Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la cosa més complexa per nosaltres o menys habitual
estar fent tot el mateix concert
però separats ben bé per uns 50 metres
de distància gairebé entre uns
i altres, i això sí que requereix fer un assaig
allà a la catedral mateix i veure com
ens col·loquem, com ens sentim, en veus, no en veus
perquè no és tan fàcil, però
és una cosa molt habitual
que passava quan es feia música a les catedrals.
Aquí ara veniu vosaltres
com a porta veus de tota aquesta
escenificació, però aquí suposo que hi ha hagut
moltes sinergies, hi ha hagut
molta, no sé, molta entitat
que s'ha evocat, en aquest cas les que interpreteu
però vull dir que hi ha hagut molts esforços col·lectius.
A veure, fa un parell d'anys
que hi anem al darrere per poder-la fer,
no ha sigut
fàcil, evidentment que
hem tingut col·laboracions i ajudes
de gent que ens ha ajudat
perquè bàsicament nosaltres som intèrprets
com en aquest cas, ell és
compositor, i necessitàvem
una mica de
d'apoi al darrere, i doncs sí,
sí que n'hi ha hagut.
Xavier, la catedral, la sonoritat
de la catedral, i a més a més aquests diferents focus
de projecció, això
ja he dit que és complexa, no?
Però és bona la sonoritat?
És a dir, farà com d'altaveu la mateixa catedral?
Jo crec que en aquest cas
sí, és a dir,
la música que farem
és una música que està pensada per fer-se en llocs
així, i per tant
ja funciona, la catedral
hi ajuda. Si estiguéssim parlant d'un altre tipus
de concert pensat per fer sales de concert,
la poses en una catedral, no ajuda la reverberació.
Però en aquest cas sí, perquè penseu que
la Sibila està
declamant
de la mateixa manera que
ho podria fer un
capellà, una església,
i està explicant tota una sèrie de coses al públic,
i això hem de pensar que
és una cosa que va començar a l'edat mitjana,
i en aquesta època
es vivia molt
d'aquesta imposició,
d'aquesta preeminència
de la persona que està parlant a l'església.
Per tant, en aquest cas,
aquesta reverberació
li dona a la Sibila
tota una profunditat,
i en el seu missatge,
que no és
bastant fort,
per dir-ho així,
que ajuda molt
aquesta reverberació
a donar aquesta espècie
de sensació,
de missatge diví,
de missatge que ve
com d'un altre lloc,
perquè de fet
el que ve a la Fila Sibila
és una espècie d'oracle
que ens diu
el que vindrà
en el futur.
I què és el que algú rea?
Ja et dius que ja
no és un missatge
a tu, no?
No, no gaire coses bones.
No,
el que fa la Sibila
és més o menys
explicar
el que serà
l'apocalipsis.
Això es feia
a les matines
de Nadal
i s'explicaves
i enmig de la celebració
de l'arribada
del Senyor
a la Terra
s'explicava
quan torni a venir
què és el que passarà.
Quan torni a venir
el que passarà
és que s'apagarà el Sol,
que s'apagarà la Lluna,
que s'apel·larà la Terra,
que s'obrirà,
que sortirà,
que els traïdors
seran cremats,
que els que no
pujaran cap al cel,
bé,
tot aquest missatge.
Sembla una mica
contradictori
però torno a referir-me
a l'època
quan va néixer això.
en plena edat mitjana,
el que se'n diu
a l'edat fosca
de la nostra cultura,
on aquest missatge
calava,
calava molt
i és el que
venia,
si podem dir així,
en termes més moderns.
Inclús també està documentat
una cosa molt curiosa
que en el moment
que s'havia de fer la civila
es tancaven les portes
de la catedral
i ningú podia sortir,
i la gent
feien agafar por.
Era una cosa molt curiosa
fins que no acabaven
la missa del gall
i no obrien
les portes,
tancaven tot.
En aquest cas,
crec que deixaran sortir
si acabin els urgents.
L'òrga toca sempre
tota l'estona,
en aquest cas,
el Josep Mateu,
durant tota la civila
o no?
I com aneu intercalant?
