Fins demà!
Fins demà!
Doncs això, seguim al matí d'Argona Ràdio i ara us parlem d'un llibre, us podem recomanar un llibre, el guia de Saint Paul, una ciutat, un temple, un quadre.
Un llibre de l'editorial Millenio que es presentava justament aquesta setmana i que avui volem conversar amb el seu autor, el periodista Antoni Colla Gilabert.
Antoni, molt bon dia.
Bon dia.
Bé, que el presentàveu ara fa re fa, abans d'ahir, no?
Sí, el dilluns.
Un acte que va estar molt bé, no? En presència, en fi, de persones destacades, no?
Va vindre Joan Maria Pujals i Lluís Foix i van estar molt bé els seus parlaments i els va ibé i molt.
Un llibre que la figura central és un guia, un guia d'aquesta... jo crec que qui ha anat a Londres segurament veurà la portada, no?
I de seguida identificarà aquesta església, no?
Sí.
El guia, però un guia que és fictíssim, que no és real, no?
El guia és l'únic personatge fictíssim, l'únic de tot el llibre.
i no tenir nom perquè com que és fictíssim no li he posat nom.
De manera que és l'únic que jo com a periodista sempre intento reflectir les coses reals
i en aquest cas m'ha inventat un personatge que faci de guia per poder enllaçar unes coses amb les altres
i servir per presentar el que és la ciutat de Londres, el que és la catedral de Sant Pol, al mig de la city,
i després el que és un quadre dins de la catedral que es diu La llum del món,
que va pintar un artista del segle XIX i va tindre una gran ressonància.
És una catedral d'aquelles que passen també una mica com la nostra, no?
Que no pots anar-hi una estona a entrar i sortir, sinó que t'hi has de quedar, no?
T'hi has de quedar.
Recrear-te en cada detall, no? Perquè hi ha tombes il·lustres també, no?
Sí. Bé, és una catedral que hi ha 200 memorials, sigui en monuments,
sigui tombes en les que hi ha realment enterrats personatges,
per exemple el cas de Nelson, Wellington, Alexander Fleming, el pintor Turner...
En fi, hi ha gent enterrada allà realment.
I els que no estan enterrats també tenen molts d'ells una làpida o un monument,
per exemple Churchill o d'altres personatges, molts altres, no?
El mateix autor d'aquest quadre, que es diu Holman Hunt,
o el constructor de la catedral, o sigui, Christopher Nguyen,
que és el principal arquitecte britànic de tots els temps, també està enterrat allà.
De manera que és un lloc que s'hi ha d'anar molt a poc a poc per disfrutar una mica de l'història anglesa.
Per exemple, hi ha una capella que estan enterrats, més ben dit, que es fa memòria d'allí,
no és que estiguin allà enterrats des d'Espulles,
però sí que es fa memòria dels milers d'americans que van morir ajudant els anglesos durant la Segona Guerra Mundial.
I hi ha un llibre bastant gran en què hi ha els noms de tots,
i cada dia es passa una pàgina perquè durant l'any has quedat com un homenatge, diguéssim,
als americans que van ajudar a la victòria contra Hitler.
Hi ha espais en aquest món, en definitiva,
que quan un entra, nota que el sortir surt d'una manera diferent de com ha entrat,
perquè estan molt carregats, no sé de què, però molt magnetitzats, molt energètics.
És un d'aquests espais, no?
És un d'aquests espais.
És la catalana anglicana de Londres, la gran catalana anglicana.
I els anglicans, al revés dels catòlics, no tenen sants a les parets,
no hi ha sants a les esglésies, però sí que hi ha herois nacionals, i n'hi ha molts.
I es recorda fets també que han passat allà.
Per exemple, allà hi va haver la boda de Carlos i la Diana,
allà hi va pronunciar un discurs de Luther King quan va anar a recollir el Nobel de la Pau,
allà hi va passar Teresa Calcuta,
molts aconsejaments, els funerals de Churchill,
els funerals ara de Margaret Thatcher,
vull dir, tota la història anglesa ha passat per allí.
És un recorregut periodístic?
Sí, molt periodístic, jo penso que sí,
perquè és un llibre en què es parla d'artistes del segle XIX,
com aquest pintor,
però es parla també de Bin Laden i de Toni Baird,
perquè tot està relacionat.
