Aquest dijous arriba i s'estrena la temporada dels teatres Metropoli Tarragona,
aquesta primera edició de la temporada conjunta dels teatres Metropoli Tarragona
i ho farà amb una obra que ràpidament va exaurir les seves entrades,
que és el Cirano de Bergerac.
En volem parlar amb el seu protagonista durant els propers minuts
a través del fil telefònic, ja ens acompanya el Pere Arquillué,
a qui ja saludem.
Pere, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, un abraçador.
Com ha estat aquesta experiència de tornar-te a posar aquest nas del Cirano?
Doncs bé, molt bé.
Està sent una experiència brutal, perquè és un gran personatge,
és una gran obra de teatre, tothom la coneix i sap perfectament de què parlo.
I vam estrenar a Barcelona, va anar molt bé,
la veritat és que vam vendre moltíssimes entrades,
la gent sortia molt contenta del teatre,
vam estar a Madrid, que també m'omplert molt,
i la veritat és que ha anat molt bé,
vam fer una versió en castellac del mateix Bru de Sala,
i ara estem fent la gira per tot Catalunya,
una gira, els temps que corren, doncs importants,
i dijous cap a Tarragona.
Amb l'afegida que estrenem teatre, que sempre és una cosa bonica.
A més, estreneu teatre, estreneu temporada,
i vaja, vau a exaurir les entrades,
jo m'atreviria a dir que amb un temps rècord,
perquè, de fet, les entrades es van exaurir en pocs dies,
imagino que això, si més, no impressiona, no?
Sí, però saps què passa? Que t'hi acostumes molt de pressa.
Acostumes molt ràpid, no?
Sí, hem estat pertot arreu,
i la veritat és que la gent ha vingut molt,
a Manresa, a Vica, a Figueres, a Olota,
a tot arreu on t'hem anat,
vam omplert els teatres,
i és una alegria amb els temps que corren.
T'ho anava a preguntar, Pere, perquè sentint-te parlar,
anava a dir, ostres, això del teatre funciona bé,
després potser hi haurà algú que dirà,
doncs no ens va tan bé, però...
No, no, no.
En quin moment ens trobem, aviam?
Ens trobem un moment, tothom ho sap, molt fotut,
i quan dic molt fotut, vull dir, no és cap eufemisme.
No, no, és així, eh?
Realment està molt, molt, molt fotut de la cosa.
Pensa que hi ha molt poca gent que estigui fent gira.
Jo penso que la gent està omplint també
perquè se li donen menys propostes.
Vull dir, si abans, no sé amb qui parlàvem,
amb quina capital, amb quina ciutat parlava,
que si abans proposaven veure teatre dos cops al mes,
ara n'estan proposant un cada tres mesos,
la gent evidentment hi va,
per tant, perquè la gent té ganes d'haver teatre,
la gent continua.
Jo tinc la sensació que té ganes d'anar al teatre,
el que passa, doncs, que es fa difícil programar,
es fa difícil moure les coses,
i, bueno, ho sap perfectament com està el sector.
No només el sector nostre, sinó tot plegat,
però, bueno, evidentment, doncs el sector nostre també, no?
Per qui no ho conegui, Pere,
tornant al tema de l'obra que aquests dies protagonitzes,
fes-nos una mica cinc cèntims, com és aquesta obra,
que ja es va estrenar, de fet, l'any 1897, clar,
és a dir que...
Sí, és una obra que, bueno,
és un referent a nivell de tot el teatre,
de la història del teatre,
aquest gran personatge que és Cirano de Margerac,
és una obra on hi ha de tot, passa de tot,
és una obra plena d'humor,
però també hi ha espases, hi ha escenes de Balcó,
quan dic escenes de Balcó vull dir escenes romàntiques,
hi ha drama, hi ha tragèdia,
i és una obra molt brillant,
és una obra construïda a partir d'un personatge
que té un defecte enorme,
que és un enorme nas.
Un enorme nas, sí.
A més, està com avergonyit, no?
Ha complexat, si més no.
