Fins demà!
Fins demà!
Molt bon dia!
Avui Pere Arquilloé, no?
Avui sí, Pere Arquilloé, Oriol Brogi, que és un dels millors directors que tenim a escena ara en aquest moment i que a més avui ens acompanyarà, cosa que cal que sàpiguen els oients que no és habitual.
Els directors d'una obra de teatre ja estan en el moment de l'estrena, però després ja no acostumen a assistir al teatre i avui amb una especial il·lusió que li fa perquè no deixa de ser una temporada inaugural d'un nou teatre,
un teatre flamant que el vam inaugurar, evidentment, a finals de desembre amb una inauguració pròpia i després també a la nit de Santa Llucia, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes,
i amb ell li fa una especial il·lusió precisament encetar la temporada dels nostres teatres, de la programació dels teatres de Tarragona i venir a Tarragona.
O sigui que avui, a més a més, el tindrem amb nosaltres. Tindrem el Pere Arquilloé, evidentment, el fenòmeno, i també el director de l'obra.
El fenòmeno es deia això ahir mateix aquí, al Teatre Font de Tarragona, Ràdio, Pere Arquilloé.
És una obra on estudiem ja de tot, passa de tot, és una obra plena d'humor, però també hi ha espases, hi ha escenes de l'Alcó, quan dic escenes de l'Alcó vull dir escenes romàntiques,
hi ha drama, hi ha tragèdia, i és una obra molt brillant, és una obra construïda a partir d'un personatge que té un defecte enorme, que és un enorme anar.
Però, en canvi, tot l'altre és una obra brillant, és una obra que... és un espadetxiu brutal,
diu versos d'una manera i construeix versos d'una manera brutal.
Totes les paraules de Pere Arquilloé, més a més, un estrenat especial perquè hi haurà també participació, Carme, de joves de la ciutat, no?
Això és una mica en fila.
Esclar, és que avui és una gran festa per Tarragona, és una gran festa perquè estrenem aquest teatre quan en d'altres ciutats els tenen tancats o els tanquen,
nosaltres obrim Teatre Nou i obrim amb els dos teatres el servei de la ciutadania i també el servei dels grans monstres d'escena,
com són en aquest cas el Pere Arquilloé, l'Oriol Brogi, amb Cirano, que l'acompanyaran amb els propers dies,
l'altre aviat en els vesteixes per sopar, el nom amb Joel Joan, que és un altre de les estrelles,
i també amb música, música clàssica, el gran Víctor Ullate també en la dansa.
Per tant, avui és un dia especial i els nostres joves de teatre han volgut participar i els hi han donat un espai que crec que s'ho mereixen,
perquè els teatres de Tarragona tenen dues línies fonamentals.
Una, evidentment, és la programació professional i l'altra, el servir de coixí a tot aquest poço que tenim de la nostra ciutat,
a totes aquestes companyies amateurs, a tots els instituts que fan teatre, a les escoles,
els festivals com l'Eclèctic, que és un festival eminentment social,
per tant, són teatres al servei de la ciutadania, que és l'important.
Jo crec que hi ha a Tarragona, Somer i Xiei, i avui és un gran dia.
Hi ha també la mostra de teatre jove, que també serà present en aquesta programació.
És que hi ha, d'una banda, diguem-ne, els grans cap de cartell, però també tot aquest teixit,
que estarà normalment implicat en tota la programació.
50 entitats culturals, és a dir, d'avui fins al juny hi haurà 50 entitats de la ciutat
que fan les seves programacions als dos teatres, perquè són dos teatres i un projecte compartit.
Recordo que no és programació del Metropoli del Tarragona, sinó que és el projecte compartit dels dos teatres.
Aquelles obres, tan professionals com ciutadanes, que pel seu nivell,
el seu nombre, sobretot, de gent actuant i de necessitat d'escenari,
tant de professionals com de ciutadans, aniran amb un teatre o amb un altre.
És a dir, és la programació conjunta, dos teatres, la mateixa idea i les mateixes línies de treball.
