Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Fins demà!
Fins demà!
Però Déu-n'hi-do, són uns quants.
I ens comentava, i Carme Crespo, això dels teclers d'honor,
diu, mira, el perpetuador el tria la Comissió de Festes o l'Ajuntament,
però els teclers d'honor els tria cada entitat,
destaca les persones que considera adequades.
Per fer-los un homenatge.
Moltes vegades aquest homenatge té a veure amb l'antiguitat
que porten amb l'entitat en qüestió.
Més de 25 anys com a membre del Vall de Diables,
Xema Gabaldà, bon dia.
Sí, molt bon dia.
Però si tu ets molt jove, eh?
Home, gràcies.
Més de 25 anys, havies començat molt bé, eh?
Més de 25 anys.
Home, vaig començar el 87, que tot just n'havia fet 20 d'anys.
Ah, bé, no tan bé, què?
Sí, sí, no tan bé, què no.
En tinc 46 ja, acabes de fer ara aquest estiu.
Molt bé.
Escolta, tu esperaves, com funciona això dintre de les entitats,
que t'anomenin tecler d'honor?
Miquel, pregunta quan vulguis, eh?
D'acord.
T'ho esperes, diu, aquest any me toca a mi perquè faig els 25, com va?
No, no, de fet ja fa més de 25 anys que estic al Vall de Diables.
El que passa és que això es va decidir dintre de l'entitat que, clar,
com que en guany estem celebrant el 30è aniversari,
i per tant ja hi ha un grapadet de gent que o ha fet els 25
o està a prop de fer els 25 anys dintre de l'entitat,
que es faria per tongades.
Aleshores, en guany, coincidint amb el 30è aniversari,
fem una tongada en la qual som tres membres del Vall de Diables
que ens han proposat com a teclers d'honor.
Qui sou, qui sou? Fem els honors, fem els honors, va.
Doncs bé, és la Rosa Mari Parisi, el Joan Garcia i el servidor.
Molt bé.
I la veritat és que, bé, doncs és un goig poder haver estat
durant més de 25 anys dintre d'una entitat i participant-hi,
doncs això ja és prou motiu d'orgull, no?
El fet de ser teclet d'honor, Xema, et farà viure les festes
d'una manera diferent o més o menys com cada any?
No.
Gaudit de la festa, no?
Més o menys com any.
Home, potser una miqueta més al ralentir,
perquè per motius laborals també treballo molts dies,
i clar, no pots gaudir de la festa en tota la seva amplitud,
però bé, amb la mateixa temperatura de sempre.
Ah, tu no ets dels que et poden agafar vacances durant festes.
No, no, jo treballo a torns i ja he hagut de fer malabarismes
per poder tenir festa.
El cap de setmana del 21 i 22, per exemple, treballo de matins,
no hi pot fer res.
Però almenys a la crida hi podràs anar, no?
Perquè, clar...
Sí, evidentment, a la tarda a la crida
i el dia 22 a la Cercavila, doncs sí que hi podré estar.
Déu-n'hi-do.
Saludem, a via telefònica, això sí,
un altre dels teclers d'honor d'enguanyes, el Toni Guerra.
Toni, bon dia.
Hola, bon dia, bona hora.
El Toni, a part de ser tecler d'honor d'enguanyes,
és veient de Tarragona Ràdio.
Sí, senyor, sí.
Fideu.
El Toni participa de la festa a través del...
És greller, vaja, del grup de grellers, l'Alfàbrega, que sí?
Correcte, sí, sí.
A més d'altres elements amb els quals hem participat
al llarg d'aquests anys.
Altres elements?
Sí, sí, com el Vall de Gitanes, o la Colla Jova,
i, bueno, els tres membres dels grellers de l'Alfàbrega
aquest any tenim el reconeixement
durant aquesta trajectòria, que és 25 anys, o més anys,
perquè la veritat és que en fa més de 25 que hi participem.
Igual com el company Xema Gavaldà, que també ho exposava,
que des de més de 25 anys estem participant,
hem tingut implicació amb diferents entitats,
valls i elements del seguici.
