Un segon pot ser més del que et demano per posar-me a dret
i seguir les vostres passes cap a algun indret
amagat entre aquests carrers.
No fa fred, la calor se'ns apodera
i ara estem desperts i radians per una festa que no té final.
Cada instant no es repartirà
i la música mou el compàs d'aquests cors.
que bateguen cada cop més fort.
Ara és el moment de tenir gent
que a la vida som dos dies i no n'hi pot fer res.
Més que estar content de canviar el que tens
tots aquells que avui t'estimen ho seguirà fent.
Més que estar content de canviar el que tens.
Més que estar content de canviar el que tens.
que la vida som dos dies i no n'hi pot fer res.
Més que estar content de canviar el que tens.
Tots que tens que avui t'estimen ho seguirà fent fins al moment.
Seguim abordant temes al matí de Tarragona Ràdio.
Us hem de comentar una notícia que ja us donàvem ahir.
Dos dels carruatges més singulars de l'estat desfilaran aquest diumenge
als tres toms de Tarragona.
Dos entre d'altres, clar que sí.
Avui en volem parlar de tot plegat,
de les novetats de cara a diumenge
amb els nostres convidats d'avui que ja ens acompanyen
als estudis de Tarragona Ràdio.
D'una banda tenim el Jordi Batet,
ell és vocal de la Junta Directiva del Grammy de Pagesos.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
Tenim també el Jordi Rovira que és col·leccionista
i restaurador d'aquests carruatges.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el Joan Sala.
Sí, Joan Sala.
Sales, que no ho diguem malament.
El mas del por.
Fantàstic.
Si us sembla, comencem parlant d'aquestes novetats
de cara a diumenge,
perquè en guany hi ha alguna novetat
respecte als altres anys amb el tema dels tres toms.
Doncs bé, sí, en guany tenim una novetat
que gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament
i en Jordi Rovira també,
restaurador dels dos carros que sortiran,
que és el carro de la carn i la gossera,
que després ell ens explicarà també com a restaurador i tal.
i la novetat també serà
que també tenim una reata de rucs catalans,
no?
Sona malament, però...
És la raça, no?
Que això podran gaudir també la canalla
durant tot el recorregut
de pujar damunt d'aquests animals
i així fer-los també una mica partícips de la festa.
D'altres, doncs bé,
com que ara vindran d'arreu de Catalunya,
com poden ser Valls, Reus,
Vilaver, Montblanc,
Falset, també Tibissa
i, perdona si me'n deixo algun, no?
Amb fins a 50 carruatges, no?
Bé, això és una cosa que de moment,
perquè clar, ara amb aquest recte final d'aquesta setmana,
la gent llavors s'està animant,
estan veient també la informació mediàtica que es donen i tal,
i llavors es van trucant i es van afegint.
És a dir, que és molt provisional encara aquesta xifra,
no sabem fins on podreu arribar, no?
Ah, exacte, això és provisional.
Parlàveu d'això,
d'uns 50 carruatges i unes 200 cavalleries,
com deia, provenients d'arreu del país
i és que, vaja, ve gent,
visita aquests tres toms,
gent de qualsevol racó, pràcticament.
Sí, sí, exactament, de qualsevol racó, d'allò.
Per exemple, aquests rucs que ens venen,
venen de la part de Girona, no?
A Camp Massot, d'un poblat que es diu Les Peces, no?
Que també aquests fan rutes volcàniques
i són uns rucs, doncs, bueno, que no porten cap perill
perquè estan acostumats al passeig i tal.
De fet, els tres toms és un esdeveniment ja tradicional, no?,
que organitzeu des del gramí de Pàgeros.
D'on ve aquesta tradició? Que ho sabeu?
Sí? Joan, digues.
La tradició dels tres toms, jo, que em considero més pagès que...
Bueno, no ho sé els altres també,
però doncs vaig néixer sota una col,
com aquell que es pot dir,
i les arrels ho són.
Jo les he conegut sempre.
Abans de la guerra,
tota la vida es havia fet,
ja amb el cartell d'enguany,
que és de l'any 1880 i pico,
ja hi havia carros que anaven als tres toms.
