Fins demà!
Bon dia! Soc Roger González.
Perdó, perdó, perdó, Roger González.
Roger González, no passa res.
Parlem del Festival Internacional de Música de Targonó.
Ho fem amb música de Big Band, perquè de fet serà un dels protagonistes, també d'altres disciplines.
Però en qualsevol cas, arrenqueu aquest mateix cap de setmana amb cursos i tallers que posaran de la mà,
doncs això, músics reconeguts per estigir amb alumnes de primer nivell de l'Escola de Música de la Diputació
i fins al 7 de juliol, no?, amb moltíssimes propostes i activitats.
Com ho heu preparat? Com ho heu organitzat?
Bé, aquesta ja és la tretzena edició del festival, la qual cosa vol dir que hem anat funcionant bé
i hem anat tenint èxit i aquest any, de moment, les perspectives també són d'èxit absolut.
Comencem, com tu has dit, comencem el dissabte 29, aquest dissabte.
La inauguració la fem a la plaça de la Pagesia, perquè la gent sàpiga on és, és davant de les escales de l'aparcament Jaume I de la Paralta.
Davant de Sant Llorenç, no?
Això mateix, a les 10 del vespre, i amb la Bird Band, amb música de Big Band, que és una Big Band de les Terres de Lleida.
Nosaltres estaríem en contacte amb ells, que inclús el director havia sigut alumna nostra.
Sempre intentem amb aquest festival, des de sempre, però darrerament els últims anys,
convidar gent que hem tingut relació en el passat, amb els alumnes,
gent que després han estat tocant altres llocs que els convidem.
És una cosa, és un dels temes, un dels arguments importants dins del festival,
que convidem gent que han vingut anteriorment, que han donat bon resultat,
i que acabem nosaltres encantats que hi vinguin.
Hi ha una part de concerts, una part de tallers, i també aquesta pressa de contacte entre alumnes de l'escola,
l'inja consagrada, podríem dir, no?
Sí, diguéssim que el festival consta, com tu dius, de tallers, nosaltres li diem cursos,
que són els cursos de música, pròpiament, i el tema de concerts,
els meus cursos, diguem, aquest any com a novetat hem portat el professor de flauta,
el professor de flauta que es diu Álvaro Octavio, aquest és nou,
els altres ja van venir l'any passat, l'Aldo Mata, el professor de violoncel,
la Riff Cagolani amb la viola, o el Kai Glostin, que és el concertino de l'orquestra de Liceu.
Aquest any hem canviat el professor de flauta per diversos motius,
però, bueno, també parlaré una mica i perquè el professor del conservatori ho ha cregut d'oportú.
Llavors, el que tu deies, vull dir, la gent del nostre centre es pot beneficiar,
i a part, està obert, evidentment, a tot arreu, ja no dic de Tarragona o Catalunya,
dic que hi ha gent de tota Espanya, inclús hi ha gent de Londres i d'altres països,
vull dir que per això es diu Festival Internacional.
Tu has citat aquests noms amb molta normalitat, però estem parlant d'autèntics cracs,
en cadascuna de les seves disciplines, de primeres espaces.
Són gent que tu vas a comprar un disc i la seva cara surt al disc,
clar, és un altre nivell, clar, potser no és tan conegut,
a la Riff Cagola ni a la viola, li preguntes a la gent que ara no ho coneix,
però a els que estem en el món, clar, dius, ostres, aquesta gent és important,
el Domata, el Kai Glostin, vull dir, són gent que són primeres files,
i que ja han col·laborat amb nosaltres altres anys i encantats en venir i que duri.
Exacte, que vinguin, ja en porteu 13, no?
Sí.
Que la cosa ho ha dit que ha anat bé fins ara.
De moment sí, de moment sí.
Sempre quan acabem dient, esperem que l'any que ve tornem a tenir de festival,
però esperem que sí.
Dissabte, recordeu, el públic, qui vulgui assistir a les 10 o a la nit,
crec que és a la paxessia, que a més a més està de merder perquè hi ha aquella mena d'escalinata,
de poder seure, és a dir, que és una mena d'escenari natural.
És un escenari natural, si per això ho fem a Sestafrasquet,
també hi ha algun bar a prop, si algú vol prendre alguna coseta,
vull dir que és un lloc que hem cregut.
Ja des de l'any passat ho hem fet allà,
i la veritat és que sempre hem tingut molt d'èxit.
La resta de concerts fareu a la Fundació Catalunya La Pedrera,
aquí a Pere Martell.
A Pere Martell, sí, al costat de la plaça sempre del Tarraco,
i destacar, evidentment, el recital de violència al i piano de l'Aldo Mata,
que l'Aldo Mata és el professor que convidem pel taller o pel curs de violoncel,
és professor de la Universitat de Salamanca,
i en aquest cas estarà acompanyada de la Kishen,
que és la seva dona, que és xina.