Fes els honors, home, digue'ns quins altres participants,
quins altres grellers de l'Alfàbrega també han estat distinguts.
Sí, els tres membres dels grellers de l'Alfàbrega
són l'Antonieta Massoni, la Neus Guerra i jo mateix.
Entre la Neus Guerra i tu trobem certa familiaritat, no?
Sí, sí, em sembla que hi ha un vincle familiar bastant estret.
Escolta, això és curiós, us passa sovint?
Dona-us bé aquesta tradició familiar,
que em sembla que a Tarragona, bé, suposo que a altres llocs també, no?
Bueno, jo crec que això és una cosa
que els tarragonins aquests que ens considerem humilment de socarrel
es transmet bastant de pares a fills, no?
Llavors jo crec que aquest reconeixement de 25 anys
no hauria estat possible a la participació
sense que algú des de dalt t'ho hagi inculcat des de petit
i t'hagi fet viure a la festa des que eres ben petit
i per tant la portis impregnada molt bé
amb les teves arrels i amb la teva sang.
I des d'algú també no podria ser possible
sense les persones que tens al teu voltant
que t'han d'aguantar com dia rere dia,
has d'anar amb reunions, ensajos, actuacions, etcètera, etcètera.
Sense aquestes dues branques, no?
La que et ve des de dalt com la que tens al teu voltant
que t'ho permet, jo crec que és difícil
de poder assolir tots aquests reptes.
Clar, estem parlant de dues persones.
La Txema, el Toni, que porteu més de 25 anys
ja participant de la festa amb aquesta entitat.
Recordem que les entitats del Seguici
o de la festa de Santa Tecla
no només teniu activitat per Santa Tecla
tot l'any que prepareu coses.
Com ho porten això?
La família, les parelles?
Perquè clar, no hi heu renunciat des de fa 25 anys.
Teniu parelles que també estan dintre d'aquest món
o que són especialment...
No ho sé.
Jo, en el meu cas, vaig conèixer la meva dona
dintre de la Vall de Diables
i, evidentment, els nostres fills també hi estan
dintre de la Vall de Diables.
Primer amb el Vall de Diables petit
perquè, per raons d'edat, evidentment, els hi educava
i ara, de fa uns quants anys, la filla gran
també participa amb el Vall de Diables gran.
I el petit està a l'expectativa
perquè amb 15 anys encara està en l'impàs.
i, afortunadament, doncs sí, el fet que tinguis una família
que et segueix en aquesta empenta, en aquesta il·lusió,
en aquesta afició, és el que et permet arribar
a mantenir-te molts anys dintre de la festa.
Oi, Toni?
Sí, sí, és així.
És així perquè a vegades hem de destinar temps
amb hores que precisament no són bastant intempestives.
I, bueno, però, de fet, jo crec que el secret d'això
és intentar compartir-ho i intentar implicar tota la família.
Igual com diu el Xem, en aquest cas,
personalment també és qüestió
de que tant la dona com els trius
es puguin implicar en aquestes entitats
i puguin participar també activament
de totes aquestes festes.
Jo crec que aquest és el secret,
viure-ho en família, viure-ho conjuntament.
I, de fet, és el que s'està notant ara
en aquests últims anys,
el creixement de la Santa Tecla Petita,
que és una gran explosió
i una gran...
Bueno, és el que ens fa veure
que la festa pot per viure
i per durar durant molts anys.
Estem veient que és un recanvi generacional
i molts dels elements
i dels valls i dels grups
el que estan aportant en aquestes seccions petites
són precisament la descendència
dels que, com el Xem i jo,
ja tenim uns quants anys
i ja portem bastants anys treballant
i vivim la festa.
Viviu la festa de manera diferent?
Si participes com a graller
o en una activitat com la del Ball de Diables?
El perfil és...
Bueno, una mica diferent.
Una miqueta diferent, sí, sí.
Jo no tinc ni punyetera idea
de tocar una gralla,
vull dir, sóc un negat absolut per la música
i, evidentment, el Toni,
evidentment amb la gralla i el timbal
necessiten molts temps d'assajos.