Però el que jo coneixo,
que és des de l'any 40 després de la guerra,
es van iniciar uns tres toms molt pobres,
però amb molta voluntat,
i el grèmit,
sortien del grèmit,
passeig de Sant Antoni,
feien tot el recorregut per Tarragona,
el carrer de l'Hospital,
la Rambla,
la plaça del Mercat,
allí tocava l'orquestra,
i feien ball,
s'andaven fins al Serrallo,
allí era un altre serenat,
els serrallens col·laboraven molt,
i de tornada pel carrer de l'Unió Amunt,
hi anaven fins al passeig de Sant Antoni,
al Rambla, passeig de Sant Antoni,
i allí repartien les coques
i la benedició dels animals.
És a dir,
que ha canviat una mica la manera de fer-ho,
però no la tradició dels tres toms.
La tradició no,
i la data també ha canviat,
perquè abans era obligatori Sant Antoni,
el dia 17 de juny.
Clar,
l'any gairebé arriba dos mesos després de Sant Antoni,
Sant Antoni és el,
si no recordo malament,
17 de gener,
no?
Però les circumstàncies són altres,
perquè ara no hi ha cavalleries,
i ha canviat tot molt,
són tractors,
i la cosa de les cavalleries,
doncs,
i els carros,
està unificat en diferents parts,
i fan diferents poblacions als tres toms,
i es van repartint per dades,
i enguany ens ha tocat el 17 de març.
17 de març,
amb aquestes novetats que comentàvem al principi,
com per exemple aquests carruatges
que desfilaran diumenge,
el carro de la carn i el carro de la gossera,
de propietat municipal,
però que custodia el Jordi Rovira,
que també ha estat el responsable
de la seva restauració.
Jordi,
expliqui'ns com ha anat aquest procés
de restauració dels carruatges.
Bé,
el tema de la restauració va ser
del fet que hi havia uns sis carros
a Tarragona,
de manera així una mica abandonat,
i en el seu moment,
el consistori em va demanar
que sí,
m'agradaria restaurar-los.
i encantat de fer-ho,
amb molta il·lusió,
i que bé,
que vam acordar
fer un conveni
d'uns anys,
jo restaurar-los,
i després fer un manteniment
d'aquests carruatges
per la conservació,
i que bé,
que en un futur,
algun dia o altre,
puguem recordar
de la manera
que es vivia
a Tarragona,
i que puguem
mantenir
la història
i la cultura nostra
de l'evolució
que ha tingut
fins avui.
I aquest procés
de restauració,
en què consisteix?
És a dir,
amb quin estat estaven
i amb quin estat
els ha deixat ara,
vaja.
Bé,
l'estat era deplorable,
inclús tinc
algunes fotografies
de,
per exemple,
el carro de la gossera,
per l'obús
l'havien trabocat
i estava esclat,
no?
I va ser
molt laboriós
per fer la caixa,
la vaig haver de fer
quasi nova,
la roda
s'ha van haver de reglar,
i l'únic
que es va aprofitar
realment
va ser el ferro,
no?
Però,
que bé,
el de la carn
també estava deplorable
pel fet
que el carro
de la carn
quan feia el transport
per el que era
el tema de neteja,
doncs es feia
a galletades
amb aigua,
o si hi havia
alguna manguera,
suposo jo,
i esclar,
en xapa
i tot podrit
tan interior
com la xapa,
no?
El que havia la feia
aquests carros
els podrem veure
restaurats aquest diumenge,
però en essència
continuen sent
doncs aquests
que vostè comenta.
El carro de la carn,
per exemple,
o el de la gossera,
per què es feien servir?
Quina era la seva missió?
El carro de la gossera,
antigament,
els gossos
anaven bastant
a l'ulliure
pel carrer,
no?
Allò que se li deien
gossos de carrer
i el consistori,
l'Ajuntament de Tarragona,
doncs,
per prevenir
alguna mossegada,
alguns gossos,
doncs,
que estaven,
potser,
com en aquella època
ja era així,
no estaven vacunats,
doncs,
van ficar
una persona
en un carret,
en un llaç escorrader,
on anava recollint
els gossos
que els veïnat
denunciava
que hi havia
algun gossos
abandonat,
no?
I aquests gossos,
doncs,
lògicament,
desapareixien
del carrer.
