D'ençà que hem començat aquest any 2013
hem anat parlant en diferents sectors,
ja siguin productius, sectors del territori d'importants,
com per exemple les químiques, de les quals en parlàvem ahir,
i avui volem parlar també d'un altre sector,
el sector del coneixement, el coneixement en majúscules,
volem parlar amb la Universitat de Rovira i Virgili
per veure com encara en aquest any 2013,
un any que parteixen amb un pressupost,
crec que diria que són 106 milions d'euros,
si no me corregiran, un pressupost que també dependrà,
això seria en el supòsit que es mantinguin
les ajudes públiques previstes.
En volem parlar de tot plegat i per fer-ho ens acompanya
el rector de la Universitat, Francesc Javi Grau,
rector, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
I bon any, suposo que tots esperem això, que sigui un bon any.
Bon any per tot, sí.
Aquest 2013.
Parlem d'això, d'aquesta situació, d'aquest context,
com ens situa com a universitat pública,
però d'altra banda hi ha un tema que em fica paregut aquests dies
arran d'una proposta del Partit Popular,
vostè segurament ja sap que li parlo,
no sé, és un debat, no sé si vostè com ho valora,
ja vam fer una reacció des de la universitat aquell mateix dia,
vam dir que això no tocava,
en realitat no és que hi havia altres temes més importants,
i és el tema del canvi de nom que proposa el Partit Popular.
Què en pensa?
Efectivament, vam fer un comunicat el mateix dia,
i el que li he de dir és la línia del mateix del que ja vam dir.
Per una banda,
vegin comentar que
és normal que existeixin sempre debats sobre noms de les coses,
és bo també que sigui així.
Entenc que té un costat positiu el fet d'associar el prestigi d'una universitat
amb una marca que es vol fer créixer.
Això té una indicació positiva,
i en aquest sentit ens podem sentir contents
que Tarragona vulgui fer valer que té una universitat en el seu municipi.
Però dit això,
em remeto el que vam dir en el comunicat.
La Universitat Rovira Virgili
porta més de 20 anys
treballant per les comarques del sud de Catalunya,
les 10 comarques del sud de Catalunya.
És la Universitat del sud de Catalunya.
Com diem sempre,
és la Universitat Pública de Tarragona entesa d'aquesta manera.
I,
a banda d'un impacte regional molt marcat,
també hem tingut 20 anys d'expansió
i impacte internacional
a través de milers d'estudiants d'arreu del món
que s'han graduat a la URB
i de publicacions que han donat la volta al món.
Per tant,
el nom de la Universitat Rovira Virgili
avui és un nom
que coneix tot el sistema universitari espanyol
i que el té associat a qualitat
i a més també que és conegut al món.
És en aquest sentit
que aquest recorregut ha de ser respectat
i també
que tot aquell que s'estimi la universitat
i que es preocupi per la qualitat de la universitat
el que ha de fer en aquests moments
és preocupar-se
perquè el projecte pugui tirar endavant.
El s'ha dugut, en certa manera,
que vulguin canviar el nom de casa seva
sense consultar amb els propietaris de la casa,
per ideologia,
curt i ras?
Entraríem en consideració
sobre qui pot prendre l'iniciativa o no,
però, en tot cas,
si en algun dia,
en el futur,
d'aquí 50 anys,
algú es planteja un canvi de nom,
doncs ho farà,
prenguem això dels 50 anys com una broma,
ho farà
seguint els procediments legals
que s'han de seguir.
El nom de la universitat
va estar establert
pel Parlament de Catalunya
i és la universitat,
amb el seu estatut,
el que finalment hauria de
de refrendar
un eventual canvi de nom.
Sembla ser que,
per visibilament,
s'aprovarà,
ja, última pregunta sobre aquest tema,
s'aprovarà per visibilament
a la moció del Partit Popular
aquest divendres al plenari municipal,
ara teníem algun de les portaveus
aquí a la tertúlia,
per tant,
arribarà al Parlament el tema.
Això ho beneficia o afavoreix?
