Són diverses les propostes que ens ha aportat i que ens aportarà encara fins al 26 d'aquest mes el Festival de Reconstrucció Històrica Tarracoviva.
Els Idús de març serà l'espectacle de cloenda d'aquestes jornades de Tarracoviva d'enguany.
Una recreació de l'assassinat i el testament de Juli César on hi participen diversos grups de reconstrucció històrica.
Tindrà lloc, com dèiem, diumenge 26 al Palau de Fires i Congressos de Tarragona.
Avui en volem parlar amb el director del Tarracoviva, el Magí Seritjol. Magí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Abans d'entrar en matèria i d'anar-nos cap al darrer espectacle del Tarracoviva, en general, com us estan en el festival?
Quina valoració feu d'aquest primer cap de setmana que crec que ha estat d'èxit rotund?
Doncs estem molt contents perquè el públic no ens ha fallat, em ple pràcticament totes les activitats,
malgrat el temps que ha arribat la setmana passada la finca és bastant inestable,
perquè no vam haver de canviar cap acte i per tant vam poder fer-lo tot amb normalitat.
I un públic molt entusiasta, és un públic que hem anat sent al llarg de les edicions,
és a dir, no és un públic nou, és un públic consolidat, és un públic que ens ve cada any, que ens repeteix,
i és un públic que espera això, que espera entrar a l'antiga hitter clàssica, entrar a la història.
En fi, estem omplint les conferències que a vegades fem d'aquestes miquetes més especialitzades,
doncs a les 9 de la nit, ahir, doncs la sala de la Pratòria estava plena,
per escoltar l'uberisme de Pompeu i César a la Roma a tarda republicana.
Home, això és insòlit, això passa aquí a Tarragona i passa a poquíssimes ciutats més,
és a dir, que hi hagi una ciutat que vibri amb el seu patrimoni i que vibri i s'apassioni per la història,
això jo crec que és el que ens ens omple de satisfacció i que fa que tinguem noves idees,
noves activitats, estem pensant per l'any que ve, i ara el que toca és passar aquest cap de setmana,
que és el que concentra més de la meitat dels actes i per tant a veure com anirà.
Sembla que el temps ens volia respectar i per tant jo crec que tindrem una gran participació de públic,
i que espero que les propostes que hem elaborat agradin, i si més no això ho intentarem,
i que aquesta comunitat de gent que li interessa l'història, que li interessa el patrimoni i el món romà,
doncs es vagi ens en plan any re d'any.
Clar, més enguany estem parlant de dos caps de setmana forts,
perquè amb el primer també va coincidir amb aquesta festa que hi havia, per exemple, a Barcelona,
és a dir, que hi ha dos caps de setmana forts que us han ajudat també,
imagino a nivell de reserves o a nivell de conferències,
que potser magís el que costa una mica més d'omplir.
Costa una mica més, però ho estem omplint,
és a dir, tenim ja un públic, diguem, madur,
que li agraden tot tipus de propostes,
i que, doncs, si fem un xicl aquest any, el xicl de conferències que fem,
gira al voltant dels principals personatges de la República,
del final de la República, Ciceró, César, Pompeu...
Per tant, hi portem gent, doncs, de molt de nivell.
Ahir va estar l'Antonio Monterrosso, que és doctor d'arqueologia,
que està excavant al centre de Roma.
Doncs, clar, ens va fer una xerrada, que la gent va quedar bravallada,
perquè, clar, ens parlen en previ una mà,
gent que està descobrint l'antiga Roma excavant,
ens explica com, doncs, jo que sé, entre Pompeu i César,
es van repartir urbanísticament la ciutat,
i cadascú va edificar els seus monuments
per, diguéssim, marcar territori,
marcar la seva estratègia política, no?
Com l'urbanisme es va posar al servei d'una ideologia política.
Això és interessantíssim, la gent, clar,
molta gent pensa que a Roma, doncs, s'edificava així el tum-tum, no?
I ara poso aquí i ara poso això allà, no?
