Ja em disculparan que no m'aixequi
El silenci comença a escardar-se
Alguna rialleta s'ho morta com un mar de fons
sobre el qual només surten els estossecs
Però és que a casa sempre hem estat contràries a l'alfamiento
Ara la rialla és general
i hi ha un inici espontani d'aplaudiments a un ritme creixent
bandejant l'autocensura
Una ovació inesperada que inunda joios a la sala
Esquitxada amb algun bravo entusiasta
durant dos, tres, cinc segons
Fins que el president Puig i Cadafalc
desperta de la seva atonia
i encara a bocabadat alça els braços
amb la vehemència d'un director d'orquestra
i va reconduint totes les repercussions del cor de mans
cap al silenci més absolut
Com un tap quan es destapa un escomós
Agafa pet i després minga
Doncs és un dels fragments de plans de futur
el llibre de l'escriptor Màrius Serra
que recrea en aquesta novel·la
l'entorn familiar del matemàtic català Ferran Nassunyer
un matemàtic tetraplègic i autodidacta
i ho fa realçant també les figures de les seves cosines
una obra publicada per Pro
que va obtenir l'últim Premi Sant Jordi
Avui es presenta aquí a Tarragona
a la Iberia La Capona
però abans en Màrius Serra està aquí amb nosaltres
i el podem saludar
Màrius, molt bon dia
Bon dia i bona hora
Que ja es diu que no s'espatlarà al final
De la novel·la qui vulgui al final que la compri
Hi ha sorpreses al final de la novel·la
perquè òbviament, com molt bé deies
recrea l'entorn familiar d'aquests personatges històrics
però m'he permès naturalment
de novel·lar-ne les seves relacions
i per això hi ha uns secrets de família
que no es revelen fins al final ben bé de la novel·la
Com vas descobrir la figura d'aquesta matemàtica catalana
que de fet no era, podríem dir, conegut pel gran públic?
No, certament és un matemàtic que només fins ara
ha estat conegut en els àmbits estrictament de les matemàtiques
Això sí, hi ha una biografia publicada per l'Institut d'Estudis Catalans
des de meitat dels anys 90
i els professors de matemàtica probablement diran
home, sí, en Sunyer, etc.
Però a mi em va venir donat
quan vaig publicar Quiet l'any 2008
que era un llibre en el qual expressava
diguem, diverses vicis i tots al costat de Monfill
que anava en cadira de rodes, era pluridiscapacitat
em va venir un productor de cinema
i em va dir
vull proposar una cosa
perquè hi ha un personatge, un matemàtic
que anava en cadira de rodes
que va ser un geni
i que té pel·lícula
em va dir
i aleshores bé, vam reunir-nos
jo vaig dir, home, pel·lícula
en fi, jo no en sé fer de pel·lícules, diguem
però a mi em sonava vagament
i certament vaig descobrir que ja el coneixia
Ferran Sunyer va ser molt reivindicat l'any 76
entre d'altres per el seu cosí Ferran Carbona
que jo no sabia que n'era el cosí
quan el president Suárez
va fer unes declaracions molt desafortunades
però molt divulgades també al París Maig
i va dir
esto del catalán
està muy bien
una gran lengua
però no sirve per ensenyar ciència
i van sortir molts científics
catalans de tots els àmbits
dient, home, escoltim
de ciència se n'ha fet sempre en català
i una figura és
aquest matemàtic
Ferran Sunyer, etcètera, etcètera
i per això a mi em sonava vagament
però llavors vaig llegir-ne la biografia
i vaig quedar fascinat
per una figura
que vindria a ser com un Stephen Hawking
diguem que tots tenim ara més o menys present
català
però en l'època que les cadires de rodes
eren de fusta
La figura de les Cucines
també té molt de pes
en l'obra
en algun punt fins i tot més pes
que el mateix protagonista
no podríem dir?