Recordo que la cluenda de la capitalitat cultural catalana es va dir que es feia la cluenda
però que continuaria, és a dir, que l'essència, podríem dir, no,
el que s'havia treballat durant tot aquell any continuaria ben present,
n'és una mostra, doncs això, estem parlant de programació cultural,
però, per exemple, ahir mateix en aquest micròfon, se n'hi ha en aquesta hora,
el director tarragoní, Jesús Montjó, ens parlava de la seva pel·lícula,
Fill de Caín, que s'estrenarà el 31 de maig a la sala de cinema,
però que abans ja es va dir que hi hauria una preestrena
i que li faria molta il·lusió que fos, precisament, al Teatre Tarragona, a la preestrena.
Bé, doncs no puc dir la data, però hi haurà preestrena al Teatre Tarragona.
Estem acabant de polir amb la productora,
sabeu que una pel·lícula d'aquest tamany té una productora darrere
que ha de tocar moltes tecles i ha de tenir molt ben establert
els processos comunicatius i ja estrenen el 31 de maig
i han de saber quan poden preestrenar i quan no
i llavors estem amb aquest nivell de decidir la data.
Però sí que puc avançar aquí,
que la ciutat de Tarragona programarà aquesta estrena al Teatre Tarragona.
Hi haurà catifa vermella?
Hi haurà catifa vermella.
L'acústica, per cert, és fantàstica del Teatre Tarragona.
Això ens ho hem explicat des del començament, que és molt bona, no?
Exactament.
En el moment en què ja estàvem dos o dos o tres anys de finalitzar el teatre,
sabeu que ha costat uns quants anys,
vam voler que el tema, sobretot escènic, acústic,
fos tal com ha de ser un teatre que s'hi pugui fer música,
perquè una altra de les mancances de molts anys d'aquesta ciutat,
precisament no és un auditori, no es va fer al seu dia,
i ara hem de suplir aquesta mancança,
ja que teníem un indret com és aquest, amb 700 butaques,
doncs calia que el so fos prou bo per poder fer els concerts.
I així ho vam fer, i per això podem estrenar també una òpera,
que és l'atraviata, perquè acústicament,
dit per la gent que hi entenen, la gent dels músics,
o l'Àngel Òdena, el dia de la inauguració,
diuen que el so és adequat per poder fer aquest tipus d'espectacles.
Per tant, podrem fer música, dansa i teatre amb un indret,
amb unes condicions com ha de tenir un equipament.
L'Àngel, que per cert també vindrà,
l'Àngel, és a dir que una persona que és el Metropolitan de Nova York,
que habitualment serà aquí a la seva ciutat, a més a més,
puguem cantar, interpretar en un teatre com aquest.
Doncs l'Àngel, crec, si no recordo malament,
perquè ens seguim pel Facebook, aquesta eina meravellosa de seguiment,
està a Madrid, després està al Liceu amb Madame Butterfly,
crec que anirà al Metropolitan després, altre cop,
segurament que entre mitja anirà, crec que ara està a València,
i vam tenir la gran sort que quan la Traviata es va programar a Tarragona,
ell tenia aquest forat, és a dir, aquests dies,
i com és la seva ciutat i se l'estima i vol participar,
doncs serà la Traviata amb l'Àngel Òdena exclusivament a Tarragona.
És a dir, quan la Traviata vagi a altres ciutats
que estem unides per aquesta xarxa d'òpera,
no portarà l'Àngel Òdena.
Nosaltres aquí sí, i la veritat per nosaltres és un plaer,
i donar-les gràcies per fer-ho, també.
Quan surten les entrades, vagin de pressa,
perquè volaran aquestes entrades.
Bé, l'altra Traviata estan, si no estan exaurides a punt,
i ara estem mirant a veure si es pogués fer una altra funció,
però això té molts...
O sigui, quan no es programa des d'inici és complicat,
però també és cert que és el primer cop,
després de molt de temps que es fa Òpera,
no saps com anirà la cosa,
i estem a veure si se'n pogués fer una altra.
