Fins demà!
Fins demà!
Estem bé, no? Ja ho estàvem, no? Però anem creixent, no? Perquè a més és una tendència que en els últims anys ha anat així, no? Cap amunt.
Sí, des de fa més de 10 anys que les donacions de sang a casa nostra van en augment, això crec que és una bona notícia.
I si mirem les altres línies d'activitat del banc de sang i teixits, com són el banc de llet materna, el banc de sang de cordó umbilical, els teixits...
Doncs el comportament d'aquest any 2012 ha estat extraordinari.
24.000 donacions, arriba a aquesta xifra, anuals. Això senta precedent? És a dir, trenca motlles?
Sí, no s'havia arribat mai de superar les 24.000 donacions al que és la regió sanitària de Tarragona, no?
I és un repte mantenir aquesta xifra.
Això què has degut? A què creuen que has degut aquest arrepunt o superar aquesta xifra?
Jo crec que a poc a poc estem aconseguint que la ciutadania, doncs, hagi fet de la donació de sang un fet habitual.
I això és la clau de l'èxit. Donar sang quan hi ha un, no sé, un atemptat o un accident, tothom es veu abocat a donar sang, no?
I això és relativament fàcil, conscienciar la gent, quan veus sang i fetge, i això, tothom és conscienciar.
Però fer que la donació de sang sigui una cosa habitual, dintre del dia a dia, doncs ja no és tan senzill.
I això crec que aquí a la demarcació, doncs, la gent ja ho té interioritzat.
Generalment, sempre quan comença l'any hi ha una certa davallada, no?
O de reserves, diguem-ho així, no?
Sí.
Sí, que parlàvem, de fet, crec que va ser la gent que vam parlar, no?
I sempre, sempre, quan comença l'any, no?
Hi acostumem una mica de...
Ha pujat bé, diguem-ne, ha començat bé aquest 2013, en aquest sentit?
És a dir, es va respondre la ciutadania, la crida?
Sí, ha començat bé.
De fet, hi ha tres períodes a l'any on les reserves sempre estan una mica de per sota de la resta de l'any,
que són Nadal, Setmana Santa i Estiu.
O sigui, ara, d'aquí un mes, entrarem en el segon període de l'any una mica complicat, no?
Però això és així, és històricament i és habitual.
Per tant, ja sabem que és així.
Aquestes vacances de Nadal, doncs, la reserva de sang ha baixat una mica,
però no en cap moment hem estat en una situació d'alarma ni de res.
Bé.
Anem bé, per tant, anem amb bona progressió, eh?
Sí, però no podem baixar la guàrdia.
Exacte, anem a dir-li, mire, m'ha tret la frase, m'ha tret l'apuntament,
no la podeu baixar mai de guàrdia, no?, en aquest sentit.
Exactament, és així.
De fet, Catalunya necessita cada dia mil donacions de sang.
I necessita mil cada dia.
No serveix un dia tenir-ne 7.000 i sis dies no en tenir-ne.
Perquè hi ha components bàsics, com les plaquetes, que tenen una caducitat molt curta,
és un producte biològic, les plaquetes caducen els cinc dies.
Per tant, si estem, ara venen divendres sant, el dilluns de Pasqua,
són cinc dies seguits, pràcticament, que no són hàbils, no?
Doncs segur que Catalunya tindrà problemes per garantir el subministrament de plaquetes.
Ens haurem d'espavilar i el dissabte de Setmana Santa haurem d'aconseguir donacions de sang i de plaquetes.
Perquè fa la donació de sang de cordó humilical, és un altre apartat, eh?
Perquè també ens han donat dades que també s'han donat xifres de comportament positiu, en aquest cas.
Per què s'utilitzen aquesta sang concret de cordó humilical?
I com es fa el procés de donació? És diferent, no?
Sí, és molt diferent.
De fet, la utilitat, la sang de cordó humilical es va veure fa aproximadament 15, potser una miqueta més d'anys,
que era rica en les cèl·lules mare que fabriquen la sang.
Les que en l'adult estan en el moll d'os, la mèdula ósea.
I, per tant, es poden utilitzar per fer trasplantaments en aquelles persones que tenen malalties de la sang.
