17 minuts i seran les 12 del migdia
després de parlar de les patologies,
dels efectes dels possibles tumors o infeccions a la laringe.
Ho parlàvem ara amb els companys de la xarxa social i sanitària de Santa Tecla.
Hem de canviar radicalment de tema i hem de parlar ara de la salut mental.
I és que en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental,
el Col·legi Oficial de Psicòlegs, la delegació de Tarragona,
projectarà el curtmetratge El Misteri dels Distingits.
Serà aquest dijous a dos quarts de set de la tarda,
si no ens equivoquem a la sala d'actes de l'Ajuntament.
i en finalitzar l'acte es farà un col·loqui,
després també s'encendran espelmes a les escales de l'Ajuntament.
De tot plegat en volem parlar d'una banda amb l'Anna Bové,
amb la psicòloga clínica i psicoterapeuta de l'Institut Pere Martell de Reus.
Anna, bon dia.
Pere Mata, perdó, bon dia, dic jo Pere Martell.
Bon dia.
Amb el Jaume Descárrega, president del Col·legi Oficial de Psicòlegs.
Jaume, bon dia.
Bon dia.
I amb el Celso Rodríguez, que també ens acompanya.
Celso, bon dia.
Bon dia.
Celso Aguirre.
Sí.
Perdó, avui, vaja, aquesta presentació la podríem esborrar i gairebé tornar-la a fer.
Jaume, centrem-nos exactament en què heu previst per aquest Dia Mundial de la Salut Mental.
Bé, nosaltres, com que anualment fem una activitat coincint amb aquesta data,
creiem que, precisament, fer de protagonista, fer o utilitzar una activitat que pogués tindre en compte
els protagonistes d'aquest Dia de la Salut Mental era el més ideal.
Per això vam pensar contactar, com dèiem, amb el Servei de Rehabilitació Comunitària de l'Institut Pere Mata,
amb l'Anna Boer com a psicòloga, que ha participat en diferents actes ja en la delegació de Tarragona.
I, com que sabíem que tenien un curtmetratge, amb un títol molt sugerent, com és el misteri dels distingits,
vam pensar que valia la pena convidar-los a participar en l'únic acte que nosaltres fem
per celebrar aquest Dia de la Salut Mental.
I llavors vam pensar que què millor que demanar als actors, als usuaris del centre de rehabilitació,
com dèiem, comunitària, que poguessin compartir amb nosaltres primer el curt
i després una taula rodona, un debat, un col·loqui en el que ells puguin, com dèiem, comentar
el per què d'aquesta iniciativa tan creativa.
A mi m'agradaria que l'Anna i el Celso ens expliquessin com ha nascut aquest curtmetratge,
el misteri dels distingits, què hi podem veure i en què s'incideix amb aquest curtmetratge.
Bé, el Servei de Rehabilitació Comunitària ja estàvem desenvolupant algunes activitats terapèutiques
relacionades amb la creativitat, amb el teatre, vam fer un lip-dap allà al centre, el vam gravar
i també el conèixer, les noves tecnologies, el poder gravar, fer muntatges audiovisuals,
ens va donar peu a poder continuar endavant i estirar una miqueta més d'aquest fil.
Va ser quan va sorgir la idea de poder fer, primer, una obra de teatre, però després vam pensar que no,
que la gravaríem i faríem un curtmetratge, vam elaborar els guions, vam seleccionar els actors
i va començar a sorgir la idea, ens vam engrescar molt tots amb aquesta idea
i el resultat va ser molt maco.
I quin paper té el Celso Aguirre amb tot això?
Jo de policia.
És a dir, que tu ets...
Que ets aigua a tots els personatges, jo i el meu company i investiguem.
És a dir, que ets una mica el protagonista del curtmetratge o no?
Sí, un dels protagonistes.
Un dels protagonistes, eh?
Anna, què es vol mostrar o què es vol reivindicar amb aquest curtmetratge?
No sé si explicar-lo així, fer una mica de sinopsi o deixem que els oients el...
No sé si el podem trobar a internet, primer que tot, o encara no.
Encara no, encara no es pot trobar a internet.
Demà en farem la presentació.
Doncs explica'ns fins on puguis, una mica de sinopsi, eh?
Perquè el Celso ens ha ja obert una mica les portes.
Sobretot vam fer el curtmetratge pensant en disfrutar nosaltres fent-lo.
I després ha sigut quan el resultat hem vist que teníem d'ensenyar-lo
i teníem d'encontrar-lo perquè valia molt la pena.
És a dir, que no el vau idear com una cosa que després volíeu mostrar o projectar,
sinó que va ser una cosa que va anar sortint casualment, no?
