El nom de Maria Àngels González va ser de fet el primer que es va confirmar
la continuïtat en el càrrec de directora dels serveis territorials d'ensenyament a Tarragona.
Avui l'hem convidada per veure com encara el seu departament aquest any a 2013.
Maria Àngels González, molt bon dia i benvinguda.
Molt bon dia.
Ara ho deia, parlàvem vostè jo fora de micròfon i efectivament el seu nom va ser el primer que avançarem,
si més no els mitjans de comunicació, que continuaven el càrrec.
Com encara que t'etapa? Com l'encara?
Bé, tenim un 2013 que forma part d'un curs escolar, el 12-13,
i sempre la consellera Rigau ha parlat d'un punt i seguit.
És evident que hi ha hagut unes eleccions que haurien pogut donar diferents resultats,
no ja sol pel partit que està governant actualment, sinó també per les consellers,
conselleres que continuen o no, dins d'aquest subconjunt els directors, directores territorials.
En el cas del Departament d'Ensenyament, com se sap,
la consellera Rigau ha apostat per la màxima continuïtat en tots els àmbits,
i com que ja hi havia tota una sèrie d'actuacions de caràcter qualitatiu,
que si tenim ocasió també podem comentar avui,
perquè considero que són molt importants i que, malgrat siguin actuacions
no basades en temes purament econòmics, ni en inauguracions,
ni en aquestes coses que la gent veu, són actuacions de fons
que poden donar moltes millores al sistema educatiu.
Tot això ja estava planificat.
Durant aquest parèntesi electoral s'ha hagut d'aturar una mica,
perquè hi ha un procés, i ara tot està a punt per tirar endavant
un curs amb uns objectius i unes activitats molt clares.
tot adreçat, evidentment, a l'èxit escolar.
També li preguntaré per inauguracions.
Si més no, per l'OI, a veure si tot sembla indicar que aquest any sí, no?
Sembla.
Sembla que tot està ben encarrilat, no?
Sembla que sí, sí.
Després en parlem, si vol.
Però també li volia preguntar per un tema d'actualitat,
com vostè ja sap, aquesta setmana hi ha tres jornades de vaga d'estudiants,
en aquest cas, de secundària, batxillerat i cicles formatius,
també tenen el suport, la plataforma en defensa dels drets públics,
es mobilitzen per diferents raons, una, d'una banda, defensa de l'escola pública,
i també en contra de les noves mesures del ministre verd.
I li vull preguntar, com veu vostè aquests atacs, diguem, entre cometes,
afrontals, contra el català que ens arriben per part de l'Estat?
A veure, jo crec que el govern de Partit Popular,
i no m'agrada a mi fer valoracions polítiques,
perquè bàsicament aquí, o la meva feina és molt tècnica,
basada en l'ensenyament,
i hi ha persones molt més autoritzades que jo que fan aquestes valoracions,
però jo diria que hi ha una ofensiva general del govern del Partit Popular,
amb la seva majoria absoluta,
que, doncs, aposten clarament per la unitat d'Espanya,
aposten clarament per dir, en aquests moments,
la salvació del país està en més unitat,
no tantes autonomies, no tanta diversificació.
Jo diria que hi ha una concepció decimonònica del que és l'Estat.
Això, aplicat a l'ensenyament,
vol dir que les comunitats autònomes que tenen llengua pròpia,
doncs, ha de quedar molt clar que allò és Espanya
i que la llengua prioritària és l'espanyol,
després la llengua pròpia queda en un altre nivell,
que la gent que vol estudiar en espanyol
ho ha de poder fer en qualsevol punt del país
sense cap mena de problema.
Pensen que en aquests moments el que s'està aplicant aquí
per les poques famílies que demanen l'ensenyament en llengua castellana
és atenció individualitzada,
sense separació de centres ni alumnes per motiu de llengua,
hem de pensar que aquest és,
considerem que és la clau de la gran convivència
que hem aconseguit a Catalunya
entre les comunitats lingüístiques existents
i que és aquest el camí que volem seguir,
perquè, a més a més,
per aquest camí s'ha demostrat,
i hi ha proves que ho demostren,
que el coneixement de la llengua castellana,
que és el que perseguiria l'Estat,
es produeix en equilibri total en la llengua catalana.