Sí, de fet jo vaig enfocar
vaig canviar una mica el focus
i la novel·la
Plans de futur bàsicament
es concentra en la figura de les cuidadores
intenta respondre una pregunta
com és que dues noies
la Maria Carbona i l'Àngels Carbona
educades d'un entorn
diguem de la família del Sunyer i dels Pisonyer
de la burguesia
amb sensibilitat artística
l'Àngels va ser professora de dibuix
la Maria Carbona va ser nòvia
va festejar amb el Salvador Dalí
el Salvador Dalí li va fer un retrat l'any 25
és a dir, dues persones
que no podríem dir que eren dues jovenetes apocades
sinó gent amb moltes possibilitats
perquè decideixen dedicar
tota la seva vida a Suncosí
no hi ha la mare d'aquest nen
que també hi era
lògicament una mare
sí que ja pots entendre
que té una certa responsabilitat
però dues cosines
de la seva pràcticament mateixa edat
van viure sempre amb elles
van quedar solteres les dues
van dedicar tota la seva vida
jo vaig començar la novel·la
intentant respondre aquest per què
i clar, vaig quedar fascinat amb elles dues
entre altres coses
perquè, igual com jo
no som capaços
no eren capaços
d'entendre
els treballs matemàtics
que feia en Ferran Sunyer
jo ho vaig intentar
vaig parlar amb matemàtics
vaig anar-hi a sopar
i ja vaig veure que no me'n sortiria mai
doncs elles transcrivien
tots els treballs matemàtics
d'en Ferran Sunyer
sense acabar-los d'entendre
com si a tu i a mi
ens dictessin una cosa
en una llengua que no coneixem
en rus
o en eusquera
i féssim una transcripció fonètica
elles tenien aquest punt
fascinador
que va fer que em posés
al seu costat
i que el focus
plans de futur
bàsicament
sigui la història
d'elles dues
el retrat
per cert
de Maria Carbona
el veiem ara mateix
a l'obertura del llibre
primer preguntes
perquè ja és noi
a cap de poc
contents
que figura
sí
és un retrat molt important
va ser-ho a les seves vides
no només perquè
respon a un festeig
a una relació íntima
l'any 25
quan el retrata
sinó perquè
posteriorment
els va permetre
tirar endavant
les germanes Carbona
van evitar ser desnonades
del mas
de l'Empordà
de Vilajoan
on vivien
venent-se
aquest quadre
quan
va morir
en Ferran Carbona
en Ferran Sunyer
l'any 67
i Dalí
ja era una figura
d'abast mundial
aquest quadre
ara
és en un museu
canadenc
però
al museu de Montserrat
és a dir
aquí a Catalunya
encara hi ha
el que és
el dibuix
d'estudi
que va fer en Dalí
per fer el retrat
de Maria Carbona
en alguna entrevista
has dit
que el fet
que no tingui
descendants vius
t'ha facilitat
molt la feina
de poder escriure
el llibre
en Sunyer
totalment
ni Ferran Sunyer
ni cap dels seus cosins
ni en Ferran Carbona
que va viure a l'exili
des de París
i els va facilitar
molt la vida
com les dues
cosines
la Maria i l'Àngels
no van tenir descendència
això que pot semblar
diguem trivial
per mi
quan m'hi vaig aproximar
jo per primera vegada
escriure una novel·la
a partir de personatges
que sí que havien existit
em va alliberar
em va
diguem
deixar les mans lliures
per fer una cosa
que se sol fer
en novel·la històrica
que és
atenir-se
escrupolosament
els fets
en la qüestió biogràfica
totes les dates
totes les coses
que s'expliquen
en la novel·la
van passar
però
novel·lar
i diguem
ficcionar
tot l'àmbit
de la vida privada
d'aquests personatges
