Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És una situació difícil, s'ha de gestionar coses difícils,
però tenim projectes de present i de futur
que ens donen possibilitats d'en sortir-nos
i de reactivar l'economia a nivell local,
que és el que ens importa.
Seria millor la situació el dia a dia
amb els 8 milions d'euros del mercat central, per exemple,
que es va decidir en plenari reclamar l'Estat,
o els 4 milions dels comptes del programa de serveis socials,
que també va reclamar la Generalitat?
Els 8 milions són dos casos diferents.
Els 8 milions del mercat, igual que l'Escola Oficial d'Idiomes,
són diners que l'Ajuntament ha posat en dues infraestructures
i que altres administracions han de, després, abonar.
Perquè hi ha els compromisos verbals,
que per mi ja són compromisos iguals, siguin verbals o escrits,
que aquests diners, els 8 milions han de venir de l'Estat per al mercat,
i no recordo ara la xifra, però em sembla que són 16
els de l'Escola Oficial d'Idiomes
que han d'anar a l'Escola Oficial d'Idiomes per part de la Generalitat.
Això és un aspecte.
Aquest aspecte, com que està resolt amb crèdits a llarg termini,
el que ens impedeix és capacitat de major endeutament per inversió,
i sí que té una afectació.
Però és molt major l'afectació dels 4 milions d'euros de serveis socials,
que no són 4 milions només, són exactament,
a data de dimensió passat, que és l'última xifra que tinc,
18 milions 640 mil euros, que ens deu la Generalitat,
amb compromisos ferms,
on l'Ajuntament ha avançat fins i tot diners,
com el cas del contracte de programa de serveis socials,
i que això ens està provocant una tensió de tresoreria molt important.
Aquest sí que és greu,
perquè això afecta també
els compromisos de l'Ajuntament
en diferents àrees.
Si tu has de posar diners per cobrir,
perquè ens entenguem,
el contracte de serveis socials,
perquè la part de la Generalitat no arriba,
aquests diners que els has de posar allà,
clar, els deixes de posar amb altres coses
en les que tu també tens compromís.
I aquesta és la part que és molt difícil.
I aquí estem, doncs, home, no diré enfadats,
però sí molestos,
perquè no veiem que la Generalitat
estigui buscant solucions.
I que hi ha algunes que són raonables.
Nosaltres entenem que la Generalitat
també té un problema de manca de finançament,
que Madrid no ho fa,
però també entenem que en el fons de liquiditat,
que l'últim es va demanar el 29 de gener,
el fons de liquiditat,
quan se demanen diners a Madrid,
al govern de l'Estat,
per pagar compromisos de la pròpia Generalitat,
s'hauria d'incloure aquest deute.
I no s'està fent.
Per tant, aquesta és la part que ens preocupa.
En aquesta línia s'ha d'estalviar,
suposo que és una mica també la dinàmica.
S'ha fet un primer pas
en la fusió de les cinc empreses municipals,
també provar en plenari,
i crec que l'estalvi preveu
1,1 milió i mig d'euros, no?
En principi...
És una fusió ben bé, és una agrupació.
Agrupació, sí, millor dit,
agrupació de l'interesse econòmic.
Això què implicarà, per exemple,
per la part que li toca a l'MT,
a l'empresa municipal de transports?
Implicarà per totes les empreses,
les cinc que hi ha,
en tant l'MT com a aparcaments com altres.
El que implica, entre altres coses,
és una capacitat de millor gestió,
d'una aplicació d'una gestió més austera,
perquè ens entenguem,
i una gestió més austera
sempre deriva en diferents nivells,
perquè el primer any no és el mateix que el segon,
o no és el mateix que el tercer,
amb mesures d'estalvi.
En aquest sentit hi ha, per exemple,
en el que seria econòmicament
la part directiva de sous o coses d'aquest tipus,
ja n'hi ha un 30% d'estalvi,
que ja s'ha anat aplicant,
ja quan s'arribi a l'agrupació definitiva ja hi és.