Ha complexat aquest nas,
i es pensarà que no el poden estimar per culpa d'aquest nas.
Però, en canvi, tot l'altre és un home brillant,
és un home que...
és un espadatxí brutal,
és un tio versos d'una manera
i construeix versos d'una manera brutal,
i l'únic que té és aquest defecte
que farà que contrasti amb tot aquest brillant to.
Té aquest defecte...
És un gran personatge, una gran obra de teatre.
Digues, digues.
Té aquest defecte, però després el Cirano és un gran home,
és divertit, és enginyós, és valent.
Suposo que aquesta pregunta te l'hauran fet mil cops,
però què té el Pere Arquilloé del Cirano?
Home, espero que bastant,
perquè aquest tipus de personatge d'així
demanen posar-t'hi molt tu, tu mateix,
no pots anar a estrafer gaire.
Quan dic bastant,
no vull dir que el que li passi un personatge
em passi bé, ni molt menys.
El que sí que vull dir és que, bueno,
t'obligues a treure el teu sentit de l'humor,
a treure la teva visió
sobre la manera de dir el vers,
sobre la manera de l'espirar,
i això jo penso que sí,
que hi és i que es veu, no?
Bueno, el personatge...
Tot i si tu no estàs acomplexat pel teu nas, no, Pere?
No, pel nas no,
però per una altra cosa segur que sí.
La gran gràcia d'aquesta obra
per això té aquesta empatia tan brutal amb la gent.
És perquè tots tenim un nas o altre,
potser no serà el nas,
potser alguna altra cosa
que no ens deixi inserir
o no ens deixi acabar de ser del tot feliços, no?
És una mica la gràcia
i el que fa que sigui tan empàtica
i que es connecti tan bé amb el públic.
De fet, és un referent, com dèiem,
del teatre al nostre país
des de ja fa més de 25 anys
i ara dirigit per Oriol Brogi,
amb qui també ja havies treballat,
ja havies coincidit amb altres ocasions, no?
No, no, no.
No, no havies coincidit?
Ah, doncs mira, veus, aquí he patinat.
Aquí he patinat
perquè pensava que sí que havies...
No, que ja era hora,
perquè havíem parlat de moltes coses
i ell em havia proposat vàries coses,
però no havia pogut ser fins ara.
Ell ja m'ho va proposar fa dos anys, això,
i la veritat és que m'ha esperat
per poder-lo fer tots dos plegats,
aquest cirano,
i ha quedat molt bé.
Doncs serà, sens dubte,
una bona opció
i un bon espectacle
per encetar aquesta nova temporada.
A banda del teatre,
el Pere Arquillo,
què està fent ara mateix?
Doncs ara estic fent la Riera,
estic treballant a televisió, TV3,
ja fa unes quantes temporades
i res més.
En principi,
ara quan acabi el cirano,
ara tornem al cirano a Barcelona,
tornem sis setmanes més,
perquè la sensació és que es va quedar molta gent
l'any passat al carrer
i ens ve molt de gust
tancar cirano
en sis setmanes més a Barcelona.
I després tornem a aixecar un monòleg
que em sembla que també va aixecar aquí a Tarragona.
Vosaltres,
un monòleg que es veu Primer Amor,
un monòleg de Beckett,
que el farem a la Villarroel un mes
i a partir d'aquí la cosa està molt oberta.
De moment,
els que vulgueu veure el Pere Arquillué,
doncs amb aquesta obra,
programada per aquest dijous a les 9 del vespre
i donant el tret de sortida
a la nova temporada conjunta,
en aquest cas al Teatre Tarragona.
Entrades exhaurides,
ja per veure el cirano del Pere Arquillué.
Tot i així,
Pere,
ara quan deixem de parlar amb tu,
ara quan et despedim,
nosaltres regalem dues entrades,
una entrada doble,
és a dir,
que si algú ha estat atent a l'entrevista,
doncs encara podrà venir a veure't aquest dijous.
Pere,
moltíssima sort
i que vagi molt bé.
Una abraçada a tothom de Quintarragona.