I no és així, no?
I ens va explicar com tots els principals monuments
de la final de la República tenen un altíssim contingut simbòlic
i el lloc on se van fer només podria ser dies.
És a dir, ho veia, una sèrie de causes religioses,
estratègiques i ideologia,
que, clar, la gent es va quedar molt sorpresa, no?
Bé, això és, diguéssim, el plaer de venir a Tarragona,
el plaer d'estar a Tarrago Viva,
que pots estar amb l'elit de la gent que en sap més actualment
sobre el món romà,
i, per tant, jo crec que és un aquest tip privilegi.
Vagi, estem a les portes d'un nou cap de setmana gairebé
on es concentra, com deies, doncs, la segona part,
podem dir-ho així, del gruix dels actes,
o els actes potser més destacats.
Centrem-nos-nos en el de diumenge,
en els idos de març,
que serà l'espectacle de cloenda d'aquestes jornades.
Com anirà? De què es tracta?
Què són els idos de març?
Com anirà? No tinc ni idea, perquè...
No ho saps?
És...
Tu ho sé, això és primícia,
s'estrena aquesta versió,
hem fet petits assajos
i hem anat organitzant tot el que és la demostració,
però fins que ho fem no ho veurem,
és a dir, que realment és una primícia,
per tant, és un estrena absolut.
Ja ho veurem, la idea que tenim
és fer una activitat com si,
per exemple, d'una activitat que no et pretén tant a l'espectacle,
com que la gent surti amb una sèrie de reflexions
i pensant en un fet històric,
que aquest encorret va marcar
tota la història de Roma
i jo crec que gran part de la història occidental.
El que farem és,
a través de recreacions,
a través del que la gent podrà anar veient,
plantejar hi ha una interpretació del que va passar,
per què el van assassinar,
més que com, és el per què,
és a dir, per què gent de la seva classe social,
amics seus,
van participar en la conjuntura i el van assassinar.
És més important interrogar-nos sobre això,
interrogar-nos quin és el paper de César
a la República Romana,
i a través de l'interrogació del passat,
segurament de l'activitat,
reflexionant sobre el nostre present,
que és el que pretenem,
és la història,
si alguna cosa té d'útil,
és que ens fa pensar
no el passat només,
sinó el present.
Això és el que pretenem,
si ho aconseguim,
ja ho veurem,
això és el públic que ho ha de dir,
i nosaltres tenim moltes ganes,
bé,
moltes ganes,
i espero que agradi,
espero,
si no agrada,
intentarem fer-ho millorament d'ocasiós.
De fet,
és recrear això,
l'assassinat i el testament de Juli César,
i participen força grups
de reconstrucció històrica,
és a dir que...
a tots els grups de Tarragona,
alguns de fora,
i intentem,
doncs bé,
un format que fins ara,
doncs,
només hem tocat una miqueta de refiló,
que és ja un gran format,
amb vista sobretot l'any que ve
i anys posteriors,
és a dir,
intentar crear demostracions
ja d'un cert volum de gent,
fet a la manera de regovió,
però,
és a dir,
fet a la manera que ens interessa a nosaltres,
que és amb imatges arqueològiques,
amb explicacions,
amb narracions,
és a dir,
no és un espectacle pur i dur,
sinó que és un espectacle al servei
d'un guió didàctic sobre la història.
És a dir,
que anireu seguint aquest guió didàctic
per fer l'espectacle de diumenge.
Sí,
la idea és que la gent visualitzi allò
que el narrador està explicant,
és el que intenta explicar,
i bàsicament a través d'això,
de reflexions,
és a dir,
per què,
en quin màndol polític està,
de què va fer César
per mereixer la...
és una rima de la versió
del gran part del Senat.
Què és el que va fer bé?
Què és el que va fer la metge?
És una figura plana.
No estem parlant de bons i de dolents,
estem parlant de figures controvertides,
poliàtiques.
César té una versió,
té una visió de la política
més propera
a el que era el partit
o la facció dels populars.
