Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest llibre, l'any que ve dèiem, 160 anys de la Rambla Nova, vosaltres no heu estat allò tants anys investigant, però uns quants sí, no?
Perquè hi ha hagut molta feina de formigueta, no?, de buscar cada establiment, el responsable, la persona que allà al darrere, no?, perquè també és important l'aspecte personal de cadascun d'aquests establiments, no?
I ara pensàvem, ens parlàvem d'aquí baix, de bicicletes barba, no?, del Ginchilla, no ho sé.
Hi ha moltes botigues, és a dir, tots els tarragonins crec que tenim un record d'una botiga en especial, perquè hi vam anar amb els pares, un cafè on se sentàvem amb els avis, és a dir, tots tenim un record de la Rambla.
Una Rambla que és viva, eh?, una Rambla que és viva.
La viva, totalment, un dels problemes que nosaltres vam tindre és quan tancàvem el llibre, no?, decidíem, per exemple, l'octubre del 2012 tancat el llibre, clar, és que el novembre, no sé què, clar, és que hi ha hagut el Teatre Tarragona, i vam allargar fins al 31 del 12, perquè la prova és que del 31 del 12 de l'any passat fins ara hi ha hagut canvis de comerç, és un altre cop, no?, però, bueno, algun dia t'havies que tancar el llibre.
Són dos llibres, eh?, de fet, no són llibres, són dos, eh?, dos llibres en un, no?, i em comentava abans del micròfon que ja estan pràcticament distribuïts, és a dir, que ja estan a les llibreries, no?, tots.
Les notícies que tenim és que l'editor ja no en té cap, perquè les llibreries han acaparat tots els llibres que hi ha, veient una mica el tarannà que hi havia de venda.
Els llibres, per cert, aquest llibre, uns són els que estan, per entendre's, al sol, no?, i altres a l'ombra, eh?, pareixis de nars, no?
Sí, sí, i després hi ha el munt dels dos i també hi trobem les coques centrals, és a dir, els quiosques, les floristeries, tot el que hi havia a les coques, no solament l'ombra i el sol.
Quan arrenca Rambla, aquest recull cronològic, quan arrenca, en quin moment arrenca de la història?
La Rambla, la història dels comerços de la Rambla, va paral·lel a la història de la Rambla, no?, la Rambla va començar a esplanar-se l'any 1854, i es coneixia així, no?, com l'esplanada.
I nosaltres hem posat el punt inicial del llibre al punt inicial de la història de la Rambla.
Per tant, té els quasi 159 anys que està fent d'enguany.
De quants comerços parlem, més o menys? De quants comerços estem parlant?
Estem parlant d'uns 800 comerços, referenciats uns 800 comerços.
Baixos o botigues, en aquests moments, n'hi ha 125, que li va sobtar l'Albert, allò que donava la coincidència, que eren els 125 anys de la càmera i els 125 comerços.
125 comerços avui, però demà, potser dos baixos s'afusionen i en tenim 124.
O els partegen i en tenim 130. I això no ho saps mai.
Per cert, la presentació la vau fer al Teatre Tarragona, no?, aquí al costat mateix on som ara.
Creieu que l'arribada del teatre pot dinamitzar aquest tram final, la Rambla, aquesta coca final, fins a tocar ferro?
Pot ser un revulsiu?
Si el teatre aconsegueix una programació estable, jo crec que sí, no?
El problema d'això és que s'inauguri i després no hi hagi suficients actes per omplir el teatre.
Jo crec que el que s'està veient és així, és dinàmic, no?, vull dir, s'està fent força actes,
i per tant, evidentment, l'última coca o primera coca, depèn per on comerci és la Rambla,
que històricament ha estat, entre cometes, més morta, l'ajudarà, per descomptat que sí.
El llibre, doncs, sobre aquesta història de la Rambla, hi ha comerços que, com deien els autors,
veurem, encara els podem veure aquí en aquesta tertèria principal, però altres que ja no hi són.
Quins destacaríeu? A quins van ser aquells més emblematis que van desaparèixer?
No sé per què, perquè imagino que cada cas és un món, no?
Bueno, hi ha tres o quatre que són els més destacats pels anys que hi van ser.