A través del quadre, aquest quadre representa
a Clist trucant amb una porta,
un dia a la nit,
es veu les teneves d'un bosc que hi ha a ploper,
es veu la lluna,
i es veu aquí que porta un farolet a la mà,
que és la llum del món,
per això es titula The Life of the World,
i té molta càrrega simbòlica
que li va voler donar l'autor.
Per exemple, el farolet aquest representa la fe,
el fet de les teneves aquestes exteriors
representa els problemes que té la humanitat.
I en aquest sentit, jo recordo, per exemple,
l'atemptat que hi va haver d'Al Qaeda a Londres,
que hi va haver més de 50 morts
amb uns autobusos típics de Londres i del metro,
i d'altres fets d'aquests,
no cal dir els bonpartejos de la Segona Guerra Mundial,
que per cert no van afectar greument
en aquesta catedral,
encara que van afectar tot el revoltant,
i molts altres aconteixements de la història.
I que em serveix per enllaçar històries reals
amb el quadre aquest i amb el simbolisme
que li va voler donar el seu autor.
La singularitat des del punt de vista arquitectònica
del monument també surt reflectida?
Sí.
Perquè és complexa, no?
Aquesta catedral és curiós
perquè ha sigut edificada quatre vegades
sobre el mateix lloc.
Des del segle VI o VII,
doncs els normans, les invasions,
van destruir-la,
després va ser un incendi més tard,
al segle XVI un altre incendi,
i després, al segle XVII,
va començar a construir Cristòfa Covent,
aquest artista,
i és la catedral actual.
I aquesta catedral,
ell va voler fer-la semblant a Sant Pere de Roma,
cosa que va tindre la seva oposició
per part dels que m'anaven allà de vores,
perquè deien, no,
semblarà una catedral catòlica,
si se semblava massa a Sant Pal de Londres,
ai, perdó, a Sant Pere de Roma.
I ell va dir, no, no,
això ha de quedar així perquè aquesta és la meva idea.
i el van voler fer retocar algunes coses
dels que portaven el patronat, diguéssim, de l'obra,
però al final se'n va sortir en la seva oi
i va fer una catedral que és molt típica,
perquè surt inclús a moltes pel·lícules i demés.
Al guia de Sant Pol es veu la cúpula, no?,
i la part d'adalt que veig que és visitable,
perquè si no m'ha d'arribar aquí dalt,
hi ha una persona, no?,
oi tant, aquí té una vista impressionant.
Sí, hi ha unes 500 escales,
s'ha de dir,
on ha de tenir una mica de força per pujar allà,
però sí, sí, és visitable,
jo no he pujat a dalt,
però sí que ho és,
i des d'allí es veu,
està al mig de la City,
de manera que es veu,
per un costat,
el Minister, el Parlament,
per altra part es veu el Banc d'Anglaterra,
que està allà mateix,
i aquests grans edificis,
perquè a Anglaterra,
sobretot quan vivia l'autor del quadre aquest,
Holman Hunt,
que era a la meitat del segle XIX,
era l'època victoriana,
i Anglaterra tenia un gran imperi,
des d'Àfrica i Sud-Àfrica,
i a l'Orient Mitjà i tot arreu,
llavors totes les grans cases colonials,
de tràfic, de tot,
doncs estaven a Londres.
El guia, recordem,
el guia és fictícia,
però és molt especial, no?
Sí, és un guia que ell representa aquí,
que està a Bidu,
i que es passa moltes estones,
assegut en una capella davant del quadre aquest,
i reflexionant sobre coses que ell ha vist.