Diríem una mica,
ara seria un socialdemòcrata
gravant la let,
però, bueno,
també tenia
s'esforçades coses.
El senyor es va saltar la lliç
perquè li va convindre
i, evidentment,
tenia unes tendències
a la monarquia absolutista,
per tant,
les contradiccions
són evidents
i el que hem de fer
és posar-les a la vista,
que la gent reflexioni,
que ni blanc ni negre,
però que la gent digui,
ah, clar,
va passar això,
aproximadament per allò,
i, per tant,
si reflexionem tots plegats
i, a través de l'activitat,
jo crec que estem enriquint
el coneixement de la història
i jo suposo que a la gent,
si li agrada,
doncs,
a la millor sortida,
doncs,
s'interessa per un llibre,
tenien diversos,
o llegeixi una biografia de César,
bé,
és impulsar,
és provocar l'interès
per la història,
és que la història
sigui una, diguéssim,
una activitat cultural habitual
a la nostra ciutat,
la cosa,
tot i dit de pas,
no és habitual
que una ciutat,
tant del nostre país
ni tan sols d'Europa,
visca la història
com es viu aquí a Tarragona.
Jo crec que,
en fi,
no conec,
evidentment,
totes les ciutats d'Europa
ni més menys,
però seria difícil
trobar una ciutat
que vibri
d'aquesta manera
amb el tema de la història,
i això crec que
és una marca distintiva
de la nostra ciutat.
I, de fet,
segur que vibraran
aquest diumens
amb els idus de març.
Suposo que
l'elecció
d'aquest tema,
òbviament,
doncs,
no és casual.
Els idus de març
de l'any 44 abans de Cris,
sens dubte,
és un dels fets històrics
més rellevants
de l'antiga Roma
i, de fet,
això també ho posareu
en relleu el diumenge
amb aquesta recrècia.
Vam triar aquest moment
perquè l'assassinat,
no pel morbo de l'assassinat,
que això ho fa millor
al cinema,
no és per això,
sinó perquè
l'assassinat
és el punt d'inflexió final
de tot de cent anys
de guerres civils,
de cent anys
buscant intentar
buscar un encaix
diferent
entre Roma
i les províncies,
entre Roma
i el territori conquerit,
i al final
se poden ser
unes tracions tan fortes
que es progreixen
assassinats d'aquest tipus.
I, de fet,
d'alguna manera,
la mort necessària
és el final
de segles de lluita
de la plebs urbana
a la Roma
per aconseguir
més cotes de poder,
per aconseguir
més participació política,
i això no es tornarà
a recuperar
el món occidental
fins a l'època
de la il·lustració,
és a dir,
fins al segle XVIII
no tornem a trobar
les plebs urbanes
com a protagonistes
principals
de la història,
no?
Això és un fet,
doncs,
una regressió
evidentíssim
a nivell històric
i que, bueno,
cal explicar-ho,
no?
i que, escolteu,
les conquestes socials,
polítiques
de la majoria de gent
no estan consolidades
sempre,
no donem per fet
que això és l'habitual
perquè pot passar
com a república romana
i se'n van a anar res,
no?
Per tant,
doncs, home,
és una bona reflexió
que els temes corren,
no?
De fet,
Magia,
aquest acte de Cloenta
també us servirà
d'alguna manera
per lligar
el tema d'enguany,
el tema del testament
de Juli César
amb el tema
del tàrrec o viva
de la propera edició.
Sí,
va ser un any que ve,
com que farem,
celebrarem el bit mil·lenari
de la mort d'August
i dedicarem
tot el festival
a la figura d'August
a la seva època
que és apassionant,
doncs,
doncs,
per explicar August,
primer hem d'explicar
per què s'acaba la república
i comença August,
no?
Per tant,
què més,
què menys
que posar amb solfa
la figura del Juli César
que va ser el pare adoptiu
d'August
el qual li va traspassar el nom
i el va anomenar Déu.
Per tant,
home,
és una excusa magnífica
per tractar aquest tema.
