de rebaixar totes les quanties,
de possibilitar el pagament voluntari amb un 50% de reducció
i d'establir una sèrie de mesures alternatives a la sanció econòmica.
Gràcies, senyor Carles Castillo. Grups que desitgen intervenir en explicació de vot.
La senyora Santís vol intervenir ara amb en explicació de vot, Anna.
Té la paraula la senyora Argas Santís.
Senyor Castillo, ja estic d'acord amb vostè.
Fa set anys, els que van aprovar aquestes ordenances, que no van ser tots, es van equivocar.
Es van equivocar, però no només amb la quantia de les multes, eh?
Vostès, els que ens porten aquí, és una proposta per rebaixar la quantia de les multes
i em sembla bé que les rebaixin.
I també em sembla bé, canviant alguns casos, les sancions econòmiques
per treballs en benefici de la comunitat i no hi podem estar en contra, evidentment.
Però el problema de fons, i vostè ho sap, d'aquestes ordenances no és la quantia de les multes.
Són les ordenances en si mateixes.
Tot i que de la quantia de les multes també se'n podria parlar molt.
Perquè, d'entrada, la proposta que van presentar els tècnics eren més baixes.
I a nosaltres ens semblava millor.
Al final, ens presenten aquí les que hem pogut acordar,
que són les que es poden aprovar i que representen una rebaixa considerable respecte de les anteriors.
Però, miri, és que les multes no són altes o baixes, adequades o inadequades
per elles mateixes, aïllades de qualsevol context.
I això vostè ho ha dit també, i té raó.
1.500 euros és molt o poc?
100 euros és molt o poc?
Doncs depèn. Depèn del que guanyis, depèn del que tinguis.
Per alguns és molt i per altres és molt poc. Depèn.
Si guanyes 3.000 euros o 100 euros, no res.
El salari mínim, però, és tant 600 euros.
I hi ha gent que sobreviu en menys.
El tema de ser cívic o incivic no pot ser una qüestió que et puguis o no et puguis permetre
en funció dels diners que tens.
Si la comparem amb altres multes, la multa de trànsit per infracció greu,
molt greu, és de 500 euros, no?
No ho sé.
I, de fet, el que funciona amb les multes de trànsit,
i això ho diuen els experts, no és la quantia de les multes que actua com a disbessori.
El que funciona, precisament, és la retirada de punts
i la possibilitat de perdre el carnet, de qual cosa ens ha de fer pensar
que segurament haurien d'explorar altres vies que no són les sancions econòmiques.
Es comença, però poc.
De tota manera, miri, per exemple, pel tema dels excrements de gossos,
que em sembla que és un problema d'aquests, en què tots hi podem estar d'acord.
Jo, sincerament, penso que amb això sortiria molt més a compte
obligar els infractors a recollir excrements de gossos
que no pas fer-los pagar una multa.
Estic segura que seria molt més operatiu.
Altres coses, bueno, hi podem entrar a parlar,
de comparar, de no comparar, del que costa, del que no costa,
però, de totes maneres, el problema de les ordenances
no és la quantia ni la tipologia de les sancions, són les ordenances.
Són unes ordenances que, en el seu moment, nosaltres ja vam rebutjar
perquè pensàvem que partava d'un aspecte punitiu,
d'entendre la convivència des d'un aspecte reglamentador i punitiu,
i perquè, a més, són unes ordenances que són inaplicables,
que són molt poc clares, que són confuses.
Hem tingut casos, alguns casos que coneixem perquè han substitut els diaris
i alguns casos que no coneixem.
Per exemple, el famós cas del nen aquell que va ser multat
perquè estudiava la trompa a casa seva.
A veure, unes ordenances que permeten que l'estudi de la música
sigui multat, que tracten la música com a soroll,
no funcionen, no estan bé, no estan bé, no funcionen.
I en aquest cas, en concret, hi havia un compromís de revisar
aquest punt, en concret, de les ordenances,
i espero que aquest compromís es mantingui i es faci efectiu
com més aviat millor.
Parlo d'aquest cas, però n'hi ha d'altres.
Per exemple, em sembla que és l'ordenança 122, l'article 122.
Què vol dir que no es pot estendre roba als balcons?
Això cal que estigui?
Això, n'hem de parlar sobre això?
De veritat?
A veure, hi ha casos en què estendre roba als balcons
és una completa hortarada, però hi ha pisos i pisos.
I si vostès volen que la gent no estengui roba als balcons,
doncs facin unes ordenances d'edificació que diguin
que tots els edificis tinguin terrat, o tinguin un cel obert,
o tinguin un espai habilitat per estendre.
Però si no, qui no té més remei que estendre la roba al balcó
perquè no té un altre lloc per estendre la roba,
què hem de fer?
Multar-lo?
No té gaire sentit.
I en aquesta mateixa ordenança també hi ha una cosa que diu
que no es pot penjar als balcons un objecte contrari a l'estètica.
Algú d'aquí em pot definir què és un objecte contrari a l'estètica?
Jo soc incapaç, eh?
Això depèn.
I si estem reclamant sobre coses que depèn,
no anem bé,
perquè tens un marge de discrecionalitat
que evidentment no deixa que ho apliquis d'una manera mínimament coherent.
Podem parlar del nudisme?
Parlem del nudisme?
Vol que llegeixi l'article del nudisme?
No cal.
Diu, diu,
el nudisme restarà autoritzat als trams de la platja
que l'ús ciutadà ha delimitat
o en el seu defecte als que l'Ajuntament pugui determinar o senyalitzar.
Això què vol dir?
Jo puc anar amb pilotes a la Sabinosa?
Ja ho sé.
Cal que ho posem aquí?
I si vaig a un altre lloc, què farà?
M'enviarà la Guàrdia Urbana?
Què vol que li digui?
Altres temes, temes com la mendicitat, com vendre mocadors al carrer, com tocar instruments de música al carrer, com dormir al carrer.
Això són temes de civisme?
Jo crec que no.
Ordenances, senyor Castillo, molt poques, molt poques, les mínimes i molt clares, perquè si no fan nosa.
I aquestes fan nosa.
No hi podem votar en contra, perquè ja ens sembla bé que es rebaixin les sancions,
però escolti, no hi podem votar a favor perquè el problema no és la quantia de les multes.
El problema d'aquestes ordenances de convivència són les pròpies ordenances.
Moltes gràcies.
Passem a votació.
Volíem fer explicació de vot, no, després?
Molt bé.
Doncs posem a votació.
Grup municipal d'Iniciativa Esquerra Unida.
Abstenció.
Grup municipal del Partit Popular.
No.
Grup municipal de Convergència i Unió.
Sí.
Grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Sí.
Per tant, s'aprova per 18 vots a favor, 7 en contra i una abstenció.
Bé, nosaltres creiem que el que ha fet amb aquest tema l'equip de govern
és precipitat i plantejat de manera errònia.
I a més parteix d'una base que aquesta sí que és com a mínim paradoxal i sorprenent.
Diu el senyor Castillo que en els darrers temps s'han rebaixat les accions incíviques,
cosa que és veritat, i a la vegada diu que ens hem equivocat amb la norma.
Bé, jo més aviat diria que és tot el contrari.
Que alguna cosa positiva tindria la norma que es va aprovar fa 7 anys
quan resulta que després de 7 anys s'estan rebaixant les accions incíviques.
Dit això, el que necessitava aquesta ordenança de convivència ciutadana
no és una rebaixa generalitzada de les accions.
Necessitava, i això és veritat, i requeria d'un procés més llarg de debat
que no s'ha produït, una redefinició de les tipificacions.
Per exemple, és veritat que no es pot considerar una falta greu llençar pipes.
Això és veritat, i això és el que s'ha de replantejar.
Una altra cosa, senyora Santís, és la qüestió d'anar-n'ú al carrer.
Jo estic convençut que per molt que li gradi, que li sembli molt enrotllat i molt progre,
vostè no seuria en un autobús on s'ha assegut un senyor amb pilotes 3 minuts abans.
Però bé, aquí ja sabem com estic parlant jo i jo li he deixat parlar.
Dit això i reconeixent que potser es podien redefinir les tipificacions,
i que era un procés que s'havia d'haver desenvolupat abans,
creiem que el missatge que s'envia és erroni.