dins de plans de futur
hi ha una història
d'amor
important
tampoc revelaré
entre aquí
i que frega
certs límits
de la decència
o de la moralitat
jo no m'hauria
vist en cor
probablement
d'endinsar-me
en territoris
de vegades
escabrosos
de la vida sentimental
si ara mateix
hi hagués
una neta viva
un fill
que encara hi fos
o així
com per dir
escolta
tu
amb quines ganes
especula sobre la meva tieta
o sobre la meva àvia
la realitat
és que
aquella família
aquella
tram de la família
va quedar estroncada
amb aquesta generació
amb ells quatre
que són els protagonistes
de plans de futur
de tota manera
aquesta relació
podríem dir
que s'intueix
i al final
és el lector
qui arriba a la conclusió
exactament
diguem que
tampoc es pretén
ultrapassar
grans fronteres
però
ni ser molt explícit
però evidentment
el lector
i ja estic rebent
les primeres
reaccions
de lectors
i són força diferents
com són diferents
tots
quan llegim
fins on
creuen
que arriba
una cosa
o fins on
creuen
que arriba
l'altra
estem parlant
de un matemàtic
i de fet
el llibre
podríem dir
que és
farcit
de paradoxes
i el mateix personatge
n'és una
fins a quin punt
la seva mateixa vida
el fet de
tenir un servei
privilegiat
dintre d'un cos
liciat
que és el que marca
la seva vida
en definitiva
sí
aquesta és una paradoxa
com molt bé dius
una contradicció
molt xocant
i alhora molt creativa
de fet
ell va desenvolupar
amb Ferran Sunyer
una ment prodigiosa
perquè no podia ni aguantar
un bolígraf
el seu cos
no li permetia
gairebé res
i ell
i ell tenia
aquesta gran capacitat
d'abstracció
ell va començar
una cosa fascinant
també
una paradoxa
bastant interessant
va començar
a tenir
projecció internacional
malgrat
l'ostracisme
al qual
el sotmetia
l'universitat
franquista
que el considerava
un autodidacta
i un impedido
literalment
era la terminologia
de l'època
perquè
va detectar
errors
en llibres
de treballs
matemàtics
de matemàtics
reputadíssims
francesos
que ell llegia
perquè li portava
el seu cosí
en Ferran
i trobava
que en aquella demostració
hi havia un punt negre
i aleshores
ell dictava
unes cartes
que feien
les seves cosines
o sa mare
i enviava a França
al Comprendi
a la societat
a l'acadèmia
francesa
de matemàtiques
i allà
devien pensar
però qui és
aquest paio
aquest noi
que ha trobat
perquè resulta
que era un error
de debò
ell detectava
errors
de llibres
que portaven
moltes i moltes
edicions
i que no eren
qüestionats
per ningú
en aquest sentit
és molt paradoxal
com també
tota la seva família
aquesta família
desestructurada
davant la letra
que van ser ells
una mare
que es queda sola
perquè moren
germana
i marit
i fuig
el cunyat
que és el gran misteri
de la novel·la
per què fuig
abandonant tres fills
aquest home
doncs aquesta família
desestructurada
va viure
gairebé sempre
de les beques
i dels treballs
de l'únic ésser
de la família
que no podia ni aguantar
un bolígraf
però que tenia
aquesta capacitat
mental
per generar
fins i tot
un contracte
per la US Navy
el va arribar
a treballar
per les Estats Units
en Ferran Sunyer
de manera que
jo n'he explorat
unes quantes
de paradoxes
perquè em semblen
diguem
molt riques
començant pel títol
que no deixa
de ser un pleonasme
perquè tots els plans
sempre són de futur
no?
La fugida
per cert
és realitat
o novel·lada?