Va anar sorgint d'una idea te'n vas a l'altra, d'una il·lusió te'n vas a l'altra,
sobretot el que allà es mostra és la il·lusió de fer una cosa d'aquestes, no?
La idea estava inspirada en una novel·la de l'Agata Christie.
Vam tindre la idea també de poder-ho filmar al pavelló dels Distingits,
al pavelló modernista del Pere Mata, perquè és un espai, bueno, únic
i vam pensar que estaria bé recrear allí el que significava el guió de la pel·lícula.
La pel·lícula es basa en un...
es recrea un ingrés d'una persona, un marquès,
que ingressa a Pere Mata cap al segle XIX
i ingressa ell, el majordom, i una mica amb les condicions
amb les que ja s'ingressava abans.
Allà hi ha una sèrie de personatges
i quan es veu un assassinat, aleshores la policia és el qui busca la trama
de què és el que ha passat, no?
I aquesta és la vostra feina, Celso, a la pel·lícula, no?
El curtmetratge.
Com ha estat aquesta experiència?
Què en destacaries?
Molt bé, va ser molt divertit els assajos,
després el guió,
i molt agradable.
Veig com els companys també s'esforçen
i què podien ser,
perquè al principi no creien que acabaríem
o que estan bé.
No pensava que sortigués així, tan rodat, eh?
Vau prendre part també en la creació dels guions
i en la revisió?
Sí, sí, entre tots vam fer guions
i després van ensayar.
Molt bé, vau fer diversos assajos, no?
I després vau gravant ja el que seria ja un màster més final, no?
Sí.
Experiències, imagino, Anna, que enriquidores
de cara a tots els sentits
i a totes les persones que participen en aquest projecte, no?
Moltíssim, perquè després ells han pogut veure
del que realment poden arribar a ser capaços
i la sorpresa és compartida.
Tots ens hem sorprès del resultat final,
del que han pogut ser capaços de fer
i és per això que ara la nostra missió és difondre'l, no?
I fer projeccions perquè pugui arribar, doncs,
a quanta més gent millor.
I també agraïm al Col·legi de Psicòlegs
que ens dona l'oportunitat de fer la projecció
a la sala d'actes de l'Ajuntament,
que és un lloc també molt maco.
Això serà demà, Jaume, no?
El Col·legi Oficial de Psicòlegs,
la delegació de Tarragona,
projectarà aquest curtmetratge,
aquest dijous, dos quarts de set del vespre,
la sala d'actes de l'Ajuntament,
imagino que amb el mateix objectiu,
és a dir, mostrar la superació
i tots aquests valors que ens comentava l'Anna
i el Celso, no?
Jaume, posar-los en alça també.
Clar, precisament, com dèiem, no?
Un dels objectius que té el Centre de Rehabilitació
és precisament això, no?
O millorar la qualitat de vida
i, com dèiem, també, no?
El fet de poder ajudar la integració social
dels usuaris d'aquest centre.
Per tant, nosaltres considerem que
el millor, tu ens preguntava,
està penjat per internet,
el millor és que demà la gent s'animi
i pugui venir.
És important, com dèiem,
que la societat es pugui implicar
en causes tan importants com aquesta.
Sabem que la salut mental
és tan o més important, com dèiem, no?
que la salut física,
perquè va molt lligada, almeny al cos, no?
I, per tant, nosaltres animaríem
que tothom que pensi
que és important donar suport, com dèiem, no?
al fet de treballar de manera preventiva
en l'àmbit de la salut mental
pugui aprofitar actes com aquests, com dèiem, no?
Que, a més a més,
donen compte d'un element
com és la creativitat.
Si a nivell d'intervenció,
parlant de la importància
de l'acte creatiu
de qualsevol intervenció
que fem en àmbit psicològic,
justament, no?
El curt és una mostra,
com tu molt bé els preguntaves,
és un acte creatiu
des de l'origen, no?
Amb l'acte de fer, fins i tot,
el guió entre ells,
una qual cosa, com dèiem, no?
amb el nombre de participants que hi ha
és una qüestió complicada
i de poder-ho tirar endavant.
Per tant, la nostra funció com a col·legi
és donar suport a qualsevol activitat,
com dèiem, no?
Que intenti fer arribar a la societat
la importància de treballar
ja des de molt a l'inici,
a la infància, no?
La importància de transmetre
que a la salut mental
s'ha de tenir una cura primordial.
I després de la projecció d'aquest curs,
us comentàvem que es farà també un col·loqui
al voltant,
on imagino que participaran els mateixos actors,
com anirà això?
