El matí de Tarragona Ràdio.
El servei de menjador de domicili, un servei que ja ha complert un quart de segle, 25 anys,
i avui en fem balança amb la responsable d'aquest programa de Creu Roja,
que és la Míriam Jiménez.
Míriam, que tal, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És una feina que és un contacte humà directe amb aquestes persones
i que ara em comentaves sobre el micròfon, que el ventall les persones ateses ha variat molt.
ha augmentat i també ha variat el perfil de persones que teníeu.
Sí, nosaltres vam començar l'any 88 aproximadament
i era un projecte adreçat a gent gran,
un que exclusivament gent que tenia dificultats,
que vivien soles, dificultats de mobilitat,
que estaven en una situació de precarietat important.
Actualment aquest col·lectiu continua sent la gent gran
i el que ha passat és que hem ampliat donar aquesta gent gran
per la situació actual que estem vivint,
acollit als seus nuclis, a les seves vivendes,
bé als nets, bé als fills, bé als nets i als fills,
i per tant tenim en aquesta família la gent gran
i altres perfils, com et comentava,
potser persones amb patologies mentals
que continuen vivint al seu nucli a la seva casa de sempre
i que nosaltres el que fem és garantir que com a mínim
tenen un àpat al dia assegurat.
I com ho feu? Porteu menjar per tothom?
Com ho heu hagut de canviar?
Clar, perquè heu hagut de canviar una mica l'atenció
en funció d'aquesta demanda?
Hem intentat abocar tots els projectes de Creu Roja
amb aquest col·lectiu que per nosaltres és un dels més vulnerables
que tenim, són gent molt vulnerable
i per tant el que hem fet ha sigut destinar tots aquells projectes
com són els temes d'aliments de la Unió Europea,
donacions, tema de pobres energètiques,
és a dir, tot aquell projecte que Creu Roja realitza,
nosaltres prioritzem que aquest col·lectiu pugui estar atès
i pugui beneficiar-se.
Ho complementem, portant-los a menjar, al domicili,
menjar que es puguen cuinar ells
i que sigui d'alguna manera fàcil de cuinar
i que no necessita una conservació especial de fred.
Després, tot el tema de facilitar-los les eines
pel tema del fred i del calor,
de dir, des de mantes a l'hivern, ventiladors a l'estiu,
garantitzar que puguin tenir totes aquestes necessitats cobertes,
a part que si hi ha un altre tipus de demandes,
mitjançant un programa que es diu El Llamamiento,
intentem atendre, és a dir,
gent que pugui tenir una necessitat especial
amb el tema de boca, de visió,
intentem anar atenent aquestes demandes
per millorar la qualitat de vida d'aquests usuaris que tenim
i en la mesura que podem incloure el seu entorn
amb els nostres projectes,
beques de menjador, ajuts de cartlón, etc.
Hi ha alguna d'aquestes persones que,
si no hi anéssiu vosaltres, no menjarien?
Sí, si no menjarien
i probablement no tindrien contacte amb l'exterior,
és a dir, a part de tot aquest treball més en espècie,
el portal menjar, hi ha tota una feina,
i sobretot pels companys que van a fer el repartiment de menjar a domicili,
els voluntaris que col·laboren,
de contactar amb aquests usuaris,
parlar amb ells, detectar possibles necessitats,
coordinar-nos amb serveis socials,
inclús coordinar-nos amb la xarxa de salut
per tema de, veiem que s'ha descompensat,
veiem que s'ha deteriorat,
detectem que fa dies que no menja,
hem anat al domicili i no el trobem,
tota aquesta feina de supervisió,
d'acompanyament a l'usuari,
mitjançant els tècnics de Creu Roja i voluntaris,
i en coordinació amb tota la xarxa,
és el que intentem atendre
en aquests usuaris que tenim al projecte.
Fins a quin punt ha augmentat la demanda darrerament, Míriam?
Perquè jo m'imagino que hi ha hagut una...
M'imagino, per allò que ens han explicat fins ara,
també des de Creu Roja,
que hi ha hagut un repunt important, no?
Ha hagut un increment important de la demanda
i paral·lelament una baixada dels recursos.
Per això, Creu Roja ha apostat
a buscar noves vies de finançament
per poder atendre aquesta demanda
que hem tingut, ja no solament de gent gran,
com te deia, sinó de l'entorn d'aquesta gent gran,
és a dir, poder atendre les necessitats
d'aquella gent que viu en aquell domicili,
mitjançant la busca de noves vies de finançació
per atendre aquestes demandes,
en aquest cas amb l'obra social de la Caixa
i fons propis de Creu Roja.