Aquest,
a la primera.
I el de la carn,
t'imagino que
de cara més
a la distribució,
no?
El de la carn
anava des de l'escorxador
a dalt el Jaume I,
allà on...
Allà on...
Allà on...
D'això,
el que...
Sí,
el Jaume I,
la plaça de Jaume I,
on hi ha ara...
El pàrquing.
El pàrquing
que no s'ha fet servir
mai.
Ara és la universitat,
allà.
Sí,
allò,
ara és la universitat.
I d'allí,
allà es carregava el carro,
com que era de baixada,
Tarragona té molta,
molta muntanya,
molt de pujada,
llavors carregat
de baixada
anava bé
que anava fins al mercat
i anava distribuint
per les carnisseries.
I de buit
ja tirava amunt
i pesava més.
Perquè és un carro
molt pesat.
I el podrem veure també
diumenge
amb aquesta desfilada,
no?
Aquests dos carros.
Podran gaudir
tant els nens
com les nenes
com els avis
i els que no són avis
a explicar
a la canalla
la manera
que es feia
antigament
a Tarragona.
Aquestes tradicions
que imagino
també que
també es restauren
una mica
ni que sigui
de memòria
i del boca a boca
per explicar-les.
Una altra
de les novetats
que també ens feia referència
al principi
el Jordi
era que també
desfilaran
set rucs catalans
que venen
des d'Olot,
si no m'equivoco.
de la província
de la província
de la província
de Girona
a la vora d'Olot
una població
que es diu
les peces.
Les peces.
Una mica
seguint
el tema
dels carros,
no?
És a dir,
els més petits
hi podran pujar
al llarg dels recorreguts,
com anirà això?
Exacte,
volíem
amb aquesta cosa
que
la canalla
i això
també
siguin partícips
del que és
els tres tons.
La manera
ha sigut
portar
aquells rucs
que són
molt mansos,
els porten
un tipus
de cadira,
una uvarda,
seria una uvarda
però
per posar els peus,
no?
I
llavors
van tots
uns darrere
a l'altre
i durant
el recorregut
per la rambla
la canalla
podrà gaudir
d'aquests animals.
Anem,
si us sembla
comentar
les dades
més pràctiques,
quin serà
l'horari
i on us concentrareu
o on es concentrarà
la gent que vulgui
també ser partícips
d'aquest tres tons
del proper diumenge?
Bueno,
la concentració serà
a partir de les 9 de la matí
al pàrquing
d'Isosori
de la Tabacalera,
allà ja serà
l'arribada
de tots els participants,
només camigons
i tal,
i allí mateix
es farà
l'esmorzar popular
de benvinguda,
llavors
una vegada
acabem l'esmorzar
i llavors
cavalls
i agornits
i a punts
de sortir,
toca
a les 11.30
començarem
la desfilada
en direcció
per
Francesc Bastos,
agafarem
Ramon i Cajal,
encararem
cap a la Rambla
i a la Rambla
allí és on farem
els tres tombs.
Els tres tombs
a la Rambla.
Exacte,
el segon tom
serà
on
veïnarà
beneïra.
Beneïra.
Beneïra.
Beneïra,
els animals
mossèn Mercader,
Ramon Mercader,
que és el conciliari
del Grem de Pagesos,
farà la benedicció
dels animals
com tradicionalment
com cada any.
Ah, ja està.
i després
s'ha de donar
un sequi
a tots els participants.
Tothom qui vulgui
pot participar?
És a dir,
tothom qui vulgui
pot apropar-se,
pot prendre part
d'aquesta festa?
Perquè no deixa
de ser una festa,
una celebració
als tres tombs.
Exacte,
això és obert a tothom.
A tothom està obert,
no és pas tancat.
És un tema ben popular,
no?
Ben popular
i com més siguem millor.
El que tingui un cavall,
doncs...
A peu no,
a peu no.
A peu no?
L'invitem
a que el vagi a lluir
el dia dels tres tombs.
Jo voldria...
Sí, diguis el rei.
A veure,
potser no ve el cas i tal,
perquè el senyor Salles
ha estat explicant
de l'origen dels tres tombs
a la ciutat de Tarragona,
que és l'única ciutat
de Catalunya
que fa els tres tombs.
