I ara fixem al punt de mira la justícia europea
que creu que el centre insanitari
vulnera la directiva d'impostos especials.
És un litigi que prové d'una reclamació col·lectiva
presentada per diferents empreses,
però en concret avui parlem d'una,
perquè de fet és la que es va fixar
en aquest tribunal europeu,
una empresa d'aquí del territori,
de casa nostra, de Montblanc, en concret,
Transports Jordi Vassora.
Aquesta empresa, o sigui, l'empresari,
ja havia dit en definitiva que entre el 2005 i el 2008
hauria pagat uns 45.000 euros,
45.000 euros,
per l'impost del centre insanitari.
El cas l'han portat a dos joves lletrades,
la Carlota Jové i la tarragonina Irene Mallol.
De fet és el bufet tarragoní Mallol Assessors,
junt amb el fiscalista Lluís Briançó,
que van defensar, doncs,
davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg.
Doncs aquest cas. Avui en volem parlar,
i per això tenim d'una banda la Irene Mallol.
Irene, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Perquè va, la Carlota, si no vaig...
La Carlota és per allà, no? Per la...
A Madrid, ara.
A Madrid, però ell habitualment puja bastant, no?
Va treballar, va treballar allí,
a Luxemburg i a Brussel·les.
Bueno, has vingut amb un fiscalista,
amb el Lluís Briançó,
també us va acompanyar a Luxemburg.
Lluís, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, expliqueu-nos el cas,
perquè aquí, jo m'imagino que, clar,
tots els mitjans de comunicació
ens han fet resó d'aquesta notícia,
perquè això sent un precedent, no?
Un precedent important.
Sí, l'únic precedent en relació a aquest impost.
Bueno, si vols t'explico una mica com va començar el tema.
Això, l'assumpte va començar sobretot el 2009, eh?
Nosaltres abans, al despatx,
estem molt dedicats al tema del transport,
ja havíem sentit campanes
que aquest impost podia ser...
podia contravenir la directiva comunitària,
però hi va haver un fet,
que és que el 2008,
la Comissió Europea li va notificar a Espanya
a través d'un dictamen
que realment aquest impost era il·legal.
Arrel d'aquest dictamen,
doncs, a partir del 2009
ens vam començar a mobilitzar
perquè, bueno,
diguem que el fonament jurídic era important,
el de tenir la Comissió,
dient-nos que realment aquest impost era il·legal
i vam engegar els procediments
de tots els transportistes que portem al despatx,
no només Besora,
sinó de quasi les 60 empreses que portem.
Besora és en el que es fixa, doncs, al fiscal,
en aquest cas era un fiscal, el jutge.
És que, clar, quan tots van en bloc
i quan va arribar el Tribunal Superior de Justícia
només podia portar un tema
i va agafar un alatzar
i li va tocar Besora.
Podia haver estat Besora
i podria haver estat qualsevol
de les altres empreses que portem al despatx.
L'advocat general del Tribunal de Justícia
de l'Unió Europea,
que és el Nils Agual, no?
Correcte.
Correcte.
Lluís, a partir d'aquí què passa?
A veure, clar,
el procés ha estat llarg
perquè tot comença amb una sol·licitud
de devolució de l'impost
perquè es consideri legal,
te la deneguen,
doncs, vas a un tribunal que és administratiu,
que és el Tribunal Econòmic Administratiu
i després vas a la Justícia,
al Tribunal Superior de Justícia,
demanant que plantegi
al Tribunal de la Unió Europea
si realment aquest impost
contravé la normativa comunitària,
perquè per competència és a qui li correspon.
Aleshores, clar,
al Tribunal en aquell moment
li anaven arribant casos,
doncs, en concret del despatx
són entre 50 i 60,
i en el moment en què decideix
que s'ha de plantejar aquesta qüestió prejudicial
al Tribunal de Justícia de l'Unió Europea,
el que fa és paralitzar tots els casos
que hi ha a l'espera
que el Tribunal Europeu es pronunciï.
De manera que el que digui el Tribunal Europeu
servirà per fonamentar la sentència
del Tribunal Interior,
del Tribunal Supresor de Justícia.
Per això és tan important.
Aleshores, a partir d'aquí,
doncs, és d'esperar
que la sentència estigui d'acord
amb el que ha dit
les conclusions de l'advocat general,
i això voldria dir, doncs,
que el Tribunal acabaria resolent
que aquest impost és contrari
a la normativa comunitària,
i, per tant,
que els que han demanat devolució
tenen dret a que se'ls efectuï aquesta devolució.