No, no
a veure
la fugida
del pare
de la Maria
i l'Àngels Carbona
és realitat
està
a les biografies
però
enlloc
no
diguem
no hi ha rastre
no hi ha petja
d'on va fugir
i per què
va fugir
aquest també és el motor
que engega la novel·la
i aquí
sí que jo novel·lo
i diguem
ficciono
els motius
però
el pare
de les Carbona
era
no es deia
Ferran
jo li he posat
Ferran
a la novel·la
perquè m'interessava
per una escena
es deia Joan
i era fill
de l'alcalde de Figueres
un home
molt destacat
de l'època
fins al punt
que el Carles
Fages de Climent
li va dedicar
un llibre
que deia Joan Carbona
mestre d'ironia
que es veu
que era un home
molt peculiar
molt arrauxat
molt empordanès
molt tocat
per la tramuntana
aquest senyor
va tenir quatre fills
un dels quals
el pare
de les Carbona
en dos anys
quan va néixer
el Ferran Sunyer
que va néixer
amb la tetraplègia
diguem
aquests problemes físics
que els metges
el desnonaven
en dos anys
va morir
tant el pare
del Ferran Sunyer
com la germana
de la mare
la tieta
i aquest senyor
aquest Carbona
va fugir
sospito
que devia anar
a fer les Amèriques
o va morir
en condicions
poc honorables
però no n'hi ha traça
d'ell
no n'hi ha traça
jo l'he fet
la primera veu
que troba el lector
quan comença
a llegir la novel·la
és d'aquest personatge
que no se sap
des d'on
explica la història
el primer capítol
de fet
ja hi ha dos morts
dos morts
la fugida
comencem forts
exacte
comença bé
enganxes
al primer moment
realment
diguem que
igual com aquell productor
de cinema
em va dir
aquest matemàtic
té pel·lícula
jo quan em vaig llegir
la biografia
i vaig veure
que la biografia
partia que en dos anys
hi havia hagut
aquestes dos morts
i un que fuig
jo vaig dir
aquí hi ha novel·la
diguem
jo el que vaig veure
va ser
que en aquell entorn
familiar
van passar coses
i molt de pressa
que van tenir
conseqüències
per formar
després una família
que tothom
qui els va conèixer
tothom
qui els va tractar
i cada cop
des que ha sortit
el llibre
encara més
vaig retrobar
gent
que hi havia
tingut
algun tracte
en destaca
el bon humor
el to
sempre positiu
quan era una família
que ho tenia tot
per ser desgraciada
perquè tenia
doncs la malaltia
per començar
tetraplègia
d'en Ferran Sunyer
en una època
en què no hi havia
re adaptat
la medicina
era com era
etcètera
però a més a més
totes aquestes morts
a més a més
eren catalanistes
en ple
en fi
la debacle absoluta
primer dictadura
Primo Rivera
la guerra civil
i el franquisme
i en fi
tot plegat
era com advers
i en canvi
tothom en destacava
un to
molt positiu
jo vaig intentar
comprendre
o novel·lar
també aquesta paradoxa
de com
un acúmul
de desgràcies
acaben
revertint
en gent
que té llum
que té lluminositat
que és positiva
que mira endavant
i que
sorprèn
el seu entorn
per aquesta paradoxa
justament
al principi
de fet
al primer capítol
també hi ha un metge
que
en fi
que no dona
ni un duro
per dir-ho
com es deia abans
per ell
pel Ferran
això també
és biogràfic
evidentment
no es deia
doctor petit
m'he permès
de batejar-lo així
ja se m'han queixat
alguns amics metges
de dir
com malament
que el fas quedar
i a sobre
li dius petit
però
realment
jo crec que és il·lustratiu
de la medicina
de l'època
també
la seva posició
davant
de malalties
diguem
el que ara
en diem
pluridiscapacitats
i que llavors
en deien
un esgarrat
quan un nen
diguem
en el cas
del Ferran Sunyer
literalment
a la biografia
hi ha documents
que detecten
que a la mare
li van dir
no s'hi esforci
no s'hi escarra
perquè no em farà res
d'aquest segal
no em farà res
d'aquest bordegàs
i de fet
va estar cinc anys
sense parlar
fins que
un bon dia
mentre estaven
llegint
les esqueles
de la vanguardia
que jo
ho novelo
ja m'ho faig
venir bé
també
però també
realment així
doncs va parlar
i els va deixar
tots
absolutament
estorats
i la mare
va decidir
que
combatria
aquella maledicció
que li havia tirat
aquell metge
i que el seu fill
seria molt intel·ligent
i li va començar
