...
Seguim en directe des de la Casa de l'Ermità,
avui parlant d'aquesta zona completament rehabilitada,
que ja s'ha inaugurat, que ja podem tocar-la, trepitjar-la,
però hi ha hagut un any d'obres aquí al darrere,
i avui ara mateix podem parlar-ne des del punt de vista arquitectònic,
és a dir, l'arquitecte responsable de l'obra,
que ens expliqui com ha anat aquesta obra,
i en fi, com ha quedat tot plegat, perquè aquí hi ha hagut un abans i un després.
Josep Maria Bartolomé, què tal, molt bon dia.
Bon dia.
Ha sigut una obra molt complicada o no? Ha sigut complicat això o no?
No, el que passa és que ha sigut bastant laboriós,
perquè vam començar, es va fer un projecte bàsic l'any 2008,
després es va fer un projecte executiu l'any 2010,
es va demanar el Premis d'Obres,
i l'inici de les obres van ser el gener del 2012
i es van acabar el mes de març del 2013.
Això ha portat cinc anys llargs de treball.
Primer amb projectes i després amb execució d'obra.
Déu-n'hi-do.
Del que hi havia abans aquí, és a dir, quan es va ensenyar l'edifici,
què vol pensar?
Bé, a veure, aquí inicialment hi havia dos edificis petits,
cada un d'ells eren independents,
estaven a dos nivells, o sigui, les plantes no estaven al mateix nivell,
llavors cada edifici tenia la seva escala
i era una distribució que era obsoleta,
volia dir, espais petits i no allò.
L'edifici de l'esquerra, no el que ha estat tocant a l'església,
estava en perill de ruïna,
o sigui, hi havia un perill que podia caure, no?
El de la dreta no, que és el que estava funcionant,
però funcionant fins a un cert punt.
Bé, tot plegat que aquí el que es va plantejar,
primer també hem d'entrar en el tema de normatives,
perquè en normatives estem al cas Quintic
i com a zona de cas Quintic està protegit les façanes.
Vam poder buidar el que són els edificis,
també es van permetre tirar la façana posterior que dona al darrere
i conservar les façanes, les dues façanes,
o sigui, les dues casetes que donen aquí al portal del carro.
El que es veu de fora, eh?
És a dir, tot el que es veu de...
Tot el que es veu des del carrer és el que s'ha conservat.
Ara bé, com que les dues cases estaven a nivells diferents,
la que tenia més interès en quant a façana
és la que estàs tocant a l'església,
i llavors aquesta s'ha mantingut tal qual.
I la que està situada a l'esquerra
és la que s'ha nivellat amb aquesta de la dreta.
A veure'ns, el que es va fer va ser buidar-ho tot
i a partir d'aquí s'han fet fonaments nous,
s'ha recalçat la façana, que és la que va quedar.
Vam baixar entre un metre i dos metres,
perquè hi havia tot de raulert, o sigui...
De què?
De raulert, raulert, o sigui, terra d'altra portada aquí, no?
O sigui, hi havia un raulert.
Llavors vam anar fonamental a la roca,
o sigui, la roca està entre un metre i dos metres vint o cinquanta.
Vam fer uns muros de contenció perimetrals
i a partir d'aquí es va fer un forjat sanitari.
vam aprofitar una mica el que és aquest espai
que és on hi ha els dipòsits per portar l'aigua de Sant Magí de l'Ufaganya.
Perquè, en principi, els dipòsits es posaven dalt, sota coberta,
en un espai bastant limitat i de llences.
I als sortint d'això, vam poder fer-ho d'aquesta manera.
Bé, a partir d'aquí...
És a dir, que ara, perdó, els dipòsits són baixs, ara, no?
Sí, ara estan baixs, sí.
Baix a...
Sota terra.
O sigui, no es veuen, eh?
Diguem-ne, estan sota...
No, no.
Hi ha un accés restringit pel cos de manteniment i llavors així.
És a dir, que s'ha guanyat espai en aquest sentit, s'ha guanyat molt d'espai.
Sí, s'ha guanyat espai.
Bé, després, aviam, s'ha anat edificant el que és planta baixa,
planta primera, planta segona i l'esgolfa.