Però després hi ha altres qüestions,
i posaré un exemple molt clar.
Jo he de treure un contracte de neteja
de l'estació d'autobusos,
que no serà el mateix si el trec
juntament amb el Palau de Congressos,
juntament amb aquesta casa,
i juntament amb els aparcaments municipals.
Per què?
Perquè la capacitat de negociació
amb un contracte públic,
si tu tens més matèria, diguem-ne,
per donar,
tens molta més capacitat
de poder fer un estalvi
d'un 5, un 10, un 20%
en el que són contractes d'aquest tipus.
Això fins ara no es feia,
i per tant és el que es podrà fer
a partir de l'agrupació.
I per tant el que s'ha de fer
a partir de l'agrupació
és aquesta política d'estalvi,
però d'estalvi,
més que des d'un estalvi, diguem-ne,
a veure,
no és l'estalvi per l'estalvi,
és l'optimització,
i el fet que es puguin fer coses coordinades
de manera que tu puguis negociar millor,
jo què sé,
les assegurances,
el contracte d'assegurances,
que ara cada empresa té el seu,
no és el mateix,
si tu ho fas amb un pack complet,
tens una capacitat d'estalvi.
I en principi,
l'agrupació és agrupació
perquè no és fusió,
és a dir,
cada empresa anirà funcionant igualment
de forma autònoma,
només que quan es planifiquin temes
que són comuns,
es poden planificar millor
i per tant aconseguir
aquesta austeritat que volen.
El regidor responsable,
Pau Pérez,
d'aquesta associació d'interès econòmica,
es va mullar l'altre dia al plenari
i va dir que no hi hauria acomiadaments,
que no preveia més acomiadaments.
Bueno, ja s'han fet.
El que vull dir és que hi ha hagut
un ajut important
des que es va iniciar
tot el tema de la crisi
per un tema, evidentment,
d'ajust necessari
a les estructures
i a les necessitats actuals.
hi ha hagut en diverses empreses.
Bueno, a totes,
menys aparcaments,
perquè com que aparcaments
estan en el desplegament
del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible,
doncs, diguem-ne,
que el seu encàrrec
ha incrementat activitat
i, per tant,
no hi ha hagut acomiadaments.
Tampoc ha hagut increment de plantilla,
però no hi ha hagut acomiadaments.
Però sí que hi ha hagut a l'MT.
Més que acomiadaments,
jo diria que són ajustos, no?
Bueno, evidentment,
acaben en acomiadaments,
però no és una cosa
que ens hauria agradat fer,
sinó que, finalment,
ho hem hagut de fer
per poder donar sostenibilitat
a aquestes empreses.
Aquesta part,
diguem-ne,
que ja s'ha fet
i, per tant,
l'agrupació no ha d'incidir
en aquesta part.
Què és el que pot passar
amb l'agrupació?
I també li posaré un exemple.
L'empresa municipal de transports,
que és la que jo gestiono,
té una punta de feina
al mes de juny,
que és la renovació
dels carnets
dels jubilats
i dels escolars.
En aquella punta de feina,
l'equip administratiu
de l'EMT
és insuficient.
Doncs,
amb l'agrupació d'empreses
és molt possible
que en aquell moment
que, jo què sé,
poso aparcaments
perquè també és meva,
doncs que potser
aparcaments
pot ja acabar
la part més forta
de no sé què,
pot donar suport
en un moment puntual,
d'una punta de feina puntual
en una altra de les empreses.
Això no vol dir
ajustos de plantilla,
perquè les plantilles
segueixen sent les mateixes,
sinó que el que vol dir
és
que les plantilles
serveixin també
per més suport
entre les pròpies empreses.
Bassos comunicants,
no?
Bassos comunicants
en moments puntuals.