a llegir poemes
i de tot
i el que avui
en diríem
sobre estimular-lo
i així va ser
certament
perquè va acabar
sent un geni
i així
la vaca cega
per les nits
entre d'altres títols
sí
jo vaig pensar
que era el poema
que li esqueia més
diguem
la vaca cega
no coneixem
la bibliografia
que li va aportar
però no m'estranyaria gens
per l'època
també
i per la influència
de Maragall
diguem
entre els
entre els cercles
de lectors
evidentment
les Carbona
i el Sunyer
formaven part
d'uns cercles
educats
i lectors
del catalanisme
de l'època
i sí, sí
jo li faig
que llegeixi
la vaca cega
perquè
en fi
li escau
perfectament
hi ha per cert
un moment
Màrius impagable
quan es troben tots
anant pel carrer
amb el metge
i la mare
vol de totes
totes que parli
el Ferri
que és el
com li diu
el Ferran
i no hi ha manera
i el metge
i al final
diu que em se'n va
i llavors parla
i llavors parla
això jo crec
que és un fet
universal
que tots els
els teus oïdors
ara
hauran viscut
alguna vegada
o altra
amb nens
que no tenen
cap problema
però allò de
nen
digues el
digue-ho
digue-ho
que ve la padrina
digue-ho
digue-ho
i el nen
que no diu res
fins que fugen
i llavors
no calla
sí
bé
aquestes paradoxes
o la
diguem
la meva feina
com a novel·lista
com a narrador
ha estat
d'intentar
insuflar-li
ànima
a aquesta
teoria
de dir
carai
era una gent
que aparentment
ho tenia tot
per ser desgraciats
i en canvi
doncs
van ser feliços
no
i alhora
doncs tenien
aquestes
sempre
estires i arronces
no
amb aquests petits detalls
de vegades
jo crec
i soc un devot
lector
de novel·la
jo crec que la ficció
permet
expressar
i comunicar
coses que
explicades
diguem
des de la ciència
o des de
des de la realitat
des de l'assaig
són molt més fredes
mentre que de vegades
una contradicció
com aquesta
una situació
una escena
et pot fer sentir
et pot fer comprendre
molt millor
una situació
tan complexa
com la que
vivia aquesta família
el Marius és un home
que necessita poques presentacions
perquè segurament
tots el coneixen
i prou bé
però
a part de ser un malabarista
de les paraules
cosa que es veu al llibre
es pot veure
i per això
és un premi
a Sant Jordi
és a dir
que és un llibre
que està molt ben escrit
però també hi ha moltes
pinçallades
i reflexos
de coses tan quotidianes
com per exemple
antigues cançons
que s'ensenyaven a l'escola
és que a mi
quan llegia el llibre
m'ha venit
de segle de memòria
l'Anton Carolina
amb la Tossa Mujer
la metió en un sac
o la Lleva Moler
que tot el temps
és a dir
hi ha pinçalletes
d'aquestes
del dia a dia
del segle passat
sí, sí
he intentat
diguem
a la primera part
del llibre
a l'arrencada
que de fet
és la infància
de tots aquests personatges
doncs que hi hagués
també
fixa't
quines cançons
que cantaven els nens
no mato a su mujer
i d'això
que dius
hòstia
són tremendes
i els faig jugar
a pica paret
etc
sí
hi ha un intent
d'aproximació
tampoc
no molt
que no es noti
molt que hi és
perquè jo penso
que la naturalitat
en l'escriptura
és posar tots els elements
pensant-los molt bé
quina funció tenen
però sense
fer-ne exhibició
és a dir
no és que hi hagi
aquí 10.000 cançons
però n'hi ha prou
en tres
com per
tenir una banda sonora
del que podia ser
aquestes cançons
que tanmateix
han arribat avui en dia
i fixa't
que el seu
sistema de transmissió
és el pati
de l'escola
no té
grans altaveus
i en canvi
hi ha com un fil
com una línia
que et permeten
que són eines
que al novel·lista
li permeten
per posar-te
com
en situació
un dels
diguem
un dels reptes
de la novel·la
era domar
domesticar
el temps
perquè
jo vaig voler
que abastés
la novel·la
gairebé
tota la vida
d'en Ferran Sunyer
que vol dir
de 1912
a 1967
55 anys
havies de triar
molt bé
els períodes
i qui te'ls explica
i com
però
coses com aquesta
et situaven molt bé
sense grans dates
et posaven bé
en la infància
el mateix personatge
després
clar
el vas trobant
a la joventut
però també
a la bellesa
etcètera
com va morir
Ferran Sunyer
com i on?
