Jordi Casamiglia, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Quines conclusions en treuen d'aquests dies de justícia civil?
Bé, la veritat és que han sigut vuit sessions,
bueno, set sessions de proves, una sessió de conclusions,
i jo estic amb l'esperança que finalment el jutge s'entengui
que no es pot arribar a les conclusions que va arribar a la policia científica.
Jo el balanç el trec molt positiu,
crec que s'ha pogut demostrar d'una manera clara
que les conclusions que arriben als informes pericials
i la policia científica no tenen un fondament tècnic
i que va ser una decisió precipitada
atribuir al veí del tercer la responsabilitat
o que s'havia suïcitat per provocar l'explosió,
i hi ha evidències, per mi, en temps suficients
perquè d'això no es pugui en cap cas homologar judicialment.
Així, a grans trets, quines són aquestes evidències?
Bé, doncs mira, són molt senzilles i s'entenen molt fàcilment.
La policia científica va fer un informe dient
que s'havien acumulat 30 metres cúbics
de gas natural per provocar aquesta explosió
en aquestes 54 minuts,
que és el temps que va trigar aquest senyor
des que arriba a casa va fer dues trucades
fins a que va provocar l'explosió.
Amb aquests 54 minuts
no es poden acumular 30 metres cúbics
perquè també va quedar acreditant
en el procediment d'aquelles tuberies,
solament poden, tenen un capdalt de circulació de gas
màxim de 6 metres cúbics per hora.
És a dir, perquè s'acumuléssim 30 metres cúbics
necessitava passar 5 hores.
I el senyor Vietjo va arribar a casa seva
una hora i quart o una hora abans de l'explosió.
Clar, no és possible que s'hagués acumulat
aquesta quantitat de gas en una hora.
Això és una evidència
que no van saber donar una contestació.
Què va passar?
Que no van fer cap tipus d'investigació
sobre l'escenari,
que el que s'ha de fer és agafar l'escenari,
és a dir, la casa, quants metres cúbics hi ha,
quants metres cúbics de gas
és suficient per provocar aquesta explosió.
Es necessita entre un 5 i un 15% de gas,
de volum de gas sobre el total,
per provocar aquesta explosió.
I això vol dir que es necessitaven
15-20 metres cúbics per provocar aquesta explosió.
I aquests 15-20 metres cúbics per provocar l'explosió
requereixen un temps que són com unes 3 hores,
que és el temps que va trigar
des que es va obrir el gas
perquè va anar al propietari a posar la gas de l'efecte en marxa,
després de 8 mesos que havia sigut dada,
fins a que es va provocar l'explosió.
En aquestes 4 hores que va obrir la calefacció
fins a que es va provocar l'explosió,
va haver-hi un escape de gas.
Segurament, per la instal·lació, passa per dalt,
es va acumular gas per l'aparal del sostre.
El gas sempre va cap amunt,
va anar a ocupar espai, va anar baixant,
i quan va arribar el senyor Vinditx una hora abans,
potser per qualsevol circumstància no ho va olorar,
potser estava congestionat,
potser és fumador de tabac,
es va estirar al sofà,
estava veient la televisió,
va fer un parell de trucades
i quan va haver-hi un cigarro,
perquè es va quedar adormit
i després va encenar un cigarro,
es va produir l'explosió.
Ara, a més, hi ha una altra dada molt important
i que és absolutament
clarificadora també.
Per què es va aprodir aquest escape de gas,
aquesta fuga de gas?
Qui és el responsable d'aquesta instal·lació
d'entrada a la vivenda?
Doncs el responsable diuen que és el propietari,
però no és veritat,
perquè el propietari tenia un contracte de manteniment
en la companyia de gas.
I la companyia de gas,
en virtut del contracte de manteniment,
tenia que haver fet les revisions anuals.
Hi havia dues revisions anuals caducades,
que no les havia fet la companyia de gas.
també això està acreditat.
Aleshores,
davant d'aquesta indeterminació causal,
davant de l'evidència d'un incompliment
per part de la companyia de gas
de la seva obligació
de complir les revisions anuals de manteniment
en virtut d'un contracte
que estava pagant el propietari
perquè fessin aquestes revisions,
i davant d'aquesta situació
amb els resultats que hi ha,
nosaltres entenem que la companyia de gas
hauria d'haver donat la cara.