Estem parlant, Irene,
de 13.000 milions d'euros, eh?
13.000 milions d'euros
que hauria de tornar a l'Estat, en aquest cas, no?
Sí, a tothom, eh?
O sigui, això és el que ha recaptat l'Estat
des de 2002 fins 31 de desembre del 2012,
que és quan es va drogar l'impost.
De tothom, particulars i empreses,
a nivell estatal.
Que això no ho hauran de tornar, eh?
No ho tornaran mai de la vida.
No, per què?
Home, doncs perquè, per exemple,
el que s'ha pagat per part dels particulars,
els particulars està perdut.
I els particulars són molta gent, eh?
Que anem a carregar gasolina cada dia.
I això està perdut.
O sigui, està clar que a ells els interessa
els 13.000 milions per la repercussió econòmica
que això suposava
i per intentar convèncer el Tribunal de Luxemburg
que limitin els efectes
perquè això ens pot suposar.
Però els 13.000 milions no es tornaran mai.
De fet, això és una xifra interessada
que va posar sobre la taula a l'Estat espanyol
i la pròpia Comissió Europea,
en el judici, doncs ja va contradir aquesta xifra.
És evident que el que li interessava a l'Estat espanyol
perquè el Tribunal apreciés
que hi podia haver un perjudici molt important
i limités els efectes,
el que li interessava era fer la xifra gran.
Però realment, doncs la pròpia Comissió
ja va posar de manifest que, a veure,
d'entrada, el dret a la reclamació d'ingressos indeguts
prescriu els 4 anys.
Per tant, ja no podem estar parlant
del que s'ha pagat des de l'any 2002.
Ja hi ha una bona part
que per prescripció no es pot demanar.
I després, el que ha comentat la Irene,
és a dir, doncs,
les empreses grans, les empreses transportistes,
doncs els pot suposar imports rellevants,
però les empreses petites,
doncs, o els particulars,
els particulars ja comencem pel fet
que no tenen ni documentació,
no guardem les factures.
Per tant, de 13.000 milions, res de res,
tot i que la quantitat,
el propi advocat general ho diu,
serà important.
Si no són 13 i són 1.000,
1.000 milions ja són molts diners.
En funció de les conclusions
d'aquest lletrat,
per què contravé la normativa europea,
aquest sentit sanitari?
A quins són, diguéssim,
les bases en què es juga?
A veure, hem de partir de la base
que els impostos especials,
els impostos que graven entre altres productes,
les gasolines, els combustibles,
estan harmonitzats a nivell comunitari.
Això vol dir que els estats
no poden posar impostos
sobre productes que ja estan gravats
sense sotmetre aquesta harmonització.
És a dir, els impostos han d'estar d'acord
amb la normativa...
És a dir, tots els impostos són similars,
perquè ens entenguem,
en paraules planes,
han d'estar harmonitzats.
I cada estat té un impost
sobre hidrocarburs.
Tots tenen un impost
sobre la mateixa base
que és una directiva comunitària.
Això fa que no es puguin gravar
amb altres impostos diferents
aquests productes.
Ja tenen el seu impost harmonitzat,
es prohibeix que els estats
creïn altres impostos
que es quedin fora de l'harmonització.
Aleshores, per valorar
si queden fora de l'harmonització o no,
hi ha una sèrie de criteris.
I, en definitiva,
aquest impost vulnerava aquests criteris.
Entre altres,
hi ha determinats aspectes
de l'estructura de l'impost
que s'han de respectar
o que haurien de ser iguals
i no ho són,
com per exemple la data del meritament,
la data en què és exigible l'impost.
L'impost especial és exigible
quan surt del dipòsit fiscal,
és a dir, en una fase majorista,
i, en canvi, aquest és en fase minorista.
Això és un dels aspectes.
I un altre aspecte,
un altre requisit,
és que havia de tenir l'impost
per poder-se posar un impost
sobre un producte ja gravat
una finalitat específica,
una finalitat diferent.
És a dir,
als estats se li deia
d'acord,
podeu gravar aquests productes,
però sempre que tinguin
una finalitat diferent.
És a dir,
que estigui justificat
per una finalitat
no coberta
per l'impost harmonitzat.
i això és un tema
que també es va considerar
que no es produïa,
que l'Estat va defensar que sí,
però que, en realitat,
doncs,
no es va considerar,
o es considera l'advocat general
i considerarem nosaltres
i considera la comissió
que no és així.
La decisió de la justícia europea
no és vinculant, no?