sí
sí
bé
va morir a casa
tal com
el fem morir
no tinc allò
un diagnòstic clar
va morir
d'aturada respiratòria
i cardíaca
vaja
d'aturada cardíaca
com molts casos
diguem
jo en vaig viure
a una casa
també el nostre fill
tampoc
no va tenir
una mort
que puguem donar-li
atribuir-li
un sol motiu
quan hi ha
una situació
de col·lapse
més o menys
generalitzada
qualsevol petit
element
fa que
doncs
es desestabilitzi
aquell cos
que deixi de funcionar bé
i morís
lamentablement
en el cas del Ferran Sunyer
va morir
deu dies després
o
no sé si és exacte
però molt pocs dies després
que finalment
després de tota una vida
de sol·licitar-ho
i de ser un outsider
la universitat
li
reconegués
diguem
l'estatus
d'investigador
del CSIC
que era
no per posar-se cap medalla
sinó era el que permetia
tenir un sou
i no haver d'anar
demanant beques
i ajuts
i anar pidulant
o anar-se buscant la vista
quan finalment
li van atorgar això
després d'haver-lo fet passar
per l'2001
ell ja era reconegut
internacionalment
i li feien fer
les proves d'accés
al vaixillerat
saps?
vull dir
per humiliar-lo
tant com van poder
doncs lamentablement
quan això va arribar
la seva mort
va ser molt imminent
jo a la novel·la
també em permeto
ficcionar
el moment
diguem
de la mort
no s'ha dit que és l'hivern
i fa molt de fred
i tot plegat
però vaja
això és absolutament
anecdòtic
o accessori
ell va morir
amb 55 anys
que Déu-n'hi-do
per algú
amb el seu cos
col·lapsat
i bé
va estar fins al final
fent classes
fent classes
de matemàtiques
és a dir-hi-do
jo he parlat
jo he parlat
i he conegut gent
que va rebre
classes particulars
a casa seu
o que havia anat
a la universitat
on el portaven
amb una cadira
rodes
i el tio dictava
classes
parlava
jo me l'imagino
no he sentit
cap gravació
però me l'imagino
com amb una patata
a la boca
allò que costa
una mica de vocalitzar
però s'entenia
és comunicar perfectament
i no només així
entre la intimitat
sinó en una aula
més o menys petita
es podia fer entendre
és un personatge
diries mal tractat
per la comunitat científica
quan es parla
amb aquests matemàtics
amb aquests que han sigut alumnes
què diuen d'ell
no s'ha de fer prou justícia
a nivell de Catalunya
perquè l'internacional
sí que era més reconegut
sí
no mal tractat
jo no utilitzaria pas el terme
absolutament desconegut
això és cert
jo crec que
justament ara
ha fet el centenari
del seu naixement
perquè era 1912
l'any passat va ser el centenari
i s'ha fet una petita exposició
jo pel que he anat detectant
la comunitat matemàtica
realment és reconegut
gràcies sobretot
a que la Maria Carbona
i l'Àngels Carbona
van
com que van morir
sense descendència
van llagar
la casa on ells
havien viscut
aquest mas de Vilajoan
i tota la documentació
l'Institut d'Estudis Catalans
i l'Institut d'Estudis Catalans
va muntar una fundació
hi ha la fundació
Ferran Sunyer
que amb els diners
que van treure de vendres
aquell mas
convoquen anualment
des de fa més de 20 anys
un premi internacional
de matemàtiques
vol dir que
en l'àmbit de la matemàtica
és reconegut
està situat
aquest és un premi
que hi participa força gent
també hi ha alguna altra
d'una beca
per estudiants
de postgrau
de matemàtiques
i tot plegat
i s'edita
s'editen els treballs matemàtics
què passa?
