Ja hi torno a ser, jo ja hi torno a ser, jo ja hi torno a ser, no puc pas negar,
m'havia ajudat i me tornem a estimar, però sempre la molta tuada d'enredar, ja ho veus?
Ja hi torno a ser, no me'ho ja hi torno a ser.
L'amor altre cop m'ha ben atrapat, i això que no estic prou escarmantat, sé que tot parat és un bon disparat,
però jo, jo, jo, jo hi torno a ser.
És un tema, jo diria que dels principals, si se pot dir que hi ha temes principals i secundaris de l'obra T'estimo,
ets perfecte, ja et canviaré.
Arriba dissabte al Teatre Tarragona, dos quarts de deu, i atenció perquè s'han esgotat les entrades,
així ens ho feien saber des de l'organització.
Per tant, si voleu anar, l'única opció que us queda, si encara no teniu l'entrada,
és guanyar-les aquí a Tarragona Ràdio.
Atenció a l'entrevista que farem sobre aquesta peça, aquesta obra musical,
perquè després obrirem línies, us farem una pregunta, no serà fàcil, ja us ho dic,
us farem una pregunta sobre el que haguem estat parlant,
i podreu guanyar una invitació doble, dues entrades, per anar a veure T'estimo,
ets perfecte, ja et canviaré, dissabte, a dos quarts de deu, al Teatre Tarragona.
Parlem amb un dels seus actors, el Jordi Llordella. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Molt bé, amb moltes ganes de veure-us, i ja veus que s'han esgotat les entrades.
Em sembla que us està passant contínuament amb aquesta gira que esteu fent, no?
A tota Tarragona aneu un pliu.
Sí, la veritat és que sí, i no passa gaires vegades, amb pocs espectacles passa això,
la veritat és que estem molt contents, i molt contents de saber ara,
a més avançat, que per dissabte també estan esgotades, la veritat és que...
Escolta, com és que triomfa tant, a més estem parlant d'una reedició,
una segona vegada del musical, no?
Com és que triomfa tant una obra que, a més, és un musical, però amb intenció,
vull dir que, ho diu la mateixa directora, no?, l'Elezenda Roca,
sense les cançons no s'aguanta.
en un món en què a vegades pensem, ostres, anem a escoltar cançó rere cançó,
com és que triomfa tant el vostre?
Jo crec que està molt ben escrit o molt ben pensat.
Funciona molt bé, és comèdia, i penso que també ara la gent,
potser si es gasta els diners és per passar una bona estona i riure una mica
i oblidar-se de retallades i de crisis i d'històries així.
El que sí que penso que té un punt especial, aquest espectacle,
que el fa... que connecti especialment amb la gent,
és que té un punt com catàrtic, és a dir, parla del món de la parella
d'una manera que aconsegueix que gairebé tothom se senti identificat en algun moment.
I aquesta identificació penso que fa que la gent ho disfruti d'una altra manera.
Diguéssim que hi ha com una caricatura...
Caricatura... com ho diré?
Caricaturització de moltes escenes en les que ens trobem en el món de la parella,
en el món de la parella quan té fills, en el món dels divorcis,
en el món de... moltes històries,
i la gent ho veu com deformat o com exagerat en forma de comèdia a l'escenari
i fa que hi hagi aquest punt catàrtic, que ho disfruti d'una manera especial.
I penso que és el punt especial que té aquest espectacle
i que no té un altre espectacle que fa que la gent surti
o la disfruti especialment més que d'altres.
Penseu que és un espectacle, una d'obra de teatre musical
que en els seus orígens va ser representada a Broadway després a Barcelona,
però vaja, que té aquesta essència del teatre musical de Broadway,
dels musicals de Broadway, música en directe,
i tan important és que sapigueu interpretar com que sapigueu cantar.
Sí, és un espectacle.
Potser també el que fa que funcioni,
de vegades els musicals hi ha gent que els estima molt,
però hi ha també molta gent que li costa molt,
però l'estructura de l'espectacle és d'esquetx,
de petites escenes amb cançons
i això fa també que li dona una agilitat
i una frescor especial
que segons qui li costa apropar-se al món del musical
en aquest no tindrà aquests problemes,
no sé com explicar-ho.