Primer de tot perquè es diu que aquesta rebaixa de preus
és per ajudar els més febles, donant per fet
que el vandalisme només el cometen els més pobres,
cosa que, en fi, és un missatge absolutament erroni que s'envia a la societat.
I el segon que s'envia, que és, en el fons, la raó per la qual votem en contra,
és que en aquesta ciutat que insistim amb tots els defectes que pugui tenir,
però tenim una ordenància de convivència ciutadana que havia rebaixat el vandalisme,
ara s'envia el missatge a la ciutadania que el vandalisme pot sortir gairebé de franca
en segons quins casos en aquesta ciutat.
I ho sento, però des del Partit Popular no estem d'acord.
I esperem equivocar-nos en una cosa.
Esperem, però molt entenc que no ens equivocarem.
I és que d'aquí a set anys, amb els canvis que s'han intruït,
ja veurem si, com ha passat ara, les dades de vandalisme són més positives o són més negatives.
Temps tindrem d'analitzar-ho.
En qualsevol cas, el vot del Partit Popular és contrari perquè creiem que no era la manera d'abordar-ho
i que el que s'havia d'analitzar eren les tipificacions i no la quantia de les sancions.
Gràcies.
Gràcies, senyor Fernández.
Té la paraula la senyora Victoria Forns.
Moltes gràcies, senyor alcalde.
Bé, nosaltres hem votat favorablement perquè la mesura ens sembla, en aquest cas,
una mesura social que, sobretot, se diu en les circumstàncies de crisi que estem vivint.
Com n'hem pres moltes d'altres en aquest Ajuntament.
En altres qüestions que també són, que fan referència als impostos,
que fan referència, per tant, a com toquem la butxaca del nostre ciutadà.
Ho hem fet i jo crec que són mesures que en aquest moment entén absolutament la ciutadania.
Ara bé, certament sí que en algun moment ens haurem de replantejar
la valoració global de totes les ordenances.
És així, vostès ho saben i els hi hem fet arribar.
I, per tant, jo crec que no podem tardar gaire,
perquè són les ordenances que es van fer fa set anys
i necessàriament haurem de valorar si s'adiuen o no amb la realitat actual,
si les podem simplificar o si fins i tot amb el tema de les categories,
cal fer algunes modificacions.
Certament, jo crec que no només les mesures punitives
són les que ens ajuden a que la gent cometin menys accions incíviques.
Hem d'anar per la via de la prevenció i, per tant, en mesures molt més educatives.
I alguna de les coses que recull aquesta modificació
és precisament els serveis a la comunitat.
I nosaltres ens en alegrem que hagi estat recollit,
perquè moltes vegades n'havíem parlat amb el senyor Castillo,
que aquestes són mesures, les més disuasòries de totes.
Anant incentivant també aquest principi de corresponsabilitat necessari
que han de tenir els ciutadans respecte de la cosa pública,
respecte de tot allò que succeeix a la nostra ciutat.
Per tant, el mobiliari urbà i els espais que tots i tots compartim.
Això també incrementa el sentit de comunitat i ha de ser necessàriament així.
I, per tant, nosaltres és per això que justifiquem el nostre vot favorable.
Però insistirem en que, sisplau, aquestes mesures alternatives
o aquestes mesures de serveis a la comunitat s'intensifiquin,
de veritat, se facin efectives.
I també ens agradaria veure una mica més l'autoritat al carrer.
Vostè sap, senyor Castillo, que moltes vegades li hem suggerit
que la nostra Guàrdia Urbana ha de ser un cos de proximitat,
es passegi, patrulli, però no amb unitats mòbils,
més caminant, passejant amb parelles,
perquè la presència de l'autoritat, certament,
moltes vegades també resulta dissuasòria.
De tota manera, celebrem, sobretot,
que hagi posat els serveis de la comunitat
intensificant aquest principi de corresponsabilitat necessari
entre el ciutadà i aquella ciutat en la que viu
i la de viure en comunitat.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Té la paraula, senyor Castillo.
Sí, gràcies.
Bé, diverses coses.
En primer lloc, agrair a la Conferència i Unió
la seva posició de fons i compartir la mateixa filosofia
a la senyora Sentís dir-li que estem bastant d'acord
i el que em sorprèn és la seva abstenció,
perquè vostè sap, perquè ho hem dit diverses vegades,
que hi havia dues modificacions,
i també li dic al Partit Popular,
hi havia dues modificacions de l'ordenança prevista,
una de tipus ràpid, que és la que s'ha fet,
perquè consideràvem que a la situació que estem de crisi
hi havia una necessitat forta i evident de rebaixa de les quanties,
i després hi haurà una altra modificació més de fons,
amb la que estem d'acord que s'ha de revisar la tipificació
més que les sancions,
que naturalment intentarem arribar a pactes
i hi haurà converses amb tota l'oposició.
Alguns dels comentaris del Partit Popular no els accepto,
sobretot el que han dit al final.
Vostès són els especialistes, la dreta,
en dir, per exemple, que les dones que més avorten
són les que menys formació tenen.
Això és un patrimoni de discurs que és propi seu, no és meu.
I, de fet, el que afirmo és que molta quantitat dels actes incivils
que es fan, es produeixen precisament en famílies benestants.
es produeixen precisament en famílies benestants.
O sigui, que tot el contrari del que vostè ha dit.
Estem d'acord en que s'han de redefinir les tipificacions
i així ho farem, intentant arribar a un acord amb vostès,
però no acceptem de cap de les maneres
que la pobresa vagi acompanyada d'un major número d'actes incivics.
En tercer lloc, o en últim lloc, dir,
escolti'm, el decrement o la rebaixa de les sancions
no ha estat tant, si m'ho permet, pel funcionament de l'ordenança,
que és una ordenança que té un excés de regulació,
com deia la senyora Sentís,
sinó, si m'ho permeten, ha estat per un increment del treball
precisament al carrer de la Guàrdia Urbana.
I precisament, en molta part, en moltes hores,
de passejar, de patejar carrer i de fer-ho caminant, precisament.
És a dir, no només hem de fer l'anàlisi amb la tipificació,
repeteixo, val més l'educació que la sanció,
sinó també, si m'ho permeten, hi ha un treball per part de la Guàrdia Urbana.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Perquè tinguin una dada, li acabo de demanar a la senyora Ivana
que em digués quin és el cost aproximat,
perquè, evidentment, no està quantificat el detall,
dels actes incivics el darrer any,
sencer, i és d'uns 800.000 euros, aproximadament.
És veritat que és sensiblement inferior a l'1,2, 1,3 d'algun altre any anterior.
Per tant, és veritat que s'ha produït una rebaixa en les activitats,
però l'incivisme segueix sent una xacra que hem d'abordar de la millor manera possible.
També és veritat que semblava excessiu posar 700 euros per menjar pipes a la via pública.
Per tant, també és veritat que el que caldrà és tipificar de nou
i definir de nou els actes incivics
i amb una nova ordenança.
Per tant, això jo sé que es té ja en cartera per estudiar-ho
amb els experts corresponents com es va fer amb l'altre.
I després, jo no hagués imaginat mai que vostè fos neoliberal,
senyora Argasentis,
perquè el laisser fer, el laisser passer, és molt dolent en una societat com aquesta.
No tot es pot fer, no tot es pot passar,
no tot està bé pel simple fet d'invocar la llibertat.
5.1. Aprovar les bases d'accés al servei de viver d'empreses
i el seu reglament d'ús.
S'aproven?
Aprovat.
5.2.1.
Donar compte del d'aquest de l'alcaldia amb data 13 de juny de 2013,
pel qual s'aprova la justificació i el segon pagament
de la subvenció nominativa de l'enllumenat de Nadal 2012-2013
a favor de la Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona.
Es dona compte?
6.1.
Donar compte del d'aquest de l'alcaldia amb data 17 de juny de 2013,
pel qual...
pel qual el tinent d'alcalde, Pau Pérez Herrero,
assumeix les funcions de l'alcaldia com a alcalde en funcions
els dies 18, 19, 20 de juny de 2013.
6.1.
Donar compte i ratificar el d'aquest de l'alcaldia
amb data 18 de juny de 2013 de delegació
amb la senyora Joana Conesa Gironès
de l'assistència i el vot a l'Assemblea
de la Fundació d'Estudis Turístics de la Costa Dorada
el dia 21 de juny de 2013.