Llavors, si tenim un sistema que es dona aquest equilibri,
per què això s'ha de canviar?
Llavors, bé, totes aquestes qüestions
són l'objectiu, diguem-ne, del govern de l'Estat
i, en aquest cas, clar,
aplicades a l'ensenyament del ministre Huert.
Altra cosa és el tema de les vagues.
Jo, personalment, penso que fent vaga no resolem res.
Jo crec que, en aquests moments, més que mai,
tots hem de treballar al màxim, els alumnes inclosos.
Fer una vaga d'alumnes queda aquell punt de...
Bueno, festiu, no?
Fem festa, no anem a classe,
perdem el temps.
I no estan les èpoques per perdre el temps.
Jo penso que aquesta gran crisi econòmica
que estem patint actualment
ve motivada també per una profunda crisi de valors.
i quan parlo de valors, parlo del treball,
parlo de l'esforç, parlo del sacrifici,
la competència professional,
tota una sèrie de qüestions
que, bé, que potser durant uns anys
d'abonança econòmica, aparent,
s'han pres massa a la lleugera.
Vostè coneix molt bé el sistema,
el coneix des de dintre, no?
Perquè, abans de ser directora de serveis territorials,
també ho coneixia en profunditat.
Estan...
A veure, li faré una pregunta molt directa.
Estan cremats el sector, el professorat?
No.
Estan tan cremats com sembla?
No, rotundament no.
Miri, jo al professorat
no em cansaré mai de dir
que tenim un magnífic professorat.
És evident que al nostre professorat,
com tot funcionari,
si se li disminueixen les retribucions,
com s'han disminuït a tots els funcionaris en general,
si se li incrementa l'horari laboral,
perquè s'ha incrementat dintre del mateix horari,
una hora de classe més.
I si, a més a més,
doncs, tota aquesta qüestió de substitucions,
quan, o sigui,
passen dues setmanes abans de posar una substitució
per una malaltia ordinària,
tot això, en principi, resta.
I ningú no pot estar content d'això,
perquè tots aspiraríem a les màximes,
diguem-ne, condicions laborals.
I el professorat, com qualsevol altre funcionari,
en el moment que acusa aquesta disminució,
es queixa.
I d'aquí, doncs, han vingut moviments de sindicats,
samarretes grogues, etcètera, etcètera.
Ara, jo puc afirmar,
perquè tombo molt pels centres educatius,
que això no es tradueix en absolut
en, diguem-ne,
disminució de la qualitat de l'ensenyament
ni en manca d'interès.
Pot haver-hi, perquè el nostre col·lectiu
és un col·lectiu molt extens.
Però jo diria que en aquests moments
el professorat i els nostres centres educatius
estan fent un esforç important
per tirar endavant l'ensenyament
amb els nous paràmetres
i que ho fan amb il·lusió.
Miri, no sé si en parlarem després,
però com a indicadors,
hi ha unes sessions,
en la línia aquesta de l'èxit escolar,
s'està analitzant molt a fons
el tema de la lectoescriptura.
Vostè ja sap que la consellera Regau
és persona amb molta experiència,
també en totes les etapes educatives
i parteix d'una teoria
que jo comparteixo plenament,
que és que en els primers ensenyaments
es decideixen moltes coses
i potser ens hem passat massa temps
mirant cap a la secundària,
els problemes de la secundària,
que és quan els problemes
es fan ja molt evidents
i de difícil solució.
La consellera, en aquest sentit,
ha tingut una gran visió de dir
no, no, mirem el parvulari,
mirem com aprenen a llegir i escriure
els nostres infants.