El que hem aconseguit és poder continuar aquest projecte,
per tant, atendre els usuaris que teníem
i intentar ampliar el ventall de noves demandes
que tenim, sempre tenint en compte
que els recursos dels que disposem
a nivell de transport i humans
són els que són i hi ha una limitació
en aquesta tensió.
Truquen a la vostra porta, per exemple,
famílies joves amb canalla sense recursos?
Molt.
Sí, sí, sí.
La veritat és que el dia a dia
fa que puguem atendre les famílies
que s'aproximen a Creu Roja
per veure quin tipus de demanda necessita,
d'ajut els hi podem oferir,
sobretot famílies que tenen canalla.
és que la gent està molt preocupada
de dir, bueno, hem detectat
des del final que s'ha acabat el curs
i es va acabar els dimensers passats,
hi ha molta gent que s'ha aproximat
a les nostres instal·lacions
pel tema de la compra de llibres,
pel tema de beques de menjador,
pel tema del dia a dia de la canalla
i, evidentment, temes d'impagaments
de subministraments, impagaments d'hipoteques,
el dia a dia aporta que hi ha molta gent
que s'aproxima a Creu Roja a demandar.
Hi ha solució per a tothom o no?
No.
La veritat és que continuem tenint
greus limitacions a l'hora de poder atendre,
ojalà no poguéssim atendre
tot amb què s'aproxima a les nostres portes
i el poguéssim acollir.
Sempre s'acoll a tothom,
s'escolta a tothom
i a partir d'aquí intentem buscar
des del que tenim
o derivar on creiem
que el poden atendre
i poden donar resposta des de Creu Roja.
S'intenta donar la màxima resposta
a tots els projectes,
a tots els problemes,
però evidentment és impossible
i per aquí el que fem és intentar treballar en xarxa,
sobretot amb els serveis socials i amb les administracions
per poder dir, bueno, detectem això,
nosaltres atenem esta part,
des dels serveis socials s'atenem esta altra,
intentar complementar-nos
perquè tampoc no es feia un mal ús del que tenim.
En aquest quart de segle d'història,
no sé, per dir alguna xifra,
perquè ens fem a la idea,
perquè clar, estem parlant,
però no sé, potser no veiem gràficament,
no?,
quan s'ha disparat aquesta demanda.
Però és molt?
És a dir, estem parlant de doblar-se en els últims anys,
de triplicar-se la demanda?
Jo no et sabria dir un número exacte,
perquè no, la veritat és que ara no el tinc,
però que fa, bueno, jo fa 20 anys que hi treballo
i el que he vist en aquests 4-5 anys
i anant creixent,
és a dir, no a la baixa ni mantenint-se,
és que hem duplicat i hem triplicat
l'atenció a l'usuari
i sobretot ho veiem amb el dia a dia,
com s'aproxima la gent,
gent que perfectament poden ser el nostre veí,
gent que van al col·legi amb els nostres fills,
és a dir, gent en una situació que per nosaltres mateixos
està molt impactant,
que ve i diu, bueno,
me tallant el naïum,
bueno, no puc pagar els llibres,
ens hem quedat els dos a l'atur,
tenim una hipoteca important,
bueno, doncs gent que està en una situació molt normalitzada
i que arrel de la manca de treball i tot això
estan entrant en una situació de precarietat inhabitual,
que això també crea molta angoixa
i molta preocupació
quan tu normalment has pogut fer front a totes aquestes despeses,
l'acceptació d'aquesta situació és molt dura.
El problema número 1 és l'alimentació, el sostre,
què és el que diríeu que és el que preocupa més?
Preocupa molt el tema de la vivenda,
quan una persona l'amena sent del tall de subministrament
o que la faran fora de casa seva,
la incertidumbre d'on t'aniré,
què serà de la meva...
com a mínim garantir un sostre és molt important,
i després a partir d'aquí el tema això,
que el meu fill no té llibres,
les coses més bàsiques, sabates, roba,
potser altres temes com poden ser la pobresa energètica,
la gent acaba adaptant-se d'una altra manera,
anem per casa i anem amb la jaqueta i no passa res,
però evidentment el sostre i les necessitats bàsiques
i sobretot quan hi ha canalla o gent gran,
la medicació, hi ha molta gent que ha arribat a un punt
que ha de dir és que necessitem esta medicació
que val aquests diners i no ho estem aconseguint
o no ho tenim o no la podem garantitzar.
