Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Foins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
un premi des de Vic, i a partir d'aquí, a partir d'aquest fet,
quan la resta d'homes de lletres de l'època, Joan Maragall, Eugeni Dors, etc.,
entenen que la infanticida està firmada per una dona,
comença a haver-hi molta, molta polèmica.
I és a partir d'aquest moment que Caterina Albert es protegeix sota del seu dònim de Víctor Català
i segueix escrivint.
Evidentment, la seva literatura evoluciona, però la caracteritza sempre
el fet de voler desentranyar i voler explicar les coses més fosques
i els impulsos més tenebrosos de l'ésser humà.
Clar, diguéssim que a l'època, i estem parlant, a veure, del 1902,
em sembla per aquí, o per aia, començaments del segle XX,
que una dona escrivís un drama com és la infanticida.
Clar, devia xocar i a partir d'aquí és quan es refugia
amb el seu pseudònim de Víctor Català.
I també a partir d'aquí veiem que hi ha una mena de contacte
amb altres escriptors, literats de l'època,
Narcís Ullé, Joan Maragall, tot això també surt en l'obra, no?
Exacte. L'obra recull, l'adaptació que ha fet el Jonay Roda
és tant a partir de fragments literaris com a partir de les correspondències
que ella mantenia amb els seus coetanis,
perquè un cop ella es posa aquest pseudònim,
no triga gaire a descobrir-se que darrere del pseudònim de Víctor Català
hi ha una dona, però tot i així se segueixen escrivint,
perquè no... vull dir, es va desmantalar molt ràpid,
aquesta trampa, diguéssim, però se segueixen escrivint
i Catarina segueix defensant, dient, no sé, com que no podeu provar
que jo soc Víctor Català, jo puc seguir-vos escrivint i defensant-me, no?
Suposo que hi havia un respecte gran i mutu, no?
Bé, no només hi ha un respecte gran i mutu,
sinó que la veritat és que aquests autors també evolucionen d'una manera
i en els seus textos cada cop s'hi descobreix una mica més de foscor
i de veritat, en aquest sentit,
perquè el tema bàsicament de la literatura,
el que faltava, això potser és una opinió molt personal meva, no?,
el que faltava era una mica de parlar de veritat d'altres coses
que a la literatura no en parlava mai i treure també aquestes veritats a la llum.
I aquests autors, crec que és, ara no et sé dir exactament,
però es veuria que és Eugeni d'Ors,
acaba donant-li bastant la raó i anant una mica...
A la seva línia.
Sí, seguir la tendència de Catarina Albert.
En fi, total, que el que veurem dalt de l'escenari
no són ben bé textos, no serà un trosset de la infanticida ni res, eh?
De Catarina Albert, sinó serà...
Bueno, una mica, com deies tu, no?,
el personatge real, Catarina Albert,
dialogant, enfrontada o reflexionant amb el personatge literari.
A tu quin paper te toca fer, Eva?
A mi em toca fer el Víctor Català.
Jo sóc la part inconscient o la part més anímica de la persona, de Catarina,
i és una entitat que li demana tota l'estona a l'autora per què escriu això,
on vol anar a parar, què vol escorcollar, què vol esbrinar.
Així que, a través de les meves preguntes,
és com el personatge de Catarina pot explicar els seus motius
pels quals ell escriu sobre el que escriu.
Recordem que la finalitat d'aquesta obra, Teatre Victraïna,
era... o vaja, pel que has explicat, no?,
té una finalitat didàctica, pedagògica,
és fer difusió i fer entendre aquesta figura literària.
Sí, el projecte de Teatre i Literatura sempre el que fa és apropar
les lectures obligatòries de secundària a través del teatre
als seus alumnes per facilitar-los la feina.
I el fet d'apropar-los al personatge de Caterina Albert, Víctor Català,
és una manera de convidar-los més a que puguin llegir les obres que els toquen,
que una de les que els toca és precisament drama rural,
i que aquesta lectura se'ls faci més lleugera,
perquè té un llenguatge molt complex, molt ric i molt variat,
i per poder entendre una mica de què va aquest univers
i una mica fer-los picar la curiositat en el tema, vaja.
Ja per anar acabant, Eva, estem davant d'una obra que crec que una comèdia no és,
és una obra introspectiva però tampoc dramàtica, en tot cas intensa.
Quins adjectius li posaries?
Home, sí, jo li posaria el títol d'un drama amb tocs de comèdia,
per què no, perquè de les coses fosques també se'n pot treure molt d'humor,
i aquesta ha sigut la intenció de la directora, de la Maritxell Roda,
per poder-la fer més amena.
En tot cas, sí, no és una tragèdia, tampoc és una comèdia lleugera,
és, diguéssim, un drama entretingut.
Molt bé, i sens dubte una peça de qualitat,
perquè estem parlant d'escenificació basada en textos,
on la paraula té el protagonisme, el peça pesant,
i evidentment aquí les que teniu la feina sou la Teresa,
i tu mateixa, Teresa Cervé, Neva Pérez, que sou les actrius, no?
Certament.
Us recau aquí, ni escenografia ni històries, us recau el pes de la paraula.
Certament.
Molt bé.
Però també és un gust, la veritat.
La veritat és que aquesta mena de teatre on, com es diu,
des del Menos és Mas, aquesta cosa de l'espai buit,
també és un gust perquè llavors l'actor no té més remei
que treure totes les seves eines per sostenir una història,
i també és un repte interessant.
Això és el que ens proposen a la sala Trono,
tant avui com demà a les 9 del vespre.
Teatre Victreïna, una manera d'apropar-nos a la figura
i l'obra de Víctor Català, amb teatre de Ponent al darrere.
Moltíssimes gràcies, Eva Pérez.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Ens veiem al teatre.
Adéu.
I aprofitem aquests darrers minutets abans de la una
per obrir línies telefòniques,
per convidar-vos a anar a la sala Trono,
o bé avui o bé demà dissabte.
Podeu triar.
Mira, així de generosos estem.
Dues entrades dobles us podem regalar.
Tenim una primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Natàlia.
Sí.
Natàlia, segura.
Natàlia, ja la coneixes, la sala Trono.
em sembla que sí, no?
Sí, vaig anar a un espectacle de màgia.
Ah, mira.
Molt bé.
Sí, sí.
Molt bé.
I t'han quedat ganes de repetir, doncs?
Sí.
És que és molt casolà.
Aquest cap de setmana no tenim res a fer
i em trobo bé, doncs mira.
Perfecte.
Perfecte.
Doncs vinga, una obra intensa, eh?
La que aniràs a veure.
Diferent de l'espectacle de màgia,
però bueno, m'han dit que molt bona.
Ja, ja.
Natàlia, per quant t'aguardo entrades?
Divendres o dissabte?
A mi millor dissabte.
Vinga.
Doncs t'ho aguardo.
Cap problema.
No, per allà, jo passaré el teu nom,
porta el DNI per identificar-te i ja està.
Ells ja sabran que dissabte a les 9 t'esperen al teatre.
Vale.
Moltes gràcies.
Gràcies, Natàlia.
Adeu.
Adeu.