Excepte Barcelona,
excepte Barcelona,
que fa els tres tombs,
que va pel centre de Barcelona.
I
del gremi de Sant Isí,
Sant Llorenç
de Sant Isí,
del gremi de pagesos
a Tarragona,
va ser el que va despertar
a les altres ciutats
en què fessin els tres tombs.
Cosa que no ha tingut
la continuïtat
que té a Tarragona.
Això és d'admirar.
Per què?
Jo crec que hi ha ciutats
que encara ho continuen,
almenys em sona avall,
pot ser que fan encara...
No, jo parlo capital.
Capitals,
capitals,
disculpi,
capitals.
i en Jordi vol dir
capitals.
Capitals.
Sí, sí, sí,
amb el tema de capitals
és veritat.
És d'admirar
que Sant Isidro
estigui mantinguent
aquesta tradició
que és costosa
pel fet que Tarragona
és capital,
han desaparegut
els mitjans de transport
de tracció animal,
però que ho conserven
i és un esforç gran
que està fent
el gremi de pagesos.
Perquè remuntem
a 1.400,
eh?
Cuidado.
quan s'adonava
la volta a la iglesia
amb animal,
no amb carro.
Clar,
és el que dèiem abans,
no?
És una manera
de recordar
la tradició
i, vaja,
doncs,
que els més joves,
per exemple,
la coneguin,
que segur que
molts menuts,
doncs,
no...
Clar,
no n'hauran sentit
de parlar mai,
no?
Digues, Jordi.
No,
també amb això
que m'estava comentant
el Jordi,
que també jo tinc entès
que també es donava,
hi havia un cavall
de muntura
en què donava
sobre ell mateix
tres toms,
no?
també davant de la iglesia,
era així?
Sí,
no,
eren els joves,
els pagesos joves,
el que tenia un macho,
un cavall...
Davants eren més aviat
machos que cavalls,
els cavalls no...
Sí,
un macho o...
A veure...
I què feien,
com era aquesta tradició,
com era això?
Una mula,
el macho,
i llavors els joves,
al voltant de la iglesia,
jo vaig llegir una vegada,
que era a partir del 1400 por ahí,
que els joves
fent una competició
a la iglesia
ha inclús sempre
relacionat
amb alguna cosa
d'amor
d'alguna noia.
Desconeix.
Això ho he llegit jo.
No, no, no,
desconeix.
Jo el que sí que...
Les tradicions és això,
no?,
que algunes van
pervivint
i d'altres van perdurant
i d'altres...
Tot va variar.
Sembla que es perden més,
no?
Vull dir que no ho sé.
Jo el que sí que tinc
que apuntar
que el gremi de pagesos
que data del 1353,
encara s'han trobat dates
anteriors
que estan...
que es poden acreditar,
però, bueno,
com que era el 1353,
continuem dient el 1353,
però l'inici del gremi de pagesos
ve de la...
Hi havia una ermita
on hi ha Rialeroski
i allí hi havia els hortalans,
que eren els 30 proombres
de Tarragona,
els pagesos.
Només eren,
mentir,
30 persones.
Llavors,
amb el temps,
el 1500 i escaig
va començar
les renovacions
i el 1700,
no recordo exactament,
hi va haver l'unió
entre els pagesos
i els amos,
els propietaris
i els treballadors
i a partir d'aleshores
va començar
a tindre
un desenvolupament
doncs molt gros
el gremi,
però fins abans
era diferent.
Una entitat
ben tradicional
i que any rere any
doncs ens recorda
la importància
de celebrar
aquesta festivitat
per recordar
aquest passat
vinculat a la pagesia
i també
el treball al camp.
Avui n'hem parlat
dels tres toms
de Tarragona
que tindran lloc
aquest proper diumenge
amb els companys
del grammi
de pagesos
de Sant Llorenç
i Sant Isidre,
el Jordi Batet,
el Jordi Rovira
i el Joan Salas.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
que la climatologia,
que la meteorologia
també us acompanyi diumenge,
que esperem
que així sigui
i doncs que vagi molt bé
aquesta edició
dels tres toms d'enguany.
Molt bé,
doncs us esperem a tots.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.