O sigui, beneficia
o, pel contrari,
no beneficia gens a la universitat
que aquest debat arribi a nivell de Catalunya?
Bona qüestió.
Jo crec que
jo crec que hi hem de pensar
sobre aquest punt.
Des de la situació econòmica i social
que viu Catalunya,
és evident, crec que per tothom,
que hi ha elements estructurals
de finançament de les institucions públiques
que passen per davant
de qualsevol altre debat.
En la mesura que un altre debat
pugui substituir l'essencial,
no li fa bo.
Jo crec que això
ho veu tota Catalunya
i en aquest sentit
és probable que no...
no provo de posar-me fora.
Jo veuria
aquesta discussió
més
pel cantó negatiu
que té
de localisme
que
d'aportació positiva
a la sostenibilitat
d'un model universitari.
Tanquem, per tant,
el tema del nom,
si li sembla.
Tanquem aquest tema,
parlem del que avui ens ocupava
en realitat
i del que volíem parlar amb vostè,
que és una mica parlar
d'aquest 2013,
d'aquesta arrencada d'any,
de quines sensacions tenen?
Vostè ara parlava
d'aquests 21 anys
de trajectòria
de consolidació
de la universitat.
Són temps difícils,
això ja ho sabem tots,
no cal ara descobrir
la sopa d'all,
però vaja,
serà un any complicat
aquest 2013,
creu,
amb aquest pressupost
de 106 milions d'euros
i amb el supòsit
que, com dèiem a l'inici,
a l'introducció,
es compleixin,
en fi,
arribin les subvencions,
no?
Jo estic convençut
que no serà més complicat
per la Universitat Rovira Virgili
del que ho és
per la resta de Catalunya
i que si la situació
empitjora,
també empitjorarà
per la URB.
El que passa
és que no tenim
un conjunt d'amenaces
sobre el sistema
de tipus econòmic
que encara no escampen
tenim pel davant
la necessitat
que hi hagi
un nou pressupost
i que aquest pressupost
sigui efectible,
parlo a nivell
de país,
sabem
que el conseller
Mascolell
i el president Mas
estan treballant
per aquesta,
per fer possible
doncs
l'ajustament
amb les condicions
de contorn
que li marca
el govern de l'Estat
i també a Europa,
és una situació difícil
i que
en aquesta
incertesa
de com s'equadraran
les xifres
a nivell de Catalunya
doncs
hi estem tots
implicats.
Per tant,
quan nosaltres fem
el pressupost
de l'URB
ho fem
sota un pressupòsit
que és
de manteniment
del finançament públic.
Abans vostè
a la introducció
ha parlat
d'ajuts.
Deixi'm,
permeti'm que
li canviï la paraula
ajuts
per finançament
perquè
ajuts
sembla
una qüestió
diguéssim
potestativa
que un pot ajudar
o no.
No, no,
la universitat pública
es financia
públicament.
Si no es financia
públicament
ja deixarà
de ser
universitat pública
i el servei públic
d'educació superior
ha de ser
finançat
públicament.
Entre tots
hem de definir
quina dimensió
ha de tenir
aquest finançament,
d'acord,
però és
finançament públic.
Per tant,
del finançament
de la Generalitat
vindrà el finançament
de la universitat.
i el que esperem
és que
el de les universitats
de Catalunya,
totes,
no tinguin
una disminució
adicional
en guany.
Per què
podem fer
aquest pressupòsit?
Parteix
d'una
raó
bàsica.
En els dos
últims anys,
de manera
nominal,
hi ha hagut
una reducció
de més
del 18%
del finançament
públic
que rebíem.
per tant,
el 2012,
un 18%
inferior
del 2010.
Com que
pel mig
hi ha hagut
increments
de costos
de la vida
i també
increment
de massa
salarial
degut
al pur creixement
vegetatiu,
la reducció
de fet
ha estat
per sobre
del 20%.
La reducció
mitjana
dels serveis
públics
de Catalunya
ha estat
de l'ordre
del 12%.