És a dir,
quan actueu vosaltres
o vos ensamble,
quan entren els ministrés,
quan entra l'òrga,
quan entra la civila,
com és una mica
l'escenificació?
A veure,
l'òrga,
diguem que
té més importància
segurament que
el resti d'instruments,
perquè és un instrument
propi de la catedral,
també,
i és el més adequat
per acompanyar
aquest tipus de música,
però sí que es va alternant,
és a dir,
per exemple,
la civila sempre canta
amb l'òrga
com a sostén,
però quan canta el cor,
doncs de vegades
ho fa amb l'òrga,
de vegades ho fa amb els instruments,
de vegades ho fa sense ningú,
els instruments toquen sols
a l'entrada,
per exemple,
és a dir,
que es va alternant
tot bastant,
tot i que l'òrga
té una importància
més gran potser
que la resta.
I en el vostre cas,
Roser,
ministrés,
quan entreu?
Quan interveniu
en el decurs
de la civila?
Bé,
amb l'inici
de l'acte
entren en comitiva
els ministrés,
a darrere hi va la civila,
també hi va el cor,
i també hi ha tres nens
que porten la llum,
que representen els angelets,
que això també és una cosa
que està documentada.
Aleshores,
nosaltres anem tocant
un himne
de la part musical
de la civila
i anem fent
amb tota la comitiva
fins que arribem
a l'altar.
Aleshores,
per aquesta música
és quan arrenca
ja el cant
i hi ha moments
que anem acompanyant
els versets.
I vosaltres,
el vostre ensamble
és que és quan fareu
quan arriben ells,
un cop arribem a l'altar,
més quan feu el...
Sí,
la funció del cor
és de fer una resposta
de la civila.
La civila
va explicant
tot el que t'he comentat abans
a través de 12 versos
i després de cada vers
hi ha una resposta
que sempre és igual
en el cor,
sempre és el mateix text
i el que sí que pot variar
una miqueta
és segons
el missatge exacte
que estigui dient
la civil en aquell moment,
doncs la resposta
és una
o és una altra
a nivell de colors,
d'instruments,
pot ser més fort,
pot ser més piano,
amb més gent,
amb menys gent,
amb més harmonia,
amb menys harmonia.
O sigui,
juguem amb els elements
que disposem
d'una manera bastant austera,
no sense gaire massa filigranes,
però per reforçar
el missatge d'aquell moment.
A més a més,
amb la salvatat
que ho feu el dia
de la missa del Gall,
abans de la missa del Gall,
i que la catedral
estarà plena
de feligressos,
no?
I no feligressos,
vull dir,
plena de gent,
no?
clar.
Bé,
la missa del Gall és després,
això és un quart,
un quart de dotze,
la missa és a les dotze.
Home,
jo crec que hi haurà més gent que mai,
aquest dia,
aquest dia assenyalat,
Comença d'aquesta manera,
entreu des de fora
la catedral,
no?
Entenc-la,
entreu la porta oberta
i entreu des de fora
o no?
Des de dintre,
però des de la porta.
I al final,
com acaba,
torneu a marxar o no?
No,
marxem,
marxem,
marxem,
però per l'altre.
Per l'altre.
Ja ho ha assajat,
no?
Imagino.
Sí,
ja hem fet,
com he comentat,
primer es fa un assaig,
diguem,
purament musical,
i després s'ha de fer un assaig in situ
per força,
perquè t'has de situar,
perquè és de mirar
que et quadrin la distància
de tota la nau
amb la música,
doncs aquestes coses,
diguem-ne,
això s'ha de assaigir per força.
Imagino que molt emocionats
de poder recuperar,
doncs,
aquesta tradició,
com dèiem,
gairebé cinc anys després,
que pugui tornar a la ciutat,
que pugui tornar
a un temple
o a un escenari
com a la catedral,
que a més a més
hi ha una més magnitud,
més presència.
Sí, sí,
a més a més
veiem que
arreu del país
aquests anys
han anat recuperant,
com a la seu d'Urgell,
l'any passat,
i bé,
ens faltava Tarragona,
a Tarragona,
vull dir,
ho havíem de tenir,
no?