Doncs bé, en aquesta línia de treball
s'estan fent unes conferències,
un cicle de cinc conferències,
i es convida a un parell de persones
de cada escola,
perquè puguin assistir-hi
i puguin fer, diguem-ne,
el seu ressò dintre el centre.
En aquests moments,
aquestes conferències
s'estan fent a les sis de la tarda,
és a dir, la gent ja ha acabat
la seva classe i han d'anar,
desplaçar-se al lloc de la conferència.
La setmana passada, a Cambrils,
el dimecres,
hi havia 220 persones.
Són conferències pensades
per 40-50 persones,
perquè són 20-25 els centres,
diguem-ne, convocats,
i hi havia 240 persones.
L'hi estic dient,
perquè és una mostra claríssima,
que el nostre professorat
el que vol és tirar endavant,
el que vol és perfeccionar
el tema de lectoescriptura,
en aquest cas,
i que el sistema, diguem-ne,
o sigui, comparteix plenament
l'objectiu de l'administració educativa
de fer una ofensiva
per l'èxit escolar.
Llavors, pot haver-hi diferents casos,
però jo, que tombo molt
pels centres i les aules,
trobo molts més casos
de gent que es fa encàrrec
de la situació
i que veuen el que hi ha,
vull dir,
que no cal ser sec
i sort
per no veure el que està passant,
i dintre d'aquest context
treuen forces,
inflampit i tiren endavant.
L'hi puc ben assegurar.
Li sembla que hi ha interins,
per exemple,
que en guany no...
M'agradament no podran treballar, no?
No són pocs, eh?
Vull dir, que n'hi ha uns quants.
Què ens porta,
aquesta situació
de no poder contractar
els interins,
doncs que confiaven,
de fet, també,
en tenir feina una part d'abans,
si més no?
Miri,
en aquests moments
tothom sap,
l'administració educativa,
com qualsevol empresa,
té un volum de personal.
Aquest volum de personal,
en el moment,
per exemple,
en què incrementem
una hora lectiva
per motius plenament,
o sigui,
econòmics,
vull dir,
no hi ha voluntat
de fer fora cap interi,
doncs,
evidentment,
les plantilles dels centres
es redueixen una mica,
les hores són les mateixes,
la qualitat,
diguem-ne,
en número d'hores
per grup classe
o per alumne
és la mateixa,
però el número de professors,
doncs,
miri,
si són 20 hores lectives
al professorat de secundària,
per cada 20 professors
n'hi ha un de menys,
i això ho hem dit,
doncs,
els centres
tenen en aquests moments
un,
dos,
i alguns,
fins i tot,
tres professors menys
que l'any anterior,
atenent,
diguem-ne,
que conservin
el seu volum
d'alumnes,
si els hem recrescut,
evidentment,
no seria així,
sinó que
milloraria la seva plantilla,
i si decreix,
aquesta diferència
seria més gran,
però,
clar,
és evident que
interins
que tenien,
diguem-ne,
plaça per tot l'any,
doncs,
ara estan fent substitucions,
substituts que tenien
feina subvintejada,
doncs,
ara la tenen
més esporàdica,
i alguns
substituts
no interins
que havien treballat abans,
doncs,
ara no estan treballant,
aquesta és la realitat,
i aquesta és la part
que dol més
de tots aquests ajuntaments,
aquests ajuntaments fan que,
com comentàvem anteriorment,
ja està passant
a l'empresa privada,
a mi el que més
personalment
i institucionalment
em dol més
és precisament
la gent
que no accedeix a la feina
o que es queda sense feina,
que és el que més preocupa,
ara això forma part
de tota una situació
en què la despesa pública
s'ha de racionalitzar
al màxim.
Entenem que aquest 2013,
per tant,
la tònica serà aquesta,
no?
És a dir,
no sé si hi ha
algun element
de positiu
que puguem explicar
de caràcter
de protecció.
A veure, jo crec,
a veure,
si ho basem en xifres,
els números del 2013
ja s'ha dit
a l'activa i a la passiva
que no seran millors
que els del 12.
