Pràcticament som a 20 minuts per arribar a la una del migdia.
Aquests dies estem parlant força de llibres, de noves propostes,
i avui ens volem centrar en un projecte que es diu Piscina, un petit oceà,
un nou projecte especialitzat en comptes il·lustrats per a tots els públics,
una editorial estretament lligada a un grup de teatre,
el grup de teatre genovès amb narratives teatrals.
Ja han presentat un primer compte, ara de seguida en parlem,
i ens ho explicarà tot, amb un dels fundadors, no sé si anomenar-te així, Joan Rioner, bon dia.
Joan Rioner, bon dia.
Podem dir fundador d'aquest editorial?
Exacte, sí, sí, una de les persones que està aquí al capdavant,
junt amb altres persones, però una de les que en aquest moment
potser li toca donar més la cara.
Jo ho presentava ara com a un nou projecte, no m'atrevia a dir nova editorial,
perquè ho comentàvem ara fora d'antena, i em deies, clar,
sí que som editorial, però perquè realment seria de posar un nom a piscina,
a un petit oceà, però vaja, en què consisteix aquesta iniciativa, aquest nou projecte?
Sí, doncs com el que bé tu deies, a l'hora de posar un nom a les coses,
si ara també fem llibres, haurem de posar un nom,
i en aquest cas allò de l'editorial, no?
Però el projecte és original, ve de les ganes del nostre grup de teatre,
que es diu Genovese Narratives Teatres, també d'aquí Tarragona,
que ens vèiem que anàvem jubilant alguns espectacles
que els hi havia agafat molt de carinyo, no?
Com és el cas del primer àlbum, que se'l diu el calèix de l'artista.
I aquests primers espectacles, una manera de donar-los una segona vida,
en aquest cas quasi eterna, no?, o almenys durant bastants anys,
era de passar-los a cont il·lustrat.
Per què? Primer que tot perquè ens agrada i ens interessa molt
el tema de la literatura per a tots públics.
Parlar de literatura infantil avui en dia queda una mica de coix,
perquè un llibre mai és tractat només per un infant,
sinó que es dona sovint al cas de la lectura compartida,
tant de l'adult cap a l'infant, com sobretot de l'infant cap a l'adult.
Doncs ens dediquem a triar i destriar les històries de Genovesa
que més ens agraden i les passem a Conte Il·lustrat
amb aquest doble llenguatge, el literari i el visual.
Aquestes històries que passeu a llibres o que proposeu passar a llibres
totes provenen d'espectacles que vosaltres heu fet
o que, com deies, heu jubilat o heu anat guardant?
Ara, de moment, sí. En una segona fase,
que ens agradaria que fos d'aquí a no gaire,
sí que ens plantejarem d'editar autors amb històries
que no siguin només nostres.
Però, clar, el ritme de treure llibres és lent,
perquè fer un llibre és preciós, però també és molt car.
I no acaba de ser un negoci rodó.
I què teniu en compte a l'hora d'escollir aquests espectacles?
A banda, imagino dels que els hi teniu, això que deies tu,
més carinyo, més... que us han marcat més,
a l'hora de passar-ho a llibres il·lustrats,
perquè imagino que no tots tinguin la mateixa facilitat
o la mateixa dificultat.
És a dir, que hi haurà alguns que seran més complicats
o alguns que potser ho veus i dius
aquest ja ho visualitzo, ja ho veig.
Sí, crec que el de Tornadors, en aquest cas,
el que ens fa de destriar un espectacle
i passar-lo al conte il·lustrat
és el fet que la idea original
o el concepte se'ns motivi molt.
Perquè, clar, a l'espectacle de l'àlbum il·lustrat
hi té a veure, però no hi té tan a veure,
que són dos llenguatges tan tan diferents
que són... no sé si això, no?
És com una pel·lícula.
Quan vas a veure una pel·lícula i saps que està la novel·la,
que hi ha comparació, sempre.
Ah, jo el prefereixo, un llibre.
Diuen que sempre és millor.
Diuen, no?
Diuen que sempre és millor el llibre.