I crec que això és el que nosaltres demanem aquí.
I que va ser molt frívola
la resolució immediata,
perquè el dia següent ja es va dir
que era un suïcidi,
de decidir que era un suïcidi
sense investigar-ho
i després fer una investigació
no deductiva, sinó inductiva.
Anem a justificar que és un suïcidi
i no està justificat,
i no ho dic jo,
sinó que la jutgessa d'instrucció,
quan va fer tot el procediment previ
d'instrucció en la via penal,
va dictar una interlocutòria.
Perdó, una interlocutòria
que va dir clarament
que la fundamentació tècnica
de la policia científica
no tenia cap...
Bueno, que va dir
que no tenia cap fundamentació tèrmica.
És a dir, que, bueno,
que durant molt temps
aquí va estar parlant d'una cosa
i en realitat entenc jo
que és una altra cosa.
I això és el que volem.
Penseu que aquesta casa, a més,
no tenia una cuina de gas.
Solament tenia tres ratlladors,
hi havia tres tubos,
hi havia tres ratlladors
que anaven per dalt,
pel sostre,
i baixaven.
Aquest senyor,
per provocar un escape de gas
d'aquestes característiques,
tenia que destrossar l'instal·lació.
És a dir,
tenia que agafar un martell
i començar a fer cops de martell
contra aquella instal·lació,
destrossar-la,
per provocar l'explosió.
Bueno, per provocar l'escapi.
Un escape que després
necessitava tres o quatre hores
i ell no hi era.
No, no, no.
En realitat estic una mica indignat
perquè,
després de tot el procés,
ho heig tan clar
que no entenc com es va poder,
en el seu moment,
validar públicament
una versió
que entenc que no té cap fonament.
Jordi,
en aquests dies de sessions
hi ha hagut alguna declaració
d'alguna part en concret
que us hagi sorprès
i fins i tot molestat?
Bueno, mira,
ens han molestat moltes coses.
Ens ha molestat
que la policia científica,
quan li van preguntar,
i això està gravat,
m'expliqués
si ells havien preguntat
a la companyia de gas
quin és el capdalt de gas
que circula
per una tuberia,
quin és el capdalt de gas
en una hora,
per saber quant temps
es necessita
per acumular
30 metres públics
que ells que deien,
o quan li van preguntar
quin era el calibre
de la tuberia,
o quan li van preguntar
quina era la pressió
del gas que circula
per saber
si evidentment
podia sortir a pressió,
com ells havien dit,
em van contestar
que no ho van preguntar
perquè no és el seu treball.
Literalment.
jo com a ciutadà,
si crec,
si a mi em contesten
que la policia científica
diu que no és el seu treball,
preguntar
amb una explosió de gas
quin és el capdalt de gas
que passa per una tuberia,
quina és la pressió
per calcular
quant temps es necessita
per acumular el gas suficient,
per provocar la massa crítica
que pugui,
en el seu cas,
explosionar,
doncs clar,
entenc que això
tècnicament
és un informe
que no es pot aliar.
Després,
el mateix podem dir
en la pericial
de la companyia de gas.
No contestava
les preguntes
que els hi feien
perquè no,
aquelles no tenien contesta,
no tenien contesta
o que vingui
una autòpsia psicològica
sis anys més tard
dient que aquest senyor
sis anys més tard
un pèrit psicològic
pot dir que si hi havia
altres probabilitats
que es pogués suïcidar.
i després va vindre
la seva psicològica
que la bicicletava
una vegada
cada 15 dies
i que diu
que aquesta persona
estava molt estabilitzada,
estava molt bé,
se l'havia rebaixat
la medicació,
és la persona
que havia passat
una depressió
però que sabia
que l'estava superant
molt bé,
que estava molt animat,
que tenia projectes
i que, bueno,
que en fi,
que no hi havia
cap indici,
cap indici
i que ella,
com a psiquiatra,
l'havia visitat
tres dies abans
cap indici
que tingués
cap intenció
de fer
el que diuen
que ha fet.
