Música
Tantas cosas ya no saben qué decir
Música
Dicen que creciste para hacernos sufrir
Dicen que la vida se olvidó pronto de ti
Dicen que tu cuerpo lo vendiste por cien mil
Dicen tantas cosas ya no saben qué decir
Dicen, dicen, dicen de ti
Dicen, dicen, dicen de ti
Y que digan lo que quieran o que cuenten mil historias
Digan lo que digan que hablen de ti
Música
Dicen que tu puerta se ha cerrado sin abrir
Dicen que te falta una razón para beber
Dicen que de niñeras la rosa del jardín
Dicen tantas cosas ya no saben qué decir
Música
Dicen que creciste para hacernos sufrir
Dicen que la vida se olvidó pronto de ti
Dicen que tu cuerpo lo vendiste por cien mil
Dicen tantas cosas ya no saben qué decir
Dicen, dicen, dicen de ti
Dicen, dicen, dicen de ti
Y que digan lo que quieran o que cuenten mil historias
Digan lo que digan que hablen de ti
Cabra de ti
Cabra de ti
Cabra de ti
Cabra de ti
L'Associació de Músics de Tarragona que organitza aquest divendres
el 14e festival de l'AMT, serà com dèiem aquest divendres,
davant la capsa de música de la Tabacalera,
i de seguida en parlarem amb el seu president, el Miguel Alberto Cruz,
i també volem parlar amb alguns dels grups que actuaran.
Un d'ells serà els Glòsters, i avui volem parlar amb un dels representants,
un dels membres, el Bateria, l'Evan, bon dia.
Bon dia.
Els Glòsters ja, imagino que preparats de cara a divendres,
de seguida en parlarem amb el Miguel Alberto també perquè ens faci una visió més general,
però mentre l'esperem anem ja nosaltres encetant aquesta conversa.
Molt bé.
Com encareu el concert de divendres?
Home, amb ganes i amb il·lusió, sempre és bonic tocar la teva ciutat
i tenim moltes ganes que fa ara, penso que tres anys, que no tocavem per aquí.
Abans ho dèiem a la presentació, sou un grup gairebé històric, consolidat,
des del 1988, que porteu dalt dels escenaris, primer amb Pirats en Glòsters
i després amb los Glòsters.
Fes-nos una mica d'història, com m'han anat aquests...
25 anys.
25 anys, ja que es diu aviat.
Som 25 anys, ja portem dues dècades, com diu aquell.
Dues dècades i mitja.
I mitja, o sigui, anem per la tercera.
Home, a veure, vam començar que era amb uns crius, era quan encara a Tarragona,
com aquest qui diu, no hi havia gaires grups, ni hi havia molt.
Era la moguda dels 80, que eren els grups heavies, sobretot de la perifèria de Tarragona,
Bona Vista, els Números Rojos, tota aquella basca, que tocaven molt bé
i encara en continuen alguns, totalment.
Alguns encara aguanten.
I llavors va sorgir un moviment jove que ens reuníem al Tocant i tot això
i d'allí van sortir primer els Pets, els Mittels, naltros, van sortir els Penjats, van sortir molts grups.
Alguns han desaparegut, alguns han tornat, o van tornant, o van fent retors, com en el cas dels Mittels,
alguns altres s'han mantingut més estables, com ara els Pets,
i vosaltres potser també seria una mica la definició, perquè no heu fet cap aturada llarga amb el temps.
No, no, nosaltres som dels postgrups, penso que som dels postgrups que portem cada any
tocant com a mínim una vegada, tocant damunt d'un escenari,
o sigui, portem 25 anys damunt d'un escenari, i això s'ha dit aviat.
Moltes coses durant aquests 25 anys, imagino que la formació ha canviat substancialment o no?
Sí, bueno, ha canviat una mica.
A veure, dels principis dels fundadors quedem tres, que som el cantant, el Ramon Cuenca, el Carlos García i jo,
i llavors es van anar afegint i tal, l'única queda de la primera tongada, diguéssim, és l'Hector,
que va arribar un any més tard de la formació, però bueno, els quatre som els que hem mantingut tot això
amb il·lusió i viu, i estem encara aquí.