I en el cas
d'ensenyament
l'aspiració
seria poder
conservar el que tenim
sense que hi hagi
cap altre retoc.
De cara als interins,
jo sí que he de dir
que hi ha molta gent
que jubila,
la qual cosa vol dir
que les jubilacions generen entrades,
entrades de personal
i això,
doncs,
en un parell d'anys
pot resoldre clarament
aquesta situació
i que,
doncs,
a veure,
el sistema nostre
continua creixent,
o sigui,
de cara al curs vinent
aquí a Tarragona,
doncs,
hi haurà crescuda
de número d'unitats
i d'alumnes
a qual cosa també
provoca entrades
dins del sistema.
Ara,
de dir,
en termes,
se faran les substitucions
del primer dia?
Doncs jo crec que no,
no.
es faran,
diguem-ne,
doncs,
més plantilles?
Jo crec que tampoc.
Hem de ser realistes,
no estem encara pujant,
millorant,
oi de que ho poguessin fer.
Parlant d'augment d'alumnes,
l'Escola Oficial d'Idiomes,
en fi,
ja tothom sap que estan,
no sé si al límit,
o per sobre.
Quan farem el trasllat?
Quan podrem veure?
A veure,
les obres estan molt avançades,
es preveu el trasllat
per quan les obres
estiguin enllestides del tot,
com vostè sap,
és l'Ajuntament
qui fa aquesta obra.
Aquest és un,
bueno,
és un compromís molt singular,
molt singular,
que es va produir
poc temps abans
del canvi
del govern anterior,
però que,
en tot cas,
la Generalitat
cedeix uns espais
a l'Ajuntament,
a condició que l'Ajuntament
faci unes obres,
que són les de l'Escola Oficial,
i llavors hi ha uns pagaments,
bé,
en aquests moments,
per ser-li exactes,
hi ha hagut diferents contactes
ja entre la Conselleria,
en aquest cas,
d'Economia i Finances,
perquè és de la Direcció General
de Patrimoni
que es porta,
diguem-ne,
al lideratge
de tota la part de pagament,
el Departament d'Esenyament,
evidentment,
hi és present
com a part interessada
i l'Ajuntament de Tarragona.
Llavors,
el pressupost del 2013
segurament podrà ajustar
en quins termes
es produeixen
els compromisos concrets,
però el cert és que l'obra
està molt avançada,
pel que m'han dit,
jo no l'he visitat encara,
i que llavors es preveu
doncs un trasllat,
diguem-ne,
dintre d'aquest any 2013,
es preveu, eh?
Vull ser molt prudent
a parlar d'aquestes qüestions
perquè,
bé,
no puc dir res més
del que sé,
que és això.
Hi ha molt d'interès, eh?
Sí, molt,
i nostre també.
Esperant a veure aquest trasllat
definitiu a l'antiga chartres,
també li volia preguntar
sobre l'antiga escola
Olga Xirinacs
va tanca l'any passat,
una part d'alumnat
se'n va anar, crec,
al Col·legi Tarragona,
si no recordo malament,
també hi ha una part
que està en el PACS,
pel que vostè sap,
com els estan anant
amb aquests alumnes reubicats,
o en alguns casos
desgregats fins i tot,
no?,
perquè hi ha una part
d'alumnat...
Sí,
el tema d'escola Olga Xirinacs
va ser una de les quatre escoles
que es van integrar
en d'altres escoles,
són operacions doloroses
perquè, bé,
les comunitats educatives
encara que siguin petites,
o precisament aquestes
que són més petites,
són les que tenen més vitalitat,
més ganes d'existir,
el que passa és que, esclar,
la continuïtat d'aquests centres
atès a la baixada
de població infantil
i la impossibilitat
de fer construccions noves,
doncs era una expectativa...
Bé, no torno a explicar motius
que ja vaig dir.
