Anem tirant endavant del matí de Tarragona Ràdio
i tot seguit ens dedicarem o ens decantarem cap a l'agricultura,
agricultura personal o agricultura mental
que ens porta l'Òscar Ramírez,
escriptor i periodista tarragoní,
que presenta ja el seu darrer llibre,
concretament aquest Agricultura mental,
aquest divendres a les 8 de la tarda al Cafè del Metropol.
Amb ell en volem parlar perquè ens expliqui les interioritats d'aquest llibre.
Òscar Ramírez, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia, gràcies.
Per qui no et conegui, qui és l'Òscar Ramírez?
Vés a un periodista de Tarragona
que ha tingut l'ocasió de treballar molts anys a la ràdio,
a diferents emisores, també a la televisió,
que ha sigut corresponsal del diari El Mundo,
que actualment té una agència de comunicació
i que va començar fa uns 7 o 8 anys d'escriure llibres,
alguns per encàrrec, altres a nivell particular,
i que intenta fer arribar els seus pensaments,
aforismes, fratges curtes, textos, narrativa, poesia,
als lectors que el volen llegir.
Hem comentat més abans, 11 llibres ja,
ara estàvem llegint alguns dels teus títols,
Esperando a l'Ausencia, Pensaments Lleugers,
vaja, molts títols, i aquest arriba ja ara,
L'Agricultura Mental, l'any 2013, el teu 11 llibre.
Per què Agricultura Mental, Òscar?
Doncs perquè crec que tothom hauria de tenir la possibilitat
i la capacitat de tant en tant
d'assentar-se sol a casa en un racó
i analitzar amb calma què li ha succeït darrerament,
fer allò a balanç dels anys i els d'anys,
o dels mesos i els dies, per treure les seves pròpies conclusions,
per saber què li ha sortit bé i, per tant, què ha fet bé,
què li ha fallat i, per tant, on ha pogut fracassar,
i també tenir l'ocasió d'aprendre,
encara que sigui poc dels altres.
Per tant, si fa amb dues coses,
s'està cultivant mentalment i d'aquí el nom d'Agricultura Mental,
que lliga més amb la fotografia de portada,
que és un bròquil.
Tu n'has a explicar, que ens expliquessis la portada,
perquè veiem la fotografia d'un bròquil, d'una coliflor,
no sabria gaire bé com dir-ho, però és això.
Representa aquest cultiu mental que potser sovint fa falta.
Sí, és una imatge que té, per mi, tres nexes en comú.
Per un costat és una hortalissa, per tant surt de la terra.
Per l'altre, si ho miren bé,
el bròquil també té forma d'arbre i, per tant, arrela la terra
i, per últim, té forma de cervell.
Aquests tres nexes en comú és el que crec que era aviat com a imatge de portada.
Jo m'he estat fulleixant una mica el llibre.
Hi ha textos en català i en castellà.
Hi ha frases, hi ha aforismes, hi ha poesies.
És a dir, hi ha moltes coses en aquest llibre.
Sí, és un llibre que és en català i en castellà,
que els textos en català només estan en català
i els de castellà només en castellà.
És a dir, no hi ha traduccions.
No és que primer ho hagis escrit en castellà
i després ho hagis traduït en català i a la inversa.
No, saps què passa?
Són independents.
Exacte, quan escric tinc l'ocasió de poder pensar en dues llengües
i com crec, i sempre ho dic, que soc una persona apàtrida,
en aquest sentit no em fa res publicar en català i en castellà.
A banda de què hi ha una de les tres parts del llibre.
Els llibres són tres parts.
L'agricultura mental en català,
l'agricultura mental en castellà
i després hi ha el res i curt,
que són unes farses curtes en plan sargàstic
que vaig publicant també al meu blog,
que tinc a internet
i que no tenen traducció al castellà.
Si les tradueixes, perden tota la seva essència.
Aquestes les has mantingut tal com ragen.
Tal com les publiques tu amb aquest blog.
És la presència, ara que em parlaves del blog,
també parlant de la presència a internet,
els escriptors, us ajuda tenir un blog?
És a dir, després ho podeu transmetre al paper,
tots aquests escrits que fu al blog,
que pot ser més immediat,
transmetre la idea a internet,
avui en dia amb aquesta immediatesa d'internet
de les xarxes socials.
Què en penses, Òscar?
Sí, jo hi confio molt en les xarxes socials.
En aquest cas, el meu blog el vaig obrir el 2007.