No en tots els casos així, però en molts sí que passa.
Poder al llibre acostuma a ser millor
perquè te'l pots fer teu.
Perquè l'imaginari és cosa teva, no?
I a la pel·lícula ja t'ho donen tot tan mastegat.
Saps que l'actor guapo és guapo,
que el dolent té aquesta forma,
llavors, clar, és més...
No has de fer servir-te l'imaginari,
sinó que t'has de centrar més en la qüestió més pràctica, no?
Exacte.
Qui s'encarrega de passar
o de crear aquests nous llibres
a partir dels espectacles?
Bé, comptem amb un grup de col·laboradors
que anem canviant.
Nosaltres escollim quina és la història
que volem passar a l'album il·lustrat.
Ara ja parlarem una miqueta sobre els llibres.
Sí, ara ens concretarem més,
ens posarem més sobre alguns títols, però...
I el que fem és encarguem la història
en algun escriptor,
que és un bon amic,
i en algun il·lustrador o una il·lustradora.
Llavors, entre els tres,
entre nosaltres que fem la tasca de l'editor,
entre l'escriptor i entre l'il·lustració,
fem aquest treball en grup,
i en dòlts de l'impremta,
perquè també tenen coses a dir, és clar,
de passar això a un objecte,
que és el que ens agrada,
perquè les formes d'oci,
sobretot les més infantils,
no tenen tres dimensions,
no fan olor,
no...
Com que els xiquets cada dia
estan més hores al davant d'una pantalla,
no fan olor,
que no pesen,
no les pots tocar,
i ens interessen aquestes formes
en tres dimensions,
que tinguin volum.
Que la puguin tocar,
que puguin olorar el paper,
que puguin prendre més contacte.
Quants contes porteu presentats actualment?
Doncs de moment tres.
Tres, eh?
Tres.
El primer és el carrer del mar.
Ah, no,
el primer el vam fer ara fa un any
al calaix de l'artista,
basat en un espectacle
que es deia igual,
on procuràvem que l'espectador,
perquè el lector,
esdevingués el protagonista d'aquesta història,
és una història sense personatges,
i miràvem que fos el mateix lector
que se sentés protagonista,
i pàgina a pàgina
anés en descobrint
què amaga aquest calaix,
que acaben amagant coses més comuns
i més normals de les que us poden imaginar.
El segon,
que és un dels que vam presentar ja
aquest dissabte passat,
al Cafè i Metropol,
és el carrer del mar,
escrit també per el senyor Joan Barreig,
en aquest cas que està il·lustrat
per la Mar Borrajo,
una il·lustradora a Tarragona
d'aquesta ciutat que és excepcional,
i el tercer conte,
que també vam presentar aquest dissabte,
Formigues a la cuina,
fet per en Joan Camises,
il·lustrat per una altra il·lustradora magnífica,
per la Marta Contreras.
Com va anar aquesta presentació, Joan?
Perquè ara ho deies tu,
dissabte,
aquest passat dissabte,
el Cafè del Teatre Metropol,
doncs vau presentar ja
aquests dos contes.
Exacte.
Dos contes més,
que sumats al de l'any passat,
doncs,
òbviament en fan tres,
no hem descobert res,
però, vaja,
dues noves propostes.
Sí,
crec que l'objectiu principal
ja està satisfet,
i ni que quedi molt hippie i això,
però és la veritat,
ens ho vam passar molt bé.
Vam congregar un bon grapat d'amics,
parents coneguts i saludats,
per passar una més que bona estona,
i la cosa,
doncs,
es va allargar,
perquè vam fer el migdia
per fer el vermut,
i eren les tres
encara estàvem per allí fent...
Déu-n'hi-do.
Fent el vermut.
Això és que,
com a mínim,
va hi haver interès,
no?
Ens ho vam passar bé,
sí.
I un acte molt senzill,
perquè el que ens agrada
és fer presentacions
el menys convencionals possibles,
on hi va haver molts tocs teatrals,
molts tocs humorístics,
i desdramatitzar una miqueta
l'acte de presentar un llibre,
que sovint vas cap a una presentació
d'un llibre i dius,
quin rotllo...