Això vol dir
que les universitats
han experimentat
ja una reducció
ben per sobre
de la mitjana
de la resta
de serveis públics
del país.
És per això
que esperem
que si hi ha d'haver
una nova reducció,
aquesta no afecti
les universitats.
Si es comparen
amb la resta
d'universitats
espanyoles,
també va per aquí
la línia
o també és inferior
allà
a l'art de la
de la finançament.
Passa una mica
com el problema
que té Catalunya
en relació
a altres
autonomies.
Podem no...
Ens pot sorprendre
a tots,
però resulta
que Catalunya
té una situació
de major pressió
econòmica
i ha hagut
de fer
majors esforços
de reducció
que també
han hagut de fer
les universitats
catalanes.
Avui
les universitats
catalanes
són...
No puc dir
la menor
perquè no ho sé,
però si no
és la menor,
és la segona
menor quant
a comunitat
autònoma
de finançament
públic
a les seves
universitats.
Estem
en una xifra
que per mi
és clara
de tenir
com a referència.
Estem
en un finançament
del 0,38%
del nostre PIB.
L'estat espanyol
en promig
està en el 0,5%
del seu PIB.
Per tant,
estem malament.
La xifra
parla
per si sola.
en aquest context
cal buscar
nous recursos.
Serà una mica
una de les línies
estratègiques
en aquest 2013,
buscar nous
recursos
de finançament,
potenciar
el nombre
d'unes
de màster,
de doctorat...
Sí,
efectivament.
Cadascú
en el seu entorn
de responsabilitat
ha de buscar
la manera
de fer sostenible
la seva institució.
Per nosaltres
això
hi ha una part
important
que descansa
en finançament públic
i és el pressupòsit
que hem fet,
però efectivament
ens veiem
cada vegada
més
obligats
a incrementar
fons externes
de finançament.
Per part
de finançament
de recerca
això
també
està en disminució,
ja sigui
per la via pública
i ja sigui
per la via privada.
El finançament
públic de recerca
que bàsicament
ve de l'Estat
ha disminuït
en global.
li dono
també una dada
perquè vegin
aquesta disminució
l'any 2009
l'Estat
finançava
projectes
de recerca
a tot l'Estat
per valor
de 420 milions
d'euros.
L'any 2012
això ha estat
de poc més
de 300.
Aquesta és
la disminució
de la recerca
de l'Estat.
Cada universitat
ha experimentat
la reducció
corresponent.
Per tant,
el finançament
de recerca
disminueix.
les empreses
que tenen
els seus problemes
també disminueixen
la contractació
que hem de fer
incrementar
la nostra
capacitat
de tracció
pel que fa
ho ha dit vostè
d'estudis
de màster
i doctorat
és una de les vies
que hem de
procurar millorar.
No compensarà
estem
en una dinàmica
de reducció
global
ens hem reduït
aquest 18%
aquests últims
dos anys
estem ajustant-nos
per sort
la universitat
està
amb aquest
pressupòsit
que he dit
abans
amb condicions
de tancar
el 2013
amb un
equilibri
pressupostari
és el nostre
plantejament.
És a dir,
que han fet els eures
vostès
tot i que han hagut de tirar
d'estalvi
també, no?
Per això li deia
al començament
que si Catalunya
va bé
nosaltres també
si no s'empitjora
la situació externa
la universitat
passarà
el 2013
bé
amb la reducció
que han fet
però passarem bé
amb comptes
equilibrats.
Aquesta és la nostra feina
i per fer-ho
també comptabilitzem
això que dèiem ara
un increment
que perseguim
d'alumnes de màster.
Han marcat
un objectiu
d'incrementar
els estudiants
de màster
d'enguany.
El capítol
de personal
perquè crec que són
76 dels 106 milions
d'euros
se'n van a personal
és la partida
diria que més gran
tothom pot estar
tranquil aquest 2013
tothom que treballa
i això és una pregunta
més seguit de cara interna
per dir per a qui
ens escolti
que treballi a la universitat.
Li diré en ràgia curt
que sí.
No,
en guany
no hi haurà
cap acomiadament.