Inicialment era un blog de crítica i crònica social
d'àmbit cultural i política
i més tard ho vaig reorientar cap a l'àmbit poètic.
I sí que és cert que molts dels textos que hi ha
en aquest nou llibre, Agricultura mental,
han estat abans publicats al blog.
De fet, ara aquest blog el títol és Tot és possible,
és a dir, que una mica també és un compendi,
una prestatgeria de tot el que vas fent.
Sí, sí, avui he penjat el text número 1280.
Déu-n'hi-do.
Sí, és el que dic, són cinc anys.
Amb cinc anys, sí.
I sí, és un compendi del que vaig creant cada dia.
Si puc i normalment ho faig, creo cada dia.
Hi ha dies que puc penjar fins i tot dues entrades,
però intento penjar cada dia.
De fet, podria penjar fins i tot el cap de setmana,
però em dono vacances al cap de setmana.
Una mica explicant les teves vivències.
Avui llegia que ja avançaves els teus lectors
que series preses aquí, penjaves les entrevistes
que ja t'havien fet a d'altres mitjans.
Sobre aquest llibre, tornant al fet del llibre,
perquè parles també sobre moltes coses quotidianes,
és a dir, l'amor, el desamor, els amics, els sentiments.
Parles molt de sentiments del que t'evoquen
diverses situacions quotidianes, no?
Sí, exacte.
Aquest llibre està fet amb el que m'ha succeït el darrer any,
perquè l'any passat vaig publicar a Foro Completo,
que era un resum dels últims dos anys fins llavors,
i aquest és el resum del que m'ha succeït l'últim any,
tot i que he de dir que és un llibre que ha patit certs canvis,
he eliminat una trentena de textos que hi anaven inicialment,
que eren textos molt d'amor, que no he volgut posar-los al final,
els vaig canviar per uns altres trenta,
que van resultar ser massa, entre cometes, dolorosos,
i al final he hagut de fer-ne 30 meses,
i he deixat 60 textos fora,
que podien ser massa d'amor o massa de desamor.
Però segueix en un llibre que té, com tu comentaves,
els fets quotidians, que són l'amor, són el desamor, són la família,
són els viatges, són els sentiments, les emocions.
És a dir, que has fet agricultura mental i agricultura personal, també.
Sí, senyor, a més a més hi ha un apartat que es diu agricultura molt personal.
En aquest cas hi ha un text dedicat a ma mare,
un text dedicat a mon germà,
i un text dedicat a un altre molt bon amic que va morir fa un cert temps.
Ens comentaves que havies hagut de fer canvis,
o que el llibre havia sofert una sèrie de canvis des del principi,
o almenys en aquest procés final,
imagino que prèvia a l'entrega de l'editorial,
tot això com s'arregla o com es resol?
Doncs fent la lectura del llibre abans d'entregar-la a l'editorial,
arribes a la conclusió en aquest cas,
que hi ha textos que no toca posar-los,
llavors, esclar, per substituir-los en fas de nous,
tornes a fer la lectura, però dius,
ara potser tampoc m'agraden,
i en tornes a fer de nous, i al final vas guardar el llibre amb els textos
perquè més o menys tingui tota una certa continuïtat.
Però jo sé que l'escriptor no llença res,
aquests textos segur que els tens guardats en alguna llibreta,
en algun bloc, en algun racó del teu ordinador, no que sí?
Et diré més, serviran per un futur llibre,
perquè quan vaig fer Aforo Completo,
que és l'anterior llibre,
em van quedar textos,
de fet vaig fer dos llibres alternatius,
l'altre el tinc acabat, no el vaig publicar,
era una espècie de novel·la,
i ara entre aquells que em van quedar i aquells que m'han quedat,
la meva intenció ara sí que ja és finalment
començar a escriure una novel·la
aprofitant els textos que m'han quedat d'aquest i de l'altre.
Però perquè puguis publicar
ja ha d'haver darrere un editorial.
Sí, exacte, en aquest cas.
Sí, l'editorial,
que és amb la qual treballo fa bastants anys,
amb la qual he publicat diversos llibres,
com el dels 25 anys de Ematxa,
o el llibre Històries de la Terra dels Premis Literaris de Constantí,
o on vaig fer, per exemple, el darrere, Aforo Completo.
Jo sempre que ve algun escriptor al programa
li pregunto què en pensa del tema del llibre digital,
de la literatura a través d'internet, dels e-books...
Jo ja estic a favor, només tinc un e-book,
no hi ha problema en combinar les dues coses.