I després destacar també, molt important, el quartet Casals,
que ja van també tocar l'any passat,
aquest any també tocaran, entre altres obres, un quartet d'això, Stakovich.
Què dir del quartet Casals, no?
El quartet Casals, si han de dir un quartet a nivell estatal i europeu serien ells,
i hi ha més, que són de casa.
I per acabar, la Cluenda la farem el diumenge 7,
tots els concerts són a les 8 del vespre,
amb la Marta Mateu, també una noia que ha sigut estudiant del conservatori,
ha participat després en el festival,
i ara ve com a professional, en un concert professional,
acompanyat del gran Joris Soler.
que no, vull dir, estem contentíssims de poder comptar amb ells dos per la clausura.
La Marta no para, també, la Marta no...
Sí, a mi m'ho diràs, que he d'anar darrere d'ella,
per tema d'agendes...
Sempre està...
Ara estic a Madrid, ara estic a Barcelona,
ara estic gravant un disc, ara estic fent una òpera...
Sempre a aquest nivell...
La Marta Mateu serà, doncs, la clausura, el punt i final al festival,
el diumenge que ve, si això és el diumenge vinent.
Entremig passarà més coses, perquè també feu aquest propi diumenge,
que aquest és el concert de la festa, no?, de segona jornada de corda.
Sí, estem especialment contents...
Bé, jo soc professor d'acorda, jo soc professor de viola, del conservatori,
i estic especialment content que hem pogut fer les segones jornades d'acorda del conservatori.
Això neix d'una afanya de voler promocionar l'acorda,
però especialment pels alumnes nostres.
Nosaltres convidem cada any un director concertino,
que en aquest cas és el Joan Espina, que és un dels solistes de l'Orquestra Nacional d'Espanya,
vull dir, i també d'aquest nivell.
Llavors, per als nostres alumnes poder treballar amb una persona així,
una persona a nivell professional, també ho ha gravat tot, a nivell d'orquestra i a nivell de solista, també,
i poder-lo tenir aquí un dia entre nosaltres.
El diumenge 30 és el concert, però hi ha altres concerts que es fan també a Villaseca i al Vendrell,
però aquest és el que està dintre del nostre festival i estem molt contents que puguem tenir les segones jornades
i esperem que tinguem les terceres i les quartes i les cinquenes.
Entre setmanes també hi ha concerts, perquè veig, per exemple, que ja comentaves,
que el quartet de casa serà el dijous, el dia 4, el vespre, per dir, a les 8 del vespre.
Sí, tots els concerts són a les 8 del vespre.
Exacte, el dimecres tindrem el dia 2, que és com he dit, el demà també un cel, que és dimarts,
el dimecres participants als cursos, que això no vol dir que sigui de menys nivell, és diferent,
però són els alumnes que estan matriculats al curs i els millors es fa una selecció i toquen,
per tant, també és un concert molt interessant.
El dijous 4, el quartet Casals, què he dit del quartet Casals,
el dissabte 6, els participants de viol·li, guitarra i flauta,
i el diumenge la clausura, com he dit abans, amb la Marta Mateu i el Jordi.
És que clar, tu ja els coneixes, tu ja ho saps, ja saps qui són,
però al quartet Casals, per exemple, han guanyat un concurs internacional
que es fa a Hamburg, crec que és de Londres i Brahms, entre d'altres.
Sí, que és el més difícil.
És exacte, és el tot temps dels concursos.
Sí, sí, sí.
Som joves, a més a més, no?
Sí, sí, són molt joves, són molt joves, són molt joves i a part que tenen encara,
bueno, hi ha fanys que hi són i a part tenen llarg recorregut i com he dit abans amb la Marta Mateu,
amb els Casals encara m'ha costat més quadrar agendes i mànagers i ara venen d'aquí, venen d'allà,
els vaig a buscar l'Ave a la tarda, després els porto a Barcelona, saps?
Vull dir, aquest nivell, venen amb l'agenda, també és evident que fan un esforç per venir,
no és...
Les temps que corren, els temps que corren, però ells fan un esforç per venir,
perquè el dia abans estan tocant a Irlanda, després en van que han de tocar a Madrid,
vull dir, tots ens estem ajustant, però ells han fet un esforç realment també per venir.
Hi ha gent que està, això, de bòluls, no?, constantment i que...
Hi ha nivell internacional, no?, que són...
Sí, sí, sí.
De l'Una s'enteniu també, vingus de fora d'aquí?
Sí, sí, sí, sí. Tenim gairebé...
Molts llocs d'Europa, ja et dic, de Londres venen bastants.
Venen bastants de Londres i venen gent també de França, Itàlia, també.
Feu només els cursos o també es porteu una mica a fer...
Conèixeu la ciutat a fer una mica...