Continuant això
si suposem
les mesures de restricció
d'estalvi
que ja han viscut
l'any passat
i l'anterior
com per exemple
el tancament
durant l'agost
dels centres
i dependències
universitàries
per a qui
seria per a qui
malauradament
hauran de continuar.
És un dels indicadors
jo crec que serà
de normalització
el dia que puguem
mantenir
les biblioteques
obertes
tots els caps de setmana
de tot l'any
i puguem mantenir
la universitat
oberta
tot l'any
voldrem dir
que haurem tornat
a una certa normalitat.
En guany
encara no és així.
s'afegirà
una mesura nova
d'estalvi?
Farem una reducció
de despesa
encara
que tenim prevista
dins d'aquests
106 milions
impliquen
una reducció
per quadral
de despesa
de l'ordre
d'un milió d'euros.
Creiem que és
un milió
sobre 106
és una quantitat
que podem
encara
assolir
però la via
no és
de reduir
unes despeses
determinades
sinó
de
concentrar
esforços
en programes
de recerca
que avui tenim
distribuïts
en diferents programes
i el global
de finançament
propi
de la universitat
de recerca
per aquesta via
aconseguir
un estalvi
d'un milió
d'euros.
Hi ha mesures
i ara m'he fet pensar
que a nivell domèstic
funcionen
o són efectives
estalvi
per exemple
amb el tema
de la llum
a gran escala
també
ho dic perquè
vostès van aconseguir
estalviar
molts
no sé si
milions d'euros
però vaja
molts diners
amb una eficiència
energètica
no?
Sí, hem reduït
bastant la despesa
de consum
elèctric
si està avançant
encara
això continuarà
vam començar
per uns centres
i continuarà
per nosaltres
està prevista
en aquesta reducció
no són quantitats
molt grans
perquè també estem
cada vegada
escurant més
però s'estan introduint
elements
de control
de la il·luminació
de tal manera
que amb la presència
hi hagi zones
il·luminades
o si no hi ha presència
no s'il·luminin
restriccions
que incrementen
la incomoditat
però que hem de fer
en l'ús del clima
ja sigui
en calefacció
però sobretot
en fred
reduint
els períodes
de climatització
i també
incrementant
la temperatura
de set point
que en lloc
de posar-la
doncs
recordo
que posem
26 graus
en lloc
de baixar-la
a 23
i llavors això
incrementa la comoditat
però estem
en una zona
on encara
encara
es pot
treballar
sobretot
en les períodes
normals
de treball
en aquest context
el coneixement
que es genera
a la universitat
i aquí
que ara
abans
vostè feia referència
que ja ha arribat
a nivell internacional
des de fa molts anys
continuarà així
en aquest any
és a dir
continuaran
generant coneixement
continuaran sent referents
en molts aspectes
i punters
en molts aspectes
o això val diners
per dir-ho
no
naturalment que val diners
comptem que el sistema
té la seva inèrcia
i en aquest moment
d'alguna manera
treballem sobre
la feina guanyada
en els últims anys
el nombre
de projectes
de recerca
que en la convocatòria
d'enguany
s'ha assolit
marca
una lleugera
disminució
per tant
és possible
que hi hagi
alguns grups
de recerca
que abans
tenien finançat
un projecte
que ara no el tinguin
hi ha hagut
una lleugera
disminució
amb el nombre
hi ha hagut
per l'URB
un cert manteniment
en la xifra
això vol dir
que et mantindrà
l'activitat
de recerca
globalment
que individualment
pot haver
algun grup
que pateixi més
que d'altres
però globalment
se mantindrà
i en aquest context
mantenir
jo crec
que és créixer
aquest és el punt
en termes relatius
la Universitat
Rovira Virgilia
crec que encara
pot guanyar
pes
en relació
al sistema
gràcies
a la seva situació
relativament sanejada
el nostre manteniment
de tota l'activitat
en tots els fronts
en un sistema
que s'està contraent
ens pot fer
encara
i la contracció
es fa
a nivell mundial