Imagino que, com deies al principi, amb il·lusió i amb ganes de participar en aquest festival,
seran gairebé nou hores de música, és a dir, una tarda llarga, una nit plena de música,
amb molts estils, i amb vosaltres també hi participareu.
Sí, nosaltres a veure, presentarem el nou disco que tenim, el nou EP que traurem amb Clifford Records,
i també farem una passada, una miqueta, de la història nostra del grup.
Doncs acaba d'aterra ara mateix a l'estudi de Tarragona Ràdio, sí, el cap, no?
Hola, Miguel.
Bon dia, Miguel Alberto.
Bon dia a tothom.
Miguel Alberto Cruz, president de l'Associació de Músics de Tarragona.
Estàvem parlant amb l'Evan sobre los Glósters, però vaja, el certamen, la jornada, el festival,
va molt més enllà, moltes hores de música, molts grups, com ho encareu, Miguel Alberto?
Això, en dos collons.
La 14a edició ja, Déu-n'hi-do, una cosa consolidada, una cosa ja tradicional, gairebé arreglada,
vull dir que...
Sí, però no sense mancances de problemes d'última hora, i que tothom i tal i igual.
Què ha passat?
El típic de les producions musicals i dels companys i del col·lectiu, bueno, l'Evan ja ho sap.
De Corre Cuita, sempre a última hora, falta això, falta d'això altre, bueno, anem fent.
Heu hagut de fer algun canvi substancial o no?
Però ara no.
Jo he portat la pistola, per si de cas.
Sí, perquè això ja és divendres, i a més demà és festa, o sigui que...
I tant.
Ja ho tenim aquí.
Miguel Alberto, jardins de la Tabacalera, l'espai al davant, a partir de les 8 de la tarda i fins les 5 de la matinada.
Sí, senyor.
Com anirà una mica el programa?
Bé, doncs, realment és un recorregut als nous sons, a les noves aportacions de l'Associació de Músics de Tarragona,
els invitats, convidats, companys i invitats que venen de fora, de fora de casa, de Barcelona, de Rubí, fins i tot i tal.
I realment és una proposta primer consolidada, però també rigorosa, perquè volem donar sempre oportunitats als companys, als músics
i a les formacions que, com els Glousters, no és perquè estigui ell, l'Evan, però tenen alguna cosa molt bona a dir de la ciutat i, sobretot, de la seva música,
i sempre invitem a bandes com ells.
Llavors, va ser costós, perquè aquest any ha costat una miqueta, la qüestió econòmica tirava molt,
però també et puc dir que la qüestió econòmica tirava molt, però n'hi ha alguns músics, no sé què pensen.
O sigui, jo és de... no, és que estic de vacances, és que estic de festa, però si és l'època de fer bolus, no?
Però bueno, està tu, no ho sé.
Has d'aprofitar ara, no?, aquests festivals.
No ho sé.
Home, amb 14 edicions, no sé si ha canviat molt des de la primera,
el panorama sí que ha canviat una mica, no el context econòmic,
però, Déu-n'hi-do, us aneu mantenint 9 hores de música amb tots aquests grups.
Home, tasca fàcil, tan organitzativa com després de trobar grups i a nivell econòmic,
us heu de... us ha hagut de fer mans i mànigues, no?
Bueno, mans i mànigues i reinventar-nos econòmicament,
ser molt curosos en els pocs diners que tenim de recursos públics,
però sobretot els recursos privats de les noves aportacions
i fins i tot dels companys que són músics i que són socis actius i que paguen
i que venen a ajudar en el voluntariat i que fan el que faci falta.
Realment, una associació com l'Associació de Músics,
que estem parlant de quasi 600 músics,
dels quals cent i pico llargs són membres actius,
és una organització potent, però també és una organització difícil de coordinar
perquè ja sabem com són els músics, ja som bona gent,
ens agrada viure de puta mare, ara, hòstia, espera, que estic pensant i tal que qual.
Llavors, tot el renou mediàtic i tot el renou, diguéssim, metafísic
què té a veure en una factura, en una facturació, en l'horari de proves,
em porto el meu amplificador, el meu pedal de bombo, no sé què,
és un misteri fins a última hora.