Per tant, jo els diria a les persones que vulguin anar a veure la Traviata,
que estiguin a la White, que per aquesta ràdio,
i per d'altres mitjans, si aconseguim que es faci una altra programació,
un altre dia, que serà dins d'aquell mateix cap de setmana,
doncs ho farem saber.
De moment, gairebé estan exaurides a les entrades.
Què ha de significar per la ciutat en general,
tenir aquest circuit teatral,
i especialment per aquest punt de Rambla,
per aquest tram de Rambla en concret?
Té que revitalitzar, en certa forma,
aquest tram final a tocar del bòcul mediterrani?
Home, evidentment, evidentment.
Era llargament reivindicat pel sector comercial
d'aquella part de dalt de la Rambla
que s'acabés el Teatre Tarragona
perquè la quantitat de gent que anirem,
que passarem del Teatre Metropol cap allà,
és a dir, normalment tothom ens quedem cap al Teatre Metropol
i costa, no sé què sigui,
quan vas al balcó,
que per sort la gent de Tarragona
tenim el costum de tocar ferro al balcó,
doncs a costa.
Ara, evidentment, tota aquella zona es dinamitzarà.
Encara que estem en el moment que estem de crisi,
estem segurs que tot aquell sector de restauració
i de comerços que hi ha allà
es veuran revitalitzats amb l'obertura ja estable del teatre.
I tindrà per ser també escala el Festival de Dixi
a partir de divendres vinent,
que també ho veurem a banda del Metropol,
com era habitual,
també ho podran veure al Teatre Tarragona.
També passarà per allà el so del Dixi,
a la Sòdona Barleans.
Esclar, perquè quan venen grans formacions,
com és el divendres 23,
que tenim a la Sant Andreu Jazz Bank,
a la Tarragona Big Bang,
i el Jordi L.P.
És a dir, això és un concert d'un gruixut
que necessita, primer, un gran escenari,
i segon, 700 butaques.
El Metropol es queda amb 500,
i per tant, un escenari més petit
per a aquelles formacions també importants,
però que no necessiten d'un escenari tan gran.
I també a la Dixi hi ha un altre gran concert,
n'hi ha dos,
que és el de Vicenç Martín Dream Big Bang,
amb Gemma Abrier,
que és aquí a Caixa de Tarragona,
a la Fundació.
A l'Auditori, eh?
A l'Auditori, sí.
Per tant, són els dos grans concerts,
i la resta, fins a una cinquantena,
són d'aquestes bandes de Casa Nostra,
aquesta aposta que fem nosaltres de Casa Nostra
i del territori, del territori proper,
aquesta aposta amb tots els programes culturals
que volem que, per una banda,
tinguem aquest ressò mediàtic
que surti fora de la nostra ciutat,
però també que la gent de Casa Nostra,
primer, puguin fer cultura en aquest moment,
tocant pels diferents bars, restaurants,
els diferents indrets de Tarragona,
que, si no recordo malament,
són uns 30 espais,
i també, evidentment,
que la ciutadania els vegi com a molt propers,
els trobi pel carrer,
hi haurà esmorzars,
hi haurà vermuts,
hi haurà el pícnic,
el dia 16 al Parc del Francolí,
que ens va tenir molt d'èxit
quan el vam fer per primer cop ara fa dos anys,
el tornem a reprendre,
i allí hi ha la Fundació Onada
que s'ha fet càrrec de tot aquell espai,
que qui no vulgui importar-se el pícnic de casa,
que és lo seu,
perquè per això és un pícnic,
però també posa a disposició,
doncs el faran, no sé si paelles,
o fideuats,
i aquestes coses,
perquè la gent que no tingui allò
d'emportar-se-ho de casa seva,
també ho pugui trobar allà,
per tant creiem que tindrà molt èxit.
El Festival d'Istit també tindrà una aposta
per formacions del territori,
de fet moltes van néixer amb el festival,
ara fa 19 anys,
moltes han nascut,
altres han anat apareixent,
en guany també crec que
també s'han de conèixer la nova Tarragona Big Band,
en el marc del festival,
és a dir que es continua també amb això,
amb la línia d'aquests
que han anat naixent alguns amb el festival,
altres s'han incorporat.