Nosaltres amb els Diables també assajem
sobretot el tema del Ball Parlat,
del Ball de Sant Miquel i Diables,
i això també comporta una fenya,
però, evidentment, es viu la festa
amb caires molt diferents.
Fins i tot jo diria que el Xem,
aquesta barba que portes,
ja la portes després per Sant Antigla
o la portes sempre?
La porto sempre.
Sempre.
Ja portes el paper incorporat, no?
No, no, no, és...
Vull dir, la portava abans de fer de Diablesa,
ja, al Ball de Diables, vull dir que sí.
Tu ets de Diablesa, eh?
Sí.
Sisplau, fotografia de la Diablesa,
Joan Maria, que la penjarem al Facebook,
bé, al Facebook de Tarragona Ràdio,
sense la disfressa.
Vestit de carrer.
Vestit de carrer.
Toni, tu, el tema de la música, no?,
vinculada a la festa et fa viure...
Bueno, la festa d'una manera, doncs, peculiar.
Jo suposo que és diferent això,
si fas de greller,
que no passi vas sota d'una bèstia.
No ho sé, què destacaries, Toni?
Bueno, jo crec que cadascú ho viu a la seva manera.
Jo crec que cadascú s'acaba enrolant
amb aquell ball o amb aquell element del bestiari
o amb aquell grup musical
pel qual creu que hi té una especial simpatia,
afinitat o habilitat.
I jo crec que, en certa manera,
a l'hora de viure la festa,
jo crec que hi ha un punt de convergència en tot això,
que és viure-la amb molta, molta alegria.
Són dies de deixar-se anar,
són dies, ja, a les acaballes de l'estiu, no?,
que jo crec que intent que tothom sigui del ball que sigui,
de viure-ho amb la major de les intensitats possibles
i intentant també compartir-ho molt, no?,
perquè, al fi, al cap,
t'acaba relacionant molt amb la gent dels altres elements, no?,
vull dir que acabes veient la gent dels Diables,
la gent de les colles castelleres,
la gent dels grups musicals,
els acabes veient molt de tu a tu
i, al final, intentem participar de forma conjunta amb les festes.
Amb qui toqueu en guanya, Toni,
els gralles de l'alfàbrega,
oi que us aneu anant tornant amb diferents elements o no?
Sí, sí, afortunadament el nombre de grups de gralles
i de qualitat ha anat incrementant-se en els últims anys.
La forma de distribuir-se en els valls
és per una certa rotació,
tot i que en alguna casa d'algun sonador en concret,
per la peculiaritat del ball,
fa que hagi d'anar habitualment posant aquest ball,
però intentem fer una mica de rotació.
Nosaltres aquest any, dintre el que és el seguici,
pròpiament acompanyarem els gegantons negritos.
El que és l'arrencada dels gegants del dia 21,
acompanyarem els nostres propis gegantons,
l'Espanyat i el Caruli,
i aprofito per convidar dos actes especialment,
un que és aquest dissabte a la tarda,
just abans del nomenament dels teclers,
que és de 6 a 7, que és el Vall de Gralles petit i infantil,
que veurem a terme aquí a la plaça dels Serassos,
i l'altre, que és un espectacle amb els gegantons,
amb titelles, amb contes, jocs per la canalla,
i després també amb el Vall de Gralles,
que es durà a terme el mateix dissabte a la nit,
en el qual hi participaran totes les formacions locals.
Sí, sí, de fet, si passeu per la plaça dels Serassos
i aquells dies heu sentit gralles,
possiblement éreu vosaltres assajant, no?
És possible, segur, perquè tenim allà el nostre local fix i permanent d'assaig.
Molt bé, l'Alfàbrega.
El Toni ja ens ha desvetllat el que fan aquesta festa major,
els gralles de l'Alfàbrega.
Txema, desvetlla'ns, home, va,
estira't alguna cosa dels versots,
del Vall de Diables.
Qui rep, qui rep, que és el que...
M'han dit que sou puny...
que cada any ho supereu i que també sou molt bèsties en guany.