Però fins aquí, 14 edicions d'aquest festival,
pensa que estem quasi 86 persones, entre músics, equip tècnics, voluntariat i tal,
treballant perquè aquestes 9 hores de música siguin
el més favorable possible pels músics,
el més favorable possible, sobretot, per al públic que estan invitats,
que esperem que vinguin, que és un espai molt xulo,
que li passa a passar una.
I a més gratuït.
Gratuït, completament.
Això s'ha de ressaltar.
S'ha de ressaltar.
Es pot fer gratuït, torno a dir-ho,
perquè n'hi ha unes aportacions privades,
però també unes aportacions públiques,
que arriben a on arriben, o sigui, no és el total.
Però sí que en aquest concepte sempre hem treballat en aquesta línia.
És veritat que en la capsa de música
podem fer un altre tipus de producions,
de pagament, de no sé què, el que sigui.
I llavors sí que podem fer que el festival sigui gratuït,
com el Dia de la Música, que també sempre és gratuït.
La qüestió és que hi haurà dos escenaris,
serà una mena d'escenari simultani,
hi ha una mica en marca de la casa, com dieu vosaltres, de la MT.
Això com anirà?
Bé, pim-pam.
A, B, B, A, A, B, A.
O sigui, serà com una jugada de ping-pong o una jugada de tenis.
Això també us dona la possibilitat d'anar més ràpid,
mentre uns munten els altres ja preparen,
mentre uns toquen els altres ja estan muntant.
Perquè si no potser es faria molt més farragós, no?
Sí que és veritat que aquest any hem canviat una miqueta les coses
perquè escoltem els músics, escoltem els companys,
i al principi, com van començant l'any 2000,
a fer allí al Passeig de les Primeres el primer festival,
tocava mitja hora, 20 minuts, com a molt, saps?
I anaven a saco-paco, sense equip i tal,
cadascú se portava a l'ocell i després tu ho tenies que portar.
I aquest any el que hem volgut fer és 12 bandes,
però en un mínim de mitja hora,
però la majoria toquen 45 minuts.
En el cas concret de Clusters, que m'agradaria que ho diguéssim,
perquè algun mitjat de comunicació deia que mitja hora,
perdona, una de les coses que ens hem cobrat de puta mare...
Tres quarts, no?
Sí, sí, tres quarts.
I bé, són tres quarts,
però ells a l'escenari poden estar quasi mitja hora abans,
o sigui, fan un petit check line,
mentre es canvien els plats o el que vulguin ells,
i el petit check line que es fa amb dos equips tècnics
que són completament dividits,
o sigui, tu tens un fou, una PA,
on escoltes el concert,
però damunt d'escenari n'hi ha dos equips dividits,
cadascú a un escenari.
Llavors, l'equip tècnic que porta Rock in Classics,
és una altra de les marques de la casa,
és un equip de veritat, o sigui, de cojones.
Això, clar, serà una mica transparent per al públic, no?
És a dir, el públic el que veurà és un concert
i després ja es canviarà i entrarà a l'altre.
Tu no veuràs els concerts, no sé, de primavera,
del Sònar i de tal,
sempre n'hi ha quasi mitja hora,
tres quarts d'hora,
en el millor dels casos, deu minuts.
Aquest és el millor dels casos, el fòrum.
Sí, però se necessita un temps, evidentment,
per fer el canvi.
Ratos no, Ratos és pim-pam-pim-pam-pim-pam-pim-pam-pim-pam-pim-pam-pim-pam.
Així també et permet fer nou hores, 12 bandes, com deies.
45 minuts, Glosters, damunt de l'escenari,
ho estàvem comentant quan ha arribat el Miguel Alberto Cruz,
presentareu aquest Gritos, servirà una mica de presentació.
Serà la primera vegada que ho portarem fora,
quan el portarem a damunt de l'escenari.
Com és? Com definiríem aquest disc, Gritos?
Com ho definiríem? Home, és un disc diferent al so que hem portat fins ara, o sigui, sempre hem estat en una línia més pop, diguéssim, i ara hem volgut començar a experimentar una mica els sons una mica més guitarreros i buscar altres sons, diguéssim, més directes, no tan buscar ni fer tants arranjaments ni res, o sigui, ser més directes encara.