La veritat és que n'hi ha que ja han presentat CDs,
com l'última presentació que van fer al Metropol,
n'hi ha que ja tenen un cert renom,
que van per tot arreu,
ja no cal dir primeres figures com el Xavier Pier,
però aquestes bandes efectivament han nascut amb aquest festival,
probablement algunes d'elles haguessin sortit igual,
perquè si els agradava tocar aquest tipus de música jazz,
Dixi i els seus parents,
per dir-ho d'alguna manera,
ho haguessin fet igual,
però no amb el nombre crec que ha permès sortir,
el fet que hi hagués festival
i que la intenció és continuar fent el festival,
evidentment és un festival
en què la contenció de la despesa és evident,
perquè és on estem,
i que almenys la contenció ens permetrà fer-lo
i d'una manera continuada
fins que s'arregli la situació econòmica
i això voldrà dir que com a mínim
les bandes de casa nostra
tindran aquesta sortida cada any del festival Dixi.
Passarà el mateix també amb el concurs de Castell de Focs
i demà en guany també el veurem, no?
També el podrem veure en guany.
Sí, sí, però el concurs és el concurs de qualitat,
seran quatre dies,
però d'una qualitat excel·lent
i amb intenció de continuïtat,
evidentment estic parlant sempre de sistema
en els moments que estem ara.
El 2013 el pressupost ja està consolidat
i aprovat des del desembre,
per tant hem pogut disposar d'un pressupost
per tirar endavant i contractar
tots aquests esdevinaments culturals,
cosa que no va passar l'any passat.
recordo que a causa dels 16 milions que ens devia la Generalitat
les arques de la ciutat es van quedar buides
i això no ens va permetre contractar.
Els sis primers mesos van ser molt difícils.
Després, doncs, el conseller Pau Pérez
es va espavilar molt i molt per aconseguir crèdits
per poder continuar l'any.
Així ens en vam sortir,
però clar, els primers mesos van ser dolents
perquè quan no tens un pressupost darrere
tu no pots contractar res.
Això és de llei.
I aquest any, afortunadament, ja no ha sigut així,
ja sabíem en què comptàvem,
la Generalitat ens continua debent els 16 milions,
però nosaltres ja sabem que no ens els donarà
i que, per tant, no ens els podem gastar.
I això és una manera de començar millor l'any,
però amb condició de la despesa, evidentment.
Ja ho saben que no els tornaran, per tant.
De moment esperem que sí que els tornin,
perquè són diners que ens deuen.
Esperem que sí, perquè ells s'han compromès
i ho han de fer.
Ara, evidentment, el que no pot l'Ajuntament
és continuar fent
com si ens els haguessin de donar,
perquè llavors estem pagant la seva part i la nostra
i això no pot ser.
Ara acabarem l'Escola Oficial d'Idiomes
i després ells han de traslladar a l'Escola Oficial d'Idiomes
i nosaltres els hem posat aquests diners.
Els hi hem avançat, aquests diners.
Algun dia ens els haurien de tornar.
O sigui, són aquestes coses que, dius,
sembla que no sàpiguin, doncs com d'altres, no?
A nivell cultural també ens deuen diners.
És a dir, i què passa?
Que ara, aquest any, jo no puc programar
pensant que la Generalitat em donarà uns diners
que no entraran, sinó que programem
i ens esforcem amb el que tenim a la ciutat
i, per tant, fem contenció de la despesa,
no fem volar coloms
i fem els programes amb menys diners.
Que es poden fer?
I es demostra que es poden fer.
Per cert, a l'estiu tindrem festes novament
i hi haurà un any com a novetat
que la Terra Corena Plaça estarà gestionada
per una empresa privada.
Es va fer la concessió,
es va fer fa pocs dies,
ens ho explicaven des de la Diputació.
El president de la Diputació va dir
que en fi que reservarien aquests espais
que calgués per tal que poguessin fer-hi
l'Ajuntament,
ús durant èpoques de l'any,
com per exemple per festes.
seguirà sent un espai, per tant,
imagina't, no?,
el nou marc de les festes,
la Terra Corena Plaça.
