...
Converses que no diuen res, rutines adquirides,
fets i manies que descriuen la nostra vida quotidiana.
D'aquestes coses en saben el grup de Tiràmbics Teatre,
que presenten aquesta nit la cantant Calva d'Eugène Ionesco
en el marc de la 20a edició de la mostra de teatre jove de Tarragona.
Avui en volem parlar d'aquesta obra amb una de les integrants
d'aquesta companyia d'aquest grup de teatre, l'Anna Fortuny.
La saludem a l'altra banda del fil telefònic.
Anna, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Di Tiràmbics Teatre, una companyia formada per antics membres
de l'aula de teatre de la Universitat Rovira Virgil, és així?
Sí, sí, sí, vam començar l'any passat i la majoria de nosaltres,
ja fos un any, dos o tres anys, havíem passat per l'aula de teatre
amb Joan Pasqual, Joan Givert, Àlex Manrique, allí estàvem.
Tot i així ja heu fet alguna cosa, no?
Perquè l'any passat ja vau fer alguna representació a l'Espai QS, per exemple.
Sí, l'any passat vam començar, vam tirar endavant i vam actuar aquí al QS,
que sempre ens han acollit, ens han donat, diguéssim, les sales, no?,
per assegar, per fer proves.
I en guany vam dir, va, a veure si entrem a la mostra jove i, bueno, ho hem aconseguit.
Molt bé.
Per què Ionesco? Per què escolliu Eugène Ionesco i aquesta obra, la Cantant Calva?
Primer vam estar mirant alguna comèdia, diguéssim, de Wodeville, que s'ha fet molt,
i que últimament se n'havien fet moltes a la mostra, i també, per exemple, el Supà dels Idiotes,
que ens cridava molt l'atenció, perquè últimament per aquí a Tarragona hi havia molts grups que l'estaven fent.
Sí, de fet, la setmana passada la va representar el Bist de Banades, eh?
Sí, sí. I vam buscar primer una obra del segle, bueno, del XXIII o així, de...
que era una monarquia catalana, i primer volíem fer una mica de...
vam dir, ostres, potser és el moment, no?
Ens vam mirar el text, però era molt antic i no ens vam veure amb cor.
I al final, doncs, per recomanació, ens vam triar la Cantant Calva,
que també s'havia fet a la mostra, que va ser l'any passat, però vam dir, bueno, va, ens animem.
I vam dir, vinga.
Li heu donat un toc personal, o no?
Bueno, hem reçat el text, diguéssim, la traducció que tenim en català,
la respectem totalment, i no hem fet grans adaptacions,
vull dir, hem fet respectar al màxim l'obra,
i, bueno, seguir una mica la línia de l'obra que vam fer l'any passat,
que era uns com un take-off, que també era una mica absurd,
no era, diguéssim, comèdia o de vil, era una mica així també...
un humor més buscat, a vegades.
És a dir, que aneu cap a l'absurditat, eh?
De fet, doncs, amb aquesta obra,
Ionesco ja parla d'això, de les relacions humanes,
de la incomunicació, però una mica des de la vessant més absurda.
Sí, sí, sí, és...
Com pots dir un text...
Més que dir un text és que tenim moltes converses que, a la pràctica,
no ens serveixen per res, o potser poden ser simples burocràcia,
et podries passar el dia parlant i realment no estàs dient res, no?
Nosaltres hem entès una mica, amb aquesta obra que va escrita ja fa una pila d'anys,
és el que aquest home va voler dir trencant, no?,
amb, diguéssim, el sistema del moment.
Si es va escriure cap als 50, em sembla, una miqueta abans,
clar, l'absurditat de l'obra, diguéssim, el món de l'absurditat del teatre,
potser era una de les primeres vegades que es feia.
I, clar, en aquell temps, doncs, va a xocar molt.
Ara no ho sé si xugarà o no, això ja ens va a dir públic.
Què podrem veure dalt de l'escenari, fins on puguis llegir,
perquè ens posis una mica el carmel a la boca,
perquè us vinguem a veure aquesta nit al Metropol.
Bé, doncs, la pregunta és a veure si algú entén alguna cosa,
perquè nosaltres ho hem intentat entendre, ho hem intentat de la nostra manera,
i res, tenim, ens situem a un Londres, així,
que intenta ser una mica burget, però que tampoc és el, diguéssim, el referent.
I aquí tenim dos parelles, que es visita mútuament,
tenim un majordom i un altre personatge, que no us diré quin és,
perquè, si no, ja no és sorpresa.
Ja per la gràcia, eh?
I és la relació entre aquests sis personatges sobre, diguéssim, un menjador,
però bé, com és absurd, tampoc,
intentant trencar una mica el naturalisme, no?,
de dir, una casa...
En poques coses, amb els recursos que tenim,
doncs intentem muntar-hi una incongruència, diguéssim, també.