Ser més directes i anar experimentant, no? Que al canvi a la fi també...
Sí, clar, sempre tens que donar una miqueta més, no? No te pots carar amb el que fas sempre.
I això és un també dels objectius del festival, no? Mira, Alberto, anar experimentant amb estils, amb disciplines, amb bandes, no?
Sí, sí, sempre s'agrada...
No fer-hi el mateix cada any, diguéssim, no?
Sempre ens agrada la mezcla, o sigui, n'hi ha pop, n'hi ha rock, n'hi ha rock en català, rock en castellà, rock en anglès, n'hi ha pop en anglès, en castellà,
n'hi ha tot tipus de recursos musicals, tot tipus d'estètiques musicals, la música cístic de l'Evan, dels Glousters,
amb més canya, perquè fins i tot tenen un invitat, no sé si ho hem dit i tal.
Sí, sí, encara no ho hem dit.
Ah, ho podem dir o no?
Deu-n'hi-tres, deu-n'hi-tres, deu-n'hi-tres.
Ho podem dir o no, Evan?
Sí, vindrà el Miguel Zanón, el Juan Zarpas, que és el nostre productor, amic i guitarrista, un dels millors guitarristes que hi ha a la ciutat.
Heu treballat amb ell ja, com os conegudíssims, que us teniu calçats l'uns als altres, no?
Sí, i a més és un paio que és una maravilla i una bella persona.
Doncs Miguel Alberto, repassem una mica. Començareu el Xavier Pie, no?
Començar el Xavier Pie i tu mateix amb el tret de sortida a partir de les vuit.
Què més? Començant un estil musical molt a prop del jazz, de la música electroacústica,
continuant amb el Jorge Varela, que és un músic de jazz d'alt nivell d'aquí, també de la ciutat de Tarraona,
que segurament farà aportacions de tipus moussac, jazz, moussac, a piano solo.
Després entrarà, no lo sé, l'altra banda meva de pop, que presentaré en el nou disc,
que d'aquí a una setmana sortirà a internet directament, perquè això del disc físic, no sé.
No sé si se n'ha esperat res.
Abans ho comentàvem amb els Glousters, que ells ja treballen en format vinil.
Home, això sí que està bé.
Això està bé.
Si traiem disc físic, fem un vinil, no?
Sí, sí, nosaltres vam deixar...
A veure si és l'estil, és el que hem de fer, per clar.
És el concepte.
A veure, per anar a buscar CDs o anar a buscar vendes de milions de discos, no farem.
O sigui, anem a fer el que ens agrada.
Alguna cosa única que sónigues i està.
En plan que l'occionista també, o sigui, la gent que compra el disc és més de col·leccionista
i que va a veure tant el teu grup.
I a més, avui en dia fan pressatges de vinils que són impressionants.
Disculpeu-me un moment perquè després continuarem repassant el programa,
però a partir de les 12 de la nit aproximadament, un dels concurs de...
Vaja, tindrem a un també...
No sé si serà a les 12 o una miqueta més tard, potser.
El petit de Caleril també ens acompanyaran, el cap de cartell.
Podem parlar amb el petit de Caleril, amb el Joan Pons a l'altra banda del fil telefònic.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Preparats ja també per assistir a Tarragona divendres?
Sí, en tenim moltes ganes.
Com us plantegeu una mica la nit del divendres?
Ara estàvem parlant amb el Miguel Alberto Cruz, amb el president de l'AMT,
amb també un dels membres de Closters,
i dintre això, que estaven il·lusionats, contents de participar en un festival d'aquestes característiques.
Imagino que és la línia vostra també.
Sí, primer saludo a tothom,
i res, que siguin molt contents i agraïts d'això,
de poder anar a Tarragona així en condicions,
perquè a vegades costa trobar llocs que et posin així,
un bon escenari, un lloc que està bé,
i que les coses estiguin ben pensades,
i fa pinta que això està fet així amb cara i ulls,
i ens fa molta il·lusionar-hi.