És evident
que cada empresa
té una funció social diferent
i que, per tant,
és impossible
que les plantilles
serveixin per tot
i tampoc no és l'objectiu,
sinó que el que es tracta
és simplement
de veure
en quins casos puntuals
amb el tema laboral,
vull parlar,
doncs podem donar
un suport més definitiu
o no ho sé,
jo què sé,
amb el tema de nòmines,
no?
hi ha una empresa
que fa nòmines
i una altra
que ho té externalitzat,
doncs potser el que haurem
de decidir és
o s'externalitza tot
o en un mateix equip
es fan totes les nòmines
de totes,
perquè ens entenguem,
no?
Vull dir,
una mica és en aquesta línia.
Sobre el carburant
de l'EMT,
l'altre dia
l'alcalde anunciava
aquest projecte pioner
amb Repsol
per tal d'utilitzar
el biodiesel,
imagino també
que per aquí
es pot aconseguir
un important estalvi,
no?
Quan es comenci a aplicar,
naturalment,
suposo que s'haurà d'adaptar
a la flota,
si s'ha d'adaptar,
és que no sé com...
Bé,
el tema del carburant,
el tema del carburant,
segurament anirem
a un concurs públic
que fins ara,
bé,
hi havia una prestació
de servei
per un proveïdor concret
i el que hem d'acabar
d'avaluar
és si anem a un concurs públic.
En qualsevol cas,
el tema del carburant,
el nivell d'estalvi
està en l'ús
i en l'eficiència
i en aquest sentit
el que s'està fent
és un estudi
des de l'Institut,
des de l'ICIC,
a veure si ho dic bé,
Institut de Catalunya
d'Investigació Química
per encàrrec de Repsol
amb aquest acord
que tenim amb Repsol
de treball
dins del projecte
Tarragona Mediterrània
Smart City
d'eficiència energètica
i a través d'aquest estudi
el que analitzarem
és com estem gastant
perquè ens entenguem
amb els autobusos municipals
i com podem gastar millor
per estalviar carburant.
Per tant,
no es tracta tant
d'un tema de preu
sinó també
d'un tema de gestió,
de formes de conducció,
d'optimització en la conducció,
dels propis motors,
manteniments
i altre tipus
que són temes tècnics
molt complexes
que a mi a vegades
se m'escapa.
Tornant al que passarà
a partir d'ara,
ja som, com dèiem,
pràcticament
a la color d'aquest mandat.
Què queda per aplicar
o què és el que properament
en veurem?
Per exemple,
amb la pla de mobilitat
que s'ha anat aplicant
ja de forma progressiva,
queda alguna cosa per fer?
Sí, queda molt.
El pla de mobilitat
acaba fins al 2007.
Hem fet la primera gran mesura.
No, no hem fet moltes mesures,
però la més coneguda
que és la regulació del centre,
que ja comença a tenir resultats,
per baixar els nivells
de contaminació
en l'àrea central,
provocats pels cotxes,
sobretot,
que és el 80%
dels índexs contaminants
de CO2 i partícules
en suspensió.
I ara,
bé,
hem començat enguany
amb tot el tema
de la bicicleta,
que partim de zero
en aquesta ciutat
amb el tema de la bicicleta,
i ara tenim damunt
de la taula
tota la planificació
del canvi
de model de transport públic.
Aquestes serien
línies grans
vinculades
al pla de mobilitat
a banda
d'altres línies,
diguem-ne,
d'inversió més reduïda,
com són els itineraris
a peu,
per exemple,
haurem de...
o sigui,
perdó,
ja estem
revisant
de tots els creuaments
de la ciutat
amb els itineraris
principals,
quins ens falta,
per exemple,
el rebaix de la vorera.
I, per tant,
una persona
o un cadira de rodes
o una família
amb cotxet
li costa de passar
d'un cantó a l'altre
amb un pas de vianants.
Lamentablement,
a Tarragona
tenim molts temes
d'aquests encara pendents
i aquesta serà una part
no tan impactant
a nivell,
diguem-ne,
mediàtic,
però que en la qualitat
de vida,
sobretot dels vianants
i dels vianants
amb dificultats de mobilitat,
doncs,
tenen un impacte molt positiu.
Això també començarem
a treballar un guany.