Qui es ratifica?
Ratifica?
6.1.
Donar compte del d'aquest de l'alcaldia
amb data 18 de juny de 2013 de delegació
en el tinent d'alcalde Javier Villamayor
de l'assistència, el vot i la representació municipal
a la Junta General de la Societat Promotora
del Parc Tecnològic de Tarragona
el dia 20 de juny de 2013.
6.1.
Donar compte del decret de l'alcaldia
amb data 21 de juny de 2013
de delegació de signatura
de la tinent d'alcalde Begoña Floría
en el tinent d'alcalde Carles Castillo
del 25 al 28 de juny de 2013
amb dos inclosos.
6.1.
Donar compte del decret de l'alcaldia
amb data 27 de juny de 2013
de delegació de signatura
del tinent d'alcalde senyor Carles Castillo
en la senyora tinent d'alcalde Begoña Floría
del 5 de juliol de 2013
amb dos inclosos.
6.1.
Donar compte del decret de l'alcaldia
amb data 8 de juliol de 2013
de delegació de signatura
a diversos membres de l'equip de govern.
6.1.
6.1.
Donar compte del decret de l'alcaldia
amb data 12 de juliol de 2013
de canvi de règim de dedicació
parcial exclusiva
d'una consellera municipal.
Ara passaríem a mocions.
A petició del grup de convergència
la moció 7.2
seria debatuda en primer lloc
i a continuació les altres dues
si no tenen cap inconvenient.
és per motius laborals.
Senyora Victoria Forst té la paraula.
Moltes gràcies president
i a la resta de grups municipals
de permetre'ns de començar
el debat de les mocions
per aquesta moció
que ha presentat el grup de convergència i unió
sobre el dret a decidir.
Tenen vostès el text, per tant,
no em dedicaré a llegir la moció
sinó que intentaré aprofundir
una mica més en els arguments
que ens porten
el debat en aquest plenari
absolutament necessari
sobre una qüestió
que ara forma part del batec
de la nostra ciutadania.
El Tribunal Suprem de Canadà,
un país del que no crec
que ningú qüestioni
la seva qualitat democràtica,
ha dit en reiterades ocasions
que la Constitució
no és una camisa de força.
Nosaltres podem afegir
que les constitucions, també,
l'espanyola,
són instruments per solucionar problemes
i no parts per generar-los.
La Constitució està destinada
a regir la vida d'un poble
i quan ha perdut
la seva capacitat d'integració
cal trobar respostes polítiques
més enllà d'ella
i no pas utilitzar-la
com a un espantall
o com a un escut
per impedir la realització
de la voluntat democràtica
d'un poble.
Ara bé,
això sembla
i és així,
tret,
de quan els dos grans partits
d'obediència estatal
decideixen modificar-la
amb nocturnitat
i traïdoria,
entre cometes,
en el sentit figurat,
ells sí que poden decidir
i poden decidir precisament
que el poble no decideixi.
El constitucionalisme modern
es construeix
en la tensió
entre el principi
de constitucionalitat
que garanteix
el respecte a les minories
i el principi democràtic
que garanteix
l'autogovern
per part de la comunitat política
i la voluntat de la majoria.
El principi de constitucionalitat
està pensat
per protegir la llibertat
contra el totalitarisme,
no pas per impedir
les manifestacions
de llibertat i democràcia.
Però aquest equilibri
es trenca
quan la voluntat majoritària
d'una comunitat política emergent
creu necessari
superar
un determinat
marc constitucional,
sempre que aquesta voluntat
sigui respectuosa
amb els drets individuals,
com ho és
en el nostre cas.
La Constitució
és un arma
contra el totalitarisme,
repeteixo,
no contra la llibertat.
Així doncs,
ens hem de preguntar
si és que ens fa por
la democràcia
o a alguns
els fa por
la democràcia.
Consultar
el poble
és antidemocràtic?
Perquè les actituds
d'alguns partits
de l'estat espaiol
es fan suposar
a nosaltres
i a la resta del món
que hi ha qui encara
no té massa clar
què és això
de la democràcia.
Els sistemes
civilitzats
i desenvolupats
del món occidental
davant de l'aflorament
de la voluntat democràtica
d'un poble
d'esdevenir estat,
es determina
quin és el suport
aquest procés mitjançant
un referèndum
o una consulta
vinculant
i s'obre
en conseqüència.
Això, senyors del PP
i del PSOE
abans PSC
és el dret a decidir.
Ni més ni menys.
Ni més ni menys.
És el que faran
alguns que tenim ben a prop.
Tornem al dret a decidir.
Els escocesos
emparats per un estat,
el britànic,
que compren
les seves aspiracions
i que es posen
al servei dels ciutadans
i ciutadanes
i tenen instruments democràtics
aquells que són necessaris
per fer que el poble
s'expressi
amb tota llibertat
i puguin dir
quina és la seva voluntat.
Mirin,
el 72% dels catalans
opina
que la seva comunitat
no té prou d'autonomia
i el 47%
aposta per un canvi
de model polític
en el que Catalunya
sigui un estat independent
i això segons
el baràmetre
del Centre d'Estudis d'Opinió
que està realitzat
sota paràmetres
absolutament científics
i objectius.
L'opció federal
que han abraçat
els socialistes
la bancada del senyor
Ballesteros
només aconsegueix
un 21% de suports
mentre que mantenir
l'actual model
només representa
un 22% dels ciutadans.
A més,
l'any passat
un 74% dels catalans
defensaven obertament
la celebració
d'un referèndum
i hem d'escoltar
el poble
i hem d'escoltar
el poble
que demana el dret
a decidir.
Em podran dir
que el Centre d'Estudis
d'Opinió
no els mereix
massa confiança
probablement.
Imagino que confien
plenament però
en les dades del CIS
dels centres d'investigació
sociològiques.
I segons aquesta darrera
enquesta,
el 82,7% dels catalans
considera
que el tracte
que reben de l'Estat
és desfavorable
per Catalunya.
I això sí que ho diuen,
i ho diuen els seus,
senyor Ballesteros
i senyor Fernández.
Evidentment que el CIS
no pregunta directament
sobre quin és
el posicionament
dels ciutadans
davant d'un referèndum
sobre la independència,
però en el seu
últim sondeig
estima que el 40,6%
dels catalans
són partidaris
que Espanya permeti
a Catalunya
convertir-se
en un estat independent.
Només un 25%
diuen
que es conformen
amb un major autogovern
i encara menys,
només un 7,
un 17
advoca per mantenir
l'estatus quo.
Alguna cosa està passant.
I això diuen
les seves enquestes.
Les seves.
Poden no creure
els centres d'estudis
d'opinió,
però de ben segur
que tant els senyors
del Partit Popular
com del Partit Socialista
abans PSC
creuen
de manera
ferma
en les dades del FIS.
Podem no escoltar
les enquestes
i ens podem cobrir
els ulls
i tapar-nos les orelles,
però no servirà
de res
perquè
no és possible
que cada generació,
hem de fer
que sigui possible
que cada generació
tingui el dret
a decidir
el seu futur.
els senyors
del Partit Popular,
el senyor Fernández,
ja estan acostumats
a promoure recursos
contra l'Estatut
i van manipular,
i això és així,
una evidència,
la composició
del Tribunal Constitucional.
I són vostès
els que són
els màxims responsables
de la desafecció
de la Constitució
del poble de Catalunya.
En definitiva,
la desafecció
de l'Estat espanyol
ja no té retorn
en el poble de Catalunya.
Per cert,
senyor Fernández,
el Consell
del Tribunal Constitucional,
a partir d'ara,
el celebrarem
al carrer Génova,
perquè sembla
que tot apunta amb això.
L'Ajuntament,
com a administració
més propera
als ciutadans,
ha de ser capaç
de propiciar
el debat
sobre el dret
a decidir
la celebració
de la consulta,
tot recollint
els anells
i les aspiracions
que manin
de la societat civil
i les seves institucions
per requerir el procés.
L'Ajuntament de Tarragona
no pot negar
als tarragonins
i tarragonines
aquest dret fonamental
en democràcia,
que és la lliure expressió
a la mesura del possible.
Tarragona ha de participar
en la construcció
nacional de Catalunya.