És a dir,
que ja se us van acudint
idees
de cara a l'edició
de l'any que ve,
eh?
Modes al principi,
que ja esteu pensant...
No,
pel 16,
pel 17,
ja estem treballant
en diverses edes de futur,
en diverses hipòtesis
per treballar
un festival
encara més gran,
encara més potent,
que ens posi,
institui el mapa cultural europeu,
que ens doni rellevància,
que ens doni creació
de riquesa pròpia.
Per tant,
no,
no,
el projecte de Terrarió
és un projecte
que està neixent.
Però estem neixent,
és a dir,
encara no és el projecte
que tenim al cap.
El que tenim al cap
és encara més gran,
amb més participació,
amb més gent,
amb més film.
I el que estem fent
és batallar
per aconseguir aquest futur.
De fet,
tot i que no us sembli,
sou un projecte jove,
encara no ho ha assolidat
la majoria d'edat.
És a dir,
que teniu temps
per anar creixent
i anar consolidant-nos
encara més si cap.
15 anys ja són anyers,
però per la història
d'un festival
és les primeres edicions.
És a dir,
hi ha festivals a Europa
que tenen 100 i pico anys,
80, 90,
són els grans festivals europeus,
són aquests,
i nosaltres volen ser-hi.
Per tant,
per ser-hi
hem d'anar passant edicions,
hem d'anar organitzant
i movent voluntats
i sumant iniciatives,
en fi,
fer que això
pugui tenir la base
per creixer-ho més encara.
Bé,
a moment ens centrem
en aquesta,
amb els idos de març,
assassinat i...
de Juli César,
en parlarem diumenge,
serà a partir
de les 6 de la tarda
al Palau Firal.
Molt bé,
el preu és gratuït,
és a dir,
que hi pot assistir
qui vulgui
d'una manera totalment gratuïta.
Fins a omplir l'aforament.
Fins a omplir l'aforament.
Quan estigui omplir
tancarem porques.
Aquest màgic,
clar,
és l'acte que pot ser
que nosaltres hem destacat,
però n'hi ha moltíssims
veient el programa
des d'avui
i fins diumenge.
No sé si en destaquem
algun més
del cap de setmana.
És que n'hi ha
format per públic familiar,
hi ha tallers,
hi ha exhibicions
de legionaris,
de gladiadors...
En fi,
hi ha tots els formats possibles
perquè la gent
trobi el seu racó,
trobi el lloc que li agradi,
passegi,
perquè aquest és
un gran avantatge
que tenim a Tarragona
i en general
a les ciutats petites,
que és que
els festivals
quallen molt
perquè tot està
molt al costat,
molt a la vora
i per tant
deixes el cotxe aparcat
i te n'oblides
i vas d'un costat
a l'altre
pràcticament a peu
i pots gaudir
molt millor
que no pas
en una gran ciutat
que t'has de desplaçar
40 minuts
o una hora
per canviar de escenari,
no?
Aquí passes
de les muralles
al pretori
en 5 minuts
i passes
de l'amfiteatre
a la casa
que està allà
en 10 minuts.
Però això
és un avantatge
molt evident
que fa que la gent
visqui el festival
d'una manera
molt intensa
i que la gent
se senti
com, diguéssim,
immersa
en les propostes
que li fan
per recuperar
jo crec
les arrels
de la escultura
que estan
en el món clàssic.
Un dels avantatges
que s'assumen
els que ja té
el festival
Tarracó Viva.
Doncs nosaltres
emplacem els oients
que consultin
el programa
que els actes
són molt variats
com ens comentava
ara el Magí
i si no
també a través d'internet
teniu disponible
la versió electrònica
d'aquest programa.
Magí Serizol,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
que us acabi
d'acompanyar això
la metrologia
en aquest segon
cap de setmana
del festival
Tarracó Viva
i a seguir creixent.
Gràcies per vosaltres
com sempre
per l'ajut
i la col·laboració
i l'interès.
Gràcies, bon dia.