deixem dir
ara pensava
no en la competència local
sinó en la competència internacional
jo crec
que en aquest sentit
la Universitat
Rovira Virgilia
està
en una bona posició
anava a dir
que malgrat tot
estan presents
en projectes
a nivell europeu
a nivell internacional
també
projectes importants
tant per la prestigi
com per la quantia econòmica
és a dir
que malgrat tot
som presents
en alguns projectes
a nivell europeu
la competència internacional
la competitivitat internacional
te permet competir
internacionalment
i captar recursos
sobretot d'Europa
i aquí és on
més ha crescut
l'URB
en aquests últims anys
és la manera
que totes les universitats
han de buscar
per pal·liar
la reducció
d'inversió
en recerca
del propi país
per aquí
mantenim
sobretot
el nivell
d'activitat global
això
deixem dir
aprofitar l'ocasió
per reconèixer-ho
en tots els grups
de recerca
això ho fan
no ho fa la institució
la institució
posa el marc
posa les condicions
posa els incentius
si vol
la política
però qui fa la feina
són els grups de recerca
i qui es guanya
en aquests contractes
internacionals
són els grups de recerca
i és amb ells
que els hem d'agrair
que ho mantinguin
en aquest moment
de fet avui mateix
parlàvem a nivell
informatiu
d'aquest projecte
també
amb els fastucs
i la diabetis
per exemple
si ets un exemple
perquè sovint
parlem de projectes
importants
a nivell
de recerca
que es fan
amb seu a l'universitat
o des de l'universitat
amb altres universitats
europees
ara mateix
aquesta setmana passada
hi ha hagut
un premi europeu
al millor projecte
industrial de recerca
dels últims 12 anys
i ha sigut un
en el que
estava involucrat
a l'URB
ara
impulse
es deia
amb el Ricard García Valls
exactament
exactament
el professor Ricard García Valls
era el coordinador
a l'URB
d'aquest projecte
això vol dir
sempre és molt
que hi hagin premis
i reconeixements
però vol dir
efectivament
que projectes fets
a l'URB
estan al màxim nivell europeu
quants estudiants xinesos
vindran
a l'universitat
es mantindrà la xifra
sí
una xifra
al voltant
dels 100 estudiants
que és el nombre
que
poden ser 120
no és rellevant
la quantitat
determinant
sinó l'ordre de magnitud
que és al voltant
dels 100 estudiants xinesos
que cada any
venen a l'URB
per fer
el seu tercer
o quart any
de llicenciatura
a casa nostra
l'experiència és positiva
imagino
aquest intercanvi
aquesta mena d'intercanvi
és molt positiva
ha estat molt positiva
primer que tot
pels estudiants
que venen
i amb això
guanyen
un nivell formatiu
que és el que estan perseguint
són normalment
estudiants
d'espanyol
com a llengua estrangera
que estudien
en el seu país
aquesta llengua
l'espanyol
per l'interès
que té
pels xinesos
l'aprenentatge
d'aquesta llengua
i
milloren
i tenen
per tant
un millor currículum
si ho fan
amb una universitat
de l'estat espanyol
i en el nostre cas
és una de les universitats
on major índex
d'estudiants
estan rebent
per aquest tipus
de formació
després
és bo
per la pròpia universitat
pel caràcter internacional
que té
la seva formació
l'obertura
a les necessitats
d'altres cultures
te fa ser millor
i en aquest sentit
la universitat
ha millorat
gràcies a aquest programa
adreçat
a estudiants
xinesos
però que s'assuma
a la internacionalització
que he tingut
en tots els àmbits
avui
la universitat
en rep
la xifra exacta
tampoc
no és massa rellevant
però rep
més de
mil estudiants
estrangers
cada any
cent
són xinesos
gairebé
quatre cents
venen de tota Europa
amb el programa
Erasmus
i
més de sis cents
són
estudiants
de postgrau
que fan
o un màster
o un doctorat
són una població
de més de mil
estudiants
estrangers
cada any