Un seria Cal Estela, que era un enquadernador, que aquest és el que més anys ha estat a la Rambla.
Ha estat bones 130 anys a la Rambla instal·lar.
Potser tindríem el Bicicleta de Barba, Txinxilla, el Gran Cafè de Tarragona,
que aquest sempre que l'ovell dic és una llàstima que l'hagin perdut per la ciutat.
On era aquest, on era el Gran Cafè de Tarragona?
El 51-53, on avui hi ha el màximo...
Aquí és la vora.
Aquí davant mateix.
No, era impressionant, era impressionant, però el vam perdre.
I dels que tenim ara, quins són els més antics?
Dels que hi ha actualment, quins són els que tenen més anys d'història?
Això ho teniu controlat?
El Bar La Joia.
La Joia.
La Joia és un d'ells.
A nivell de canvis de generacions, és el Firmo, Firmo Vives.
Hi ha tres generacions diferents,
però bàsicament són els bars els que han perdurat a la Rambla, no?
El més antic, de totes maneres, és l'estanc.
L'estanc, sí.
Aquest aquí al costat, el de la Porta Petitona.
Aquest són tres generacions de família
i l'única curiositat és que l'escala,
en un moment determinat, es va canviar de puest.
És a dir, al miar de l'escala hi havia més l'estanc
i al fer una reordenació de l'edifici,
l'estanc es va quedar amb el lloc de l'escala,
aquest lloc tan petitet.
Això, perdona, això és un dels problemes que hem tingut a l'hora de fer el llibre,
l'aparició i desaparició de locals, no?
Hi ha, fins i tot, a tall d'anècdota,
hi ha una partitura que vam trobar que està datada a la Rambla,
el número 23-25 de la Rambla de Tarragona, no?
El número 23 i el número 25 entre mig i el carrer Girona.
Per tant, jo no em crec que sigui 23-25, no?
I així hi ha alguns detalls més, no?
De tres locals s'han marxat, s'han fet un.
La guerra civil, els bombardejos van enderrocar cases.
Abans hi havia dos locals, després només un.
És un dels problemes que hem tingut, fins i tot,
fins i tot nosaltres, de situar els comerços a determinats punts de la Rambla.
On heu buscat informació, on busqueu aquestes fonts,
històriques, imagina't també fotografies antigues...
Tot s'inicia amb una publicació que vam fer l'any 2004.
Nosaltres vam fer un llibre que era els 150 anys de la història de la Rambla.
Per fer el llibre aquell, jo particularment me vaig llegir
tots els diaris de 1854 al 2004,
i com que tenia clar que no els tornaria a llegir mai més,
vaig aprofitar i d'allí vaig treure moltes dades de la Rambla.
quan vam pensar en fer aquest llibre dels comerços,
doncs ja teníem una base inicial important.
Es va llegir allò a la maroteca, físicament o no?
A veure, jo...
Nosaltres som exempleants de caixa de raó, no?
Allà estan físicament els diaris, no?
Els divendres me'ls emportava a casa,
i els dilluns a primera hora els tornava a portar per si algú volia consultar alguna cosa.
Això durant 3-4 anys, fins que va i acabant-te.
Doncs aquí ha volgut la Pena Rambla.
Aquina feina de formigueta, no?
Sí, és l'única manera de fer-ho.
els diaris, els programes de Santa Tecla, els programes de Setmana Santa,
perquè el punt de sortida nostre és la publicitat dels comerços, no?
No hi ha enlloc un registre de tots els comerços de la Pena Rambla, no hi és.
Inclús diràs, bueno, els permisos municipals d'apertura,
primer s'obre el negoci, després sí o no hi ha permís,
per tant no hi ha cap font fiable i unificada dels comerços,
que hem anat buscant tot el que s'ha publicat.
Hi ha hagut gent responsable de comerços, familiars, candidats,
vam arribar a Tarragona i vam obrir l'any 28,
i nosaltres hem trobat publicitat de l'any 25 i 26 d'aquests comerços, no?
Per tant, d'alguna forma, hi hem dit, no, no, perdona, el 28 no, abans ja estava obert.
I insisteixo, sempre a partir de la font, de la referència,
de l'anunci, de la publicitat, de programes de Sant Magí, de Santa Tecla, de Setmana Santa,
de les guies turístiques, de qualsevol altra cosa, no?
L'aspecte de la Rambla sempre ha sigut aquest cabellamara?
Coca central, carril lavanda i banda, ha sigut sempre així en aquests arbres que estan aquí al voltant?
A veure, bueno, al principi era una esplanada sense res,
després la idea de la coca central ja parteix des del primer moment, d'alguna manera.
Arbres i complements han anat variant,
és a dir, al principi hi havia, les llums eren de gas,
després van ser d'oli, després d'elèctrics,
arbres, doncs, tots recordem, o la majoria recordem els plataners,
que es van arrencar cap als anys 80,
que donaven, doncs, ombra i sol segons l'època de l'any.
I després hi havien les cadires de la Rambla, que també van desaparèixer als anys 60,
i que són records dels coques centrals de la ciutat.
M'imagino que en aquesta recerca he trobat personatges molt singulars, no?
Darrere dels mostradors de cada botiga, no?
Molts d'ells, alguns emblemàtics, no, fins i tot?
Sí, sí, clar, cada comerç té la seva personalitat, no?
I hi ha propietaris que han passat a la història
pel seu tarannà, o per la seva forma de treballar,
o per la seva forma d'atendre els clients.
Hi havia un bazar una mica més per amunt,
que quan acabaves d'apagar te donava una boleta de la travessa de futbol
de la setmana passada, i dient, tinc, tinc, això és per vostè, no?
O t'ho publicava en paper de diari.
Bé, són tradicions, eren costums,
que per nosaltres han passat a la història i són prou simpàtiques, no?
Aquest bazar, crec que me'n recordo, era per aquí dalt, no?
Sí, sí, sí.
Aquest, però no fa gaire, no fa gaire, encara era hogar, no?
No, no fa gaire, el Veseslau o el Sevil, no?
I després, algunes altres posicions que deien
no s'admiten targetes, perquè els bancos tampoc admiten la mia, no?
O entrada a llibre, salida també,
bueno, coses d'aquestes que eren simpàtiques.
Bueno, escolteu-me, el llibre, com deia,
no, ja està distribuït per les llibreries,
segurament no sé si la Càmera té intenció de fer una altra edició,
perquè l'any que ve, 160 anys de la Rambla, no?
No sé si fareu un acte especial, teniu pensat alguna cosa?
No sabem.
Està per veure.
No sabem res al respecte.
Vull dir, jo crec que si es fa una segona edició,
tindrà que ser una mica provocat per les llibreries,
que facin pressió sobre l'editor,
de dir, s'ha esgotat, tenim peticions i no podem servir.
Però vull dir que vosaltres, en col·les i el cas,
han quedat des de la vida, no?
Sí, per descomptat.
En Antros se diuen, escolta, enganxem el llibre 150 anys de la Rambla
i amb aquest, i encantadíssims de fer una edició conjunta,
en aquest cas seria dels tres volums, no?
Ja seria quasi una enciclopèdia, ja seria quasi...
Deia, el 150 anys de la Rambla, el 2004,
va ser el llibre més venut i es va esgotar
i no s'ha fet mai que és una segona edició.
Hi ha gent que coneixem que el busca d'alguna manera,
però no n'hi ha.
Bueno, i aquests dos, també recordem aquests dos llibres,
dos en un, que també podreu dir-ne aquest de Sant Jordi.
Ram Gider, Rafael Vidal, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
L'any que ve, per cert, els 160 anys de la Rambla,
quin dia s'escau, més o menys?
I quin mes s'escau, els 160 anys?
A l'agost.
A l'agost?
A l'agost és quan se celebra els 150 anys de la Rambla,
es va celebrar a l'agost i ara se suposa que també.
Doncs en parlarem, eh?
Molt bé, quan vulgueu.
Una forta avançada i a gaudir d'aquesta diada, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs sí, el Ramon Giner i el Rafael Vidal,
autors d'aquest llibre,
El comerç de la Rambla nova, pas a pas,
que com deien ja està pràcticament distribuït
per totes les llibreries d'aquí de casa nostra.
Fem una pausa i tornem de seguida.