El pla per aplicar
a les zones
de pagament,
d'aparcament,
està acabat ja o...?
No,
que s'acabarà
a la primavera.
Cap on serà
la propera secció?
Ara seguim a la zona 1,
que ja hem fet una part
fins a Marquès de Montoliu
i seguirem,
doncs,
fins aquí,
fins a aquesta casa,
fins a Via Roma
i després,
doncs,
tota la zona 3
que va de Via Roma
fins al mar.
I, bueno,
ja conclourem
tot el que és la regulació.
Començo a tenir
peticions
d'altres àrees
que volen
que regulem
perimetrals.
Per exemple,
els vianants
de Robert d'Aguiló
m'han demanat
que pintem
el seu carrer,
ho han entrat
per registrar,
també a la zona
del carrer Goya.
Tot i això,
no farem
res més
que el que està previst
dins del pla
fins que estigui
tot muntat
i a partir d'aquí,
de forma consensuada
i comuna,
doncs,
ja obrirem
altres opcions
sempre i quan
els veïns
estiguin d'acord.
El que és
la regulació
només afecta
el perímetre
del pla
que està
en el mapa
del pla de mobilitat.
El que falta
per fer
són zones taronges,
són zones verdes,
taronges?
Bueno,
tot plegat.
Ja de tot, no?
Sí, sí,
tot plegat.
El que es tracta
de fer
és que
reduir la presència,
reduir
l'índex
de cotxes
al centre
i fer
que la gent
aparqui
majoritàriament
en l'àmbit
perimetral
i, per tant,
zones taronges
que són
d'aparcament
de llarga durada
en el perímetre,
d'acord?
Com hem fet ara
en músics
i en aquest àmbit
tenim tabacalera
en el perímetre
i que
només entri
en cotxe
cap al centre
o aquest que ha de
fer una gestió ràpida
i, per tant,
va a la zona blava,
aparca i se'n va
i, com que trobarà
aparcament,
no donarà voltes
i no contaminarà
perquè ens entenguem
i aquell que
porta
aquell que va
al
bé,
aquell que va
al
que és resident
i llavors
aparca a la zona verda.
Una de les novetats
que estem acabant
d'estudiar
i que hem d'acabar
de definir
és com també
ataquem el tema
de l'incivisme
en l'aparcament,
d'acord?
Perquè, bueno,
el 96%
de les incidències
que tenim,
per exemple,
amb els autobusos
és per cotxes
que estan aparcats
en carril d'autobús,
en el carril bus.
L'altre dia
va passar aquí davant.
Sí.
El mateix, eh?
No, no,
i a més la gent
no se n'adona a compte.
De fet, per exemple,
tenim un problema
amb una persona
que va en cadira de rodes
a l'avinguda
de Països Catalans
que mai pot baixar
la parada que li toca
perquè l'autobús
no pot arribar
perquè hi ha cotxes
sempre aparcats,
és un moment
de sortida i entrada
d'escoles,
d'escoles no,
de centres educatius.
No pot arribar
a la plataforma,
no pot baixar
la rampa
i, per tant,
aquesta persona
té moltes dificultats
sempre,
només és una persona,
però jo crec que és,
bueno,
hem de ser una ciutat
respectuosa
amb tot aquest tipus
de casos.
Per tant,
el que estem estudiant
és un sistema
que ja funciona
a Múrcia,
a Bilbao,
a Màlaga
i en altres ciutats
que es diu Visual Car,
que és un sistema
que amb unes càmeres de vídeo
que van al frontal
de l'autobús
detecten la matrícula
del cotxe
que està aparcat
en el carril bus
i ja emeten
la multa directament.
Carall.
Sí.
No ens agrada
arribar a aquest nivell,
d'acord?
El que passa
que la pedagogia,
lamentablement,
o sigui,
el que hem de fer
és pedagogia,
que és el que portem fent
durant dos anys,
però un cop la pedagogia
ja no funciona
amb aquell nivell
d'incivisme
que és petit,
però que té una afectació
molt important,
com aquest cas
que estic dient,
doncs hem de buscar
mesures per evitar.