La majoria s'utilitzen per trasplantar amb pacients amb leusèmies.
També hi ha altres malalties que es poden beneficiar de trasplantaments, però la majoria per leusèmies.
I el procés d'obtenció és ràpid i senzill.
Una vegada la mare ha estat informada de la possibilitat que doni la sang de cordó humilical,
s'hi ha acceptat fer-ho i compleix els criteris perquè pugui ser donant,
quan el nen ja ha nascut i quan la placenta encara està dins de la mare,
és a dir, ha nascut el nen, s'ha tallat el cordó umbilical,
i quan encara la placenta està dins de la mare,
es punxa el cordó umbilical i es treu sang de la vena umbilical.
Aquesta sang es recull com si fos una donació de sang normal,
i una vegada fet això, que pots trigar entre dos i tres minuts,
fas l'alumbrament de la placenta, treus la placenta dins de la mare i s'acaba el part.
I perquè s'utilitza, deia, fonamentalment l'eusèmia, no?
Sí. Aquesta sang després es processa,
s'obtenen les cèl·lules mare que hi ha a dins d'aquesta sang del cordó umbilical,
es guarda congelada a temperatures molt baixes,
que pràcticament fan que no tingui caducitat,
i és com una espècie d'aparador
on els pacients que necessiten un trasplantament
poden veure si hi ha alguna que sigui compatible amb ells.
I aquesta sang de cordó umbilical
es fa servir per qualsevol pacient d'arreu del món que la necessiti.
De fet, jo crec que una dada molt positiva pel territori nostre
és que hi ha més de 80% d'arreu del món
que ja han estat trasplantats,
la majoria amb leusèmies agudes,
amb sang de cordó umbilical procedent de la nostra demarcació.
I això, que som pioners en aquest sentit?
Nosaltres formem part...
Hi ha un programa que s'anomena programa Concòrdia
que aglutina moltes maternitats,
en aquests moments més de 60 maternitats de Catalunya,
d'arreu de l'estat espanyol i també d'Andorra,
i aquestes maternitats agrupades formen el programa Concòrdia
i el banc de sang de cordó umbilical
està ubicat a la ciutat de Barcelona.
és el banc de sang del banc de sang i teixits.
I nosaltres, les maternitats d'aquí del territori,
Joan XXIII, Sant Joan de Reus, Pius de Valls,
xarxa Santa Tecla, és a dir, Santa Tecla i el Vendrell,
formen part d'aquesta xarxa de maternitats.
i quan hem aconseguit donacions de sang de cordó,
80 d'aquestes, o més de 80, ja han servit per trasplantar-se.
També és una notícia positiva, com dèiem, ve de gust donar notícies positives com aquestes,
però insistim, no baixem la guàrdia, perquè són temes que convé una constància
i una reiteració també, de tant en tant,
per recordar que hi haurà campanyes,
com el que abans comentava de cara a Santa Tecla,
que ara, si vol, en parlem,
però Marí també fa una mica la balança d'aquest primer any de funcionament d'activitat
del Banc de Llet Materna.
I per què decideixen crear aquest Banc de Llet Materna, ara fa això, un any?
Sí, el Banc de Llet Materna de Catalunya es va crear aproximadament fa dos anys
i va ser un dels primers bancs que es va crear a l'estat espanyol.
I això és producte d'una necessitat.
Hi ha un col·lectiu de nadons,
concretament el col·lectiu de nadons prematurs,
que neixen amb molt baix pes,
que, de forma molt recomanable,
han de rebre alimentació amb llet humana.
I si la seva mare, pels motius que sigui,
no pot alletar el nadó aquest,
les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut
i de les societats científiques,
és que aquest nadó rebi llet humana.
I l'única manera d'aconseguir-la
és a través d'un Banc de Llet Materna.
I ha permès recollir bones quantitats en aquest exercici?
Sí, nosaltres hem començat l'activitat nostra aquest any 2012.
Aquest any 2012 hem recollit quasi bé 70 litres de...
Perdó, hem subministrat ja 70 litres de llet materna
a nadons d'aquí del territori,
i m'assembla que han estat més de 50 mares
les que ja han donat aquesta llet materna.
