El matí de Tarragona Ràpid.
El Consell Comarcal del Tarragonès vol aprofitar l'experiència de la gent gran
per ajudar joves i nous emprenedors.
L'Ens impulsa un projecte que és pioner a Catalunya,
que consisteix en la recerca de persones jubilades o també prejubilades
que vulguin dedicar part del seu temps a assessorar gent que enceta la seva trajectòria professional.
Avui en volem parlar, volem parlar d'aquesta iniciativa,
és a dir, que si sou, si esteu en aquesta tassitura, si sou persones jubilades o prejubilades,
us explicarem què podeu fer per prendre part d'aquest projecte pioner
i una mica també quina és la voluntat, l'objectiu,
els refons d'aquesta iniciativa, com deien, pionera a Catalunya.
Volem parlar d'això, però també de l'inici del curs polític
que fa el Consell Comarcal del Tarragonès.
Per això hem convidat el seu president, que és el Frederic Dan.
Frederic Dan, molt bon dia, benvingut.
Hola, molt bon dia.
És a dir, ara, persones jubilades o prejubilades que ens escoltin,
a qui hem de saber d'aquest programa, que a més a més, com dèiem,
no s'havia fet mai, no?
No, la veritat és que és pioner a nivell de Catalunya
i estem gratament sorpresos,
perquè l'altre dia que vam fer la presentació pública
en una roda de premsa,
només ho vam anunciar amb una pinsellada,
però ja hem rebut moltes trucades al Consell Comarcal de gent interessada.
Nosaltres el que fem és una xerrada,
ara al principi de 10 d'octubre,
sobre com enfocar la segona part de la vida
i com destinar les activitats a persones
que encara estan en un moment de plenitud d'activitat
i que estan prejubilats o estan jubilats,
però que tenen moltes inquietuds.
I vam pensar que, evidentment, avui en dia
l'experiència és un grau
i que a la gent jove que li està costant molt
treballar, buscar feina, buscar cases,
necessiten a vegades un suport moral,
un suport professional,
un suport bàsicament d'experiència.
Vam pensar que potser hi podríem crear diferents grups
en els quals aquestes persones,
de forma voluntària,
que s'apuntessin i poguessin donar una mica d'assessorament
a la gent jove o a la gent emprenedora
a l'hora de muntar una empresa
o a l'hora de muntar com enfocar la seva activitat professional.
I la veritat és que hem tingut molt bona rebuda.
De fet, hi ha potencial.
Podríem dir que hi ha molta gent jubilada
amb un gran potencial, amb un gran bagatge també,
un gran mestratge,
i que això s'ha d'aprofitar d'alguna manera, no?
Sí, jo crec que sí.
Avui en dia,
la gent des que s'ha prejubilat o s'ha jubilat
encara està en actiu
i amb primitud de les seves capacitats físiques i psíquiques,
evidentment, jo crec que això no ho podem deixar escapar.
Avui en dia,
la societat és molt complicada
i la vida professional encara és molt més complicada.
I jo crec que les persones joves
que surten a donar finalització d'uns estudis
o que tenen una certa ignorància
de com muntar alguna activitat professional
que tinguin un recolzament d'unes persones
que aquestes vivències ja les han patit
i ja les han superat
i ja les han sapigut avançar
amb aquestes inquietuds
que ara tenen la gent jove,
doncs sempre et pot orientar una mica més
i et pot guiar en què has de fer i què no has de fer.
I per tant, jo crec que aquesta combinació
de l'experiència de la gent
ja una mica més gran, diguem-ne,
i aquesta il·lusió de la gent jove,
jo crec que és un còctel que podem aprofitar
i que serà una activitat certament molt bonica
i que des del Consell Comarcal del Tarragonès
estem molt il·lusionats a veure com sortirà.
Una activitat que es fa en el marc
del Consell Consultiu Comarcal
de la gent gran del Tarragonès,
aquí crec que hi ha una cinquantena, 48 entitats, no?