Bé, hem tingut la primera conversa
amb els nous gestors de la plaça
ara aquesta setmana
i estem en converses,
però el que sí que és cert
és que l'Ajuntament haurem de pagar
per l'espai,
igual que la resta.
És a dir, allò ara és una gestió privada
i no ho fan pas sense ànim de lucre
i llavors, evidentment,
que ens reservaran
i això ja s'ha acordat,
ja tenim reservats els concerts
de Sant Magí, Santa Tegla
i, evidentment, el concurs de Castells,
però això tindrà un cost.
Per l'Ajuntament representarà un cost afegit.
Però ja ho sabem
i bé, doncs, si més no,
d'aquí a què es produeixi
haurem d'estalviar de d'altres partides.
Gràcies.
En estudi, per tant, eh?
No.
Es farà, es farà.
Sí, sí, a veure,
hi ha uns mínims que sí,
però no sé fins a quin punt
es podran fer moltes coses,
perquè, esclar,
el pressupost que val
utilitzar aquell espai
és bastant alt.
Doncs ja n'anirem parlant,
que d'aquí a l'estiu encara falten temps.
Volíem parlar també del patrimoni,
encara me'n creix por,
perquè d'avui en set
hi haurà una jornada
de Santiago de Compostela
a través de l'Associació de Ciutats
de Patrimoni de la Humanitat
i que relacionen una mica
noves tecnologies i arqueologia,
és a dir, una mica és el que es parlarà,
no, aquestes jornades?
Sí, a veure,
jo voldria dir que
nosaltres formem part
de les 13 ciutats espanyoles
Patrimoni de la Humanitat
i que estem associades.
I això ens permet
ser una mica lobby, no?,
enfront de les administracions,
no només de l'Estat,
sinó inclús d'Europa,
i que estem,
ens dotem
d'unes comissions de treball
i Tarragona tenia
i té la responsabilitat
de Patrimoni
i Ciutat.
Abans era arqueologia
i dins d'aquestes competències
organitzem
diferents activitats.
Una d'elles és aquesta,
que després no vol dir
que les fem a Tarragona,
sinó que, doncs bé,
si li toca a Santiago de Compostela
fer aquestes jornades,
les fem allà.
La veritat és que són
unes jornades
formatives
amb primeres espases
de l'arqueologia,
de l'urbanisme,
que estan destinades
a gestors
del Patrimoni.
Per tant,
portem
diferents
arqueòlegs
i urbanistes,
no?,
que és,
i entre tots,
doncs mirem de
millorar
a les nostres ciutats,
perquè evidentment
els primers
que estan destinats
són els nostres tècnics,
els 13,
però després també
ho obrim,
a les comitats autònomes
i tal,
i normalment
tenim sempre
bastanta assistència.
Però,
perament,
aquestes es fan
a Santiago
i aquí a Tarragona
en farem un
és el maig,
que les estem preparant.
És a dir,
això no és
la segona jornada.
És a dir,
nosaltres ens especialitzem
una mica
amb aquesta divulgació
del patrimoni
i ens interessa
moltíssim.
Les noves tecnologies,
les xarxes socials
i el patrimoni,
aquest binomi,
cada cop va més de la mà,
no?,
és a dir,
cada cop està més present,
no?,
la divulgació
a través de les xarxes.
És que si tu pots tenir
un patrimoni magnífic,
el podem tenir cuidat,
però si no el divulgues,
no existeix,
pràcticament,
perquè el conegui
la resta del món,
que per alhora
és patrimoni de la humanitat.
Així ens va bé
el Tàrraco Viva,
no?,
el nostre gran festival
que ens permet
tenir un gran aparador
del que és,
d'una manera més,
amb una qualitat excel·lent
del que és el patrimoni
de Tàrraco.
És a dir,
aquí tenim gent
de tot arreu
i que venen,
també els dels museus,
que tenen
doncs una preferència especial
dels museus
d'Espanya
i d'Itàlia
per venir
a Tàrraco Viva.