Massa sovint,
tant en el passat
com ara,
hem escoltat
els que postulaven
vestir una tarragona
d'esquena a Catalunya,
arguint una mena
de fet diferencial
basat en la raresa,
en els dèficits
i no en l'excepcionalitat
de les virtuts,
que en són moltes
de la nostra ciutat.
I aquí veu a Tarragona
com una mena d'illa
al marge
del batec del país.
I no pot ser així.
Convergència i Unió
ha denunciat moltes vegades
aquesta afanya de fer
de Tarragona
una anomalia
a Catalunya.
No es tracta
de fugir
de Catalunya,
sinó de ser-hi més,
de ser-hi molt més.
És més.
I aquí considera
aquest debat
alia a la nostra ciutat.
I aquí vol imposar
el silenci,
imposar el silenci
a les voluntats
i fer ús
de la por
com a un instrument
polític
per combatre
la democràcia.
No ho podem permetre.
i no ho podem permetre
senzillament
perquè la democràcia
no ens fa por.
Sigui quin sigui
el resultat
de la consulta
serà la conseqüència
d'una decisió lliure
i aquesta
no pot fer por
a ningú.
En un procés democràtic
cal defensar
a tothom,
tant els que defensen
la construcció
d'un nou estat
com els que pensen
el contrari.
És per això
que el dret
a decidir mitjançant
una consulta democràtica
mai ens pot fer por.
No ens pot fer
de cap manera por.
que Tarragona
és necessària
per Catalunya
és evident
i ho ha de fer
amb un paper
molt més rellevant
que l'actual.
Nosaltres estem convençuts
que ens cal més veu
un major pes específic
en el debat polític,
social,
cultural i econòmic
perquè sense Tarragona
no es pot entendre
Catalunya.
En tot cas,
el repte
és com tenir
un major pes específic
en el futur
del nostre país
i com no defugir-ho.
El repte
és com
tarragonitzar
Catalunya.
Algú té interès
en construir
el tarragonisme
des de l'espanyolitat
més rància
i des del victimisme
més dogmàtic
caduc
i obsolet.
L'objectiu
de Convergència i Unió
és que la construcció
del nostre futur,
les necessitats,
aspiracions,
il·lusions
i ambissions
dels tarragonins
i tarragonines
tinguin el pes específic
que els pertoca
a Catalunya.
Ja n'hi ha prou
de dir que Tarragona
és la ventafocs
de Catalunya.
Això
només ho podem solucionar
nosaltres.
Des de Tarragona
hem de construir
Catalunya.
La crisi econòmica
que viu el nostre país
i que pateix la nostra ciutat
no són excuses
per defugir de la realitat.
No, no.
El dret a decidir
no és en cap cap
una conseqüència
de la crisi econòmica.
Va molt més enllà.
És molt més ambiciós.
El dret a decidir
és una atribució
de la dignitat
de Catalunya.
Menysprear la realitat
històrica, cultural,
i social de Catalunya
i negar la sobirania
del nostre poble
per escollir el seu futur
és l'excusa
per continuar
perpetuant un estatus quo
que només beneficia
els que en feixendaria
ens acusen
de malbaratar recursos
o de pidular diners
a l'Estat
que d'altra banda
són nostres.
Hi ha qui encara
vol negar l'evidència.
Hi ha qui encara
vol negar l'evidència.
Això, senyors del PP
i del PSOE
i abans PSC
és l'espoli fiscal
els que ens han sotmès
sistemàticament
l'estat espanyol
que vostès professen.
A Convergència i Unió
som molt conscients
que hi ha gent
que no està a favor
de la independència
i sens dubte
estan en el seu dret
de considerar
que aquesta
no és una opció
vàlida per al seu futur.
Només faltaria.
O posar-se a preguntar
a esbrinar
d'una vegada
per totes
quina és la realitat
del mapa d'opinions
de Catalunya
és l'única manera
de clarificar
el futur.
Si guanya el no
doncs s'haurà
d'assumir amb responsabilitat
i si guanya el sí
s'haurà d'iniciar
el camí vers la construcció
d'un nou estat d'Europa.
L'escriptor Joan Sales
fa més de 50 anys
que va encertar-ho
i va encertar-ho de ple
i va dir
fa 500 anys
que els catalans
som imbècils.
què ens cal doncs?
Deixar de ser catalans?
No.
Ens cal deixar de ser imbècils.
Moltes gràcies.
Té la paraula
Iniciativa per Catalunya
Avers.
Vol intervenir?
Doncs senyora
Ara que sentís.
En explicació de vot?
Vol intervenir en explicació de vot
o ara?
Ara?
D'acord.
Té la paraula
la senyora Ara que sentís.
Bé,
senyora Forç,
la coalició que jo represento
en aquest plenari municipal
forma part del Pacte Nacional
pel Dret a Decidir.
És evident.
Vostès han decidit portar
aquesta moció aquí sols
i miri,
jo, si fos malpensada,
no, ja m'ho ha explicat vostè,
li dono per bones explicacions,
si jo fos malpensada,
pensaria que vostès
tenen molt d'interès
en patrimonialitzar
aquest dret,
que és un dret de tots,
no només d'uns.
Ja m'ho ha explicat vostè,
són les presses,
és l'agenda.
De fet,
jo pensava que vostès
portarien una altra moció,
que parlava d'una altra cosa,
a aquest plenari,
no pas aquesta,
és igual.
Els acords que proposen
la moció
estan en la línia
del que es comparteix
en el pacte
i naturalment
hi votaré a favor.
L'exposició de motius,
escolti,
l'exposició de motius
l'he trobat curiosa,
si més no curiosa.
Sembla que aprofitin
per defensar
la catalanitat
de Tarragona.
A veure,
algú tenia cap dubte
sobre la catalanitat
de Tarragona?
Ei,
sí,
un senyor
d'aquest plenari
o un grup d'aquest plenari,
el senyor Fernández,
esclar,
perquè evidentment
quan vostè diu
que hi ha qui veu Tarragona
com una mena de cosa estranya
a Catalunya
i això de les invencions
històriques
inversemblants,
vostè es deu referir
al senyor Fernández,
suposo.
Escolti,
i fins i tot
quan parlem
del dret
a decidir,
hem d'acabar
ballant l'aigua
al senyor Fernández,
ara que s'estava calladet,
potser no cal,
no?
Una mica de...
Una cosa,
jo,
sobretot
amb aquest tipus de temes,
amb tots,
però amb aquest tipus de temes,
sobretot,
jo no minaria tant cap allà
per marcar les diferències,
que ja sabem que hi són
i que són irreconciliables,
jo minaria una mica més
cap aquí
per intentar atreure,
i vostè no ho ha fet,
perquè vostè no,
de manera en què els hi ha parlat,
sisplau.
Escolti,
nosaltres
estem a favor
d'un pacte
nacional
pel dret a decidir,
com més plural,
millor,
perquè la pluralitat
atorga legitimitat,
i ja sé que tinc més moral
que l'Alcoiano,
de continuar confiant
que podem atreure
els companys del PSC
el pacte nacional
del dret a decidir,
però això forma part
de l'ADN del PSC,
de la mateixa part,
de la mateixa manera,
senyor alcalde,
mi estic moral,
que forma part del nostre ADN
les polítiques antilliberals.
Ara li explico la diferència.
Els neoliberals
d'aquest país,
com els altres neoliberals,
estan en contra
de reglamentar
sobre temes econòmics,
volen que treballin
els mercats.
En canvi,
sobretot els d'aquest país,
tenen un delit
increïble
per reglamentar
sobre altres coses,
coses com
qüestions sexuals,
com has d'anar vestit,
amb qui t'has d'anar al llit,
o per ficar-se
amb la matriu
de les dones,
que és el que fan
quan intenten
legislar sobre l'avortament.
Una característica
dels neoliberals
de qui
és legislar
sobre aquests temes.
I jo pensava
que vostè no era d'aquests.
I confio
que no sigui d'aquests.
Vull dir que no cal
que m'ho faci servir a mi
com una arma
d'aquestes dialèctiques,
perquè no cola.
Jo, en tot cas,
continuo pensant
que hauríem d'intentar
apropar-nos
a aquests senyors
per sumar-los
al pacte nacional
del dret a decidir
i confio
que tard o d'hora
ho puguem fer.
Miri, senyora Forç,
més coses.