En tot cas,
l'any passat es van produir
quatre integracions
i jo sí que he anat
a les quatre escoles
on s'ha produït la integració
i, en el cas de l'Escola Tarragona,
els alumnes de l'Escola Olga Xirinacs,
hi ha bastants,
hi ha quatre professors
també de l'Escola Olga Xirinacs
a l'Escola Tarragona
i estan perfectament
integrats i organitzats
a les aules
sense cap mena de problema.
Aquesta setmana tinc previst
de visitar les escoles PACs i pràctiques
i no per aquest tema en especial,
però també en parlarem
per veure si s'ha produït
algun problema específic.
No em consta en aquests moments,
si els alumnes de l'Escola Olga Xirinacs
que no han anat a l'Escola Tarragona
estan, diguem-ne,
escolaritzats en diferents centres
d'aquí de la ciutat de Tarragona
perquè pertanyien a diferents zones.
També n'hi ha a la Rebassada,
que suposo que tu, suposo que ara
també em preguntarà per la Rebassada.
I tant, era la segona pregunta.
Llavors, a mi em consta
que és una situació escolar
d'integració ordinària i normalitzada
perquè allà on han anat aquests alumnes
se'ls ha rebut amb els braços oberts.
A l'Escola PAC ja sap que van muntar
un grupet més per poder-los,
per poder acollir.
O sigui que la idea inicial era
que majoritàriament, com en els altres casos,
l'Escola Abril,
l'Escola Reus XXI
i l'Escola Escòdol del Vendrell
s'integressin en massa
i és el que haurien volgut.
Aquí els pares van fer altres opcions
segons les seves preferències
o les seves idees prèvies
i llavors el que hem intentat
és aquestes altres opcions també cuidar-les.
És tot el que podem fer.
Ja dic, són temes que no ha agradat fer a ningú
però que era totalment necessari.
Pensi que de cara al curs vinent,
quan tindrem la preinscripció en parlarem.
Aquí a Tarragona deixem en principi
les mateixes línies,
la mateixa oferta educativa,
però som conscients
que la demanda en algun lloc fallarà.
O sigui, estem davant d'una crisi importantíssima
de naixements per un costat
i de falta d'arribades
que ens havíem acostumat
a un creixement sostingut
pel tema de l'arribada migratòria
i d'una altra banda
de gent que marxa als seus països d'origen
evidentment empenyuts per la crisi actual
que no els dona solució de continuïtat
al nostre país.
Llavors, amb aquests esquemes
és amb els que hem de treballar.
Per veure, per tant, un descens de l'alumnat.
Sí, i tant.
Molt important.
A veure, què passa en la preinscripció d'enguany?
Perquè, clar, nosaltres treballem
en les xifres del padró.
La xifra del padró
de la ciutat de Tarragona
baixa.
Poden haver arribat
nous ciutadans,
poden haver remarxat
els que existeixen.
Sí que hem de dir
que hem estat treballant a fons
aquests dos últims anys
per no tenir una sotregada forta,
per poder mantenir el sistema
al màxim de sencer possible
malgrat aquestes diminucions.
Com vostè ja avançava,
també li vull preguntar
sobre l'escola del futur,
la futura escola de Rebassada,
com ha estat oplegat?
Els terrenys ja hi són?
S'han cedit?
No s'han cedit?
Quins seran?
L'escola de Rebassada
vaig tenir una entrevista
la setmana passada,
o fa 15 dies,
amb la directora.
En aquests moments,
els terrenys no estan encara cedits,
però em consta
per informacions que tinc de l'Ajuntament
que hi anem pel bon camí,
que hi anem pel bon camí,
que havien mig acordat
temes amb les Dominiques,
però que no estava tancat del tot.
Clar, aquesta és una qüestió
que depèn de l'Ajuntament.
Nosaltres,
com a Departament d'Ensenyament,
no podem engegar res,
fins que no tinguem un terreny.
I llavors,
quan tindrem el terreny,
doncs ens posarem en marxa
amb la màxima prioritat.