Sembla que ha de ser avorrit
i no ha de ser així,
no?
I el que ens interessa
és que tothom s'ho passi bé.
De fet,
ja ho fan moltes presentacions de llibres,
jo crec que intenten donar
aquest punt de valor afegit
per conèixer el llibre
i al cap i a la fi
el llibre després,
tu si vols,
te l'emportaràs a casa,
te'l llegiràs,
te'l compraràs
i el gaudiràs,
no?
Però la presentació
es tracta això,
de donar a conèixer
una mica més enllà,
no?
De posar més valor,
si cal,
damunt la taula.
Exacte.
Si et sembla,
parlem una mica
dels dos llibres en concret,
ja que són les dues novetats
que ens presenteu aquests dies.
Molt bé,
i tant.
Mira...
Explica'ns una mica,
per exemple,
del carrer del mar.
Molt bé,
doncs el carrer del mar
és una història
molt especial,
té molt a veure amb,
doncs com el títol diu,
fer-ne una sinopsi
doncs és complicat,
però
és un llibre
doncs és molt poètic,
les il·lustracions
també són
molt, molt poètiques
amb una càrrega simbòlica
i important.
El carrer del mar
és aquell carrer
que ens podem trobar
a la majoria
de les ciutats,
pobles,
de la costa,
ja no del nostre país
sinó de tota la Mediterrània,
un carrer
pel qual circulen
històries
sobre el mar.
Diu la sinopsi
que al carrer del mar
s'expliquen
730 històries a l'any,
dues per dia,
sempre les mateixes
730 històries,
però mai no són iguals.
Aquest és l'objectiu.
L'actor
es transformarà
en un caminant
que va per aquest carrer,
van enrebent
aquestes històries,
totes s'arrenquen,
però
no acaben,
perquè sigui el mateix
l'actor
el que les pugui
finalitzar.
I en el cas de
Formigues a la cuina?
En el cas de
Formigues a la cuina
trobem una història
doncs més infantil,
sí,
amb unes il·lustracions
molt més visuals
i molt més llegibles,
una narració
molt més convencional
que en aquest cas
sí que és de personatge,
en presentació
en ús i desenllaç,
ens trobem
una nena
que ha arribat a l'estiu,
està una miqueta
avorrida
per casa
i acaba fent-se
molt amigues
d'uns personatges
que en moltes cuines
d'aquest estiu
els trobarem
i desesperats
i no sabem a què fer-ne,
acaba fent-se
molt amiga
de les formigues
que arrenden
per la seva cuina.
I m'imagino,
o hem donat la sensació
que són històries
molt interactives,
no amb la
definició
d'interactiu
a la qual estem acostumats,
sinó
em refereixo més
a històries
més interactives
que fins i tot
els lectors,
els més menuts,
es poden fer seves
amb molta facilitat.
És a dir,
són històries
que entren directament.
Jo crec,
francament que sí,
en el cas de
Formigues a la cuina,
que nosaltres tenim
com una característica
estranya.
He escrit per Joan Camises,
que no ho hem dit,
il·lustrat per Marta Contreras.
Marta Contreras, sí.
Doncs en aquest cas,
aquest conte
el vam treballar molt
i el seguim treballant
com a un petit
espectacle teatral.
Aquest Nadal passat,
vam tenir la sort
d'estar al Parc Infantil
de Tarragona,
la part de Nadal,
vam fer més de 100 representacions
d'aquest petit espectacle
i val a dir
que l'èxit
va ser molt,
molt gran.
vèiem que grans i petits
que s'ho passaven
el que realment ve.
És molt fàcil
que t'identifiquis
amb aquest personatge.
Amb aquestes històries.
Tant amb la nena
que és el protagonista
com en el cas
de les formigues
també, fins i tot.
A més,
qui millor que vosaltres
que ja porteu
amb aquest grup de teatre,
també amb obres
per als més petits,
per connectar
amb els nens
i saber què els agrada
i què no,
perquè clar,
això també és d'anar una mica
encertant
aviam què els agrada,
què els motiva,
què els mou.