Només calia,
teníem la gent,
només calia
l'impuls
de poder-ho fer
i l'Urgell,
també,
no?
I era genial.
D'ençà,
que és patrimoni
de la humanitat,
el camp de la civila,
diries que ha canviat
una mica
la sensació de...
o ha ajudat,
ha contribuït,
en certa manera,
que es pugui recuperar
el fet d'aquí Tarragona,
el fet que hagi estat
declarada patrimoni
de la humanitat,
crec que va ser l'any passat,
o no sé,
fa un parell d'anys l'any passat,
no?
Que va ser declarada
de patrimoni
de la humanitat.
Sí,
fa un parell d'anys.
A veure,
jo crec que no,
jo crec que...
que...
bueno,
pot ser interessant,
però la gent d'aquí Tarragona,
jo crec que la gent
ho coneix molt poc,
no?
i potser sí
a nivell d'institucions
i d'ajudes,
potser sí,
que també ha sigut favorable,
però no crec.
Tu sabia que...
Perquè l'origen del camp
no està gens clar,
no?
L'origen...
El que se sap
és més o menys
quan se'n té constància
aquí a Catalunya.
Això,
l'Igénia Anglès,
en el seu llibre,
diu que
aproximadament cap al segle X,
és la primera constància
que tenim a Ripoll,
que es feia
i a partir d'aquí
es va anar escampant
fins a arribar
totes les seus
de Catalunya.
I això es va prohibir
amb el Consell de Trento,
que va callar
a mitats del segle XVI
i es va començar
a deixar de fer tot arreu
amb una excepció
que és la seva a Mallorca,
que és l'unit lloc
on s'ha continuat fent fins ara.
Llavors,
a partir d'aquí,
a partir d'uns anys cap aquí,
s'ha començat a recuperar
a d'altres llocs.
Jo crec que
l'interès per recuperar la civila
és allò que potser
que és primer l'ou o la gallina,
però jo crec que
primer ha vingut l'interès
i després el reconeixement.
I jo penso que
ha sigut potser
començar a fer-ho en un lloc
i la gent ho sentís
i que li agradés,
que això ha anat
suscitant interès
per fer-ho d'altres llocs.
Però la veritat és que,
almenys jo personalment,
quan ens vam trobar allà
a la catedral
assajant-ho
i et poses al cap
que fa més de quatre segles
allò no era massa diferent
que ara,
perquè la catedral en si
tampoc no ha pogut canviar tant,
si nosaltres sí que podem canviar
com a persones,
però el que és el lloc
no pot canviar massa
i l'orga podia ser una mica diferent,
però tampoc moltíssim diferent.
La sensació és molt curiosa
i és...
Bueno, no sé,
a mi em va emocionar
i mira que no estava pas
molt predisposat,
perquè és una cosa molt nova,
dius, bueno,
provem a veure què passa
i un cop estàs allà
en l'edifici,
en el lloc
i amb aquella música
la veritat és que té alguna cosa
que enganxa,
que atrapa
i que et transporta
com un altre món.
És molt interessant,
la veritat.
Sí, no?
Sí, sí.
100%, no, Roser?
Sí, sí.
Bueno, escolteu-me,
doncs serà aquest propi dimarts.
Recordeu,
abans del cant del gall,
eh?
Abans.
Abans de la missa del gall.
Abans de la missa del gall.
Roser,
creus que hi ha també
algun altre,
no sé,
algun altre esbeniment musical
que s'hagi de recuperar
que pugui tornar a la ciutat?
D'altres,
doncs que et dediqueu,
doncs també recuperar
sons tradicionals,
instruments tradicionals.
A veure,
jo personalment
el cant de la Sibira
és una cosa
que feia anys
que tenia ganes,
no?
Hi ha moltes coses
per recuperar,
moltes,
però
cal fer-les bé,
i no s'han de recuperar
per recuperar,
sinó s'han de recuperar
i fer-les bé.
Com cal.
Com cal, exacte.
Per cert,
hi ha documentació,
heu trobat documentació
escrita de com es va fer
ara fa més de quatre segles
o no?
Hi ha alguna cosa escrita?