Sí, però bé, això ja és de moto pròpio.
A vegades quan estem per allà a la tarda, si ja has acabat de fer la classe
i algú té alguna mica d'interès, doncs els acompanyem a veure alguna coseta i tal.
I si no, ells mateixos ja s'espavilen i s'agafen els seus grupets
i se'n van a donar un tomb, se'n fan una horxata i se'n van a veure l'amfiteatre,
tot això, que a Tarragona, clar, algú que viu a Londres,
doncs imagina, a Tarragona, aquí està calor, la platja...
Bueno, és que és impresionant.
Estem quedant molt contents, per això venen i per això hem fet 13 festivals.
T'ho anava a dir, perquè en 13 edicions,
i m'imagino que hi ha un ressò a nivell, no només d'aquí, del territori,
sinó més enllà, de Porta Sant Fora,
és a dir, que aquest festival ja té un catxer a nivell internacional,
fins i tot, a nivell europeu.
Sí, i tant.
De fet, nosaltres, evidentment, a través d'internet
i les xarxes socials, evidentment que ho promocionem,
però a part també enviem via paper
de totes les escoles,
gairebé totes les escoles importants d'Europa,
i sempre hi ha hagut algú,
i aleshores el que dius tu, com que ja n'hem fet 13
i els professors també treballen per allà,
llavors això també atrau a la gent que vagi venint.
Quin és el nivell que tenim aquí, en general?
Tu, que més a més ets professor, hi toques el dia a dia,
tenim bon nivell?
Tenim joves promeses de diferència?
I tant, tenim bon nivell.
Pensa que és molt important per tenir nivell
tenir quantitat, també.
O sigui, a vegades diuen,
no, és que aquí no tenim nivell.
Bueno, no teníem massa nivell antigament,
perquè també eren tres els que hi havia.
Cada vegada hi ha més professors
i pertany a més alumnes,
i, per tant, el nivell també puja,
perquè si tu tens deu alumnes
és fàcil tenir-ne dos o tres de bons.
Quan en tens dos alumnes
és difícil tenir-ne dos de bons.
Llavors, aquesta és la proporció.
I no tenim res a envejar,
no tenim res a envejar
en altres països i tant.
A banda dels concerts,
que han dit que podrien ser els concerts estelars,
n'hi ha d'altres, no?
Les pròpies alumnes, no?
Que també aniran actuant, eh?
A mirar que avanci la...
Sí, sí, diguéssim que hi ha com dos blocs de cursos,
que un que són del 30 al 3,
que són els de cello i viola, per exemple,
i trombó i trompa.
Llavors, són els que el dia 3,
quan s'acaba el curs,
fan el concert.
Llavors, l'altre grup,
que és del 4 al 7 de cursos,
o de tallers, com li vulguis dir,
són els de viola, guitarra i flauta.
Llavors, el que he dit abans,
els escollits,
els que dintre dels que venen,
ja tenen nivell,
se n'escollen un o dos de cada especialitat,
i llavors fan una mostra del que s'ha treballat.
Per què s'ha de fer una idea?
És que estàvem ja anar, per exemple,
al currículum del Jamie Williams,
aquest home ve de Florida, no?,
als Estats Units.
Sí.
Perquè faig una idea.
Tant que costat, això.
Això toca, eh?
És a dir, només cal que el creu a l'Atlàntic, no?,
i venir...
Sí, sí, sí.
És que estem parlant d'això, eh?
Clar.
I ha volgut venir.
I ha volgut,
i ha fet la proposta.
Com es contacteu, aquests professors?
Bé, això...
Bé, cada professor d'especialitat
té la seva manera de contactar.
Depèn, a vegades,
és a través de managers,
a vegades és a través perquè els hem treballat.
Jo, per exemple, amb la professora de Viola,
jo vaig estudiar amb ell a Anglaterra,
ja la conec.
Jo vaig estar vivint allà i la conec.
I amb el cas del Jamie que comentaves,
segurament el Jordi,
que és l'altre col·laborador del festival,
també el coneix a través...
O ha treballat amb ell via curs,
o ha fet algun concert amb ell col·laborant.
Hi ha diferents maneres.
I si no, via internet,
es truca, escolta, hi ha aquest festival,
mira, jo no puc venir,
però el meu company...
vull dir, va una mica així.
Doncs són els escollits,
que estan aquí a Tarragona
i que podran, doncs, això,
repartir una mica, doncs, això
que aquí es palpen en el dia a dia,
amb el seu mestratge,
amb aquests alumnes
que formen part d'aquest Festival Internacional de Música,
que viurà a la ciutat un any més
en aquesta tercera edició.
Roger, gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies.
Que seguiu així per moltes edicions.
Moltes gràcies.
I ja gaudirem els concerts,
que és la part que ens toca.
Esteu convidats.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.