Sempre vas sorprenent
i sempre te sorprenen
que sovint fas una cosa
que estàs convençut
que serà un èxit
i els agradarà
i veus què passa
més desapercebut.
I sovint
amb un concepte
molt més senzill
i més simple
que és una aparència
acabes triomfant
bastant,
a mi ells.
Bé,
el públic infantil
o per tots públics
és un públic complicat,
perquè és molt exigent
i és molt sincer.
Si no els agrada
et poden arribar a marxar
d'una sala.
per això
potser és que ens motiva,
perquè és dels pocs
que no pots enganyar.
Has de ser més transparent,
no?
I a més,
ells també seran
molt més transparents,
els agrada o no.
Ells sí.
No ho diran
perquè de bé, vaja.
tenen reaccions
molt, molt, molt, molt divertides,
sobretot per bé,
perquè quan s'acreu
en el que són els personatges
s'acaben involicrant-se
fins al fons.
Aquests llibres,
ara de cara a Sant Jordi,
ja els podem trobar?
Sí.
Imagino, és a dir,
ja els podem regalar,
ja els podem comprar.
I tant,
els podem trobar a qualsevol llibreria
de Tarragona,
Reus,
Valls,
i en moltes de Catalunya.
Si no,
si algú fos de més lluny
i se'ls vol demanar,
demanar,
doncs a la nostra pàgina web
també els podem servir,
però en aquest cas
ens aconseguim
que vagin primer que tot
cap a un llibreter
que són els experts
i els que s'assassoriran bé.
Jo tenia previst
preguntar-te
sobre si teníeu pensat
donar el salt
al format digital,
clar,
quan abans m'has dit
que també intentàveu
doncs allò
fer palès
que és la importància
de tenir el llibre a les mans,
de tenir el paper,
de poder-lo tocar.
No sé si en aquest cas
us ho heu plantejat
o és una cosa
que preferiu
doncs això,
donar aquest valor
al paper.
Aquest és un debat
que està dins
tothom que fa llibres
avui en dia
està...
De fet,
nosaltres ara presentem
molts llibres
i en parlem sovint,
alguns et diuen que sí,
que òbviament
poden conviure
les dues edicions.
Poden conviure,
vull dir,
també val dir una cosa,
sí que és cert
que hi ha un accés
de títols
i un accés
d'històries a paper,
però trobo que hi ha
molt més accés
d'històries en pantalla.
Un llibre
sempre serà
molt més creïble
i l'experiència
d'un llibre
no te la donarà mai
o una pantalla
perquè les fem servir
per tot.
Particularment,
en el cas de tot
dels més menuts,
un llibre té una cosa
que no serà mai
d'un seu ordinador
o en tot cas
una pàgina web
o el que sigui
o un llibre
no és electrònic.
El llibre és
perdurabra,
et pot perdurar
més anys
dels que tu visquis
i passa a ser
una herència.
Qui no ha tingut
a les seves mans
llibres dels seus pares,
llibres dels seus avis
que quan te'n parlen
d'ell ho fan
amb la pell de gallina
i molt emocionats.
Hem de renunciar a això
pels que venen?
Això ja depèn
de la postura
de cadascú.
Jo, pels meus,
per la gent que estimo
i per la gent
d'aquesta ciutat,
un llibre
crec que és el millor regal.
Som nostàlgics,
llavors, Joan, eh?
Som nostàlgics
i som pràctics.
I m'incloc, eh?
Perquè és que el llibre
no és un...
El llibre
és el resultat
d'un invent
tecnològic
impressionant
que qualsevol persona
que entri
dins d'una impremta
ara mateix
cap a qualsevol
de les 3 o 4
que hi ha a aquesta ciutat
o a Reus
o a Constantí
o allò on sigui
que veurà
que no té res
de nostàlgic
fer un llibre.
És la tecnologia
posada
al servei
de la idea
tatuada
o de la paraula
escrita
i és complexíssim, eh?
Però el que passa
és que tens aquest avantatge
que no te n'oblidaràs
d'ell
així com així.