La primera cosa que va veure
és, acompanyat del seu pare,
doncs,
els funerals de Churchill,
i des d'aquell moment fins ara,
doncs ha vist moltes coses,
llavors va explicant fets de la història també,
però sobretot va explicant això,
coses dels monuments que hi ha allí,
i després fa referència a personatges de la vida anglesa,
o personatges que han fet cap a Anglaterra,
perquè a Anglaterra ha fet cap molta gent,
per exemple,
Karl Marx, per exemple,
va escriure a Londres,
el Capital,
o d'altres personatges d'aquests,
n'hi ha hagut molts,
Simon Freud va morir allí,
també quan van perseguir els nazis,
van a Londres,
i com ells,
moltes personalitats de la vida europea
han estat allà,
però també molts autors anglesos
que se citen aquí,
i que el guia va presentant,
per exemple,
Newman,
o Chesterton,
en fi,
personatges com aquests,
És un bon llibre per augmentar el pòsit de coneixement
que puguin tenir,
si l'han visitada,
doncs segurament complementarà aquella visita,
si no l'han visitada,
podran fer aquesta visita periodística,
però també,
en definitiva,
a través d'aquesta guia real,
veig que hi ha un capítol,
Antoni,
que es diu Les Tenebres,
de Hitler a Bin Laden,
Sí,
és el que comentava abans,
una mica,
els moments dolorosos que ha passat a Londres,
entre d'altres,
això,
els atacs que hi va haver
per part dels bombardejos alemans
i de les UB-2,
aquests,
d'aquells míssils primers
que va inventar Pontbraum,
per cert,
aquell enginyer alemany
que després va ser el que va enviar
els americans a la lluna,
vull dir,
va ser un personatge que primer
estava a disposició de Hitler
i va bombardejar Londres,
doncs des d'aquella època
fins a Bin Laden
i els seus atemptats,
com el que va haver a l'11S a Nova York
o el de Madrid,
també va fer aquest atemptat a Londres
i va causar una mortalitat.
Quan unes davant d'aquesta obra
de The Like of the War,
la llum del món,
i en aquest context,
en aquesta església,
en aquesta catedral de Saint Paul,
què li arriba?
És a dir,
quan pots no ser-ho mirant,
observant aquest quadre,
què és el que transmet?
El quadre que transmet,
la idea que va voler donar ell l'autor,
jo crec que es reflecteix molt bé,
per això ha tingut tan èxit aquest quadre,
perquè s'estès per a tot el món,
i representa a Crist trucant amb una porta,
però trucant d'una manera suau,
i amb una llum suau,
que és la del farolet aquest que porta,
que trenca una mica la foscor de les tenebes,
però Crist truca allí amb una actitud
de com si passés per davant d'aquella porta,
i tu que a veure si l'hi obren,
representa l'ànima humana aquella porta,
i només se pot obrir des de dins.
I en aquest cas,
el quadre va pintar una porta
que feia temps que no s'obria,
ho va representar amb unes herbes
que creixen a l'exterior,
apegades a la porta,
herbes i espines i demés,
i també que no hi ha una maneta exterior a la porta,
sinó que és interior.
Tot està carregada de simbolisme.
El que transmet una mica el llibre
és el tema de l'esprit humà,
que per obrir-se a la Gràcia,
per obrir-se a Crist,
ha de ser un acte personal.
Com deia Nelson Mandela,
que ara estic veient aquí a la televisió
els estudis que estan parlant d'ell,
doncs jo soc el capità de la meva ànima.
Bueno, efectivament,
un és el capità de casa seva,
és el que pot obrir la porta
perquè és el que té les claus.
És a dir,
que no és només un recorregut periodístic,
sinó també un recorregut introspectiu
cap a l'essència humana,
cap a l'ànima,
cap a allò que tenim dintre.
Sí, sí.
Podríem dir que és una mica
com un tres trencaclòs,
que és aquell llibre,
perquè hi ha aspectes històrics,
filosòfics, literaris,
artístics,
però també espirituals,
i al final es resolt
i encaixen les peces.
Espero, espero.
Això ho ha de dir el lector.
Espero que sí.
Al final no ho explicarem.
Al final ha de descobrir vosaltres
a través del llibre,
el guia de Saint Paul,
una ciutat, un temple,
un quadre,
d'Antoni Colla Gelabert.
Antoni Llec,
que com sabeu també
és president de la Fundació Bona Nit,
estem a les portes de Nadal,
estem en una situació amb fred a l'exterior,
famílies que ho passen malament,
i des de la Fundació
seguiu amb aquest empeny,
amb aquesta tasca de col·laborar,
d'ajudar aquestes persones.
Sí, aquí els que truquen a la porta
són la gent que està al carrer,
però aquí els ho veiem,
com és natural.
I, bueno,
és gent que, d'alguna manera,
les gràcies diuen,
són com a clics,
les persones són persones
amb una dignitat,
cada una d'elles,
tant si dorm al carrer
com si dorm en un palau,
és la mateixa dignitat humana,
perquè és una persona.