O sigui que estem contents,
hem tingut 50 pacients ja tractats amb això
i més de 50 mares que han donat la seva llet.
Hem parlat de llet materna,
hem parlat de cordó umilical,
de sang en general,
i també hem de parlar de teixits,
em vet-ho aquí perquè, si no,
també que convé donar teixits.
I aquella part, diguem, ocular,
que també requereixen una especial crida en aquest sentit.
Sí, els teixits són una mica com les peces de recanvi que tenim,
i la millor peça de recanvi és la que procedeix d'una altra persona.
La donació de teixits es fa amb persones que moren
i que han decidit donar els seus teixits.
Una cosa és la donació d'òrgans.
D'una donació d'òrgans en podem treure sis,
podem donar el cor, els pulmons, els ronyons, el pàncreas, el fetge.
Però després, una vegada trets els òrgans,
els òrgans no es conserven,
sinó que s'obtenen i es trasplanten de forma immediata.
Els teixits permeten, per les seves característiques,
conservar-los en un banc de teixits.
El teixit oci, els tendons, el teixit ocular,
diferents tipus de teixit, la pell,
que es pot conservar, guardar en un banc,
fins que un pacient ho necessita.
De fet, podem dir que d'una donació de teixits
es poden arribar a beneficiar fins a 100 persones
a nivell d'obtenció de tendons, d'ossos, etc.
I això, aquí a la nostra zona, també ho hem incrementat.
Aquest any 2012 hi ha hagut 15 pacients que han mort
i que han acceptat fer la donació de teixits,
cosa que ha sigut un increment respecte a l'any 2011.
Aquesta voluntat s'ha d'expressar en vida?
És a dir, té que ser un mateix que acudir en vida,
que vol ser donant?
No cal.
O poder fer-se familiars?
Com funciona?
No cal.
La legislació nostra és una legislació, jo crec,
que de les més avançades que hi ha.
I, en principi, qualsevol persona és un donant potencial per llei.
Per tant, una persona que vulgui ser donant d'òrgans o de teixits
pot fer dues coses.
Una, fer un document de voluntats anticipades,
dient, jo quan mori vull donar,
o bé, senzillament comunicar-ho a la seva família.
Dir, escolta, jo, si em passa alguna cosa,
a mi no em fa res ser donant de teixits,
o vull fer la donació dels ulls, del fetge, del que convingui.
I, en el fons, la família és la que donarà el consentiment.
I, per tant, entenem que la família respectarà
la voluntat del que ha mort.
De tot el que estem parlant, tot salva vides.
Tot salva vides.
Tot salva vides.
Salva vides i també ajuda a millorar la qualitat de vida.
A lo millor, un trasplantament d'un tendó no salva una vida.
Però està clar que la persona que el rep
millora molt la seva qualitat de vida,
que també és molt important.
Per aquest 2013, per aquest any que ja hem començat,
ja dic que hem començat bé,
quines campanyes tenen previstes fer,
per recordar-ho més o menys els ullens.
Després parlarem també de ser donant habitual,
que això també seria important.
Però, de cara a la més conoguda potser seria la de Santa Tecla,
quines seran, més o menys, les que queden pendents?
Home, la Marató de Santa Tecla,
la Marató de Tarragona,
en aquests moments és un dels referents,
no només de l'estat espanyol, sinó d'Europa.
La Marató de Donació de Sang de Tarragona
està posicionada com a la segona ciutat d'Europa
amb obtenció de donacions de sang en un sol dia.
No està malament.
De fet, això va fer que des del Banc de Sang i Teixits
es concedís a Tarragona
la placa de Ciutat Amiga de la Donació de Sang.
I ara per ara és l'única ciutat de Catalunya que ho té.
Segurament, més endavant,
ho tindran més ciutats,
perquè hi ha altres ciutats de Catalunya
que també es moven molt per la donació de sang.
Però bé, la primera ha estat la nostra.
I això és una cosa que ningú ens la traurà.
Aquest any tenim previstes fer cinc maratons a la demarcació.