Aquest tema
encara l'estem acabant
de treballar.
De fet,
estem estudiant
la part de software
i les parts
d'aplicació legal,
és a dir,
que la multa
pugui arribar,
que la tramitació
de la multa
sigui la correcta,
etcètera,
etcètera.
Però,
si de mi depèn,
no trigarem massa
a posar-ho en marxa.
Queda clar.
Els parquetmetres
ja s'han renovat,
estan en procés
de renovació.
Hi ha hagut
una concessió nova
a l'empresa Parqueon,
que és un renting
per 7 anys,
perquè ens entenguem,
que substitueix
el que hi havia.
i falta
la signatura formal
del contracte
i un cop
firmem
la signatura
del contracte
que ha de ser...
De fet,
havia de ser avui,
però hi ha hagut
vaga a Ibèria
i com que aquí
ha de signar
B de Madrid
no podia venir
o no sé què ha passat
i ho han retrasat
a la setmana vinent.
Però sí,
començarem ja
el canvi de parquetmetres.
També li volia preguntar
per al Parc Quinto Roja
com va acabar finalment
la cosa perquè es van reunir
amb els veïns, no?
Sí,
el Parc Quinto Roja
és un problema...
Jo entenc que
les persones
que estan afectades
s'enfaden
perquè quan algú
durant 15 anys
ha pagat una tarifa
que és la meitat
i fins i tot
algunes
és un terç menys
que altres aparcaments
municipals de la ciutat,
que ara li diguis
que has de pagar
igual que tothom,
no deixa de ser un problema
que a cada cas particular
té una afectació.
Jo això ho entenc,
per això vam fer
aquesta reunió,
per això vam donar
totes les explicacions,
per això vam donar
l'alternativa
d'eliminar el pàrquing
i deixar-ho com a zona verda
que es va dir que no.
El pàrquing de Torroja
només aparquen
el 8%
dels cotxes
de la part alta
perquè ho tinc
comptabilitzat,
el 8%.
D'acord?
Llavors,
aquest 8%
doncs
diguem-ne
que no poden
tenir un tracte
de favor
perquè ens entenguem
quan ja hem donat solució
a l'aparcament
a la part alta
donant l'opció
de les zones verdes,
és a dir,
algú que no vol
pagar un pàrquing
també pot aparcar
fora
com a preu
de resident
que són
9 euros
al mes.
D'acord?
Per tant,
ja hi ha una alternativa
que has de caminar més,
que no tens dret
a tenir un lloc guardat,
estem d'acord,
però si vols tenir
un lloc guardat
i vols tenir
una plaça de pàrquing
amb un pàrquing públic,
el que no pot ser
és que no hi hagi
la mateixa tarifa
per als 8%
de ciutadans
de la part alta
que tenen el cotxe
a Torroja
que no,
em sembla que és el 12%
que el tenen al Saavedra
i que paguen 100 euros,
perquè ens entenguem,
per tant,
bé,
doncs aquest era
una mica el tema
que els hi vaig explicar,
per tant,
o el treiem,
que a mi em semblava
el més just,
i allà tothom pot aparcar
com a resident
i no hi ha reserva de plaça
i per tant
no hi ha,
perquè ens entenguem
privilegis entre cometes
per ningú,
o bé
el mantenim,
perquè jo entenc
que la gent
si el volien mantenir
doncs que tampoc
pots treure un equipament
així de cop,
però clar,
amb els preus
igual
que la política
de preus
que té els aparcaments
de tot arreu.
Tenint en compte
una cosa molt important,
un aparcament públic
no és un servei fonamental
de primera necessitat
i per tant
l'Ajuntament
si el té
no és per donar
una prestació de servei
com els pàrquings privats,
d'acord?
Sinó que el té
per alguna raó
i per tant
el que no pot fer
un Ajuntament
és tenir un aparcament públic
on només
hi ha persones
individuals
que a títol privat
tenen el cotxe
sense que aquests preus
siguin els que toquen ser
perquè ens entenguem.