L'espectador ha de venir amb una gran dosi d'imaginació,
és a dir, ha de venir preparat per imaginar o no?
Bé, l'espectador ha de venir preparat,
que és absurd, que no és comèdia, eh?
Perquè és gent que es pensa...
El riure fàcil, potser, aquell que sigui molt estricte, no el tindrà.
Però bé, nosaltres, tot aquell que s'animi, durà una horeta,
vull dir, no us mereixerem molta estona, tampoc.
És, bueno, és...
Imaginar, sí, podem imaginar.
Molt bé.
Imaginar i...
I si teniu alguna cosa a dir, al final, tu...
Molt bé, imagina i reflexionar, no?, al voltant d'aquesta comèdia.
Anna, comentaves abans el tema d'haver entrat dintre de la mostra de teatre jove,
com ha estat aquesta experiència per vosaltres?
Us ho esperàveu?
Vaja, com ha anat?
Bé, molt interessant.
L'ha passat quan ens ho vam proposar,
el grup encara s'està formant i no arribem a temps ni per tràmits ni per històries,
i vam dir, bueno, ho dic, quan ja tinguem una mica més de rodatge.
I com aquest estiu, doncs res, vam fer 3 o 4 bolos, vam dir, l'any que ve continuem,
i ara és una mica la meta de dir, va, que arribarem a Metropol.
Molt al poc, ho vam aconseguir.
Quanta gent formeu ara, la companyia?
Quants membres, quants integrants?
Ara som 6.
Ahir hem sigut 8, i bueno, per, diguéssim, problemes personals i històries,
doncs bueno, sé que vas perdent gent, agafes d'innova,
però bé, bé, bé, de moment no ens paguem ni aquestes coses,
doncs portem peu bé.
I com us constitueu com a companyia?
És a dir, comentaves al principi que, vaja,
tots heu passat per les classes de Joan Basqual, d'Àlex Manríquez,
de Joan Givert, com acabeu-ho constituint-vos com a companyia teatral,
com a grup de teatre?
Bé, realment no estem, de moment, ni associats ni federats,
això de més endavant veurem ara què fem.
De moment sou companyia amateur, eh?
Sí, som amateur, sí, bueno, anem fent.
Com som gent també de punts de diferents llocs,
tenim un que és de Prades, que va ser expressament per a l'estat,
ja que som d'Arreus, Tarragona, som una mica així,
barrejats, però la idea va ser, bueno, vaig...
Va, en guany fem alguna cosa, perquè cada any amb l'aula deien
hem de fer alguna cosa més, hem de fer alguna cosa més.
I l'any passat, doncs, vaig fer com una crida a tota la gent
amb què havia fet teatre, d'allí vam començar uns 14 oi així,
ens vam anar prenent per 5, vam passar 8 i ara 6.
I a veure.
Teniu previst una certa continuïtat?
És a dir, després d'això, ja us plantegeu algun altre projecte
de cara al futur?
Sí, estaven plantejant o fer una cosa, diguéssim, un drama,
no sé, un drama grec, que clar, això s'ha de votar.
Clar, de moment n'heu passat per l'absurd,
ara toca anar més cap al drama, no?, de la comèdia al drama, potser.
Una comèdia, vull dir, que també som molt agraïdes,
i al públic, això agrada molt.
Molt bé.
Ja ho sé, a veure si es pot, que bé, coincidim tots,
podem assajar, quedar i seguir endavant.
De moment ens quedem amb aquesta representació d'avui,
aquest mateix dimecres, a partir de les 9 del vespre,
doncs, la Cantant Calva, a la mostra de Teatre Jove de Tarragona,
espectacle gratuït al Metropol, així doncs, que convidem, no?,
els oients a que us vinguin a veure, Anna.
I tant, i tant, que no tinguin por, que sembla molt estrany o ser l'absurd,
però no ho és tant.
Doncs, Anna Fortuny, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
a aquesta estona de ràdio, que vagi molt bé aquesta nit,
amb aquesta representació del grup Ditiràmbics Teatre.
Per cert, d'on ve aquest nom, del Ditiràmbics Teatre?
Bueno, sí, s'ha de dir que el nom és una miqueta complicat.
Ve de la Ditiràmbia, que bé, amb un company del grup
que feia història de l'art i en saben molt aquesta gent,
era l'època dels grecs, una espècie de cant de lluància,
del déu dionís o una cosa així, no se sap ben bé,
però hem dit Ditiràmbics, Ditiràmbics, Ditiràmbics.
I mira, ens va agradar a tot.
Vinga, doncs, Ditiràmbics Teatre,
la cantant calva d'Eugène Dionesco aquesta nit a la Metropol.
Anna Fortuny, moltíssimes gràcies.
A vosaltres, moltes gràcies.
Bon dia.
Que vagi bé, adeu.