La gent que ens escolta i que tenen de tot
i que vulguin ajudar, què podem fer?
Podem anar a Creu Roja, podem anar a casa vostra
i oferir-vos ajuda per aquestes persones?
Evidentment tot el que és el tema del voluntariat
és molt important perquè realitza una gran tasca,
des de l'acompanyament als usuaris
a la preparació de lots d'alimentació,
al repartiment de kits per a la gent gran,
estem repartint actualment kits d'alimentació i de neteja
i els portem al domicili de la gent gran
i això no ens ho podem fer gràcies als voluntaris
que fora del seu temps venen agafant els vehicles,
se fiquen tot l'equipament de Creu Roja,
carreguen el vehicle i el porten a casa l'avi
perquè sabem que l'avi no pot arribar a les nostres instal·lacions.
Per tant, el fet de poder col·laborar amb temps
i després, bé, tot el que siguin iniciatives
per recollir menjar o per recollir qualsevol tipus de producte bàsic
són importants i sempre són molt benvingudes
i des de llavors nosaltres, des de Creu Roja,
donem les gràcies a la gent que és en realitat sorprenent,
com en un moment d'aquest tipus de crisi,
que al teu voltant dius tanta, tanta demanda,
continuen havent i sortint iniciatives fantàstiques
que la gent continua sent molt solidària, moltíssim.
Vull dir, ha sigut una cosa que també ens ha sorprès molt, no?
Les iniciatives solidàries, que moltes vegades
anem en èpoques molt de naval i tot això,
i ara són constants durant tot l'any.
Un event esportiu es pot convertir en una iniciativa solidària,
un festival de la canalla es pot convertir en una iniciativa solidària,
les escoles participen en qualsevol iniciativa solidària,
i a més a més molt espontànies, des d'ells mateixos,
és a dir, no demanem mai nosaltres,
sinó que és més aviat les institucions, les associacions, les escoles
que s'aproximen a nosaltres i de dir, fem un vermut solidari,
vull dir, coses, iniciatives molt originals, molt divertides,
però que la veritat és que el resultat és bo per nosaltres
perquè podem arribar a més gent.
Tornant al tema dels usuaris que teniu a la gent gran,
especialment. Si fes una radiografia de la ciutat de Tarragona,
on estaríem ubicats? Que és part alta, barri, centre...
Part alta i barris, són les dues zones que tenim més demanda i més usuaris.
Part alta, jo també crec que per les característiques dels habitatges
també tenim greus dificultats, no?
Són gent gran que la millor viuen en edificis que no tenen ascensor,
que l'accés al carrer és complicat,
que les cases estan a nivell arquitectònic, doncs, no?
De barris molt deteriorades, potser amb serveis fora del domicili,
potser el tema de gas, neveres, instal·lacions elèctriques, etcètera.
I barris, doncs perquè la gent s'ha fet gran allà
i tot el que abans era un entorn de veïnatge molt bo
que feia una mica la tasca que potser nosaltres estem fent actualment, no?
De portar un plat més a casa l'avi, ara tot això ha canviat amb els nous veïns,
amb gent jove o amb gent d'altres, és a dir, ha canviat
i són les dues zones on més demanda tenim i més usuaris tenim.
Com escolliu el menú, per dir-ho així, els elements que porteu en cada cas?
Per accedir al servei, l'usuari ha de portar una prescripció mèdica
del tipus de dieta que fem i amb l'empresa de càtering que treballem
passem la prescripció de la dieta que ha d'aprendre
i cada usuari pren la seva dieta.
Nosaltres és un sistema frigoritzat i per tant el menjar bé envasat,
el buit, identificat amb el tipus de dieta i atenem segons demanda
i per l'empresa que tenim, amb la dietista que tenen,
nosaltres diem, doncs una dieta hipocalòrica o per un diabètic
i a partir d'aquí ens passen el menú i nosaltres servim.
La porta d'entrada seria a través de serveis socials, no?
Sempre a través de serveis socials i a nivell particular
sempre directament a Creu Roja.
Com veieu el futur?
Amb ganes i pensant que tot això passarà
i que a més a més jo crec que la gent està fent grans esforços
per tirar endavant.
És a dir, penso que això ha de passar i que tot això ens ha de donar una lliçó.
Penso que sí, que quedarà molta gent que haurem de continuar ajudant
però que també quedarà molta gent que haurà après de tot això una bona lliçó.