Què fareu divendres? Què aprofitareu per presentar?
Doncs ara estem presentant la figura del buit,
que és l'últim disc entret,
i farem això, és el més segur.
No se sap mai, però quasi segur que farem això.
També imagino que fareu una mica de repàs, no?
No, ara mateix no fem...
No? Us baseu només amb la figura del buit?
Sí, el que intentem fer, el que passa és que en festivals costa,
però ens sembla que aquí tindrem temps,
és fer tot el disc, sense fer de...
Com que són 17 cançons,
si comencem a fer cançons velles no hi cabrien,
i intentem fer totes les 17 cançons de l'últim disc.
En principi dèiem, no, Miguel Alberto,
que tindran 45 minuts bons, és a dir, que tindran temps.
No, el petit té fins i tot una hora i quatre.
Ah, o sigui, vosaltres sou avantatjats, eh?
Sou avantatjats i teniu més temps.
Sí, els cartells teniu més temps.
A més a més el nou disc del petit de Carrelir
és un disc que s'ha d'escoltar ben escoltat.
És un disc d'aquells, eh, company,
dels que es feien als anys 70, no?
Que tenen que escalficar-lo i disfrutar del que estaven tocant.
Sí, Joan, definiríeu així també el darrer disc,
la figura del buit?
No, home, jo penso que és un desastre total, però...
Home, vaja, no serà tan desastre, no,
quan sou cap de cartell d'un festival com el de la MT?
Som molt humils.
Em sembla que és el primer cop que som un cap de cartell,
ens fa molt il·lusió, al sobre,
cap de cartell que em fa cosa, eh, dir-ho.
Sí, sí, doncs au,
així us recordareu de Tarragona tota la vida.
Home, l'últim cop que vam trucar a Tarragona
va venir la policia, o sigui...
Hòstia, guai, guai.
Ostres, ho podem explicar per la ràdio o no?
Sí, vam tocar allà la sala aquella tan petita, a la Trono,
i vam fer dos passes,
i el primer pas va anar bé,
i el segon ja es va allargar una mica,
i bueno, hi va haver queixes,
i com que allà normalment no toquem,
podem anar amb bateria i tot elèctric,
que vam tenir...
Clar, és que és una sala de teatre, company.
És diferent.
Ara estaré en un lloc pensat per la música a port,
i per músics.
És molt bé.
És el que deies,
que ara sí que està muntat bé,
ho comentàvem, de fet,
amb aquests dos escenaris,
vull dir que el lloc...
A més, no, Miguel Alberto,
el lloc és un marc incomparable, no?
Allà davant de...
És molt xulo.
Allà als jardins verticals,
vull dir que...
Que Déu-n'hi-do.
És un lloc d'entrada allà fresquet,
de color verd,
i això ja dona un reno diferent.
Ja guanya, no?
És xulo.
L'any passat hi havia gent
que quan estaven tocant els tonos
deien que, ostres,
si sembla a gust que hem petit, no?
Però fan,
era una bona altra cosa.
Escolta, Joan,
per què la figura del buit?
A què correspon aquest nom?
Doncs no ho sé d'entrada,
mira, va sortir així.
En realitat,
la primera idea de la figura del buit
és que volien gravar el disc amb micros de cinta,
que els micros de cinta tenen la figura del buit,
que se'n diu que graven el mateix per dalt i per darrere,
i el símbol que els identifica és un buit.
I aquesta és la idea.
I a partir d'aquí,
doncs,
vaig anar construint
tot el...
Com que el buit,
tant de com els cents,
pots pensar que és un buit,
o pots pensar que és l'espai buit,
no?
El vació.
I, doncs, bueno,
donava molt de joc
i mira,
per aquí vam tirar les cançons.
Doncs, Joan,
il·lusionat amb aquest cap de cartell
i esperem, doncs,
això sentir-vos divendres
dintre del festival AMT de Tarragona.
I tant.
Doncs, moltes gràcies, Joan.
A vosaltres.
Gràcies, molt dia.
Adéu.
Adéu.
Doncs, continuem repassant,
Miguel Alberto,
si et sembla aquest programa,
que ens havíem quedat,
no?,
amb els No lo sé,
amb els altres mateixos.