El que passa és que, darrerament,
sembla que ens han posat el llistó molt alt, no?
Perquè això, amb el Relaxing Cup of Coffee i totes aquestes històries...
Això també, ja ho pres nota.
Vull dir, ja ens estan posant també les dents llargues, no?
Però realment, home,
no cal que li donem gaires voltes a la realitat,
perquè afortunadament ens ho posen bastant fàcil.
Tireu molt enrere?
Feu referència a fets que han passat fa temps i que ja no recordem?
O... ho dic perquè, com que sempre passen coses,
potser només agafant l'últim mes ja teniu prou referències.
Sí, evidentment. Sempre hi ha coses que dius,
home, això va de pet als versots.
Però la realitat de cada dia fa que hi ha temes
que els hagis d'aparcar perquè hi han quedat massa lluny
també a la memòria de la gent.
I llavors els expliques, fas un versot sobre un tema
que la immensa majoria de persones ja hem oblidat
o hem apartat i ja no té d'aquella gràcia
ni aquell toc punyent que els hi pertoca, no?
Molta canya municipal o què?
Bé, el que toca, el que toca.
Ben repartidat.
Miquel, pots intervenir quan vulguis, eh?
Tu, si haguessis d'acompanyar amb algun element del seguit,
si haguessis de participar, Miquel, què faries?
On te'n posaries?
És difícil, eh?
Sí? Jo et veig bastant de diable, també, eh?
Sí, tu creus?
Perquè, com que tampoc t'has afeitat d'avui...
No, doncs mira, m'apunto, m'apunto amb el Xema, no?
No, ningú.
I ja està.
Però fer de diablesa és el millor, no?
Ja està, doncs els dos anem a fer de diablesa.
Fer de diablesa és un caramelet.
És un caramelet.
La veritat és que sí.
Jo em fa molta gràcia quan llegeixo la documentació de la festa i tal,
diuen que la diablesa ha de ser com més...
Com més masculina i més borroera, millor.
A veure, vull dir, és una herència que tenim de l'edat mitjana,
que les dones tenien matat l'accés a qualsevol mostra de cultura popular i així.
I nosaltres, en el Vall de Diables de Tarragona, concretament,
respectem això reservant el paper de diablesa exclusivament a un home.
i com més pelut i lleig sigui aquí, teniu la mostra, doncs millor.
El maquillatge també hi fa, eh?
No us penseu que el Xema fa tanta por.
Miquel, tens alguna pregunta?
No, no, estic...
No, no, no, no, no.
És que, és que, clar, m'agafes, m'agafes, Núria, que...
És que et veig aquí tan parat, escoltant,
que dic, bueno, que, toma, si vol preguntar alguna cosa...
Perquè, Toni, com aneu de grellers?
La grella encara està de moda?
Sí, ara més que mai.
Sí?
Jo crec que després d'uns anys en els quals els instruments de caire tradicional,
evidentment ara ja estem parlant d'uns llunyans, 25 o 30 anys enrere,
havien de caigut molt i bé,
i era d'un ús molt, molt puntual i residual,
s'ha de reconèixer que en els últims anys hi ha una certa febre
per tocar algun dels elements tradicionals.
I no cal veure més que els carrers,
no cal veure més que els seguissin,
la Santa Tecla Gran, la Petita,
o qualsevol altra de les cercaviles,
hi veureu una munió de gent de molts, molts grups.
Ara ja no són allò de dir,
hi ha quatre grups a la ciutat, o cinc,
que potser és el que hi havia fa 10 o 15 anys al darrere,
i alguns dels quals encara seguim ara en aquest moment en actiu,
sinó que la veritat és que s'ha desenvolupat últimament
una gran febre per tocar instruments tradicionals,
no només parlem de l'agraia i el timbal,
no només parlem d'aquests dos,
que potser són els més representatius,
o els que la gent té més identificats en la festa,
però podríem parlar de molts altres instruments tradicionals,
que gràcies a diferents eines de formació que hi ha a la ciutat
i l'interès que mostra la gent,
la veritat és que estan rebrotant moltíssim.