És a dir,
que es continua cobrant
al centre sanitari, no?
No,
el centre sanitari ja està derogat, eh?
A nivell estatal,
la llei de pressupostos
pel 2013
ja va establir
la derogació
d'aquest impost
a partir d'1 de gener
del 2013.
Suposo que, clar,
resultes que ja veien
el moviment que hi havia,
es van cobrant una mica
les escenes
i van dir, bueno,
deixem-lo de cobrar, no?
Bueno,
és el que haurien d'haver fet
fa molt de temps.
De fet,
la solució, perdó,
la solució que van adoptar
és la que de bon principi
ha sigut la més correcta,
que és agafar
el mateix impost harmonitzat,
que aquest és indiscutible,
que s'ajusta
a la normativa comunitària
i aplicar-hi un recàrrec.
És a dir,
no crear un impost diferent,
sinó cobrar una miqueta més
per l'impost que ja existeix.
Aleshores,
evidentment,
això és perfectament possible
perquè l'impost,
evidentment,
està harmonitzat
i és perfectament legal, no?
Això,
això més,
el que ve a dir Lluís
és que ens han derogat l'impost
però tots seguim pagant
el mateix,
en quantitat,
paguem el mateix.
El que passa és que
li han canviat la forma.
M'explico?
Per tant,
tothom cobra el mateix,
les comunitats cobren el mateix,
però la gent paguem el mateix,
però de diferent manera.
Quants impostos paguem,
per exemple,
en tema de carburants?
Quin percentatge correspon a impostos?
És elevat, no?
Sí.
És el que tinc entès.
Clar,
perquè no hem d'oblidar
que els carburants,
a part de suportar l'impost directe,
perdó,
l'impost general,
que és l'IVA,
que és l'impost indirecte general,
que s'aplica a tots els productes,
a més a més,
hi ha els impostos especials.
hi havia l'impost aquest harmonitzat
i al damunt hi havia l'impost minorista.
Per tant,
hi havia tres impostos.
Ara en tindrem dos,
quantitativament no haurà canviat,
perquè el que s'haurà suprimit
per un costat
es guanyarà amb aquest recàrrec
sobre l'impost especial,
però realment és una quantitat
molt important, sí.
Per cert,
els empresaris què diuen?
Estan contents o no?
Vegem el transport de sobre,
per exemple.
Clar,
home,
estan molt contents,
molt contents,
però clar,
em continuen fent la pregunta
que em feien des del primer dia
que vam començar,
que és,
oh, però com cobrarem,
no?,
aquests diners,
perquè quan els dius
l'import que han pagat
en tema de cèntims sanitaris
es queden sorpresos,
no?,
i deuen,
ostres,
semblava poc,
però no ho és tan poc.
I clar,
ara em pregunten,
i com cobrarem això?
Però ja tindran diners
per pagar-nos-ho?
Dic, home,
doncs n'hauran de tenir,
ara que estan fent
la llei de pressupostos
pel 2014,
que ens facin un espai
i es reservin una part
per nosaltres.
Jo crec que,
si el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
dictamina que ens han de tornar
els diners,
no hi haurà...
Aquest seria el següent pas,
no?
Sí.
A partir d'ara,
què passarà?
Seqüencialment,
què ha de passar?
A partir d'ara,
doncs mira,
nosaltres calculem
que un parell o tres de mesos
el Tribunal de Luxemburg
dictarà la seva sentència,
que li diem sentència,
però en realitat
és una resposta
a les qüestions
plantejades
pel Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
i a partir d'aquí
nosaltres calculem
potser tres mesos
més o així
el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
en base
al que li hagi contestat
el Tribunal de Luxemburg
farà les seves sentències,
que feta una
també és veritat
que fetes totes,
perquè totes van
de lo mateix.
Llavors calculem
que en un mitjany
podem tenir sentència,
a veure si hi ha sort,
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya.
I això afectarà
els processos en curs,
perquè els que ara
vulguin reclamar
sempre i quan la sentència
ho permeti,
perquè la sentència
fixarà els límits
dels seus efectes.
Si la sentència
permet que la gent
que no ha reclamat
fins al moment
reclami,
clar,
hauran d'iniciar
un procés
de reclamació.
Aleshores,
és d'esperar
que quan inicin
aquest procés
de reclamació
la pròpia administració
sabent ja
quin és el final
del procés
ja sense més
pugui retornar.