Aquí, Jordi,
hi ha molt de dolor
per la part
que defenseu
de David Sanz,
també per la part
de Josep Benditxo,
la família,
un dolor
que no es repararà
mai de la vida
però en qualsevol cas
davant del que ha passat,
què demaneu?
Tu creus
que el fill
del senyor Benditxo
té que patir
el que està patint
perquè és el que ha dit
del seu pare
sense cap fonament?
Tu creus
que això és just?
La seva germana
pràcticament
va tindre
que anar a viure
fora de Barcelona
perquè, perdona,
de Tarragona.
Bé,
no sé,
jo crec que
una poca consideració
cap a les persones,
per part de les
grans companyies
i per part
de les persones
que han intervengut
en aquest cas.
Molt poca consideració
a les persones.
Soliciteu,
crec que són
una compensació
de 250.000 euros
per cadascuna
de les víctimes,
no?
Sí,
sí,
sí,
demanem
el que
toca,
vull dir,
tampoc és el més important,
vull dir,
que si en donen
més o menys,
bueno,
que dongui el jutge
el que considero convenient.
Nosaltres hem aplicat
el mateix indemnització,
per exemple,
que van donar
per les víctimes
de l'Audiència Nacional,
per les víctimes
de les inundacions
de Viescas,
per exemple,
fa cinc anys,
no,
el 2005,
que va haver-hi
la sentència,
doncs donaven
210.000 euros
per víctima.
Bueno,
doncs nosaltres
hem demanat
250.000
perquè han passat
8 anys més,
o sigui,
no és una quantitat
que no sigui
una quantitat
que hi ha
negat resolucions
que estableixen
aquests imposts
com a indemnització,
que mai es compensa,
vull dir,
això no compensarà res,
vull dir,
no,
no,
no compensa res,
però entenem
que algú
ha d'assumir
responsabilitats
i que a ver-hi
és una sencera
que també té
una finalitat
penalitzadora,
entenem nosaltres,
una indemnització
que té una finalitat
també penalitzadora,
perquè és que
no poden quedar
aquestes coses
d'aquesta manera
com havien quedat
fins ara.
Una última pregunta,
Jordi,
ara les concursions
ja estan presentades,
definitives,
quin és el següent pas
d'aquest judici civil,
què passarà a partir d'ara?
Bé,
la jutgeja
tindrà que valorar
totes les proves
i diguem,
vosaltres escolteu
la meva versió
i a l'altra versió
l'acompanyarà
i la seva
també,
no,
és a dir,
que la jutgeja
escolterà
totes les versions
i valorarà
i decidirà
i dictarà una sentència
i sigui quina sigui
la sentència,
doncs les parts
tindran que decidir
si apel·len o no apel·len.
Després,
el procediment
permet una apel·lació
a l'Audiència
Provincial de Tarragona
si no hi ha conformitat
amb alguna de les parts
respecte a la resolució
i l'Audiència de Tarragona,
doncs,
si després hi ha
una altra resolució,
doncs pot anar
al Tribunal Suprem.
Però, bueno,
en principi,
nosaltres esperem
una resolució favorable
i que no s'apel·li.
Això és el que esperem
perquè crec
que està prou clar.
Quants dies
podem passar?
Per dictar la sentència,
bueno,
això depèn de la jutgessa.
La jutgessa,
hem de dir,
que ha tingut una actitud
amb molta paciència,
ha escoltat
a totes les parts,
és a dir,
ens ha deixat
a tothom intervindre
i, bueno,
és una jutgessa
que es mira les coses
i jo crec que trigarà
una miqueta,
però no sé quan.
la veritat.
Jo soc advocat
que normalment
treballo a Barcelona,
no coneixo
el jutge de Tarragona,
però normalment
pots pensar
un mes,
potser un mes,
no ho sé.
Jordi Calcemiglia,
una forta abraçada,
gràcies per atendre's
a la Fond de Tarragona
i també una forta abraçada
al vostre representat,
el David Sanz.
Moltes gràcies,
vinga,
bon dia.
Fins aviat.
la pròxima,
adéu.
Adéu.