És a dir,
que es tornarà a pujar el preu.
Sí, sí,
però això ja ho vaig dir.
Jo vaig dir
que donàvem
una moratòria
d'un mes
per reflexionar
si volien treure
el pàrquing
i deixar-ho
com a zona verda
i si es decidia
que no
que és el que es va decidir
doncs escolta'm
no passa res
i seguim
amb els preus
que toquen.
Hi ha alguna opció
de recuperar
no seria recuperar
la paraula
d'habilitar
el rocaral
o d'arribar
a un acord
amb l'arquebisbat
per evitar...
L'arquebisbat
ja va dir
que no
en un moment concret
i en qualsevol cas
per les notícies
que jo tinc
si l'arquebisbat
vol convertir
el rocaral
en pàrquing
no necessita
l'Ajuntament
perquè ens entenguem.
De totes maneres
per l'Ajuntament
la solució
dels residents
de la Peralta
ja queda
resolta
amb la zona
de residents
de la zona 2
perquè hi ha
1.400 places
de pàrquing
de residents
al voltant
de la Peralta
i hi ha 64
dins de Muralla
i tota la resta
estan al voltant
Ciutat Jardí
Músics
Passeig Turroja
Avinguda Maria Cristina
tots els carrers
adjacents
a Avinguda Maria Cristina
per tant
la Peralta
ja té resolt
el que és
l'aparcament
de residents
amb el sistema
de regulació
que garanteix
bastant
que puguin
trobar un aparcament
Ja per anar acabant
estem pràcticament
fora de temps
però també li volíem
preguntar
en qualitat
de responsable
de llicències
les novetats
que hi haurà
en diferents zones
de restauració
i d'oci nocturn
amb els horaris
que ja es començaran
a veure
a partir d'aquesta
Setmana Santa
el canvi d'horaris
de tancament
de locals nocturns
és que el canvi d'horaris
no depèn
de l'àrea de llicències
a l'Ajuntament
el canvi d'horaris
depèn de la Generalitat
nosaltres només
li donem compliment
o si nocturn parles
o si nocturn
sí
de terrasses
ah les terrasses
és otra cosa
terrasses
no dic
els horaris
els locals
no depenen
de l'Ajuntament
vull dir
em referir
a les terrasses
d'ocupació
no
les terrasses
ja estan aprovats
des del gener
i per tant
el que estem fent
és el que hem de constituir
és la comissió de seguiment
que ho farem
abans de Setmana Santa
i que
amb aquesta comissió
el que anirem analitzant
és si hi ha alguna terrassa
que està generant
un conflicte concret
i si hi ha consens de tots
és com vaig dir
però ho veig molt difícil
perquè no tothom està
bueno
cadascú té un punt de vista
molt diferent
amb el tema
de les terrasses
és un tema
que és complexe
ja
la postura dels veïns
les restauradors
i bars
i clar
la comissió
és que era a piat
per tant
sí
però és una comissió
en la que també
amb la línia
de corresponsabilitat
de tots plegats
de com ha de ser
l'espai públic
de la nostra ciutat
i que per tant
jo crec que és un bon òrgan
a nivell
de poder debatre
i de poder posar
en comú
punts de vista
i que
la mateixa línia
que deia abans
amb el tema
d'aquesta persona
que l'autobús
ha de baixar
i que a vegades
no tothom
n'és conscient
vull dir
els punts de vista
no sempre són iguals
hi ha visions plurals
de com ha de ser
una ciutat
i el que és important
és que tots plegats
siguem capaços
de seure'ns
en una mateixa taula
i arribar a consensos
majoritaris
de cap on hem d'anar
Beguenia Flòria
tenint l'alcalde
i Portaveu
del grup municipal
del PSC
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
i fins divendres
divendres fem tertulia
de Portaveus
i la setmana serà intensa
gràcies
molt bé
gràcies a vosaltres