Doncs mira, ara està de moda això de tocar la gralla,
però ells ja fan, el Toni, ja fa més de 25 anys
que s'hi dedica des dels grallers a l'alfàbre.
Toni Guerra, moltíssimes gràcies,
felicitats també als teus companys per aquest nomenament,
tecle d'honor d'enguany, a gaudir-ho.
Molt bé, gràcies i bé,
esperem que entre tots gaudim d'una excel·lent festa major.
Igualment per vosaltres.
Gemma Gavaldà, diablesa del Vall de Diables,
felicitats també a tu i als companys.
Moltíssimes gràcies, en nom seu també.
i evidentment la farem ben sonada.
Enguany estem del 30è aniversari de la recuperació
i tenim moltes activitats a fer també.
Molt bé.
Molt bona festa major.
I fins aquí el que han estat entrevistes
amb alguns dels teclers d'honor d'enguany.
No els hem pogut tenir a tots
perquè el temps és el que és i no ha donat per tot.
El que sí que tenim pendent
i ho farem quan contactem amb ella
és a parlar amb Amèlia Llort.
Ella és la filla de Josep Maria Llort,
perquè ja la tenim al telèfon,
ja podem parlar amb ella,
amb la filla del que és el perpetuador d'enguany.
Amèlia, bon dia.
Hola, bon dia.
Escolta, com ha caigut aquest homenatge
del teu pare com a perpetuador de les festes?
Doncs bé, per una banda ens ha fet il·lusió,
és a dir, a la família ens ha fet il·lusió, evidentment.
El que passa és que també ens hauria agradat
que potser hagués sigut fa dos anys,
quan ella encara hagués pogut ser conscient
i ho hagués apreciat.
Però clar, evidentment,
les coses van com van i ja està.
Simplement penso que és un reconeixement,
com diria, com també posàvem la nota de premsa,
de la feina ben feta de moltes persones d'aquest país,
que s'aixequen molt dematí cada dia,
que a ell li agradava aixecar-se molt dematí cada dia,
i que fan una feina de molta qualitat
i que mai surten noves fotografies.
I això, bueno, això penso és un homenatge a ell,
però també a molta gent, no?
Que ni siquiera surten a les fotografies
ni segurament si poses el nom a Google d'aquestes persones,
res, no?
Desconegut, però que en canvi treballen cada dia
i ho fan amb molta qualitat.
Artesans, dèiem ahir, les mans de les festes, no?
Els que hi tenen cura d'això,
amb les seves mans, que també tot rutlli.
Què feia concretament el teu pare?
Posem una mica en situació.
Va néixer, ens consta, l'any 1918, a la plaça de la Font.
Per tant, persona vinculada ja amb la part alta des del començament?
Sí, sí, clar, la seva infantesa ara va passar a la plaça de la Font.
Crec que després, durant totes d'edat, al carrer Apodaca,
perquè el meu avi també era perruquer, va baixar.
Bueno, de fet, això ho va explicar ell a l'entrevista,
si voleu veure l'entrevista,
que hi ha penjada de fa tres anys de l'arxiu.
I aleshores, bueno, el tema és aquest,
que el meu avi va baixar de Blancafort i es va establir la perruqueria,
i el que tenien com de particular era que, a part de ser perruquers,
doncs ells feien tot el tema de postissos i perruques,
i maquillatge teatral,
i totes, bueno, les perruques dels nanos i dels gegants estan fes per ells,
i d'una manera molt artesanal, a més, no?,
la crin de la molassa, etcètera.
I també, fa uns anys, també les va tornar a fer,
quan encara treballada, doncs crec que va fer dels gegants,
i no recordo, el David i la Negrita també,
al mateix temps que es va, quan es va refer,
el sastre va refer tot el vestit,
doncs també es van tornar a fer les perruques.
No, van dir que, de fet, per les seves mans van passar
nanos, gegants, negritos, bèsties,
i fins i tot els reis d'Orient, no?,
és a dir, que va tenir un fort vincle,
i, vaja, amb les seves mans, doncs,
va poder tocar i, vaja, doncs,
donar-li el seu toc, no?,
perruqueria i maquillatge, tots aquests elements,
és a dir, que el vincle amb la festa,
realment, Amèlia, era fort.