Sí, hi ha 48 entitats,
hi ha moltes entitats de tota la comarca
que s'inscriuen, encara es poden inscriure més,
evidentment el Consell Consultiu
és un organisme obert i, per tant, com més entitats
i associacions de la comarca hi pertanyen, millor.
I de veritat és que estem molt contents
perquè el nombre és important.
I a més a més que el nombre és important,
jo sempre dic que és una de les parts
del Consell Comarcal de la que em sento més orgullós, no?
Perquè és una gent gran que està plena d'activitat,
plena d'il·lusió,
i organitzem moltes i moltes activitats durant tot l'any.
Hi haurà, per exemple, caminades populars,
aquest cicle de xerrades,
els matins, també dues caminades populars,
entre d'altres.
Sí, ara, l'altre dia que vam presentar
una mica les activitats d'aquest darrer trimestre de l'any,
vam fer èmfasis en aquestes xerrades
que acabarà amb aquesta activitat pionera
que parlàvem de crear grups de treball,
d'assessorament de gent més gran amb joves,
però després hem fet també una part més lúdica,
que és dos caminades en concret.
Una caminada que també ens crida molt l'atenció
i que la vam començar a fer l'any passat
i va tindre molt bona rebuda
i creiem que és especialment bonica,
que és la caminada intergeneracional.
El que volem és que vinguin a caminar
pares amb fills o avis amb nets
i creiem que és una forma de compartir un dia
d'esport, d'oci, de lleure, amb família.
Avui en dia, com us deia abans,
és molt difícil combinar la vida laboral
amb la vida familiar
i creiem que com a administració
intentem posar els mitjans
per intentar que aconseguim espais
en els quals puguem compartir.
I fer una caminada un diumenge
a un dia que puguin compartir,
passejar, l'esmorzar, veure el paisatge,
la família sempre és bonic.
I després en fem una segona caminada
que també ha sigut molt reclamada
per la gent del Consell Consultiu,
que és el camí de Sant Jaume.
El camí de Sant Jaume el volem intentar recuperar
en la mesura que puguem.
Evidentment, equiparar-ho amb el camí de Santiago
és impossible, però diguem que seria
el camí propi de Catalunya,
el camí de Sant Jaume.
Vam fer primer la primera tram
i ara començaríem el segon.
I, per tant, aquest segon tram
començaria l'esprocada de Francolí
i finalitzaria la vaivana de les monges.
Ja hem parlat amb els diferents abats dels monestirs
i ens faran la rebuda.
I jo crec que pot ser un dia
tant cultural com d'oci
bastant interessant.
El camí existeix.
i que, a més, es va recuperar
no fa pas gaire
i això ja hi és.
Està recuperat.
Per tant, no hi ha cap problema.
Jo crec que és un camí
que és perfectament transitable,
amb el qual tindrem guies,
tindrem totes les mesures de seguretat
que ens calen quan hi ha moviments
importants de persones,
de protecció civil, d'ambulàncies.
Jo crec que és un camí
que a dia d'avui està recuperat
i que, per tant, és fàcilment accessible
per poder passejar.
L'experiència aquesta pionera
d'aprofitar l'experiència
de les persones de la tercera edat
es podria estendre a altres àmbits
en funció de com funcioni,
de com vagi?
Sí, la idea és que els col·lectius
no estan tancats.
O sigui, en funció d'algun tipus de persones
que se'ls vulguin apuntar
podrem crear més col·lectius, no?
Si tenim un perfil de gent emprenedora
o empresària,
farem un grup d'assessorament
de com crear una empresa.
Però si tenim un grup de gent esportista,
com poden fer esport,
si tenim un grup de medicina
en temes de nutrició...
La idea és no tancar els grups,
sinó que en funció de la gent
que els vulgui apuntar
poder fer diferents grups.