Vostè diu,
a l'exposició
de motius
de la seva moció,
ho té escrit,
que els que estem asseguts
en aquest plenari
som els responsables
de no tenir més protagonisme
a Catalunya.
De que Tarragona
no tingui més protagonisme
a Catalunya.
Dona, doncs,
potser sí que és veritat.
Però el grau de responsabilitat
també deu ser diferent.
Vull dir que,
en un moment donat,
qui està assegut
en aquest plenari,
però també està assegut
al Parlament de Catalunya,
i a més,
forma part de la majoria parlamentària,
perdó,
de la minoria parlamentària,
que dóna suport
al govern de la Generalitat,
deu tenir un grau
de responsabilitat major.
Dic jo, eh?
Dic jo.
Diu,
i estic d'acord,
que el repte que tenim
és com tenir
un major pes específic
en el futur del nostre país.
I comparteixo l'objectiu
que les necessitats,
aspiracions,
il·lusions
i ambicions
dels tarragonins
i tarragonines
tinguin el pes específic
que els hi pertoca.
Ho diu vostè.
I comparteixo l'objectiu.
Però quin és...
això que ens pertoca,
segons vostè.
Semaca o Las Vegas,
de Catalunya?
Sí,
porto molt fresc
el debat d'ahir
al Parlament.
Les ambicions
dels tarragonins
passen per tenir
aquí al costat
tots els casinos?
Passen per canviar
el model turístic actual
per un model
basat en el joc
i amb una fiscalitat
feta a mida?
Jo vull tenir dret
a decidir
sobre la fiscalitat
del joc.
I vostès estan proposant
rebaixar
la fiscalitat del joc
del 55 al 10%,
no perquè els hi hagin demanat
els ciutadans
de Catalunya
ni els de Tarragona,
perquè els hi han demanat
uns mafiosos
o presuntes mafiosos
de Macau.
I el dret
a decidir
no és només
sobre el que a vostè
li interessa,
és sobretot.
És dret a decidir
sobre tots els temes
i sobretot
sobre el model econòmic
i social
d'aquest país.
Procedim a votació,
doncs,
senyor secretari.
A petició
del grup de Convergència
i Unió,
nomineu-ho.
Senyor José Juan
Acero de Dios.
No.
Senyor Frederic
Adán Domènech.
Sí.
Senyora Patricia
Antón Martínez.
No.
Senyor Òscar Busquets
Cobrer.
Sí.
Senyor Carles Castillo
Rosique.
No.
Senyor Alejandro
Fernández Álvarez.
No.
Senyora Begoña
Floría
Eseberri.
No.
Senyora Victoria
Forns Fernández.
Sí.
Senyora Judit
Eras Tusset.
No.
Senyor Mariano
Erraiz
Puigol.
No.
Senyora
Maria del Pilar
Juárez Romero.
No.
Senyor José Luis
Martín García.
No.
Senyora Ivana
Martínez Valverde.
No.
Senyora Victoria
Pelegrín Casanova.
No.
Senyor Pau Pérez Herrero.
No.
Senyor Xavier Quintana
Domènech.
Sí.
Senyor Jordi Roca Mas.
No.
No.
Senyora Maribel Rubio Díaz.
Sí.
Senyor Joan Saneúges Rull.
No.
Senyora Arga Santís Maté.
Sí.
Senyor Xavier Terrés Aznárez.
No.
Senyor Albert Vallbén Avarro.
Senyor Robert Vendrell Auvac.
Senyor Javier Villamallor Camaño.
No.
Senyor Francisco Zapater Esteban.
No.
Senyor Javier Félix Ballesteros Casanova.
En tant que representant del PSC, no.
Per tant, es desestima per 18 vots en contra i 8 vots a favor.
Bé, hi ha 3 grups que tenen intervenció amb explicació de vot.
La senyora Arga Santís, no, que ha intervingut abans,
amb el Partit Popular, Convergència i Unió,
en tant que ponent té dret a explicació de vot,
i el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Té la paraula el senyor Alejandro Fernández.
Moltíssimes gràcies, president.
Demano una miqueta de flexibilitat,
ja que no hem fet servir els torts anteriors.
Primer de tot, felicitar-nos des del grup del Partit Popular
per la contundent, rotunda, inequívoca,
posició d'aquest plenari,
amb una majoria ja no absoluta,
sinó qualificada,
qualificadíssima,
en contra d'aquest concepte
i de la manera de plantejar-ho,
que és el concepte trampa del dret a decidir.
Perquè, tal com està plantejat a la moció,
el dret a decidir
no és simplement
dret a votar, dret a democràcia.
És dret a decidir
si Catalunya pot deixar de formar part d'Espanya.
En canvi,
els defensors d'aquest dret a decidir
es posen les mans al cap,
si algú parla algun dia,
del dret a decidir
si Tarragona pot, per exemple,
ser la capital d'una comunitat autònoma
uniprovincial com Cantàbria.
És un dret a decidir
que, pres d'aquesta manera,
pot tenir la mateixa justificació jurídica
perquè, si Catalunya és subjecte polític,
també ho és Tarragona.
I hem de dir una cosa.
Això de si els tarragonins els agradaria
ser la capital d'una comunitat autònoma uniprovincial,
nosaltres ho hem preguntat,
per això fem el discurs que fem,
però, malgrat això,
i tenint molt en compte el que sabem,
no estem a favor
ni d'un dret a decidir ni de l'altre.
I només estaríem a favor del segon
si algú, finalment,
posés en marxa el primer.
Perquè nosaltres estem a favor
de la convivència,
del fet de ser tarragonins, catalans i espanyols
de manera absolutament natural.
I, per tant,
a mi ningú em convencerà
que Catalunya s'hi té dret a decidir
i Tarragona no el té.
Tarragona també el té
per decidir el que vulgui.
I, per tant,
considerem que és un debat trampa
i aquest plenari
ho manifesta de manera rotunda.
El resultat aclaparador
de la votació d'avui
és la prova fefaent
que tarragonisme i independentisme
són aigua i oli.
Són absolutament incompatibles
i ho han sigut tota la vida.
Ho han sigut tota la vida
perquè, entre d'altres coses,
el procés de construcció nacional
dels darrers 35 anys
ha comportat
que a Tarragona
se li digui
des de Barcelona
se li digui
comarques maridonals,
comarques del sud,
camp,
Rovira i Virgili,
però mai Tarragona,
que és la paraula prohibida.
Perquè són conscients
des dels defensors
del procés de construcció nacional
que a Tarragona,
capital,
la gran majoria,
el tarragonisme sociològic
no és independentista,
com s'ha tornat a manifestar
aquí avui.
I nosaltres
que ens alegrem.
No és només
la manifestació
rotunda
i aclaparadora
de la votació
d'avui
dels representants
democràticament
escollits
pel poble de Tarragona.
Ho han sigut
les darreres
convocatòries electorals.
A les eleccions municipals
la majoria
no independentista,
com s'ha manifestat avui,
és aclaparadora.
A les eleccions generals
va ser encara més aclaparadora.
Però,
per primera vegada
d'una manera tan rotunda,
la suma
dels partits
no nacionalistes
a les darreres
eleccions autonòmiques,
PSC, Partit Popular
i Ciutadans,
va ser una majoria
més que rotunda,
aplastant
en aquesta ciutat,
on es va tornar
a manifestar
que l'independentisme
en aquesta ciutat
és absolutament
minoritari.
L'independentisme
és minoritari
a Tarragona
i s'han de respectar
les minories
i soc el primer
en dir-ho,
però són minories
i avui ha tornat
a quedar
de manifest.
I aquells
que tinguin vocació
de centralitat
en aquesta ciutat
i es facin
independentistes
aniran directament
cap a la marginalitat
política.
Això ho sabia molt bé
Joan Miquel Nadal,
que era plenament
conscient
que tarragonisme
i independentisme
eren aigua i oli
i eren absolutament
incompatibles
i és impossible
trobar
una declaració
independentista
en la seva època
d'alcalde
de Joan Miquel Nadal
perquè ell
sí tenia clar
com es pot aglutinar
una majoria social
en aquesta ciutat.
No és fàcil
aglutinar una majoria social
en aquesta ciutat.
Pot ser
més d'esquerres,
pot ser més de dretes,
però en definitiva
sempre s'ha de fer
sobre la base
del tarragonisme,
que és, repetim,
absolutament incompatible
amb l'independentisme.