Ara bé,
també he de dir
que aquesta màxima prioritat
queda molt condicionada
pel tema pressupostari.
Per exemple,
ja en el cas de Tarragona
tenim l'escola Rebassada,
però també tenim l'escola Ponent,
que estan pendents de construir.
I l'escola Ponent
sí que té terrenys.
Tenim també altres escoles
en el territori
i algun institut
en mòduls prefabricats.
L'escolaritat
dintre del mòdul prefabricat
és digna.
Ara bé,
la construcció en aquests moments
té una data
que no la podem concretar
per els motius
diguem-ne,
econòmics
que hem esmentat anteriorment.
Ara,
jo estic molt a sobre
i tot el nostre equip
de serveis territorials
amb l'evolució
d'aquestes escoles,
amb els problemes que tenen.
Jo, per exemple,
demà vaig a l'escola Ponent
a parlar amb els pares
i amb l'equip directiu
per plantejar
com estan,
que necessiten,
si hi ha necessitat
d'alguns més mòduls.
Estem en una transitorietat
de la qual ja no puc posar
data de caducitat.
I en aquest sentit
hem de ser realistes
i no enganyar ningú.
L'escola Ponent com està?
Que és ja
aula prefabricada, diu?
És tota prefabricada.
Està igual que l'escola
del gatxerina.
Tota ella en mòduls prefabricats.
Estan ben instal·lats
perquè jo he convidat
moltes vegades
a periodistes
a veure aquests espais.
Són espais,
les aules són boniques,
la visió de l'escola exterior
és una visió,
doncs,
que dius...
De mòduls, sí.
De mòduls,
però per dintre
es treballa força bé.
Ara,
pregunta pel gatxerina,
hi ha el tema del terreny,
encara.
Vol dir la revassada, eh?
No, perdona,
perdona, per l'escola revassada.
La revassada.
Llargs d'infants,
com està la situació?
Tot i que, a veure,
també és un tema que...
Llargs d'infants,
ja sap que són els ajuntaments
els que tiren endavant
les noves propostes
i, en aquests moments,
de la mà d'aquesta gran baixada
de la població infantil,
doncs,
moltes llargs d'infants
no tenen alumnat.
Llavors,
l'Ajuntament
deu moure les seves dades.
També és cert
que les...
El Departament d'Ensenyament
tenia una línia de subvenció
per construccions
que estava,
diguem-ne,
que ja va acabar-se
i no se n'ha engegat d'altra
i, de fet,
bé,
ara qui construís una llargs d'infants,
l'Ajuntament
que la tira endavant
ha de mirar molt bé
els números
perquè és un ensenyament car,
que no és obligatori,
no és gratuït
i que, en aquests moments,
doncs,
la demanda per part de les famílies
ha baixat molt.
Primer,
perquè hi ha menys nens
i després perquè
una part de les famílies
que demanaven el servei,
doncs,
si un dels dos membres
està a l'atur,
doncs,
no porten el llar d'infants
perquè no són gratuïtes.
Nosaltres,
des de serveis territorials,
no impulsem llars d'infants.
Ho fa l'Ajuntament
i ells segurament
tenen els seus estudis
molt detallats
sobre tots aquests aspectes.
I, de fet,
la Marcelí Domingo
i la Tarragona
que ho sap
que no podran començar
aquest 2013,
no?
Sí, sí.
Per aquestes rons
que vostè comentava
i també la,
en fi,
són zones de Sant Pirí i Sant Pau,
de Joan XXIII,
tot això no ho veiem.
s'havia fet una pre,
en tots els aspectes,
una preplanificació,
comptant que l'increment
aquest de població
d'aquests anys,
dels primers 7 o 8 anys
del segle XXI,
seria sostingut
i ara no solament
no se sosté,
sinó que està baixant.
Què hem de fer
amb l'Escola Municipal
de Música,
des del seu punt de vista?
Jo,
si em permet,
tinc prou feina
a opinar
dels ensenyaments
dels quals és titular
el Departament d'Ensenyament.