Sí, bueno, i amb el Teatre Metropol,
vull dir, ell se passava, de fet,
es passava moltes,
o sigui, els pastorets, també, no?,
i, bueno, i tot el tema de teatre de Tarragona.
Abans hi havia un teatre a Tarragona Ràdio,
que estava al carrer de la Unió,
hi havia allí una sala de teatre,
i jo recordo molts diumenges,
de quan jo era petita,
acompanyar-lo perquè ell feia el maquillatge
de tots els artistes que sortien allí.
És el que t'anava a preguntar, Amèlia,
quin és el record més viu que tu tens d'infantesa
d'aquest ofici o aquesta afició,
aquesta passió del teu pare
i la relació amb els elements de la festa,
el record que tu tens de Peque?
Bueno, jo suposo que, més que res,
a casa, no?,
o sigui, veure moltes capses
i tot el que és totes les perruques
de tots els llocs,
de tots els pobles que ell preparava,
i després, bueno, de festa a festa,
sí que sé que sempre anàvem
a veure el dia de la Mercè
de davant de la catedral,
que ara no s'hi pot anar, no?,
de la gentada,
però abans pràcticament no hi anava ningú,
i llavors nosaltres hi anàvem sempre
a veure, doncs, els castells,
perquè això, clar, vull dir,
la festa de Santa Tegla
ara té un èxit bestial,
però quan jo era petita, vull dir,
érem quatre gats, no?,
o sigui, no, en realitat,
no hi havia gaire,
tothom aprofitava per marxar
el cap de setmana, no?
Emèlia, com era la manera
de treballar del teu pare?
Perquè tenim entès que era, doncs,
una persona que li agradava treballar,
doncs, callat, no?,
amb silenci, entusiasmat,
i fins i tot amb un xic de tosuderia
amb la seva feina.
Bé, d'alguna manera
era manetes, no?,
o sigui, el que s'entén,
això per la gent que té molta facilitat,
és que crec que era bastant artista, no?,
perquè també fa anar a mi,
bé, i amb el meu germà també,
em consta que ens feia dibuixos,
o sigui, molts dibuixos
per a les...
ens ajudava a fer el tema del dibuix,
fins i tot jo,
que he treballat molt amb el tema,
he estat molt vinculada al tema educatiu,
doncs, també, durant el principi,
ell me feia molts dibuixos
i els guardo,
perquè són...
hi ha coses molt boniques, no?,
o sigui, tenia molta facilitat
per al tema del dibuix
i per tot el que fos manual,
i aleshores, doncs,
li agradava,
perquè, clar, això són coses que vas fent
amb una certa tranquil·litat
i si tens aquest vessant
més artística,
doncs, clar,
pots plasmar-ho molt així, no?,
i a més també era molt tarragoní,
vull dir que tot aquest...
això li agradava, no?,
a participar en aquestes coses.
Molt bé, doncs,
avui hem volgut conèixer una miqueta més
la figura del Josep Llort i Bufarull
per petó de les festes,
a títol pòstum,
aquest homenatge que se li fa
al perruquer de les festes,
jo li posaria aquest títol.
Ho hem fet a través de la seva filla,
Amèlia Llort.
Amèlia,
tens preparat ja el que diràs
el dia de la quina de sàpita?
Bé, més o menys el que t'he dit a tu,
suposo que el tema de valorar
el de la feina d'enceta
i també suposo que sempre està bé reivindicar el tema,
no sé si en aquell moment sortirà o no,
perquè m'imagino que també serà molt ràpid i ja està,
i espero que sigui ràpid també el tema de Catalunya,
o sigui,
ell era una persona molt vinculada amb el tema de Catalunya,
és a dir,
ell deia per Catalunya tot.
Amèlia Llort,
moltíssimes gràcies.
Visc a Santa Tegla.
I felicitats a tota la família.
Gràcies,
Amèlia,
gràcies.