El que passa
és que el que sí
que queda una miqueta
més en l'aire
en l'informe
de conclusions
de l'advocat general
és els efectes
de la sentència,
la possible limitació
dels efectes
de la sentència,
perquè ell és partidari
que no es limitin
els efectes
de la sentència,
és a dir,
que qualsevol
que hagi pagat
aquest impost
pugui reclamar,
però reconeix
a la vegada
que el prejudici
pot ser molt important
i que seria comprensible
que el tribunal
establissi
algun tipus
de límits,
és a dir,
que no pugui reclamar
que no pugui reclamar
tothom.
A veure,
la base
de l'opinió
de l'advocat general
sobre per què
no s'ha de limitar
bàsicament
és perquè
l'Estat
coneixia
des de
gairebé
al principi
de l'impost
que aquest impost
era contrari
a la normativa comunitària.
Ja se li havia dit
per part de la comissió,
se li va dir
en forma de dictamen
el 2008,
però ja se li havia dit
abans
i per tant
l'Estat
ara no pot dir
que era un tema
sobre el qual
hi havia dubtes
i per tant
ha d'assumir
la seva part de culpa
i per tant
no seria lògic
que la gent
que ha estat pagant
un impost
que ja se sabia
que era contrari
o que ja
hi havia bastants arguments
a favor
que era contrari
aquesta gent
s'hagi de quedar
sense poder recuperar
els seus diners.
Aleshores,
a veure,
hi ha aquestes
dues forces
que es contraposen
és a dir,
el gran perjudici
evident perjudici
que es provocaria
pel pressupost estatal
haver de fer front
a aquesta devolució
per un costat
i per l'altre
doncs el dret
de la gent
que de bona fe
ha pagat
un impost
que se sabia
que no era legal
doncs
que se li retorni.
Com ho ha fet
els números
perquè a mi em costa
ho trobo increïble
que cèntim a cèntim
arribis a pagar
45.000 euros
cèntim a cèntim
perquè clar
suposo que aquí
hi ha molts litres
de carburant.
Hi ha molts litres
però clar
se li diu cèntim sanitari
però són
bueno
parlem de Catalunya
eh
des del 2004
fins al
fins abril del 2012
aquí a Catalunya
es pagaven
0,048 euros
al litre.
O sigui
se li diu cèntim sanitari
però
perquè sí
eh
però en realitat
era 0,048
i aquí a Catalunya
des d'abril del 2012
fins 31 de desembre del 2012
ens van pujar
el tram autonòmic
i van pagar
0,072 euros
al litre.
O sigui
més que
a cap altra
comunitat autònoma
de tot Espanya.
eh
bueno
aquesta va ser una de les nostres
al·legacions
al tribunal de Luxemburgo
on vam anar al juny
i a dir
ostres
si això no és
tenir voluntat recaptatòria
de l'impost
que de sobte a l'abril
ens pugin el cèntim sanitari
quan
a més a més
els hospitals estan tancant
perquè ens estan tancant plantes
no?
Quin sentit té pujar-lo?
I bueno
va ser una de les nostres
al·legacions al juny.
L'argument de l'administració
pel que he dit abans
de demostrar que hi havia
una finalitat específica
l'argument de l'administració
és que la recaptació
estava afectada
a cobrir despesa sanitària.
Aleshores consideraven
que com que els diners recaptats
anaven a cobrir despesa sanitària
això ja de per si
era una finalitat específica.
Això realment
no s'ha considerat mai
una finalitat específica.
Una finalitat específica
es refereix a
que l'impost
modifica comportaments
és a dir
que l'impost
el fer més cara a la gasolina
doncs
faci que es redueixi
el seu consum
i això tingui efectes positius
a la salut
això és el que es refereix
per exemple
a una finalitat específica
i a més a més
aquesta en concret
tampoc valdria
perquè ja no seria específica
ja és la pròpia
de l'impost especial.
Per tant
el tema de la finalitat específica
doncs no
no s'aguanta
la nostra manera de pensar.
Doncs ja ho veieu
un netici
que ha nascut aquí a Tarragona
a les nostres comarques
i que ha arribat
fins a Luxemburg
fins a la Unió Europea
amb aquestes bones notícies
que avui s'han volgut explicar.
Irene Mallor
gràcies
l'enhorabona
per la feina feta
a tu i la resta
de companys
de l'espatxa
Mallor
i també a la Carlota Joguer
i...
Si em permets
també
Lluís Badia
que també ens va acompanyar
a Luxemburg
va ser el company
doncs també
Lluís Badia
i Lluís Brèncer
també gràcies
per la part que et toca
i un honorabona.