Especialment,
hi ha un llibre
de mossèn Gini Anglès
que parla de moltes civiles
i parla de la Tarragona.
I em sembla
que en la seva propria col·lecció
de partitures
tenia un extracte
de la melodia
que es conserva
de Tarragona,
de la catedral de Tarragona.
I és a partir,
bàsicament,
d'aquest llibre
que hem anat desenvolupant,
doncs,
tot aquest acte,
intentant ser al màxim
fitals
amb el que es conserva tot.
i que la veritat
és que no hi ha
cap camp de la civil
que estigui documentat
al 100%,
en aquest cas
molt de Barcelona
que també s'ha recuperat
la Seu d'Urgell.
Hi ha coses,
però no...
Sempre has de fer
una mínima reconstrucció
o restauració,
gairebé,
podríem dir,
en aquest cas.
Nosaltres tenim
la melodia
que sabem que sí
que es feia aquí,
a Tarragona,
però tampoc sabem
exactament quins instruments
es feien servir
o quina harmonia
feia el cor.
Bé,
a partir d'aquí,
amb els coneixements
que tenim,
l'ajuda que rebem,
doncs mirem
de reconstruir-ho
i com que la intenció
és que això
es pugui repetir
cada any,
doncs intentem
millorar-ho
i perfeccionar-ho
d'un any cap a l'altre.
A les ministres de Roser,
quins instruments
portareu
aquella nit?
Bé,
bàsicament els instruments
bàsics que portem sempre
que és el baixó,
el sacabuig
i les dues xirimies
i la percussió.
El timó.
És l'estàndard,
diguem,
o és especial per aquest?
No,
normalment
els ministres
de la ciutat de Tarragona
anem amb aquests instruments.
A vegades
podem
ajuntar
una trompa natural
o una trompeta natural,
però no,
són els instruments
bases
de les quatre xirimies,
diguem-ne.
Anireu
amb algun indumentari especial?
És a dir,
d'un color determinat?
Hi ha significació
més enllà
del que seria aquest passi
fins a arribar a la catedral?
Heu d'anar uniformats
d'alguna manera,
d'un color determinat?
A principi aquest any
només anirà
uniformada
vestida la Sibila.
La Marta Mateu.
La Marta Mateu,
la protagonista.
I els nens,
els músics,
en principi,
aquest any anirem negres
i a mesura que anem passant els anys
està previst
que evidentment,
clar,
això són molts diners
i tot,
i no n'hi ha.
De mica en mica.
De mica en mica.
El mateix que
el símbol de la Sibila
és una espasa,
canta amb una espasa
molt gran,
aquest any
ja ens han deixat
aquesta espasa,
però la idea
és que
l'any que ve
o l'altre
doncs
puguem fer una espasa
d'alluïment,
diguéssim.
Ja ho explicarem,
no?
Sí.
Per cert,
també una bona oportunitat
d'escoltar la Marta Mateu
perquè sempre està viatjant,
sempre està fora,
de poder-la escoltar
a la seva ciutat
i a la catedral,
també,
que per una part de viatjar
sempre està actuant fora.
Sí, sí,
té feina,
de feina.
És com els torrons
que tornen a casa
per Nadal,
no?
Està bé,
per Nadal poder-la sentir a casa,
està molt bé.
La Marta Mateu,
també a la capella
de Ministres de Tarragona,
la formació
a la vocal
o a l'Ossensamble,
el Josep Mateu
amb l'Orga,
toquen interpretant
l'Orga de la catedral,
que qui no l'hagi escoltat
també tenia la possibilitat
d'escoltar-lo
en aquest acte
del proper dimarts,
a la nit,
la recuperació
del cant de la Sibila,
doncs,
més de quatre segles després
d'haver-lo escoltat,
doncs,
a la catedral.
Xavier Bastrana,
que vagi bé,
suposo que nervis,
no?,
n'hi hauran segur
perquè això és una primera vegada
després de molts anys
i estar al cap davant,
doncs, clar,
és complex,
però, vaja.
Nervis i emoció.
Emoció,
les vostres contingudes.
Roser, també gràcies
i que vagi molt bé,
que sigui un èxit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.