Com s'en tinguem millor,
perquè més servei podrem donar, no?
I llavors la gent jove
es veurà molt més acollida
i podrà tindre un ventall més ampli
de serveis al seu abast.
Des del punt de vista,
a nivell econòmic,
a nivell de pressupostos,
a nivell de curs polític,
com arrenca pel que fa
al Consell Comarcal del Tarragonès?
Com serà aquest any,
aquest proper curs
que acaba d'arrencar pràcticament?
Bé, nosaltres tenim ja
el pressupost aprovat
des de principis de l'any
i per tant hem de seguir
amb aquests pressupostos.
Els pressupostos que van fer
al seu dia,
que van ser aprovats
sense cap vot en contra
de cap grup comarcal,
és un pressupost molt realista.
Nosaltres, evidentment,
com a Administració Pública
tenim un pressupost austé
i hem hagut de fer
un pressupost prioritzant
determinats serveis.
Avui en dia,
la feina bàsica del Consell Comarcal,
la feina que aquests mesos
ens està preocupant més
i que tenim més demanda,
és el repartiment
de les beques de menjador,
la preparació de totes
les línies de transport escolar
perquè els nens
que no tenen escoles
a els seus municipis
puguin accedir-hi
a altres municipis,
les beques de llibres
i, per tant,
ara, en dia d'avui,
aquest primer mes de setembre,
bàsicament,
l'activitat més important
del Consell Comarcal
està destinada
a l'organització
del servei d'ensenyament.
Els ajuntaments
truquen més a la porta
que ara fa alguns mesos
a l'esport del Consell Comarcal
degut a la situació econòmica
que ens ocupa?
Sí, perquè, evidentment,
els ajuntaments
han d'estalviar recursos
i estalviar recursos
ho han de fer
en els dos vessants,
tant a nivell personal
com a nivell material.
I estalviar recursos
vol dir que si un servei
el pots fer de forma encomunada
amb altres administracions públiques,
els preus no són els mateixos,
evidentment,
són més assequibles.
I, per tant,
jo crec que avui en dia
les persones
que estem davant
de qualsevol administració pública
tenim, entre seia i seia,
optimitzar recursos.
I optimitzar recursos
vol dir aglutinar-los.
Aglutinar vol dir
que molts ajuntaments
es troben en la mateixa situació
de necessitat
dels mateixos serveis
i, per tant,
crec que anar
de forma individual
és un error
i, per tant,
els ajuntaments
sí, sí, ho entenen
i busquen la col·lectivitat.
Aquesta col·lectivitat
és la que ens fa progressar,
aquesta col·lectivitat
és la que ens fa
trobar millors preus
i aquesta col·lectivitat
és la que ens fa
que amb tècnics
del Consell Comarcal
poden donar un servei
que fins ara
podien fer
alguns ajuntaments
contractant personal extern.
Tot això, evidentment,
ara és un estalvi
i jo crec que el camí
ha de ser aquest.
Jo crec que
les grans estructures
que hi ha hagut
en moltes administracions
han de desaparèixer,
han d'haver
estructures bàsiques
per donar els serveis
necessaris
i, després,
una estructura
supramunicipal
molt més important
en la qual
se li pugui donar
cobertura
als ajuntaments
que no tenen
l'estructura necessària
per donar
abans
a tot allò
que reclamen
els ciutadans.
L'exemple estrella,
per exemple,
és la recollida a la brossa
de forma mancomunada.
Sí,
la recollida a la brossa
l'estem fent
a 15 municipis
del Consell Comarcal
del Tarragonès
i, evidentment,
ara ja és un contracte antiga
perquè fa quasi
ja de 10 anys
que la tenim,
però, bueno,
la intenció
d'aquell contracte
era que
plegadament
el servei
havia de ser
molt més barato
que si es fes
de forma individualitzada
per un municipi,
no?