Lògicament.
A banda,
també em sembla interessant
remarcar que
tot el procés
tan creatiu
que ja n'hem parlat
com d'edició
com fins i tot
d'impressió
que tu deies ara
s'han fet
amb professionals
i empreses
de la zona,
és a dir,
de la pròpia demarcació.
Això és fonamental.
Sí.
És a dir,
que heu apostat
també pel territori.
Com a consumidor
de llibres
per tots públics
o de llibres infantils
sempre em feia
molta ràbia una cosa
és que trobaves
a les llibreries
llibres preciosos
que la història
ens deia
de com salvar el món,
de com mirar
de ser més ecològics
o d'històries
molt políticament correctes,
no?
I veies el preu
i dius,
caramba,
aquest llibre costa
8 euros,
això no s'ha pogut fer aquí.
Mira on estava imprimit,
estava,
s'ha imprimit
molt lluny,
amb tots els costos
ecològics
que això comporta.
Print it in,
allò que solia posar els llibres.
Allò que el fan
molt lluny
i trobo que és important
que col·laborem
amb la gent d'aquí,
amb les impremtes locals,
amb la gent
d'aquest territori
perquè aquí seguim
puguem fer llibres.
Si els fem fora,
ens explicaran
les històries de fora.
Si els fem aquí,
podrem explicar allò
que realment és nostre.
Fent històries locals,
però fent històries universals,
que no hi ha millor manera
d'arribar a tot el món
que explicar
el que et passa
al costat de casa.
Això és el que diuen, eh?
Vaja,
productes editorials
amb garantia de proximitat, eh?
Com ho definiu també molt bé.
Fem un paral·lisme
amb les verdures ecològiques.
Tenim amics
que treballen
en aquest ram
i ens han fet molta gràcia
sempre
que si
fem llibres frescos,
com els tomàquets
de l'horta.
I per què piscina
un petit oceà?
Piscina un petit oceà?
És una pregunta, eh?
Sí.
Piscina un petit oceà,
no podem amagar
les nostres arrels
marineres,
ens interessa
molt tot allò
que tingui a veure
amb l'aigua
i amb la mar.
Som d'aquí Tarragona
i ens agrada molt
el que tenim
al davant
de la via del tren,
que és la mar Mediterrània.
Doncs el de piscina,
ens interessa molt
el concepte de la piscina
no com un espai
de 20 metres cúbics
o de Déu
que està ple d'aigua
que serveix
per nedar
o per refrescar-se,
sinó la piscina
com un espai de joc.
Aquell que quan érem petits
ens hi llençàvem,
ens oblidàvem
que era una piscina
i jugàvem a ser pirates,
a ser navegants,
a ser girenes,
a ser taurons
o a ser meduses
i ens interessa això,
aquest doble vessant
del concepte piscina,
d'un petit oceà.
Una piscina
es pot convertir-se
en un mar
si li poses
una miqueta d'imaginació.
Jo he jugat molt
a vaixells
dins d'una piscina
i és una cosa
molt divertida.
Ara bé,
això és una amenaça,
que la nostra piscina
com l'oceà
té l'horitzó
molt lluny
i si un dia
veiem terra
l'esquivarem
per seguir navegant.
Molt bé,
doncs aquest és l'objectiu.
Ràpidament,
de cara a un futur,
nous projectes
que ens pots explicar.
I teniu ja idees segur.
Sí, sí.
Nous horitzons
com a mínim.
Sí,
el que passa
és que no sempre
disposes d'un gran pressupost
i una xarxa
de distribució
gaire estable
com per
seguir fent coses,
però sí, sí,
ja estem treballant
amb noves històries
i tant.
Però són un secret.
Caldre esperar,
caldre esperar.
Seguirem,
com tu deies,
seguirem navegant
per aquesta piscina,
per aquest oceà
per anar descobrint
aquestes històries
que avui ens portava
el Joan Rionne.
Joan,
moltíssimes gràcies.
A tu.
I bon Sant Jordi.
Igualment.
Bé, bon dia.
Gràcies.