No lo sé,
NLS, perdó,
perquè és una reordenació
i tal orgànic,
que és el nou que sortirà.
Bill Gómez,
una banda típica
de la ciutat,
que són boníssims,
són musicassos.
En el surco,
una altra de les bandes
que últimament
no paren de fer bolus,
en un concepte
més vocal
que una altra cosa,
a dins del funk.
Els golsters,
bueno,
no cal dir res més.
Vosaltres sobre les 11 de la nit,
una mica,
allò.
A les 11,
puntuals.
Sí,
anirà puntual,
això?
Nosaltres som més anglesos,
en aquest tipus,
i fins i tot alemans,
o sigui,
en la raó germànic,
de claca,
claca.
El que us permet
el doble escenari
que dèiem abans,
seguir amb puntualitat,
perquè...
I no els regidors
d'escenari
que són rigorosos,
que també són músics
i saben el que n'hi ha,
ajuden,
i fan el que faci falta
per a fer el bolus
el més raonable possible.
És puntual, sí.
Tornament,
després dels golsters,
un dels,
per què no dir-ho,
els cap de cartell de casa,
que per a mi
és un dels grans descobriments
d'aquest any,
van ser el guanyador
de Sona 9
de l'any passat,
però és un duet
en una trempera,
Déu-n'hi-do,
guitarra i bateria,
escolteu-lo
perquè flipareu.
El petit,
no cal dir res més,
el Festival Música
de Carreville i la Seca
van triomfar
fins que va començar a ploure,
perquè són les coses
que passen.
Això no ho podeu controlar,
mira que podeu controlar coses,
però...
Bueno,
m'ho hem donat
i entrem a la capsa.
També,
mira,
anà passant,
sí, sí, sí.
els d'Ame Besos,
que són altres convidats
d'aquí de casa,
el Sals 150,
per cert,
el Sals 150
van inaugurar,
van estrenar
el disc nou
a la sala capsa de música
el 29 de juny,
que van acabar
la programació
de la sala
i van acabar-la
en un sol auto,
i n'hi havia 600 persones
i 100 i pico persones
a fora,
van tancar portes,
un necessit total.
Sals 150
és una de les bandes
també molt trempera
que s'ho estan treballant,
rock cristià,
rock el que vulguis,
però està molt bé.
I un rock
va ser un altre
de descobriments
d'aquesta programació
d'estable,
anem fent coses
a la xita callant-ho,
saps?
Anem fent coses,
anem encoltant,
anem buscant grups,
i ho reu que és una...
I els fixeu després, eh?
Sí, sí.
Ho reu que és una formació
que és una formació
de versions,
però Déu-n'hi-do
com toquen aquesta gent,
o sigui,
començarem a fer un repàs
a tot el pop
dels anys 70, 80, 90 i 2000
i acabarem segurament
a la CDC
a tota l'etxe.
O sigui,
en això ja no cal dir res més.
De la matinada,
imagina't,
a les 5 s'acabarà.
A les 5,
puntualíssims.
Puntualíssims.
Haurà començat
a les 8 del vespre,
és a dir que,
doncs això,
el que dèiem gairebé,
nou hores de música
ininterrompudes
davant de l'espai
de la capsa.
Miguel Alberto Cruz,
moltíssimes gràcies.
Molta sort
de cara a divendres.
Evan,
igual el mateix,
vull dir que continua
amb la promoció
de Gritos
i us escoltarem també
divendres a vosaltres
i a les 12 bandes
que formaran part
d'aquesta 14a edició
del Festival MT.
Miguel Alberto,
Evan,
gràcies.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
A.
B.
glutam
Dando vueltas sin parar
Otra noche más de mis manos
Se escapa, se escapa
Tengo que salir, ya no puedo más
Solo voy a estallar
Y ya no sé cuántas van
Luces, el paso me abrirá
Gente, su hablar me arropará
Luces, el paso me abrirá
Gente, su hablar me arropará
Otra noche más
Y mis negronias explotarán
Otra noche más
Pero por la ventana
Cominar, caminar
¡Gracias!
¡Gracias!