Llavors, una de les qüestions bàsiques d'aquest tipus d'edificis,
com que són edificis, jo no he dit que són edificis vius,
perquè avui en dia hi ha una distribució i d'aquí un temps n'hi haurà una altra.
Va en funció de les necessitats del moment.
Heu de pensar que el projecte bàsic que es va fer l'any 2008
no té res a veure amb l'executiu del 2010.
Es va canviar totalment.
I després, mentre hem executat l'obra,
el que s'ha acabat no té res a veure amb l'executiu que es va fer el 2010.
O sigui que, en aquests cinc anys, ha anat evolucionant tot.
I, efectivament, a posteriori també passarà.
Llavors, què és el que s'ha fet?
Bàsicament, en aquest tipus d'edifici, el que interessa és situar
el que és el nucli de comunicacions verticals,
que és l'escala i l'ascensor,
queden situats a la dreta,
deixant el màxim d'espai lliure a la resta del que és la finca.
Llavors, amb això, què permet?
Doncs permet fraccionar-ho en funció de les necessitats que hi ha al món.
De cada moment.
Per exemple, ara, en aquest moment, tenim a la planta baixa
una sala d'exposicions que agafa tot el que és l'edifici.
Perquè a la dreta està situat l'ascensor,
la continuació de l'escala, i sota l'escala hi ha un petit assegut.
Llavors, a planta primera, que és on estem ara,
tenim una sala de conferències i després uns serveis higiènics,
que és una... un està adaptat i l'altre és normal.
Després tenim una planta segona,
una planta segona en què es distribueixen dues sales polivalents
i una planta esgolfa, que hi ha dues sales més.
La superfície d'aquesta sala, si us pot interessar,
a la planta baixa, la sala d'exposicions té 61 metres quadrats útils.
La sala de conferències aquesta que estem és de 40 metres quadrats.
Després, les dues sales polivalents que hi ha a la planta segona,
una és de 33, l'altra 21 metres quadrats.
I la planta esgolfa, n'hi ha una de 42 i una altra de 13.
Amb el gran avantatge que totes tenen il·luminació i ventilació directa
a façana o bé al pati posterior.
La gofa abans era inaccessible, no?
La gofa s'hi podia accedir però estava pràcticament...
Bé, com que eren dues casetes, hi havia bastanta dificultat per accedir.
Perquè ja tenim l'accés cap a fora, cap al sostre...
Sí, a part de l'esgolfa hi ha un excés aterrat
i després a el que és la càmera d'aire de les voltes de l'esgrésia.
A una vista espectacular, eh?
Es veu tota la vall darrera, no?
Darrera muralles, eh?
Ah, sí, des de dalt.
Sí, des de dalt, des de dalt, des de dalt, des de dalt, des de dalt.
Sí, sí, sí.
Abans comentàvem que també s'ha hagut de mantenir una mica
l'estructura de finestres, no?
De fusta, parciana antiga, també.
Sí, sí, sí.
O sigui, el tema de façana es manté exactament igual.
S'ha restaurat la part de pedra
i després el que són les obertures
continuen sent tot de fusta.
Sí, sí.
Hi havia fusta, però s'ha posat nova, eh?
Digues, d'allò.
Les parcianes són de cordeta,
que són les clàssiques de sempre.
Sí, sí.
Geniro, doncs, tot plegat, el que dèiem,
com ha canviat l'abans i el després,
però no només el que teníem i el que teníem,
sinó també com ha evolucionat l'obra mateixa, no?
Sí.
El que anem és que es pugui optimitzar el postó.
O sigui, aprofitar el màxim, no?
Tal com estava abans,
estava molt fraccionat i no es podia aprofitar gaire cosa.
Doncs és la part arquitectònica d'aquesta obra,
la singularitat d'aquesta obra,
que avui també hem pogut explicar,
aquest abans i el després,
i també un tema que és important,
que és que tothom que vulgui, pugui venir
i tingui facilitats per moure's per aquest edifici.
Sí.
Perquè això, clar, a nivell de normatives,
a nivell d'habilitació, d'accessibilitat,
també s'ha tingut en compte, no?
Sí, sí, s'ha tingut en compte.
O sigui, tenim un ascensor que fa metro quaranta per metro quaranta,
és en supressió de barreres arquitectòniques,
pot pujar perfectament bé a una cadira de rodes
i pot accedir totes les plantes.