que la matemàtica
com a ciència
diguem
és la que té
poca presència social
llavors
clar
jo sempre he sospitat
que si en Ferran Sunyer
hagués estat músic
posem per cas
i l'haguessin descobert
com és el cas
als anys 90
ja es va fer
aquesta biografia
perquè ja existia
la fundació
i s'ha anat treballant
amb molt bon criteri
per donar-lo a conèixer
però si hagués estat músic
potser ara
tindria un reconeixement social
molt més elevat
perquè algú
hauria recuperat
o hauria gravat
la seva música
es farien concerts
però esclar
la seva obra matemàtica
t'asseguro
que jo he intentat
penetrar-la
com et deia
he intentat
entendre-la una mica
i l'únic
que han acabat
traient en clar
és que els seus treballs
per la US Navy
van servir
per millorar
les zones
del sòner
de detecció
de submarins
que dius
bé
això t'ho puc explicar
com a mínim
però moltes altres coses
requereixen
una abstracció tal
que són difícils
de divulgar
per tant
no és que sigui maltractat
és que és conegut
en cercles molt reduïts
en els cercles
doncs
de l'estudi
de la matemàtica
i la matemàtica
quin pes té
en la societat exterior
baix
més enllà
de fer que la gent
digui
ui
o les mates
a l'escola
sempre
em costaven molt
o d'altres
que digui
a mi era el que em sortia millor
fora d'això
no té una gran presència social
esperem que ara amb la novel·la
potser
aconseguirem
que en tingui
val a dir
que les cosines
potser
tindran més fortuna
aquell
perquè
amb tota la seva relació
amb en Dalí
i també
l'Àngels va il·lustrar
llibres de l'Anna Maria Dalí
perquè eren
amigues
i tot plegat
són personatges
no et diré més interessants
però sí més accessibles
en el sentit
que tu pots veure
els dibuixos que feia l'Àngels
i et poden agradar o no
però els pots penetrar
o pots sentir-t'hi més a prop
que no pas
amb les equacions
que els dictava
en Ferran
el llibre per ser
a final
perdó
el quadre
es va vendre
finalment
sí
no sé si
el 67
va morir
en Ferran
doncs
et devien vendre
el 68
o el 69
per pagar
els drets reials
de la transmissió
perquè clar
elles no tenien
no compartien cognom
no n'eren
ni filles
ni germanes
eren les cosines
i van haver de pagar
uns drets reials
tremendos
de manera que
ara no et sé dir
ho deu dir
potser ho diu aquí
a la peu de foto
al museu que és
però és el Canadà
i es va veure
és el Quebec
és el Quebec
doncs allà
allà es manté
jo l'he vist
a través d'internet
no he estat en aquest museu
però sí que he estat
al museu de Montserrat
on hi ha dibuix preciós
que és a llapis
diguem
que és l'estudi previ
d'Andalí
si busquem la pinça allà
de Tarragonina
perquè avui
presentes aquí
la llibrilla de Capona
a Tarragona
no estem gaire lluny
de la Quinta de Sant Rafel
que era una casa
és
encara existeix
està d'en Peus
aquí al parc de la ciutat
de Puig i Cadafal
que també surt
jo escoltàvem el ferment
de l'inici de l'entrevista
també hi és
també hi té contacte
de fet
sí
de fet
jo he intentat
voluntaris
que van ser
importants
en la història
administrar-los
amb molta cura
sobretot amb els de Lí
que es podien haver
endut la novel·la
podien haver resat
en el cas
de l'Institut d'Estudis Catalans
jo m'he centrat
només
només li he donat paper
justament
en Puig i Cadafalc
que quan n'era president
va presidir
i va atorgar
físicament
el Premi Prat de la Riba
de l'any 48
pels primers
treballs matemàtics
d'en Ferran Sunyer
aquest acte
que a mi em va fer
molta goig
d'escriure
perquè
en fi
i que és el que jo
vaig recuperar
en el discurs
d'acceptació
aquí a Tarragona
del Premi Sant Jordi
que es va fer
a la nit de Santa Llucia
al teatre
era molt paradoxal
un altre paradox
en Puig i Cadafalc
va convocar
a casa seva
del carrer Provença
de Barcelona
que era una casa
burgesa
àmplia
però una casa
particular