I això per què és?
Doncs perquè avui
es torna a posar de manifest
que hem de buscar
espais de convivència,
que en el cas de Tarragona
sentir-nos plenament
tarragonins,
catalans i espanyols
sense cap tipus de complexa
i sense cap tipus de problema.
I a més hi ha una cosa
molt important
i hi ha una frase
de la senyora Forç
que comparteixo,
diu
no es pot entendre
Catalunya sense Tarragona,
efectivament.
Per tant,
cap procés
que es vulgui iniciar
des de segon son
tindrà cap tipus de futur
sense tenir en compte
la voluntat del poble tarragoní
inequívocament expressada
a les urnes
i aquí.
I és una voluntat claríssima
de la capital,
antiga capital de Catalunya
que va ser Tarragona
i també antiga capital
de la Hispània citerior.
Acabo, per tant,
dient que avui hem tornat
a trobar un espai majoritari,
que és l'espai polític
del tarragonisme
que és incompatible
amb l'independentisme
i, sisplau,
insisteixo,
les minories
se les ha de respectar
però que ens deixin
una mica tranquils també.
És a dir,
Tarragona ja ha parlat
clarament,
ha parlat a les urnes,
ha parlat al seu plenari,
no som independentistes,
no volem saber res
del dret a decidir
a no sé què
perquè si es parla
d'un dret a decidir
tenim dret a decidir
qualsevol cosa
i creiem que no és
l'escenari d'estabilitat
que necessita Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
Tot a vegada
que el senyor Fernández
ha consumit uns 5 minuts
en comptes dels dos
que serien habituals
en l'explicació de vot
per no fer greu
ja es faria el mateix
amb els dos altres portaveus
que succeiran.
Senyora Víctoria Fos
té la paraula.
Bé, jo,
lamentar que avui
s'hagi perpetrat
en aquest ajuntament
doncs,
si sí,
és així,
un atemptat
contra la democràcia
i és exactament
el que s'ha fet avui.
Si és exactament
el que s'ha fet avui.
Sí,
clar i català
perdonin,
jo no em veia
amb subterfugis.
És exactament així
perquè quan parlem
del dret a decidir
estem parlant
de donar la veu
al poble
al poble
i que el poble
decideixi si sí
o si no
i aquest és
el que fonamenta
la democràcia
dels pobles madurs
i això és el que faran
els escocesos
i mirin,
aquest escenari
majoritari
del que parla
el senyor Fernández
bàsicament
el que fa és això
vetar la democràcia
vetar les voluntats
però sap què passa?
que les voluntats
van més enllà
de poder
votar
en el dret
a decidir
perquè són individuals
perquè són íntimes
perquè són personals
i contra això
vostès no poden lluitar
senyors del Partit Popular
va molt més enllà
és una experiència
absolutament íntima
que defineix
l'individu
i la persona
amb les seves màximes llibertats
mirin,
la convivència
és precisament
no confrontar
i vostès
confronten sempre
Tarragona amb Catalunya
i Tarragona
ha de ser
més líder
i ha de tenir
major presència
en la construcció
nacional
de Catalunya
i és això
el que reclamem
a aquells
que estem a favor
del dret
a decidir
i respectem
el que sí
i respectem
el que no
facin vostès
el mateix
mirin
certament
sí que
hi ha un grup
municipal
que podria haver votat
diferent
de fet
les joventuts
socialistes
han fet un manifest
a favor
del dret
a decidir
i dins
de la seva bancada
estic convençuda
que han exercit
el vot de partit
perquè
les sensibilitats
són plurals
i diverses
plurals
i diverses
i el seu alcalde
ha deixat
absolutament clar
que ni aquesta pluralitat
ni aquesta diversitat
l'exercita en el seu vot
ha dit
perquè m'ho mana
el meu partit
ho ha dit exactament així
ho ha dit exactament així
no sé si expressa
més a més
la seva voluntat
segurament després
m'ho dirà
però ha dit
m'ho mana el meu partit
no ha expressat
la seva voluntat
jo crec que precisament
la grandesa de la democràcia
és aquesta defensa
de les llibertats individuals
i el dret a decidir
el que busca
és exactament això
i vostès avui
ho han vetat
ho han vetat
absolutament
ho han vetat
i el senyor Ballesteros
clar jo
perdoni que li faci
algun aclariment
però crec
que el seu partit
ha tingut
una gran habilitat
per devorar
i li dic amb tristesa
per depurar
d'una manera sistemàtica
i definitiva
tots aquells
que defensaven
el catalanisme
una llàstima
ho han fet
el seu partit
i han abandonat
les sigles PSC
per assumir
d'una forra
absolutament
amb una fermesa
extraordinària
les sigles del PSOE
s'han desdibuixat
vol que li recordi
la cara del senyor Navarro
l'altre dia
sortint de la seu del partit
a Madrid
que ni tan sols
feia declaracions
pobre meu
perdoni
miri el catalanisme
d'esquerres
i un catalanista
d'esquerres
com el president Maragall
vostès l'han
arreconat
un home que ha liderat
durant molt de temps
i un partit
que durant dècades
també liderava
Catalunya
el catalanisme
i vostès s'han posat
al marge
és el que han fet
avui
i estan fet
en altres molts llocs
amb la pèrdua
del catalanisme
a casa seva
han migrat
han migrat
en gran mesura
en gran mesura
la intel·lectualitat
i és una llàstima
que no ens la podem permetre
com a país
i no ens la podem permetre
com a ciutat
i per tant jo
mirin
aquesta pèrdua
no només és
pel partit
socialista de Catalunya
que definitivament
s'ha acollit
als braços del PSOE
aquesta pèrdua
també és
pel conjunt del país
entenc
que aquest debat
vostès
no el poden vetar
han volgut
absolutament silenciar
que no se'n parli
més que quan els grups
municipals
ho portem
en aquest plenari
no vol dir
que en la ciutadania
això no sigui
un debat
d'actualitat
no vol dir
que molts
i molts
simpatitzants
o abans votants
del partit socialista
no tinguin
un debat
en aquest moment
respecte del posicionament
del grup municipal
del PSOE
moltes gràcies
senyor alcalde
té la paraula
la senyora
la senyora
Beconya Floria
gràcies
senyor alcalde
senyora Fons
sincerament
que vostè tingui problemes
d'identitat
no faci extensiu
a tothom
perquè clar
al final
vull dir jo
quan han demanat
el vot singular
dic
deu ser per saber
que vota el senyor
Vallveig
i el senyor
Vandrell
dic perquè clar
si és per una altra cosa
no tinc ni idea
vull dir clar
a partir d'aquí
o per aquest tacticisme
que em veu bé
ha explicat la senyora Arga
perquè vostès aquí
no han intentat
negociar res
vostès directament
han presentat una moció
com ja vam fer fa un mes
i com que no sé si faran o no
perquè no sabem
si s'acaben d'aclarir o no
amb l'Assemblea de Catalunya
al mes de setembre
però clar
al final
dius per què volem aquestes mocions
per intentar provar
ja sabem que té vostè
obsessió amb els socialistes
però bueno
miri
si això fos un examen d'èpica
li donaríem com l'Aude
li dic així
ara
com que en política
l'estètica
té moltes coses
que són molt importants
en l'exercici
una política raonable
institucional
amb seny
i amb aquest centralisme
que també el senyor Fernández
apuntava
i crec que té raó
que entenia
que competència buscava
però ja veig que no
doncs aquí suspèn
però suspèn del tot
perquè miri
això de parlar d'obediència estatal
un partit
que ha aprovat
la reforma laboral
que ens ha portat
als majors nivells d'atur
d'aquest país
juntament amb el Partit Popular
a Madrid
ja em sembla
ja bueno
de jutjat de guàrdia
que vulgui aquí
amb això del PSOE
no fent de qui en quiera
sinó qui en poden
a mi em pot dir del PSOE
totes les vegades que vulgui
i també em pot dir partit
de socialista francès
perquè per això
els socialistes
tenim la identitat molt clara
vull dir
no cal que ens vingui a donar
lliçons
jo potser a vostès
li hauria de dir
Unió d'Independents per Catalunya
Antiga Convergència i Unió
o Antig Pujolisme
què vol que li digui