Per altres dates,
la primera seria la Marató de Can Brils,
el mes d'abril,
després la Marató de Vilaseca,
el mes de maig,
al setembre la Marató de Tarragona,
a l'octubre la Marató de Reus
i al novembre la de Salou.
Després tenim dos maratons més a la demarcació,
però que ja són de Terres de l'Ebre,
que és una al mes de maig a Sant Carles,
perdó, la primera a l'abril a Tortosa,
i la segona a Sant Carles de la Ràpita,
al mes de maig.
Entre una i altres s'aniran trobant
a lloc de les campanyes puntuals,
de la unitat de donació que va...
Bé, que va donar en Toms, no?
Sí.
La nostra unitat de sang, cada dia,
inclús dissabtes i diumenges,
surt.
Tenim dos unitats mòbils
que van recorrent pràcticament
totes les poblacions de la demarcació,
o qualsevol població que tingui més de 300 o 400 habitants,
probablement és visitada per la nostra unitat mòbil
un, dos, tres o quatre cops l'any,
i constantment està envoltant.
També a la ciutat de Tarragona,
al Serrallo, a la Rambla,
ens posem a diferents llocs,
a les facultats, etcètera.
I els punts fixes de donació,
llocs on la gent pot donar sang cada dia.
L'Hospital Joan XXIII,
aquí a la nostra ciutat,
i també l'Hospital Sant Joan de Reus,
a la ciutat veïna.
Llavors hi ha la figura del donat, no?,
que és aquella persona que periòdicament
ja va per si sol a donar sang, no?
Efectivament.
Tants cops com sigui possible.
Que són pocs els cops possibles, no?
Els homes poden venir a donar sang quatre vegades en un any,
i les dones tres vegades.
Hi ha moltes persones que donen sang quatre vegades,
homes i dones tres vegades,
que són els que realment han integrat aquest hàbit,
que en el fons és un hàbit també saludable,
de donar sang dins de la seva quotidianitat.
Va bé donar sang a nivell personal?
És a dir, regenerar la sang va bé?
Per suposo que es regenera,
clar, quan dones sang no.
No hi ha cap estudi que demostri
que la donació de sang és beneficiosa,
com tampoc hi ha cap estudi que demostri que és perjudicial.
El que sembla és que sí que es produeix una regeneració.
La regeneració de sang la produïm tots,
els que donem sang i els que no.
Però sembla que la donació de sang
pot ajudar a regenerar de forma més millor la sang,
però això no està demostrat.
Està clar que no fa mal.
Com tampoc farà mal tenir un carrer de Tarragona,
que portarà el nom d'adonació de sang,
arran del que deia abans del Tec de Metropol, no?
Això...
Ho veurem.
Fa molta il·lusió.
Ah, que sí?
Sí, home, i espero que ho veurem, per suposat,
a l'alcalde,
que sempre ha estat molt al costat del banc de sang.
De fet, s'ha de reconèixer
que la idea d'incloure la marató d'adonació de sang
dins del context de les festes de Sant Ratecla
és seva,
és del Josep Fèlix Ballesteros,
va ser qui ens ho va dir.
Les dos primeres maratons que es van fer a Tarragona
no es van fer al setembre.
I el resultat no va ser el mateix.
I va ser ell qui ens va dir
escolta, per què no ho poseu a les festes de Sant Ratecla?
Ell sempre ens ha donat tot el suport,
l'Ajuntament també,
i la veritat és que estem contents amb això.
El carrer,
no sé si serà l'única ciutat
que tindrà un carrer
dedicat a l'adonació de sang.
No ho sé, però ho esbrinaré,
perquè m'agradaria que fos la primera, també.
No sé si és veritat.
A Tortosa hi ha un carrer de la sang,
per exemple, això sí,
però no sé si hi ha altres llocs,
hi ha algun carrer dedicat als donants de sang.
Doncs ho esbrinarem, eh?
Ho esbrinarem, sí, sí.
Doctor Contreras,
moltes gràcies per acompanyar-nos
i que la gent s'animi.
Moltes gràcies a vosaltres,
perquè Tarragona Ràdio
també li hem donat algun reconeixement
per la tasca que està fent sempre
a favor de la donació de sang.
És la millor amiga de la donació de sang.
I és un plaer ser-ho.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.