És a dir, haurem vist que hem de viure d'una altra manera.
I la gent que no podrà fer aquest canvi,
doncs jo crec que està Creu Roja i altres institucions
i les administracions que podrem continuar donant-nos-hi suport.
Ho hem fet fins ara i crec que amb molt d'esforç ho continuarem fent.
I amb l'efor de molts voluntaris i voluntaris que estan darrere Creu Roja
i que també val la pena tenir paraules d'agraïment per tots ells, imagino.
És increïble.
Jo crec que realment tot el que estem fent ara
sense la figura del voluntariat d'esforç,
la dedicació i el compromís real que hi ha, perquè és així,
seria impossible.
Us ho dic amb molt de carinyo i molt de respecte.
I això crec que és una cosa a destacar.
El compromís, el carinyo i el respecte que tenim per tota aquesta gent.
I això es transmet i es nota a l'hora de l'activitat
i a l'hora que la gent també se pren la molèstia
de fer-te una trucada per dir gràcies a la persona que va vindre a casa meva,
que no la coneixia,
i amb el respecte que em va portar el kit d'aliments
o els productes de neteja o el que fos.
I és un anar i tornar d'agraïment,
de respecte entre l'usuari i el voluntari.
De fet, també els usuaris també es truqueu periòdicament
per poder parlar amb ells, per veure com estan, com es troben,
per poder parlar tant.
Simplement parlar, no?
La soledat, avui ho comentàvem.
És la figura d'alguns voluntaris
que el que fan és des de les nostres instal·lacions
trucar als usuaris i simplement parlar una estona.
I a partir d'aquí tenim una mica de fitxa de seguiment
per dir, la senyora Maria em va dir que li ha passat tal cosa,
doncs el proper dia quan la torno a trucar
tornem a poder parlar d'aquest tema de la senyora Maria
i allò com ho tenim i tal.
I a la vegada detectar, escoltar i recollir les demandes que ens fan,
perquè cada cop és més veritat que aquí hi ha gent que trucavem
per un tema de soledat, ara se li afegixen altres tipus de demandes,
no? De dir, no tinc menjar o a lo millor m'he quedat no sé què,
la preocupació, no? De que ve esta factura i no la podré pagar,
doncs com a mínim poder-la informar i atendre-la
i sobretot escoltar-la, que és fonamental en aquest moment.
Les persones grans se pateixen més per ells o per la família?
Per la família, pateixen molt per la família
i sobretot quan hi ha nets i coses d'estes,
són molt patidors per a nostres temes
i evidentment el que sigui per donar-ho a la família.
Tornant al perfil del voluntariat,
perquè a mi em consta que hi ha persones de totes les edats,
des de molt joves, no tan joves, diguem-ho així.
Cada projecte té el seu voluntari, no?
Jo crec que sobretot en projectes de pobresa
ens hem trobat amb gent de mitjana edat en endavant,
molt compromesa, que tenen molt clar quin és el seu paper,
quin temps hi dediquen i amb gent de totes les edats,
però a mi personalment sempre m'he sorprès molt, no?
Hi ha un grup de voluntaris que són més grans.
El compromís que tenen amb l'eficàcia que ho fan,
la implicació que tenen amb tot el procés, no?
La participació, no?
Tot això per nosaltres, per la Creu Roja, és vida cada dia, no?
Perquè és un flux des de fora d'una frescor
que a vegades el notem i tancat i veient cada dia el mateix,
ho agraeixes molt que algú et vingui de dir
mira, he pensat o hem detectat o trobem això.
Són gent que estan molt a primera línia, la veritat.
en tot el procés, i això és molt important.
I de totes les edats, és cert, i sobretot en aquests moments.
Míriam, perquè se vulguin afegir-se a aquesta gran família de Creu Roja,
on podem trucar? Et dones un telèfon, un contacte o una adreça?
Jo us dic que el nostre telèfon és el 977-24-4769
i jo penso que és important trucar i demanar hora per parlar amb la nostra companya de voluntariat
i a partir d'aquí explicar-vos tots els projectes i a la vegada veure molt més ampli
perquè fem moltíssimes més coses i veure on més se pot encabir
i per tant a partir d'aquí iniciar el procés.
Míriam, recordem el telèfon, 977-24-4769
977-24-4769
L'enhorabona a tots que feu la feina, que sou moltes persones
i seguiu així 25 anys més, que en vinguin molts
i això és casa vostra, és a dir, quan vulgui tornar ja ho sabeu.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.