Per tant,
aquest és un tema
de divulgació
i llavors les noves tecnologies
també ajuden
a amplificar
la divulgació
que es fa
en un festival
com Tàrraco Viva
que es fa
a la ciutat
i també
a divulgar
la resta
de monuments
i les actuacions.
Avui en dia
jo crec que
sense les xarxes socials
és molt difícil pensar
i les noves tecnologies
que puguem avançar.
I des d'Europa,
de fet,
ara,
els únics projectes
europeus
que es donen
són els que tenen
patrimoni
i també noves tecnologies.
I aquí és on també
tenim un projecte
llunyà,
llunyà perquè
acabem de decidir-ho,
amb el grup de Ciutades
Patrimonio
precisament
per poder demanar
un projecte conjunt
de les 13 ciutats
a Europa
i evidentment
aquest projecte
passarà
per les Smart Cities
i per les noves tecnologies
és que no queda
cap remei
i evidentment
és possible
és possible, no?
Utilitzar
i difondre
i dinamitzar
el nostre patrimoni
a través de les noves
tècniques
amb tot
i també amb arqueologia.
El tema
de la volta
del circo
de la passa
al Sedas
hi ha alguna novetat
que es va presentar
tot el tema
de...
No, encara no, encara no.
S'acaba de presentar.
Ara han de
han d'agafar
tots els projectes
i mirar-se'ls.
Primer, evidentment
la Generalitat
que són els que tenen
la primera competència
i després
doncs va a Europa.
D'altra banda
es continua
treballant
a la zona del MEDU, no?
Estaven fent
una...
A Vertis, no?
Que són els propietaris
en definitiva, no?
Estan tematitzant-ho
en certa forma
a veure.
El MEDUL
es van demanar
un projecte
van presentar
un projecte
a Madrid
a l'Institut
de Patrimoni
i
els hi van
concedir.
Llavors, ara
estan en la fase
o sigui, els van concedir
de l'1%
de foment, no?
En quant a autopistes
precisament.
Llavors,
aquest projecte
ara
ja ha entrat
a l'Ajuntament
pels permisos,
per la part
que li toca
i després
la Generalitat
el dia
de donar
el vistiplau.
Però és un projecte
que el que fa
és només
fer una petita
actuació
al MEDUL,
perquè al MEDUL
recordo
que a part
de la cantera
el que té
és un gran jardí
que és
bioclimàtic,
que és
una meravella,
llavors és
una mínima actuació
allà
amb senyalització
i després
una actuació
precisament
dins de l'àrea
de servei
demostrar
el que hi ha.
Per tant,
és com un centre
d'interpretació
petit a l'àrea
de servei
perquè la gent
quan parin allà
coneguin
el que tenim
a Tarragona.
Seria com una porta
d'entrada
dels que passen
i habitualment
no fan parar
el projecte
que Avertis
ha iniciat
i ha iniciat
tots els passos
per ja engegar-lo
que es va aprovar
fa uns
dos anys
ja pel Ministeri
i que aquestes coses
són tan lentes
que es va aprovar
en aquell moment
però ara
la partida pressupostària
suposo que
ara ja hi és
i ja podem començar.
Va ser després
recordem
aquell incendi
que va haver-hi
un estiu
que van quedar
més a més al descobert
zones de cantera
que estaven
ocultes
pels matolls
i pels sardes.
Sí, sí,
és que ja dic
que allí hi ha
una diversitat
bioclimàtica
important
i clar
l'equilibri
la natura
ha d'estar
amb equilibri
amb els monuments
i bé
doncs una mica
passa per això
però no serà
una intervenció
segons
el meu entendre
que he vist
les línies generals
del projecte
no serà una gran intervenció
sinó una intervenció
respectuosa.
Carme Crespo
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
avui
la puxada
de taló
amb aquests primers espaces
de la cultura
a nivell de Catalunya
que seran avui
aquí a la ciutat.
Molt bé,
gràcies a vosaltres,
un plaer.
gràcies per acompanyar-nos.