vol que entrem en aquest joc
no li pega
senyora Fons
avui no sé qui l'ha assessorat
ha trencat el seu to habitual
jo replantejaria aquest assessorament
sincerament li dic
perquè jo la tenia
en aquest sentit
per menys faltona
perquè ens entenguem
l'intent de faltar
avui
que insisto
no ofende quien puede
sinó quien quiere
doncs no li pega
no li pega
jo canviaria d'assessor
amb aquests temes
ja l'hi dic ara
el que a més
el que a més li diria
tampoc li pega
falta el respecte
trencant el diàleg
vull dir
si estem canviant
la nova senyora Fons
doncs potser sí
però vaja
si anem amb aquesta línia
també li dic
que vaja
no ho sé
miri
jo li diria
que
el Partit Socialista
té molt clara
la seva identitat
molt clara
i té molt clar
on està
i té molt clar
que defensem
un model federal
i integrador
i té molt clar
que volem una consulta legal
i acordada
en aquest país
i té molt clar
que volem
que els catalans
ens puguem pronunciar
tots
i totes
amb democràcia
a partir d'un procés neutral
on no se prejutgin
ja posicionaments
de ciutat
perquè que vostè
vulgui representar
només
en una petita part
de Tarragona
doncs escolti
més la seva línia estratègica
el Partit Socialista
vol representar tothom
i tothom vol dir
que tothom
es pugui pronunciar
de forma democràtica
amb una consulta legal
i acordada
establerta
en un sistema de pacte
en aquest sentit
entre dos estats
com ha fet Canadà
ja que l'ha esmentat
perquè clar
vostè de Canadà
només esmenta una part
però no esmenta
que han fet un procés democràtic
amb una pregunta molt concreta
que ho han fet
amb un nivell d'acord
i de consens
sense fer trencaments
a nivell social
això no és així
i miri
senyora Sentís
el seu partit
va decidir entrar
en el pacte
perquè
les seves estratègies
i les del Partit Socialista
són diferents
vostès han decidit
criticar des de dins
per nosaltres
la coherència
és criticar des de fora
i per tant
a partir d'aquí
no
jo li he dit
respecte al pacte
que és el que avui votem
com que s'ha referit
a que li agradaria
que al Partit Socialista
estiguéssim dins
perquè tal i perquè
Pasqual
jo li estic dient
les raons
per les quals
el Partit Socialista
ha decidit no entrar
perquè no estem d'acord
en com s'ha plantejat
aquest pacte nacional
sí que estem d'acord
en la comissió
del dret a decidir
a nivell parlamentari
que és on s'han de treballar
aquests temes
des de la neutralitat
des del seny
sí que estem d'acord
en un procés
de pluralisme
al màxim possible
perquè pensem
que hem de ser
bueno
doncs donar aquesta opció
de vot democràtic
i neutral
sobretot neutral
per tant
senyora Forç
que no estem
ni al seu costat
ni al del Partit Popular
que els socialistes
defensem una altra cosa
i espero que defensem
allò
i també iniciativa
i altres formacions
que és una consulta
democràtica
oberta
amb consens
nosaltres amb una estratègia
de coherència
i escoltin
que no tenim problemes
d'identitat
i que no tenim cap complexa
que els complexes
els tenen vostès
és que no sé
perquè insisteix
tant
em pot dir del PSOE
del Partit Socialista
francès
insisteixo
del que vulgui
per tant
en definitiva
hem votat
que no
per coherència
amb el posicionament
del Partit Socialista
aquí
al Parlament
i a tot arreu
perquè nosaltres
diem el mateix
a tot arreu
vostès no sé
què dirien a Madrid
amb aquest tema
no sé què dirien a Madrid
amb tantes obediències
i pensem
a més a més
que li fa molt mal favor
a la ciutat de Tarragona
portant aquest tipus
d'emocions
amb aquest tipus
d'estratègia
que el que vol
és tacticisme polític
i no realment
un debat serè
i neutral
i tranquil
sobre quin futur
necessita aquest país
i això
crec que a la llarga
li generarà
un problema intern
però bueno
allà vostè
no m'hi entraré
només li dic
que aquestes mocions
totes les que porti
amb aquest objectiu
ja li dic ara
que li direm que no
perquè nosaltres
estem aquí
per treballar
per la ciutat
no per fer
tacticismes polítics
de curta volada
perdoni que li digui
moltes gràcies
moltes gràcies
per al·lucions
jo m'he estat mossegant
la llengua
durant tot aquest
temps que vostè
ha dit
diverses coses
que m'han ferit
realment
la primera
i això queda amb l'acte
perpetrar
un atemptat
contra la democràcia
és una votació
democràtica
en aquest plenari
això és el que
acaba de dir
això és el que
acaba de dir
vostè no creu
que això és democràcia
vostè no creu
que això és democràcia
això és una actitud
pròpia
de Torquemada
això és una actitud
pròpia
de Torquemada
de la Santa Inquisició
no, no, no
li dic
molt seriosament
és de les coses
més greus
que s'han dit
en aquest plenari
és de les coses
més greus
que s'han dit
en aquest plenari
miri
jo no tinc complexes
jo sóc partit
dels socialistes
a Catalunya
vostè em pot dir
com vulgui
ara
vostè s'ofenen molt
quan dic convergència
i no dic unió
perquè m'equivoco
o apundeixo
o la senyora
Argasentís
legítimament
quan dic iniciativa
i no dic iniciativa
per Catalunya
Esquerra
exacte
per tant
respectin sisplau
respectin sisplau
la resta
de forces polítiques
democràtiques
respectin sisplau
la resta
de forces polítiques
democràtiques
i cuidado
o compte
com li vulgui dir
vostè m'ha dit
que hi ha algun membre
del nostre partit
que ha votat
per disciplina de vot
vol que li digui
a les desenes
de membres
del seu partit
o de la seva coalició
que m'han dit
no estem d'acord
perquè ens anem a la ruïna
vol que li digui
les desenes
de membres
de la seva coalició
que m'ho han dit
i que ho han dit públicament
com per exemple
el delegat
de la Generalitat
a Madrid
l'ex-delegat
gran persona
per cert
vol que li digui
em vol donar
lliçons
de desgast
a mi
que vostès
han caigut
a menys de la meitat
de la seva expectativa
de vot
i cauran més
em vol donar lliçons
sisplau
jo crec que en els debats
en els debats
tots
s'hi val
excepte
passar línies vermelles
i vostè
senyora
Victoria Forç
i ho lamento
de veritat
avui n'ha passat
unes quantes
avui n'ha passat
unes quantes
sobretot la primera
el que passa
en aquest plenari
ens agradi o no
i jo he perdut
moltes votacions
en aquest plenari
ara i abans
és expressió
de la democràcia popular
que d'aquí dos anys
es formularà
de manera diferent
és que si no
acceptem això
és que si no
acceptem això
què cony
estem fent aquí
què cony
estem fent aquí
per tant
per tant
això que quedarà
per les actes
és
lamentablement greu
i ho sento molt
que s'hagi dit
en aquest plenari
no s'havia dit mai
i porto uns quants anys aquí
no s'havia dit mai
no es pot confondre
una manifestació
legítima
al carrer
amb l'expressió
democràtica
expressada
amb garanties
legals
jurídiques
i democràtiques
per tant
sisplau
i li dic
des del carinyo
que sap que li tinc
aquest tipus d'expressions
les hem de fer fora
d'aquest plenari
les hem de fer fora
d'aquest plenari
si ningú es creu
si algú dels 27 regidors
i regidores
que estem aquí
no es creu
que és el resultat
de l'expressió
lliure i democràtica
del poble
lliure i democràtica
del poble
probablement s'hauria de pensar
què fem aquí
probablement s'hauria de pensar
què fem aquí
o què fa aquí
passem a la moció
d'iniciativa
per Catalunya Verde
Esquerra Unida i Alternativa
la 7-1
en suport
de les comunitats
de veïns
del municipi
davant els impagaments
de la banca
de les quotes
de comunitat
doncs sí
que hi ha calma
i que és d'acord
si pot ser
perquè em sembla
que aquest és un tema
que sí que ens hi podem posar
d'acord
a veure
si soc breu
sí sí
hem parlat moltes vegades
ja
i normalment ho faig jo
és veritat
ho reconec
dels bancs
en aquest plenari