A més a més, a planta primera,
hi ha la càmera higiènica,
que és adaptada per a persones amb cadira de rodes.
Una d'elles és adaptada.
Tot això està previst en normativa i s'ha de...
Sí, segons normatives.
A l'esfai públic no s'ha de...
Sí, sí, sí.
És que és un edifici de publicar concurrència,
està catalogat com a publicar concurrència.
I llavors, com a publicar concurrència,
però s'ha de complir tota la normativa vigent en quant a això.
Josep Maria, darrere d'aquí,
al pati del darrere, diguem-ne,
què tenim aquí fora, allà darrere,
per la part de baix?
A darrere hi ha un pati,
bé, o sigui, un pati és a nivell de planta baixa,
que al racó esquerre,
a part de fons,
hi ha una imatge de Sant Magí,
que es pot veure des del carrer.
O sigui, una de les altres coses que hem tingut en compte
és de les dues obertures que hi ha a planta baixa,
que són dues portes,
hem posat vidre,
en què es pot veure la part interior,
si hi ha exposicions i llonses,
però el que és la casa que està situada a l'esquerra,
hi ha el vidre que a través d'ell
traspassa la vidria d'aquí al pati
i es veu alçant
amb les espalmes aquestes que es posen
i llonses tens una visió directa.
O sigui, que tota la planta baixa és diàfana
i llavors pots veure el pati.
Que en sentit d'això, eh?
Que de nida és molt especial, eh?
Poder veure aquest arrocó des de fora.
Sí, és una de les coses que s'ha tingut en compte.
Molt bé. Els materials són utilitzant materials
no sé antics, moderns, una mica de tot?
Com ha anat això?
Bé, el sistema de construcció és actual.
El que passa és que els acabats són acabats de l'època.
A l'època, més aviat, així, rústic,
s'ha actuat amb una senzillesa.
La construcció és senzilla, ara és sòlida.
El sistema constructiu s'ha adoptat en fer la part d'excavació,
s'han fet els muros de contorn, de formigó, formigó armat,
i a partir de planta baixa, amb el forjat sanitari, que són viguetes autoresistents.
Llavors, s'han aixecat pilans de formigó i, amb alguns punts estratègics,
que la secció de formigó ja era massa gran, llavors s'han posat pilans metàl·lics,
en jacina plana i forjat una direccional.
I així s'han anat aixecant totes les plantes.
Llavors, el resto, el que són les parets,
està la paret de façana i ahir era, no?
El que s'ha actuat també és que, tenint la façana vella,
hi ha el gruix d'origen,
però s'hi hauria donat aïllament tèrmic també,
amb un trasdossat prou dur i llana de roca.
I els vidres també són vidres dobles,
en cambra d'aire es tanca.
No hi havia, per tant, fonaments, allò,
almenys a la casa que és més complicada, allò, estables, eh?
No, no, no.
Sí, normalment els fonaments d'aquest tipus d'edificis
és la mateixa paret que baixa fins a arribar a l'estat resistent
si és que arriben,
perquè abans ens hi hem trobat que anaven a picar i palar,
i quan s'acansaven de picar, allà s'aturaven i ja no continuaven més avall.
Molt bé, doncs, Jerem Maria Bartolomé, arquitecte de l'obra,
gràcies per explicar-ho.
Tot enhorabona per la feina feta.
Molt bé, moltes gràcies.
A l'arquitecte, però també, naturalment,
a tots els operatges que hem treballat,
que suposo que també aquí hi ha molts industrials, no?
Sí, exacte, hi ha molta gent treballant,
hi ha estat molta gent treballant aquí,
per part de l'empresa constructora, que és el Gómez Freixnera,
després el que he tingut bona col·laboració
amb l'arquitecte tècnic, que és el Julio Baixoli,
i després totes les subcontrates que hi ha hagut amb els industrials,
que tots han posat molt d'interès en aquest tipus d'obra.
I s'ha pogut veure, doncs, s'ha pogut fer això que avui podem veure
i gaudir-lo a partir de fa algunes setmanes.
Jerem Maria, gràcies i...
Molt bé.
Enhorabona, insistim.
Gràcies.
Fem una petita pausa i de seguida parlem amb els portants
del pas del Sant, de Sant Magí.