I a més les cançons formen molt part de la història,
no és momento, cançó, ñonya, no,
ajuden a agilitzar la història i explicar les situacions.
Llavors, en aquest sentit,
el text i la música estan realment molt ben integrats,
formen part també que els autors van fer,
els dos autors feien la música i el text alhora,
i es nota perquè les dues branques
van a la mateixa direcció d'una forma molt clara.
Molt bé, sou quatre actors, dos nois, dos noies,
i de què va? Expliquem una miqueta l'argument.
Doncs això és, tot és al voltant del món de la parella,
i ens trobem amb diferents esquetxos o diferents històries,
des d'una primera cita, que és la primera escena,
fins al que és, diguéssim, en la joventut,
fins a la parella que es vol casar
i els nervis que es posa una boda
o les preguntes que...
els dubtes que pot provocar una boda.
També tenim la parella que té el primer fill
i els canvis que provoquen en ells els que té a tenir un fill,
la divorciada que el marit l'ha deixat per una altra,
des d'una parella octogenària
que decideix tenir una cita en un funeral.
Diguéssim que van passant com per l'amor
en diferents edats, en diferents moments de la vida.
Sempre amb aquest fill conductor de l'amor
i d'aquesta que ens haguem sentit,
que encara que està molt escarmentat
d'històries d'amor i de relacions que han funcionat o no,
ja hi torno a ser, ja hi torno a ser,
sempre no ho puc evitar,
sempre acabo tornant a enganxar-me a intentar-ho,
a enamorar-me o a intentar provar una història.
Escolta, i sempre són els mateixos personatges, diguem,
que van creixent i es van tornant a situacions o no?
Canvien?
No, no, no, cada història, cada petit sketch,
són personatges diferents.
Val.
No, no, són històries independents que no...
amb personatges diferents, sí, sí.
Vol dir que la nostra feina és fer-los diferents
d'aquests personatges, diguéssim,
que també és molt divertit per nosaltres,
que som quatre i potser hem de fer no ho sé quants personatges fem,
com 30 en total, no ho sé.
Llavors això és molt agraït també com a actor.
És agraït de veritat, sí?
Ho destaques com a positiu?
L'únic dolent que té és que has de córrer molt fora de l'escenari
per canviar-te de roba.
Això potser és el més pesat, però és molt divertit
perquè també et posa molt les piles, no et pots adormir.
També tens un temps molt curt per fer cada personatge,
llavors fotre-li molta canya a cada moment.
És molt àgil, realment per nosaltres és molt agraït de fer
i és molt divertit.
I penso que també és un plus afegit que l'espectador
quan veu que els que ho fan disfruten
també ho disfruta d'alguna manera, penso.
Em sembla que tot va començar, vaja, l'estrena aquí a Barcelona,
venint de Broadway, del musical.
Va començar fa 13 anys, pot ser?
Crec que es va estrenar el 2000, sí.
El 99 o el 2000 ho van estrenar l'Eduard Farel o el Xavi Mira
eren els dos nois, i la Peris i la Vallicrosa eren les noies.
Després ho va fer la Mercè Martínez,
que va substituir a la Peris.
I la Mercè Martínez és l'única que es manté en el repartiment actual.
És a dir, és la que ja ho va fer el 2000 i ho ha tornat a fer en aquest espectacle que remuntem.
I ara mateix, a part de la Mercè Martínez, hi ha la Montse Rius
i l'Ivan Lavanda és l'altre actor.
I tenim també dos músics fantàstics, que són l'Andreu Gallen i el Víctor,
que la veritat és que són espectaculars.
Però escolta, només dos músics? I quins instruments toquen?
És piano i violí.
La veritat és que són dos, però de vegades sonen realment com si tinguéssim una orquestra.
Són partes que toquen superbé, vull dir que no, perfecte.
No ens podem queixar de res.
Bueno, és que em sembla que també les combinacions vocals que feu, no?
Les combinacions corals, és el que acaba d'omplir tota la part musical.