L'Escola Municipal de Música,
com diu la paraula,
el titular és l'Ajuntament
i ells,
doncs,
en saben,
jo he anat llegint,
evidentment,
a la premsa
tot el que va sorgint,
són uns ensenyaments,
doncs,
que van rebent
menys finançament
de la Generalitat,
són uns ensenyaments cars,
no han estat mai
uns ensenyaments obligatoris
i llavors,
doncs,
a veure,
el finançament,
el finançament
es fa complex,
però una ciutat
com Tarragona
estic convençuda
que se'n sortirà.
Vostè creu
sense el suport
econòmic
en aquest cas
de la Generalitat?
Jo crec que sí.
A veure,
és un temps difícil
per tots,
en tots els aspectes,
no ens enganyem.
No és només
un sector,
ni el sector
de l'ensenyament,
ni el sector
de serveis socials,
ni el sector públic.
El sector privat
ho està passant
més malament
que el servei públic.
El sector privat
és qui
a través de les quotes
fa demandes
d'escoles de música,
la gent que porta
els fills
aquests ensenyaments
no obligatoris
i molt interessants
són persones
que han de fer-se càrrec
de quotes
que de vegades
no poden sostenir
a nivell familiar.
ja tinc prou problema
a opinar
del que és
titularitat nostra
com per posar-me
a opinar
dels altres.
Per la part que li toca,
ja hi acabem,
aquests tres jornades
de mobilitzacions
que veurem
per part dels estudiants,
a priori,
tot i que encara no han començat,
comencen demà,
també hi ha dues concentracions,
com valora,
com creu que seran?
Seran participacions
considerat massives?
No?
Com creu que es mobilitzarà
l'abomnat?
A veure,
els alumnes,
els de primer cicle
no poden fer vaga,
els de 12 a 14 anys
no poden fer.
Els altres,
bé,
jo,
si he d'anar
a les dades
que tinc
de vagues anteriors,
per començament de curs
també hem fet una bateria
així de tres dies,
he de dir
que la participació
és desigual,
quan més grans
són els alumnes
més elevada
és la participació,
també és cert,
o sigui,
és un alumne
que es veu més adult
i més conscienciat,
que les manifestacions
no tenen,
diguem-ne,
l'impacte
que semblar
que haurien de tenir,
simplement hi ha
una sèrie d'alumnes
que no van a classe
i que en aquest cas
sobre la reivindicació
de les retallades,
disminució de la qualitat,
que a mi m'agradaria
discutir clarament
amb algun alumne
perquè si bé he parlat
molt clarament
del tema del professorat,
els alumnes
no tindrien
perquè tenia aquesta percepció,
perquè les hores de classe
són les mateixes,
a banda d'això
hi ha com a motiu afegit
tot el tema
de la llei,
de l'avantprojecte
de llei Huert,
també no sé
si en aquests moments
amb el que està passant
en totes les qüestions
que estan sorgint
del partit
que ara governa
l'estat espanyol,
potser perdran energies
o diguem-ne,
ganes d'anar tan de pressa
en totes aquestes coses,
perquè esclar,
són molts fronts
que està obrint
el govern central
en aquests moments,
llavors esclar,
aquesta vaga d'estudiants,
ara suposo
que la primera
motivació
és dir bé
contra el decret Huert,
jo sempre diria el mateix,
en aquests moments
el millor atac
per el que ens està passant,
per aquesta ofensiva
que ens fan,
és treballar molt,
esforçar-se
i treballar bé
i demostrar-ho.
Maria Angès González,
directora dels serveis territorials
d'ensenyament
a Tarragona,
gràcies per acompanyar-nos.
Esperem que aquestes
a vosaltres
i a disposar
sempre que vulgueu,
és un plaer venir aquí
i poder parlar
de temes d'ensenyament.
Doncs com vulgui,
aquí l'esperem,
moltes gràcies.
Molt bon dia.