dels habitatges buits
i avui porto un tema
que estic segura
que els preocupa
a tots
cada vegada
tenim més pisos
en aquesta ciutat
a Tarragona
que estan buits
i que són propietat
dels bancs
a més
moltes vegades
aquests pisos
estan repartits
en unes zones
determinades
de la ciutat
normalment
estan situats
doncs a zones
que ja tenen problemes
que ja arrosseguen
algun tipus de problemes
com pot ser
la part alta
com pot ser
la part baixa
com poden ser
els barris obrers
han alertat
el col·legi
d'administradors
de finques
el general
i també el de Tarragona
que cada vegada
i t'ho expliquen
els veïns
que cada vegada
es produeix més
la morositat
dels bancs
respecte
de les seves obligacions
els propietaris
dels pisos
han de pagar
unes quotes
ben marcat
per la llei
han de pagar
unes quotes
a la comunitat
de veïns
i els bancs
que han fotut fora
els veïns
dels pisos
perquè no podien
pagar la hipoteca
resulta que són morosos
i no paguen
les quotes
a les comunitats
de veïns
això
als veïns
els suposa
un problema
un problema
important
perquè aquestes quotes
serveixen
per a aquelles despeses
que necessita
l'edifici
en general
per a les despeses
comunitàries
des de temes
de manteniment
temes de regla
façanes
temes d'aquests
que són absolutament
necessaris
si els bancs
no paguen
els veïns
que queden allà
que més normalment
acostumen a ser
moltes vegades
depèn de la zona
gent gran
o gent que no té
gaire recursos
o bé
han d'assumir
ells
aquelles despeses
o bé
simplement
no poden
fer front
a tots els problemes
que això els comporta
les reparacions
despeses
de manteniment
tenint en compte
que és un problema
que està afectant
molt greu
molt greument
a molts ciutadans
de Tarragona
jo el que demano
amb aquesta moció
és que des d'aquí
des del plenari
donem suport
a la comunitat
de veïns
i ens posem
de la seva part
instant
els bancs
a que facin
front
a la seva responsabilitat
ja que s'han emportat
ja que s'han embotxacat
tants diners públics
el mínim
que els podem demanar
és que paguin
les quotes
a les quals
es obliga la llei
gràcies
grups que desitgen
intervenir
a la moció
que simplement
es troba la paraula
assessorament
és per un tema
purament jurídic
ho hem comentat
amb l'aponent
en tot cas
ha de ser l'aponent
la que decideix
si la incorporen
simplement es troba
la paraula
assessorament
deixa mediació
per un tema
purament jurídic
assessorament
entenem nosaltres
que seria
parlar només
de
bé
que potser
parlar només
d'una part
i per tant
en aquest cas
assessorament
podria demanar-ho
cadascú
i demanar
que l'Ajuntament
es posicionés
o d'una banda
o d'una altra
i per tant
en aquest sentit
creiem que
mediació
s'ajusta més
purament
és un tema
jurídic
jo confesso
que vull que
l'Ajuntament
es posicioni
perquè penso
que quan les relacions
són tan
tan desiguals
val la pena
posicionar-se
i posicionar-se
del costat
del més feble
és això
però vaja
vull dir
no em discutiré
aquí per un terme
si vostès creuen
que és millor
oferir mediació
i si retiro assessorament
m'ho voten
jo retiro assessorament
encantada de la vida
gràcies
per tant
passaríem a votació
amb aquesta incorporació
d'acord
sí
una clara
jo abans de votar-la
no he tingut temps
de fer-ho
abans m'he despistat
però crec que hi ha
algun error
segurament
en la cita
que es fa
de la llei
i crec que
bueno
després podríem esmenar-la
que la llei
a la que vostè
fa referència
crec que l'hauríem
de modificar
en tot cas
quan s'acabi
el plenari
podíem acabar-ho
de discutir
d'acord
només era una qüestió
tècnica
segurament
que en qüestió
de lleis
d'aquest tipus
vostè està molt ben assessorada
i per tant
segurament té raó
i després ho arreglem
tinc molts juristes
al grup
té raó
hi ha un tema formal
que em diu el secretari
que després de votar
és difícil
modificar una moció
que té tota la raó
no
ja sé que no hem votat
però en tot cas
que es tregui la referència
a la llei
i si volen
en el proper plenari
fem esment
la llei que cita
és obsoleta
escolti'm
escolti'm
no no
escolti'm
com que
com que
és de la part expositiva
es pot retirar
la referència
a la llei
de la part expositiva
i
la part resolutiva
que és la que
realment compta
quedaria igual
amb aquesta
incorporació
que hem dit abans
els sembla
és a dir
ho votem
retirant
de la part expositiva
la referència
a aquesta llei
que jo no sé
quina és
realment
i
en tot cas
sempre tenen
la possibilitat
en el proper plenari
fer constar
que la llei
era tal
però com que
és part expositiva
no
resolutiva
els sembla
doncs
passem a votació
senyor secretari
o no cal votació
s'aprova
s'aprova
s'aprova
doncs
s'aprova
per unanimitat
moltes gràcies
passem a la
a la 7-3
moció del grup municipal
del PSC
en relació
amb la defensa
de la lliure decisió
de les dones
senyora Begoña
sí
nosaltres
com a grup socialista
retiraríem
aquesta moció
avui
atès
que ens han arribat
bueno
atès
que hi ha interès
d'altres
grups polítics
de la ciutat
i que
aquest és un tema
que no
que
tot i que havíem presentat
la moció
només
al partit dels socialistes
entenem
que pot generar
més àmplies majories
de posicionament
i per tant
la retiraríem avui
per treballar-la millor
d'acord
gràcies
gràcies
precs i preguntes
hi havia dues
preguntes
bé
un preg
del senyor
Vendrell
sobre
educació
el que em diu
el senyor
Saneuja
és que ja
ha estat
respost
per escrit
si considera
que està
respost bé
i si no
doncs
reitera
el preg
i
no reiteraré
el preg
per no allargar-ho
està contestada
d'una manera
una mica peculiar
o sui generis
però bé
la donem
per contestada
gràcies
gràcies
senyor
Vendrell
després
hi ha
una
una pregunta
del senyor
Jordi Roca
en el passat plenari
s'estén més
però bàsicament
sobre quants edificis
municipals
tenen manual
d'autoprotecció
des de quin any
etcètera
el senyor
el senyor Pau Pérez
té l'informe
no sé si li ha comentat
que el té
el podia llegir
però són set fulls
li puc assegurar
que ens va arribar
que ens ha arribat
aquest matí
ho sento
li passem
i si no
si té algun dubte
o que sigui
doncs formula
en el proper plenari
els dubtes que tingui
el senyor
i el senyor
el senyor
d'acord
molt bé
precs i preguntes
un prec
senyor
senyor Vendrell
té la paraula
bé
el
ja em perdonaran
no sé si és el sètem
o l'octubre
diria que és l'octubre
que s'organitza
Tarragona
un congrés
de l'àmbit
de la Setmana Santa
ens han fet arribar
des de l'organització
que es veu
que s'han adreçat
a l'Ajuntament
per demanar
material
turístic
publicitari
turístic
de la ciutat
i unes bosses
i ens diuen
que es veu
que l'Ajuntament
els ha dit
que no poden
atendre
aquesta petició
jo
ja s'ha posat nerviosa
jo
he començat dient
que ens ha arribat
i que jo
transmeto això
me diuen això
el prec era
que per favor
s'hi podien atendre
perquè entenem
que 400 persones
de la resta
de l'estat
a Tarragona
doncs és una ocasió
que no hem de desaprofitar
si està resolt
el tema
doncs perfecte
i encantats de la vida
li responc jo
vull dir
sí
ja ho sé
ja ho sé
no
està resolt
és veritat
que és una producció
de material
que tenint en compte
que tenint en compte
el que
l'altre esdeveniment
que ens veu a l'octubre
que també serà
molt important
quedava sobrepassat
la disposició
de material
que teníem
però ja està resolt
i per tant
no hi ha cap problema
i ho saben
la presidència
la presidència
ho sap
i la gent
que està
diguéssim
executivament
organitzat
en un coquerest
també ho sap
és veritat
que en principi
vam dir
i això ens depassa
però ja està arreglat
moltes gràcies
s'aixeca la sessió