Jo crec que el paper mai desapareixerà,
ni ha de desaparèixer,
però que ens hem de tots acostumar-nos a les noves tecnologies,
i que no estan renyits els dos llibres, el paper i el digital.
És una bona postura, sens dubte.
Parlant d'aquesta presentació del llibre,
que es produirà aquest divendres a les vuit de la tarda,
al Cafè del Metropol, al costat del teatre,
què hi haurà?
Hi haurà lectura de textos?
Hi haurà actuació musical?
Veig diverses disciplines en aquella tarda, no?
Com sempre faig, quan presento un llibre,
convido amics perquè facin la lectura dels textos.
En aquest cas, hi haurà l'Alejandro Pérez Machado,
que és professor de Física,
el Tomàs Carot, que és periodista,
el Carles Castillo, que regió de l'Ajuntament,
però a part és amic personal fa molts anys,
la Maria Hernández, que també és una amiga meva,
i hem fet un canvi d'última hora,
hi haurà la dissenyadora Magda Guillén.
El cinc llegirà, i a més a més el cantautor Rosén Javis,
amb qui col·laboro i li faig les lletres dels seus discos,
ara estem preparant el nou treball,
vindrà a cantar-nos dues cançons.
En principi, una de l'anterior treball,
que es diu Gira el món, que també li veig fer les lletres,
i un del nou treball, a veure si la pot acabar d'assejar,
perquè estem ara aquests dies a l'estudió de gravació d'aquest nou disc.
Algun projecte de futur per després de la presentació d'aquest llibre?
Imagino que no pares, no?
És a dir, anar col·leccionant textos, anar escrivint...
La intenció ara és iniciar, com et deia abans,
aquesta nova novel·la,
que fa temps que vull posar en marxa la novel·la,
me fa una mica de mandra, tinc l'argument al cap,
ara, després de coses que han succeït,
ja el tinc del tot al cap,
i, per tant, ja tinc els personatges, els protagonistes,
els actors secundaris, el Marc, tot.
I, per tant, posar-me a fer aquesta novel·la.
Doncs, si et sembla, Òscar,
jo crec que podríem tancar aquesta entrevista amb la lectura.
Escoll un text, tens el llibre aquí, no?
Escoll un text, doncs...
Clar, però un escriptor...
Això és com quan et pregunten quina de les obres t'agrada més, no?
O quin dels textos t'agrada més.
Imagino que ha de ser molt complicat,
però almenys sí que un dels textos
que t'evoqui, doncs, ara mateix alguna cosa
i que ens vulguis compartir
i que ens vulguis llegir per acabar aquesta entrevista.
M'agraden tots.
Per tant, n'he triat un.
N'hi ha alguns que estan dedicats.
Els que no estan dedicats a ningú,
no estan dedicats a ningú.
Aquest està dedicat a la Joana.
Es diu No te salves.
I diu amb el romanticisme i ternura
que desprende en mi la poesia de Mario Benedetti
i el text diu al següent.
Si oblidaste les palabras diches
i els gestos regalats amb amor.
Si llenaste de silencio i nostalgia
la ausència i les dubtes.
Si deixaste atrás ese espacio de temps
vivido intensament,
les risos llenes de vida,
les confesions nocturnes
i la pasió de madrugades sin temps.
Si tu canvi foi un error
i el fallo foi amarme.
Si la timidez de los dedos
i les mans de la primera noche
en aquel bar quedaron en su espacio,
no te salves.
Però si les palabras eren de amor
i els gestos decían algo més.
Si la ausència no quiere més silencio
i les dubtes no desean més nostalgia.
Si el temps vivido intensament
segue ante ti,
se mantenen vivas les rises,
recordes les noixes nocturnes
i hechas de menos
les madrugades de ese temps.
Si el error foi el cambio
i amarme no foi un fallo.
Si els dedos i les mans
te veden más timidez
en noches por llegar
que tendrán su espacio,
entonces,
entonces,
sálvate
y no te sigas marchando.
Fantàstic.
Òscar, jo crec que
podries plantejar-te
acompanyar-lo d'un audiolibre.
Aquest llibre.
Ho havia pensat, eh?
Sí, sí, mira,
amb aquestes lectures.
Òscar Ramírez,
escriptor i periodista tarragóni
que presenta el seu darrer llibre
Agricultura mental
aquest divendres
a les 8 de la tarda
al Café del Metropòlic
aquest matí
ens ha llegit un dels textos
i ens ha acompanyat
aquesta estoneta de ràdio.
Òscar, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.