Sí, home, som quatre, diguéssim que s'aprofiten els quatre tan bé com es pot,
però realment la partitura està molt ben pensada, diguéssim que dels pocs que som,
tant músics com veus, diguéssim, senteu el màxim rendiment.
Per a qui hagi vist fa 13 anys la primera versió del Testimuts Perfecte a Barcelona,
que el trobarà molt canviat.
Sí, jo crec que és un punt de vista diferent, és a dir, cada director té la seva personalitat.
En tot cas, penso que l'Elisenda Roca, la directora, ha fet una cosa molt ben feta,
que és saber actualitzar-la una mica, és a dir, era un espectacle, això,
del Nova York de finals del segle passat, i parlava d'aquest món,
parlava d'una realitat molt actual, molt contemporània,
i potser sí que havia quedat una mica antic, en segons,
en la manera de la quotidianitat, d'això, d'una primera cita, de coses així,
de repente l'Elisenda ha tingut la gràcia de posar-li unes pinzellades actuals
sense canviar massa cosa, però que li dona un punt més de vigència el 2013,
en el dia a dia del 2013, que penso que una mica sí que havia canviat.
I penso que ho ha sabut fer molt bé, tocar molt poquet, però molt ben tocat
perquè gassi una mica més d'actualitat l'espectacle.
Molt bé, doncs ens falta preguntar-te, Jordi,
algun moment, algun d'aquests gags o alguna cançó que per tu sigui especial?
O que sigui que faci ruire molt, o que sigui especial perquè té molt de pel·ligro,
saps, de dir, és que aquí la gent no se'n donarà compte,
però nosaltres fem una cosa molt difícil.
Això de canviar-te, no?, de roba que veus.
El més difícil que fem és canviar-nos de roba i arribar a temps a canviar-nos de roba.
Vull dir que si algú ens veu de vegades que sortim amb una sabata mal cordada
o amb un botó mal cordat, que pensi que el que venim de fer és el més difícil que fem,
que és anar molt ràpidament a canviar-nos de roba.
Bueno, està bé, està bé, si això és el més difícil.
Escolta, hi ha una escena que sigui especial, que sigui com un boom.
No sé quina seria la cançó, el hit de l'espectacle.
És el hit de l'espectacle. Això va molt a gust.
Jo no dic que tinc un especial apreci a una cançó que canto jo al final de l'espectacle,
que es parla d'una parella que porta molts anys.
Hola?
Sí, sí, sí, estem aquí, estem aquí. I tant.
De la parella que porta molts anys i que, a pesar de tot, segueix estant, el meu personatge, enamorat de la seva parella
i que segueix estimant-la i segueix sent feliç al seu costat.
I d'alguna manera, és una cançó molt tendres, potser dels moments més seriosos, d'alguna manera, de l'espectacle.
I diguéssim que és el que potser a tots o a molts ens agradaria tenir.
És una història d'amor que funcioni, que passin els anys i segueixis perquè realment t'estimes i no per inèrcia,
sinó perquè realment segueixes enamorat.
I potser és el que molts voldríem o voldríem.
Molt bé, molt bé. Moments tendres també, moments divertits.
I bàsicament és això, és passar una boníssima estona amb un espectacle professional
en què sentirem música en directe, veu en directe i interpretació, és que clar, és perfecte.
On marxeu després? De Tarragona? Cap on continua la gira?
Després de Tarragona... Ostres, jo mai m'ho sé, vaig una mica al dia.
Cada cap de setmana sé on anem, però sé que fem...
Què més hi ha? Lloret, em sembla, el desembre...
N'hi ha uns quants mesos, i al febrer, això per qui s'ha llegat sense entrades i vingui a Barcelona,
a partir del febrer estarem al Teatre Goya de Barcelona que tornem a fer temporada.
Molt bé.
Vull dir que tindran molts dies per venir-nos a veure, que vinguin, que s'ho passaran bé.
Molt bé. Doncs Jordi Llordella, moltíssimes gràcies per l'entrevista i felicitats a tu,
fes-ho també extensiu a tots els seus companys, felicitats per aquesta boníssima gira,
aquesta bona feina que s'ha fet amb el Testimuts Perfecte i et canviaré.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada.