L'Arxiu del Port de Tarragona ha iniciat un procés de digitalització
amb llibres adactes de la Junta d'Obres
i han convertit en format digital més de 3.600 documents,
documents que situen entre 1.869 i 1.962.
És un procés que encara es continua actiu.
En volem parlar i per fer-ho ens acompanya la responsable de l'Arxiu,
que és la Colla Escoda.
Colla, què tal? Molt bon dia, benvinguda.
Hola, molt bon dia.
Quan comenceu aquest procés, aquesta digitalització,
i quin és una mica el rerefons per què de posar en format digital aquests documents?
Mira, el procés aquest de digitalització,
perquè és una sèrie molt complet, acabada l'any 1869 al 1992,
tot i que la web només està fins al 1962.
Aquest període de temps és perquè és el temps que dura
la Junta d'Obres del Port de Tarragona,
que és el precursor més immediat de l'actual Autoritat Portuària de Tarragona.
L'any 92 hi ha una llei de ports que canvia, diríem, les escripcions,
i les juntes d'obres de ports desapareixen per donar pas a les autoritats portuàries.
Llavors diríem que aquesta sèrie és com una sèrie tancada
i considerem que en aquell moment és una bona sèrie per digitalitzar
perquè dona tota la informació del que és la vida del port,
de l'organisme portuari, entre aquests anys,
des de mitjans del segle XIX, quan es crea, fins a l'any 1992.
Diríem que és una sèrie documental que està composada per dues subsèries,
que són les actes del ple de la Junta
i les actes del que s'anomena, segons les èpoques,
comissió executiva o comissió permanent,
que serien els actuals concils d'administració
per fer una equiparació, diríem, a l'actualitat.
També, per què es decideix digitalitzar aquesta sèrie documental?
Doncs perquè té molta informació, com et deia,
i era una informació que era molt feixuga de consultar
perquè aquests llibres d'actes no tenen índex.
Llavors, o sabies exactament quin acte anaves a buscar,
perquè estan posades per dies,
doncs era el 23 de desembre de l'any 1905,
per dir-te alguna data concreta,
o t'havies d'empapar tot el llibre.
Clar, això feia que, diríem que per la informació que contenien,
no estaven prou consultats, no?
I llavors, diríem que, vista la necessitat
que aquests llibres i la seva informació,
la informació que contenen, sortissin a la llum,
vam pensar que era una bona sèrie per començar aquesta digitalització,
aquesta cosa que anomenem l'arxiu digital, no?
Per què li hem dit l'arxiu digital?
Doncs perquè, evidentment, hi posarem tota la documentació digital,
no tot l'arxiu, perquè a vegades algú,
i en algun mitjà, d'altres han dit que digitalitzarem tot l'arxiu,
i això seria una cosa impossible, no?
Ja no només econòmicament, sinó perquè tampoc,
potser no tindria raó de ser, no?
Sinó que el que pretenem és digitalitzar aquelles sèries,
per una banda, les que són més consultades,
que ho són, per exemple, els llibres d'entrada i sortida de vaixells,
que això és el negoci portuari per excel·lència, no?
Els projectes d'obres, també és una de les sèries
que tenim pensat en digitalitzar,
i aquest, els llibres d'actes de la Junta
i de la Comissió Permanent i de la Comissió Executiva,
perquè, com et deia, contenen moltíssima informació,
informació molt interessant que val la pena tenir a l'abast.
Per exemple, és a dir, quina informació trobaríem,
en aquest cas, la Junta d'Obres,
que s'hi reflectés allà,
i, per cert, en aquest procés s'ha aprofitat ja
per indexar-ho d'alguna manera,
per fer una mena de buidatge, diguem-ne,
de la informació per tenir-ho...
Sí, diríem que s'ha anat una miqueta més enllà,
no només amb la digitalització convencional
del que seria una sèrie documental,
que això ho han fet molts arxius i molts organismes
i moltes institucions, sinó que el que es va fer en el seu dia
era transcriure totes aquestes actes
de manera que, a través d'una aplicació informàtica,
tu pots cercar per qualsevol paraula
i ell t'anirà...
te va indexar en totes les actes
on surten aquestes paraules,
que pot ser un nom propi,
pot ser un nom comú,
per qualsevol...
o també per dies, evidentment,
o per anys,
tu pots fer les cerques
i diríem que et surt reflexat
en totes les actes
on està allò que tu busques, no?
Per tant, és un pas més enllà.
No ens limitem...
que això sigui...
O sigui, ja diríem com a dues coses.
Una part, el que està a la pàgina web,
que sí que només hi ha les actes manuscrites originals
per entendre'ns,
digitalitzades,
posades, diríem,
en paquets d'anys,
en paquets de cinc anys en cinc anys
i dividides pel que són la sèrie,
per la Junta
i per la Comissió Executiva i Permanent.
Però a l'arxiu,
a la sala de lectura,
que està obert
de dilluns a divendres,
de 9 a 2,
a tots els usuaris interessats,
doncs es pot accedir
a través d'aquesta aplicació informàtica
a la transcripció d'aquestes actes
i al cercador.
Això seria a través de...
Això és el mateix arxiu del Port, eh?
Això és el mateix arxiu del Port,
que està en el carrer Sant Claver número 2,
el primer pis.
Qui té interès per aquesta informació?
Qui consulta habitualment?
Aquesta informació
que esteu ara digitalitzant.
Són investigadors?
Són persones relacionades
amb el món del portuari?
A veure,
partint de la base
que nosaltres
som un arxiu històric i administratiu,
per tant,
estem al servei
d'una banda,
de tots els investigadors
i investigadores del carrer,
usuaris del carrer,
persones normals i corrents
que pel que sigui necessiten
o volen investigar sobre el port,
però també
pels usuaris i usuaris interns,
és a dir,
els propis treballadors
i treballadores
de l'autoritat portuària,
que en un moment determinat
es pot buscar
els antecedents
d'un edifici,
qualsevol cosa,
i normalment
tots els assumptes
es parlen
amb les juntes,
igual que ara
amb els concils d'administració.
Per tant,
és molt normal
que hi hagi
alguna referència
en aquestes actes,
d'aquí la seva importància
i d'aquí la seva digitalització.
És a dir,
que tota la transformació
del port de Tarragona,
tota la transformació,
tots els canvis oferts,
tot està reflectit
en aquests arxius.
Sí,
a veure,
les actes
diríem que són
com unes actes
d'un ajuntament,
per entendre's,
tenen una estructura típica,
que comença
a la ciutat de Tarragona
el dia tal,
amb l'assistència
de tal,
del president,
del director,
dels vocals,
tots anomenats,
i després els sobtes
que es van anar tractant,
normalment els divideixen
per temes,
per obres.
Vinga,
doncs,
es parla del projecte
adreçat a Madrid,
de l'ampliació
del moll tal,
l'estat de la qüestió
és el següent,
s'ha enviat l'informe,
s'ha aprovat,
no s'ha aprovat,
després també es parla
de tot el que és
la documentació econòmica,
si se n'ha pujat tarifes,
si no se n'ha pujat,
és a dir,
tot el que belluga
el negoci portuari,
tot el que es belluga
amb el nalcí
d'aquella comissió
s'ho reflectit.
Teniu documents més antics
de l'any 1869, o no?
Sí.
De fet,
a l'arxiu,
la documentació més antiga
data de l'any 1790,
perquè anterior
amb aquesta Junta d'Obres
del Port de Tarragona
hi va haver
un altre organisme similar
que es deia
Junta Protectora
de les Obres
del Port de Tarragona,
tenen un nom molt similar.
Aquesta Junta
està vigent
entre l'any 1790
fins a l'any 1836,
en què se suprimeix
i durant aquest impàs
entre el 36
i el 69
la gestió portuària
va a càrrec
de l'Ajuntament
de Tarragona
i de la Diputació,
que és aquest buit
documental
que nosaltres tenim.
Llavors tornem a arrencar
l'any 69
en què es crea
la Junta d'Obres
del Port
fins ara.
La feina que hi ha
que queda per fer
a partir d'ara,
colla,
quina seria
una mica la prioritat?
Ja heu fet
aquest apartat
del que seria
la Junta d'Obres
entre 1869
i 1962.
A partir d'ara
què és el que...
el següent pas
quin és?
A veure,
com et deia,
en aquest cas
d'aquesta sèrie documental
de les actes
realment està tot digitalitzat
l'any 1869
fins a l'any 1992.
Per un tema
de protecció de dades
no podem publicar
a la web
perquè hi ha moltes dades
personals
més enllà de 50 anys
que és el que ens permet
la llei.
Per tant,
una cosa és
que cada any
anirem incrementant.
Aquest any tenim fins al 62,
l'any que ve
publicarem el 63
i així cada any
anirem entrant.
Però a banda d'això
la nostra intenció
és que cada any
en el nostre pressupost
ja tindrem contemplat
i de fet ja tenim contemplat
la digitalització
de sèries documentals
que anem considerant
que són importants
de cara
als investigadors
que ho puguin consultar
des de les seves cases.
Aquest any
la campanya
que jo els dic
les campanyes
de digitalització
de fet ja la tenim finalitzada
hem digitalitzat
els llibres d'entrada
i sortida de vaixells
que també arrenquen
de finals del segle XIX
fins a l'any 76
m'assembla
que hem digitalitzat.
Llavors també la intenció
és publicar-ho
a la pàgina web.
Segurament que a final d'any
també estarà a disposició
de totes aquelles persones
interessades.
Quins altres fons
teniu a l'arxiu?
Teniu algunes col·leccions
no sé, particulars,
cedides o...
Sí, tenim fons
de fet a la pàgina web
està diríem
estructurat
els tipus de fons
que tenim
els que anomenem
fons estrictament portuaris
que són els que
ha generat el propi port
sigui a través
dels diferents organismes
que l'han anat gestionant
amb el pas del temps
la Junta Protectora
de les Obres del Port
la Junta de les Obres del Port
més l'autoritat portuària
l'escola taller
que hi va haver
del Port de Tarragona
que va estar vigent
entre l'any 92
i el 95
per diríem
per fomentar
una sèrie d'oficis
vinculats amb la mar
doncs que tenien
hi havia perill
que desapareguessin
després
al fons
el Centre d'Estudis Marítims
i activitats
del Port de Tarragona
que és un organisme
encara viu
que avui gestiona
tota la part cultural
del port
després també tenim
el fons
de ports agregats
que això són
la documentació
dels ports de Salou
de Cambrils
i de la Metlla de Mar
que durant un temps
a partir del 1928
van estar agregats
del Port de Tarragona
llavors la gestió econòmica
es portava des d'aquí
després tenim
el que diem
fons d'altres administracions
en aquest cas
el fons
de la Capitania Marítima
de Tarragona
que és un fons
molt interessant
amb documentació
a partir de la segona meitat
del segle XIX
1859
si no recordo malament
que és un fons
que se'ns va cedir
la pròpia Capitania Marítima
de Tarragona
i va haver un canvi
d'escripció
van passar
de depèn
del Ministeri de Defensa
al Ministeri de Foment
i llavors diem
que som ministeris
estem en el mateix ministeri
som organismes germans
en aquest cas
i el que van fer
va ser fer
una primera sessió
l'any 2008
i una segona sessió
l'any 2011
que és
d'una sèrie
molt interessant
que són
els rols
de despatx
de les embarcacions
pesqueres
que han feinejat
per la costa
de Tarragona
i els fulls
d'assentaments
de vaixells
després també tenim
fons
d'associacions
i d'empreses
que tenim
el fons
d'estellers
de Tarragona
que és
diríem
la drassana
de Tarragona
des de l'any 1918
fins a l'any 2000
que va estar operativa
després també tenim
el fons
del gremi
de marejans
el fons
del Club Nàutic
petit
la part històrica
diríem
del Club Nàutic
i
el fons
tenen raó
que aquest va ingressar
l'any passat
de l'armador
Fernando Pons Prat
que era un armador
del Serrallo
que la seva família
ens va dipositar
el fons
l'any passat
és a dir
que si algú vol
consultar
algun d'aquests fons
hi ha algun canal
imagino
per fer-ho
hi ha alguna mena
de porta d'accés
a l'arxiu
per tal de poder venir
i consultar
no sé
si algú vol informació
de fer l'accés
és lliure
és a dir
qualsevol persona
de Tarragona
o de fara de Tarragona
pot accedir
a les nostres instal·lacions
es pot presentar
qualsevol dia
en l'horari de consulta
que és de 9 a 2
de 10 llums
a divendres
i diríem
formular la seva sol·licitud
les seves inquietuds
d'investigació
i nosaltres
doncs
la tindrem encantats
tot això
és molt de volum
de paper
no sé si és paper
o són caixes
o distribuïdors
d'aquests
que veiem
de passadissos
amb la roda
els de les pel·lícules
els compactes
aquests
de les pel·lícules
amb els volants
tot això estem parlant
d'espai
sí
evidentment
de molt d'espai
nosaltres tenim
el que anomenem
la seu central
a la plaça dels carros
on hi ha la sala de consulta
i els despatxos
d'administració
a la planta baixa
són tot dipòsits
de documentació
i a més tenim
un dipòsit anex
al carrer del mar
número 12
que és un edifici
de 5 plantes
de dalt i baix
que el tenim ple
estem parlant
pràcticament
de 3 quilòmetres
de documentació
o sigui
que tenim
força documentació
i això
està allà estàtic
o no
imagino que no
no està allà estàtic
sinó que en una feina
evidentment
hi ha una feina
de revisió
no sé si de revisió
de mirar com està
sí sí
a banda dels fons històrics
que poden anar ingressant
també com et deia
tenim aquesta doble vessant
d'Arxivistòria Administratiu
diríem que ens anem
nodrint
de les transferències
anuals
que les diferents direccions
de l'autoritat portuària
ens van ingressant
periòdicament
doncs
la direcció
d'infraestructures
o la direcció
d'operacions portuàries
ens fan l'ingrés
doncs
de X caixes
a l'any
que nosaltres
tractem
arxivísticament
fent el seu inventari
la seva classificació
el seu procés informàtic
i la seva col·locació física
al lloc que li pertoca
quin és l'enemic número
d'un document
del 1700
d'un document
antit
què li pot passar?
a veure
pensa que tots aquests dipòsits
sobretot el que hi ha
la documentació històrica
que bàsicament
està a la plaça dels carros
són dipòsits
que estan
diríem
protegits
de moltes maneres
des del punt de vista
d'intrusió
i robatori
per tant
tot està dotat
amb alarmes
d'intrusió
el foc
que seria el principal
enemic
de tots els documents
no només
del segle XVIII
sinó els del segle XX
i també
el tema
de les plagues
que hi puguin haver
que això també es fa
en campanyes
cada any
de fumigació
i desinsactació
per evitar-ho
fins al moment
amb els més de
20 anys
que portem
d'existència
i no hem tingut
cap problema
i després també
diríem
de col·locar-la
amb una temperatura
i una humitat
adequades
això també fa
que tinguem
un sistema
de refrigeració
constant
perquè la temperatura
idònia
per a la conservació
dels documents
són 19 graus
hivern i estiu
és a dir
que hi ha màquines
de refrigeració
que treballen
constantment
els 365 dies
de l'any
i també
requereix
una humitat
això diríem
que són
les constants
idònies
del 60%
de humitat
relativa
nosaltres estem
molt a prop del mar
i de vegades
això costa
una miqueta
d'obtenir
però vaja
ho intentem
afinar
el màxim possible
no s'anava
la joia
de la corona
però potser
no n'hi ha una
o n'hi ha moltes
de peces
singulars
de curiositats
o de valor
d'allò
testimonial
perquè en queden poques
a veure
això és la pregunta
que en un arxiv
costa molt
que contesti
perquè diríem
que el valor
que tu li pots donar
potser no és el valor
que una altra persona
li donaria
clar
evidentment
el fons més antic
que és el fons
de la Junta Protectora
aquest que deia
que arrenca
de finals del segle XVIII
és el que té més valor
perquè
clar
és el que reflecteix
la història
més llunyana
del port
a més a més
també una història
molt important
pel port
que és avui
perquè
consideren que és
una infraestructura
que es va construir
per exemple
gràcies a l'esforç
de molts presidiaris
que van estar
el president
del Miracle
clar
tota aquesta documentació
la tenim nosaltres
i de fet
s'han fet estudis
ja sobre aquest tema
i sobre molts altres
perquè realment
diríem que
el que té el port
és una infraestructura
econòmica
però diríem que també
és molt transversal
que hi pots fer
estudis socials
dels treballadors
dels mitjans
de treball
que han tingut
o les condicions laborals
que han tingut
mitjans econòmics
no cal dir-ho
estudis econòmics
estudis
diríem des de molts punts
de vista
i això potser
és el que li dona
aquesta riquesa
i aquesta particularitat
que de fet
no hi és en cap altre lloc
s'ha dit
que el port
el van fer presidiaris
de la versió del Miracle
estava en el presidi del Miracle
del Miracle
el presidi del Miracle
damunt de l'amfiteatre
damunt de l'amfiteatre
hi havia el que era
el penal de Tarragona
i durant
doncs
fins al 1906
si no recordo malament
els primers presidiaris
van arribar al 1790
quan es van començar
les obres
o sigui
el primer director
de les obres
que va ser
el Joan Ruiz de Podaca
el que va demanar
el rei
va ser que
esclar
necessitava
mà d'obra
i en aquell moment
se va considerar
que la mà d'obra
amb els tres B's
bona
bonita i barata
podien ser els presidiaris
després a la llarga
ja es va demostrar
que allò
o sigui que no
no era gens barat
ho tenia els presidiaris aquí
perquè s'havien de mantenir
es posaven malalts
s'havien de portar al metge
en fi
allò costava
moltíssims diners
mantenir-ho
però bé
tot i així
van estar fins a l'any 1906
els presidiaris
de Tarragona
els veixis que haurien
de venir llavors
al port de Tarragona
no han d'entendre
absolutament res a veure
amb els d'avui en dia
és clar
un veixis molt diferent
el 1800
o el 1700
mira
les cròniques del 19
per exemple
l'Antoni de Magriñà
que és un dels cronistes
d'aquí de Tarragona
descriuen
sobretot
quan hi va haver
el canvi
dels vaixells de vela
als vaixells de vapor
i deien
que clar
que el port
estava anant a menys
perquè
hi havia molts pocs vaixells
però clar
un vaixell de vapor
potser en feia tres
d'un de vela
evidentment
que hi havia menys vaixells
però hi havia moltes més tones
que es carregaven
i que es descarregaven
diríem que el mateix
està passant ara
tu veus un vaixell
d'aquests portacontenidors
que porten
una barbaritat
centenars de contenidors
amb un vaixell
clar
et sembla que és poca cosa
però realment
el que cal veure
és el que carreguen
i descarreguen
el volum de mercaderia
que es carrega i descarrega
amb això diríem
que sí que hi ha hagut
un canvi substancial
suposament que passa
el mateix
amb destinacions
amb els viatges
que es devien fer
des del port de Tarragona
antigament
que potser eren diferents
no sé si s'anava a Cuba
des d'aquí
sí, sí, si s'anava a Cuba
s'anava a Cuba
sobretot
l'última
l'últim terç
del segle XIX
els anys
entre el 78
i el 98
per exemple
també tenim una sèrie documental
molt interessant
d'importació i exportació
i una de les destinacions
era Cuba
i molts dels ports americans
perquè era quan encara
s'explotava força
diríem aquest intercanvi
que s'hi portava cap a Cuba
llavors
està documentat això
sí, sí, sí
hi posa
per exemple
s'hi portaven
d'ogues de fusta
per la construcció
de barrils
s'hi portava
tot el que és
a veure
diríem que
l'exportació nostra
sempre ha estat
diríem
dels productes
que nosaltres tenim
què tenim
doncs oli
i tenim la fruita seca
això ja hi era
llavors eh
garrofers també
però fruita seca
metlles i avellanes
especialment
i això consta
als llibres de
i cap aquí
què portaven
cap aquí
cap aquí portaven
doncs aquells productes
que no tenim nosaltres
doncs sabó
productes tèxtils
ja elaborats
cotó
eh
matèria primera
de la que nosaltres
sempre hem tingut
carència
no?
més recentment
més cap aquí
també hi hauria sortit
molt de licor
de vi
cap al port de Tarragona
també
també
a veure
evidentment
ha estat un port
exportador
de producte
vitivinicolar
especialment
doncs
hi ha una punta
de creixement
quan la filoxera
que és aquesta malaltia
que ataca les vinyes
al sud de França
diríem que a nosaltres
ens va bé
això era a finals del 19
a nosaltres ens va bé
perquè
és quan es pot aprofitar
i treure la vinya
o el fruit de la vinya
d'aquí
no?
i hi ha realment
un creixement important
entre finals del 19
i començaments del 20
i quan hi havia la fàbrica
també per la zona
del carrer reial
no?
la fàbrica de Muller
no?
també suposat
de Muller
el chartres
tota aquesta sèrie
de productes
es troben
o sigui
són productes habituals
que surten pel port de Tarragona
i tot això surt de les actes
tot això surt
tot això surt
més que les actes
això
el que és el tipus de mercaderia
sortiria
per una banda
surt a les memòries
que les memòries
també són estadístiques
i també les tenim
des de l'any 1870
però també surten
els llibres d'exportació
i els llibres de mercaderies
entrada i sortida
de mercaderies
hi ha algun arxiu
alguna pregunta
d'aquests
ja acabem
on figurin
els baixis
enfonsats
aquí
al port
o al litoral tarragoní
a veure
el tema dels naufragis
que també realment
és un tema
que s'estudia força
i que té
diríem
molt de públic
clar
quan naufragava
un vaixell
doncs tenia
suposo que era
una cosa
que no era habitual
passava
perquè vull dir
un vaixell
es pot enfonsar
però clar
ja no
diríem que no hi ha
una sèrie específica
de naufragis
hi ha algun expedient
que parla
d'algun naufragi concret
però tot i així
no tenim
una riquesa
documental
molt important
en aquest aspecte
estem veient
que hi ha molts estudis
per fer encara
i tant
sí n'hi ha
i tant
amb l'arxiu
amb el documental
que també ho ha dit
l'arxiu del port
de moment
aquells que vulguin
poden acostar-se
en aquest apartat
on podran consultar
a través d'aquesta sala
de consulta
l'arxiu
les transcripcions
d'aquesta primera
digitalització
de la Junta d'Obres
avui n'hem volgut parlar
i encara
la feina continua
no s'acaba aquí
vull dir que ja n'anirem parlant
més endavant
quan vulgueu
Colla Escola
responsable de l'arxiu
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
bona feina
gràcies a vosaltres
gràcies per acompanyar-nos