I així és
la filosofia
del Consell Comarcal
i ara,
dintre d'un any i mig,
sortirà una altra vegada
a concurs
i la idea és aquesta,
la idea és ajustar
els preus
en base a
el volum de municipis
que es puguin
interessar
en formar part
d'aquest servei mancomunat
que a dia d'avui
ofereix l'Ajuntament.
Jo crec que,
com deia abans,
els ajuntaments
han de fer
una visió diferent
a la que s'ha fet
fins ara.
L'intentar anar
per lliure,
els municipis
grans ho poden fer,
però els municipis
d'unes certes dimensions
jo crec que
és innecessari
i que, per tant,
han d'aprofitar
d'estructures
molt més àmplies
que el que suposa
per ells
és una disminució
dels costos seus.
Canviant una mica
de direcció,
vostè ara no fa gaires dies
es va reunir
l'alcalde de Tarragona,
en Josep Félix
Ballesteros,
va recolzar
la postura
de l'Ajuntament
respecte al tercer fil,
el recurs
d'anul·litat
presentat per l'Ajuntament,
ho veu legítim,
per tant,
ja ho va dir
en el seu moment,
suposo que ho ratifica.
Sí, jo crec que
el tercer fil,
evidentment,
el primer que ha de quedar clar
és que en cap cas
volem retardar les obres
perquè considerem
que el tercer fil
és una infraestructura
que és necessària
perquè, bueno,
Tarragona viu
en gran part
d'un servei industrial
que hem de potenciar
i Tarragona, evident,
necessita
una major promoció econòmica
i aquesta és una sortida
per a aquest àmbit econòmic
de la ciutat de Tarragona
que genera riquesa
i genera
molta ocupació.
L'únic que nosaltres
es reclamem
des del Consell Comarcal
és que en aquells municipis
pels quals passa
aquesta infraestructura
lluitem
perquè obtinguem
unes contraprestacions
que facin
que hi hagi un equilibri
entre turisme
i indústria,
entre turisme
i increment
de passatgers
i, per tant,
jo crec que
des del Consell Comarcal
el que estem fent
a dia d'avui
és fer un estudi
de com
en cada municipi
del litoral
de la nostra comarca
per al qual
passar el Tercefil
quines necessitats
podríem fer
per millorar
aquesta infraestructura.
A més,
són millores
que dintre
del pressupost global
del Tercefil
el cost
és mínim,
l'estem intentant quantificar,
però dintre
dels 20 milions d'euros
que costaria,
evidentment,
el cost
d'aquestes infraestructures
és ínfimament
inferior
i mínim
en la comparació
del cost total.
I, a més,
són coses
molt senzilles
com pantalles
acústiques,
com millora
del paisatge
i jo crec que
amb això
crec que
tots els municipis
del Tarragonès
sortiríem
amb una
inversió
positives
per tots els seus
ciutadans.
És un estudi,
per tant,
que no només
s'analitza
la situació
de Tarragona
en la ciutat,
sinó també
d'altres municipis,
com per exemple
el Tafulla
que també ha reclamat
també per Tarragona.
Sí, des del Consell Comarcal
tenim l'obligació
de treballar conjuntament
per tots els municipis.
És evident que
Tarragona és la capital
de la comarca
i té una importància
cap dalt,
per això jo crec
que vaig reunir-me
amb l'alcalde de Tarragona
per manifestar-li
el meu suport.
Jo, a més de
president del Consell Comarcal
sóc regidor de l'Ajuntament
i, per tant,
en el meu àmbit
crec que la postura
de l'alcalde
és correcta.
Estén en el moment
necessari
per lluitar
de forma
molt forta
i important
pels interessos
de Tarragona.
Crec que és el moment
que els tarragonins
hem de lluitar
perquè Tarragona
millori
i, per tant,
ara tenim una oportunitat
històrica
que no podem deixar escapar.
Moltes vegades
hem queixat
que hem deixat
passar oportunitats històriques
i aquesta no la podem deixar passar.