Clar, això és el que ens interessava a nosaltres,
donar-los la paraula amb ells.
Fa uns mesos, com el mes de febrer,
vam fer una projecció també,
en aquest cas, a l'antiga audiència,
que es deia Unes altres veus,
conjuntament amb l'Ajuntament, no?
I que permetia parlar d'un trastorn
com un trastorn de l'especte autista.
Aquell títol, Unes altres veus,
creiem que és important per aquella projecció en si,
però creiem que també val la pena
fer-lo més general
i donar les veus
a aquelles persones
que intervenen i que participen
en el treball diari,
siguin professionals per un costat
o siguin, com dèiem,
usuaris per l'altre.
El que ens sembla important
és que ells mateixos,
el que aquí hem resumit molt poquet
i que a més a més, com dèiem,
no hem deixat el misteri obert.
I tant, no, no, clar,
perquè així la gent que vagi a descobrir-lo.
Doncs que puguin venir,
que puguin participar,
que puguin preguntar.
Com dèiem, a més a més,
s'ha donat la casualitat
que en el mateix...
Bueno, no és una casualitat,
nosaltres hem buscat l'espai de l'Ajuntament
perquè precisament fins avui
hi havia una exposició
de parelles artístiques
justament en el Pati Jaume I.
Amb l'associació Meni Salut la Muralla,
si no recordo malament.
Exacte, i consideràvem que era important
que en aquest dia es pogués fer també
l'aproximació que l'acte creatiu
pot ser des de molts nivells,
ells ho fan en l'acte d'avui,
com dèiem, no,
mitjançant el curt,
però hem pogut veure fotografies,
escultures, no, pintures...
Creiem que aquesta és una qüestió fonamental
de poder transmetre, no?
I creiem que ells
han de poder, bueno,
explicar per què,
com i de quina manera
i per què els ha servit també
aquest projecte
que no serà l'últim
pel que comentàvem ells.
ho comentaran també
després del col·loqui
i en acabar es farà aquest acte
més simbòlic
de l'encesa de 365 espelmes.
Imagino que
doncs cadascuna simbolitzarà
un dia de l'any, no?
I ompliran doncs aquestes
escales de l'Ajuntament.
Aquí està el que intentàvem,
ja ho vam començar l'any passat, no?
Com que voldríem que fos un acte
que es repetís anualment,
pensem que a vegades
els dies mundials
fan treure el cap
de la preocupació
per un tema concret,
però que també és imprescindible
que aquesta qüestió
es pugui anar treballant
la resta de dies
i per tant
l'encesa d'espermes
que convidem
a qualsevol persona
que pensi, no?
Com dèiem que
és important
col·laborar
amb un dia de la salut mental
que vinguin,
que vinguin a l'acte
però que després
vinguin també a encendre
cadascuna
d'aquestes espermes
a l'escalada de l'Ajuntament.
I demà podrem veure
aquest primer curtmetratge
realitzat per persones
amb malaltia mental
del centre de dia
de l'Institut Pere Mata.
Anna, projectes de futur
ho continuareu fent?
Heu ja ideat
alguna altra aventura
on teniu ganes
de continuar-ho?
És que no acabem mai
la nostra capacitat creativa.
Ja s'està començant
a treballar
amb els guions
d'una nova...
Serà més comèdia.
Això és primícia, eh?
I ja tenim els actors
ja estan assajant
i el taller creatiu
no s'atura,
sempre estem creant, no?
Tenim paral·lelament
el projecte
de parelles artístiques,
tenim el curtmetratge
també hi havia
una petició popular
de fer la segona part
del misteri dels distingits
que això de moment
ho hem aparcat
perquè ara estem desenvolupant
una comèdia.
I sorgeix una mica
segons també
les necessitats
les motivacions
dels usuaris
que en aquell moment
demanen també
què és el que els ve de gust fer, no?
Crear els personatges
crear els guions
buscar un escenari
vestuari.
i continuareu
amb aquests tallers creatius
i de...
Celso, no ens desvetllis
el misteri
perquè així demà
el podrem veure
però
el descobrirem, no?
És a dir,
ens quedarem amb ganes
d'una segona part
o com ho veus tu?
Una mica sí.
Sí?
Però sabrem
quin és el misteri o no?
Sí.
Sí?
Val.
Doncs així demà
a partir dels quarts de set
a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
intentarem tots plegats
descobrir
el misteri dels distingits
i també doncs
incidir
també
amb totes aquestes reivindicacions
al voltant
dels trastorns
i la salut mental.
Jaume Descarrega,
Anna Bobe,
Celso Aguirre,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
en aquests minuts de ràdio
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Un bon dia.