imaginem-vos
el nivell
d'internacionalització
que això representa
en guanyem
a més també
nord-americans
que és una quarantena
al maig
exacte
programes que són
programes que diem
d'estadi abroad
són programes
acordats
amb universitats
estrangeres
en el que
els seus estudiants
venen a l'URB
a fer un programa
formatiu
preacordat
aquest són
m'assembla
que fa referència
a uns que són
d'infermeria
de la
James Madison
dels Estats Units
que venen
a casa nostra
per l'ordre
d'un mes
i a part d'acabar
rector
aquest any 2013
naturalment
no sé si hi haurà
grans fites
però en qualsevol cas
el campus d'excel·lència
continua
imagino
el campus d'excel·lència
acaba de ser avaluat
i l'any 2013
seguirà sent avaluat
el ministeri
malauradament
no l'inclosa
en els seus
pressupostos
per tant
no hi haurà
convocatòries
per finançament
però sí que
allò que va ser
aprovat en el 2010
segueix el seu camí
un camí
compromès
en la convocatòria
que vam fer
i que cada any
té
la seva
avaluació
l'avaluació
que hem experimentat
aquest
des del setembre
fins ara
al novembre
ha donat
un resultat
molt positiu
el ministeri
el ministeri
el ministeri
ens ha felicitat
per la progressió
del nostre projecte
i en aquest sentit
continuarà
d'altra banda
inversions
inversions
hi ha alguna actuació
crec no
marge
petita
en les reduccions
que hem experimentat
hi ha diferents nivells
de
la universitat
és una institució
que primer que tot
el que ha de fer
és tenir obertes
les classes
cada dia
per formar
els ciutadans
aquesta és la seva
primera feina
segona feina
és poder
investigar
a nivell internacional
perquè aquesta formació
sigui del màxim nivell
en aquest ordre
s'han produït
reduccions
i les primeres
les primeres
que van desaparèixer
van ser les inversions
aquestes inversions
ja van caure
en el 2010 mateix
en el 2010
havíem de començar
la facultat
una nova facultat
d'educació i psicologia
i ja no va començar
i aquí
a partir d'aquí
s'ha endarrerit
tot el programa
d'inversions
i en aquest moment
no tenim
un programa
d'inversions
d'acord
amb allò
que va ser aprovat
pel govern
de la Generalitat
que implicava
una inversió
de l'ordre
d'11 milions
per any
durant 7 anys
11 milions
per any
durant 7 anys
aquest era l'acord
que es va prendre
que acabava
el 2014
i que avui
estem
amb una inversió
de l'ordre
dels 2 milions
aquesta ha sigut
la reducció
que hi ha hagut
bé
aquests 2 milions
són ben justos
pel manteniment
dels 150.000 metres quadrats
que tenim
d'instal·lacions
i algun programa més
llavors
amb el que deia
al començament
les obres
que en guany
s'estan donant a terme
són les d'urbanització
del campus
de Bellicens
que és la prioritat
que tenim
en aquest moment
urbanitzar adequadament
el campus
de Bellicens
després de l'inauguració
que hi haurà
la setmana que ve
de l'edifici
de RMSMG
en nutrició
i salut
s'estan parlant
al voltant
a prop del nou hospital
a tocar
de fet
la zona que implica
de la facultat
de la facultat
d'economia
i empresa
l'escola
d'arquitectura
i aquest edifici
que inaugurem
dilluns que ve
tota aquesta zona
per a aquells
que hi treballen
i que els puguin visitar
és evident
que està per a un submarinxar
és aquell edifici
de mosculós
no sé si de mosculós
la façana
és una mica singular
sí
hi ha un edifici
que té tons verds
és l'escola d'arquitectura
i un altre
que és més grisós
és el que inaugurem
dilluns que ve
doncs estarem a pendència
i ho explicarem
a nivell informatiu
rector
gràcies per acompanyar-nos
al matí d'Aragona Ràdio
que vagi molt bé
malgrat tot
que aquest any sigui un any
que continuïn amb aquesta línia
esperem que vagi bé
de projecció
gràcies
gràcies a fútbol