els membres
que existien
de l'exil interior
de l'Institut d'Estudis Catalans
per atorgar
aquests premis
a les diverses seccions
i en Sunyer
va ser un dels premiats
per la científica
la paradoxa
rau
en el fet que això
que és un acte
més aviat protocolari
i com
honorable
de donar un premi
una cosa molt civilitzada
es va haver de fer
a l'estricta clandestinitat
i nosaltres
en aquella època
érem una cultura
que no es podia permetre
ni aplaudir-se
a ella mateixa
la paradoxa era
que jo és el que intento jugar
en aquest capítol
que en el fragment
que heu triat
que tu dones un premi
que és un reconeixement social
però ho has de fer
d'amagat
de la teva societat
i si a la gent
que li atorga
aquest reconeixement
doncs
en Ferran Sunyer
diu que devia impressionar
que anés a recollir
un premi
amb una cadira de rodes
així mig d'això
doncs
vols començar a aplaudir
i em pugui agafar
el diu
no, no, no
sisplau
tinguem la festa en pau
perquè si aplaudim massa
aquí
farem salat
de manera que
aquesta paradoxa
també em serveix
per mostrar
com
Ferran Sunyer
pot ser llegit
com
un exemple
del país
del país
que érem
en aquells moments
que era un país
amb cervell
un país
amb cor
amb cultura
però un país
amb el cos
totalment atrofiat
totalment mutilat
i
absolutament
apaivagat
tancat
amagadet
que no
que no
que el franquisme
no permetia prosperar
en cap dels seus àmbits
ni tan sols
en un àmbit
tan inocu
aparentment
des d'un punt de vista
ideològic
com la ciència
per això
vaig pensar
que
home
em pugui dir
que de Falc
sí que hi havia
de tenir un paper
en aquesta cerimònia
òbviament
en aquella cerimònia
hi havia en Carles Riba
i eren tots
els que
els de l'exil interior
els que eren
a Catalunya
però no
l'únic que esmento
diguem
l'únic paper
que atorgo
és en Puig i que de Falc
perquè en realitat
a la novel·la
a mi el que m'ha interessat
és concentrar-la
en la família
de portes endins
no dispersar-ho
Ui, estem fora de temps
però
és que
es passaria les hores
parlant del llibre
però
ja, l'última pregunta
els plans de futur
del Màrio Serra
per on passen
després de guanyar amb Sant Jordi
suposo que molt satisfet
molt content
Sí, home
mira
realment
els meus plans de futur
més immediats
però més immediats
vol dir
pels provés
tres mesos
és pràcticament
fer com una gira
de presentacions
i de
i de donar a conèixer
la novel·la
perquè
a més
com a escriptor
sempre m'he sentit
molt ben tractat
per al col·lectiu
de llibreters
que és un col·lectiu
que no passa
els seus millors moments
ara mateix
i per tant
amb l'editorial
vam
vam pensar
que qualsevol
dit
que se'l sés
per dir
vols venir
a presentar
aquest llibre
en un àmbit
diguem
de l'activisme cultural
que sempre han tingut
els llibreters
d'aquest país
doncs l'atendríem
i això ha volgut dir
que ara mateix
fins a finals de maig
pràcticament
cada setmana
anirem
anirem fent plans
de futur
per aquí i per allà
fins i tot
al País Valencià
o a les Illes
i per tant
aturarem
qualsevol
projecte creatiu
a nivell immediat
després ja en parlarem
després ja en parlarem
jo he estat
quatre anys
per fer aquesta novel·la
i he tingut dubtes
en algun moment
de si era la novel·la
que havia de fer
per això
de la cadira de rodes
i el meu anterior llibre
sobre mon fill
aquests dubtes
surtosament
es van esvair
a partir d'ara
potser
vés a saber
cap on tirarem
però
d'escriure
no deixarem d'escriure
tant de bo
doncs de moment
avui a la Capona
crec que al migdia
a les 12
serà doncs
la llibreria de Capona
el carreguesòmetre
presentant aquests plans de futur
i després
com deia el Mari
doncs bé
per altres punts
de la geografia
de casa nostra
i de fora
Mario gràcies
per acompanyar-nos
l'enorme
per al llibre
i en fi
el devorarem
a valtros
vinga