I, en aquest sentit,
hem procurat des de la Fundació Bona Nit
atendre a tantes persones
com no tenen casa
i han de dormir fora,
sobretot a l'hivern,
perquè vam començar la Fundació
atenent les persones
durant sis mesos,
dos, sis mesos de més fred.
Però ara, gràcies a que tenim també
un alberg propi que ens han cedit,
doncs podem atendre-les tot l'any.
De manera que ara tenim 30 llits
cada dia
per poder acollir les persones
que ho necessiten.
Els donem també a menjar,
a rentar la roba,
fent totes les coses bàsiques.
On el teniu, l'alberg?
L'alberg està a la casa
el transeú abans,
ara en diu casa de San Aguri,
hi ha el Cafè i Caliu,
que està molt bé,
que és un gran servei
que fa a Càritas,
i després, a la part de dalt,
ens ha cedit l'arc de bisbat,
un parell de plantes,
i és allà on podem actuar
nosaltres com a Fundació Bononit.
Doncs no fa aires dies
parlant amb responsables de Càritas,
ens explicaven
que malauradament encara
no s'ha tocat fons.
Sí, deixa'm pensar.
I estem d'acord, no?
Sí, sí, sí, perquè...
Bueno, i costarà, sembla,
perquè l'economia,
clar, quan surt el ministre d'Economia
diuen que ara les dades
ja sembla que van millorar una mica
i el percentatge i tal,
però això fins que arriba la gent,
sobretot la gent que està a l'atur
o la gent que pateix més,
doncs pot dur bastants anys.
i així estem, no?
Vull dir, això,
cada vegada són més les persones
que arriben,
i sobretot persones joves
i més de l'estat espanyol actualment,
perquè quan vam començar
teníem més gent immigrants,
sobretot teníem gent maglevies
i gent d'Europa de l'Est.
Ara més de la meitat
són ja gent de per aquí.
També m'explicava, no fa gaire,
una història colpidora
d'un matrimoni que fa dos anys
teníem feina els dos
amb criatures
i que estaven visquent
doncs pràcticament
en un caixer.
És a dir,
que hi ha històries
malauradament d'aquestes,
que podria ser oveï del costat
o nosaltres mateixos,
en definitiva.
Sí, sí.
Nosaltres hem tingut una persona,
per exemple,
que va sortir d'un hospital
aquí,
de dues comarques de Tarragona,
que estava en tractament
de quimioteràpia
perquè té un càncer de pulmó.
I, bueno,
ho donen d'alta
i què ha de fer?
Una persona
que està en quimioteràpia
i, a més,
en càncer de pulmó,
si dorm al carrer,
és mort segur
i és que no pot estar,
no?
I persones així
amb un grau de necessitat
important en tenim.
Doncs en tenim d'altres
que no estan
en aquesta situació,
però, bueno,
no s'ha agradat
per dormir al carrer
per ningú, no?
Veuen que també
que la ciutadania
és més conscient
d'aquesta realitat
i s'hi evoca més?
Perquè constantment
veiem campanyes solidàries
i totes funcionen,
malgrat que la situació
és complicada, no?
Sí.
Nosaltres, en aquest sentit,
estem molt veïts
a la societat de Tarragona
perquè és la que
realment impulsa això.
Nosaltres ho canalitzem,
però aquí el mèrit
està de les persones
que fan les seves aportacions.
Hi ha moltes persones
que ens estan ajudant
i empreses,
institucions
i en aquest sentit
estem molt satisfets.
Doncs hem aprofitar
la benentesa
que el tenim aquí l'Antoni
per parlar també
d'aquest altre vessant
de la Fundació
Bona Nit
on estan també,
com deia,
igual que passa
amb la guia de Saint-Paul,
les portes ben obertes
per a qui vulgui
col·laborar d'alguna manera,
de la manera que sigui,
que poden col·laborar.
La porta és ben gran
i ben oberta.
Sí, sí, així és.
Antoni Colli,
gràcies per acompanyar-nos
i recomanem el llibre,
el guia de Saint-Paul,
una ciutat,
un temple,
un quadre,
editorial Millenio,
que la podeu trobar
a les llibreries
i que també us permetrà
fer aquest recorregut,
un recorregut molt interessant
per un temple
que té molt a dir
també en les seves parets.
Antoni, gràcies
i si no ens veiem,
bones festes.
Moltes gràcies,
igualment.