Per tant,
en aquest cas
jo li vaig manifestar
l'alcalde de Tarragona
que em tindria
al seu costat
com a president
del Consell Comarcal
i, evidentment,
com a regidor
per defensar
els interessos de Tarragona
en relació
al tercer fil.
Però,
amb independència
de Tarragona
i la resta de municipis
pels quals
pel seu territori
passarà aquest tercer fil
també els hi han manifestat
els alcaldes
i ja properament
farem una reunió
primer amb els seus regidors
que porten el tema
de forma més propera
o més directa
i després amb els alcaldes
a efectes d'acord
de quina postura comuna
o amb un consens
entre tots els municipis
podem defensar-ho
davant del Ministeri.
Una altra qüestió,
demà què farà vostè?
Demà, dia 11 de setembre,
anirà a la Via Catalana
per l'internació?
Sí,
jo aniré a la Via Catalana
jo crec que demà
la Dia de Catalunya
és un dia històric per Catalunya,
és un dia en el qual
els catalans
ens sentim orgullosos de ser-ho
i jo crec que demà
serà un dia festiu,
que serà festiu
però evidentment
molt més que festiu,
serà un dia de reivindicació
en la qual
el poble de Catalunya
deixarà en veure
la nostra veu
i la necessitat
que se'ns escolti,
que aquesta forma d'escoltar
només té una via
que és que ens deixin manifestar
per la via de la consulta,
per la via
d'una activitat
molt democràtica
que és el que vol
el poble català
que després cadascú
voti i decideixi
el que consideri
més convenient
però que almenys
que almenys
puguem fer
aquest exercici
absolut de democràcia
que és que cada ciutadà
pugui manifestar-se
lliurement
sobre el seu parer
i sobre el que vol
pel seu país.
Quin tram, per cert?
A quin tram anirà?
Estem a la Via Augusta.
Els regidors de Tarragona
amb uns companys
del partit
estarem al tram
que engloba
des de l'hotel
Estari
fins al Tòfol
a la Via Augusta.
A l'entrada
per tant
de la ciutat.
Canviarà alguna cosa
l'endemà de setembre
a nivell municipal?
A nivell municipal
el Partit Socialista
ha estat immobilista.
Jo crec que
el Partit Socialista
a nivell municipal
ha adoptat una postura
certament
difícil d'entendre.
El propi Partit Socialista
dintre del seu
a nivell de Catalunya
ha tingut diferents opinions
i jo crec que
públicament s'han manifestat
i hi ha hagut dirigents
històrics
i dirigents importants
que han manifestat
que demaniran
a la Via Catalana
i que
quina és la seva intenció.
A nivell de
Terragona Ciutat
no entenem
l'immobilisme
que hi ha
en no intentar
defensar
aquest dret
per decidir.
Jo crec que
haurien de ser
molt més aperturistes
i evidentment
sí que ho han dit
a Parativa o Passiva
que volen
o que estan a favor
que la gent voti
però
se fa
una postura
una mica
de magatotis.
És un discurs
que des del Partit Socialista
no es vol afrontar
i jo crec que
haurien de ser més valents
i dir la seva
de forma molt més clara.
Per què fa el seu futur
polític
amb algun horitzó?
El meu horitzó
és que encara
em queda un any i mig
davant de la presidència
del Consell Comarcal
i el que faré
és lluitar
perquè
el Consell Comarcal
segueixi donant
el servei
que crec que avui en dia
ha de donar
a tots els municipis
donar servei
als ciutadans
que ho necessiten
i per tant
que el Consell Comarcal
que moltes vegades
és un gran desconegut
la gent entengui
per què serveix
i que sigui
un instrument eficaç
per tots els municipis
del Tarragonès.
Frederica, gràcies per acompanyar-nos
que vagi molt bé
i fins la propera
fins aviat.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
per convidar-me.
Gràcies.