...
Seguim en directe des de la Rambla Nova de Tarragona
en aquesta Diada de Sant Jordi,
reflectint la realitat que visquem aquí,
que és un dia esplèndid, amb un sol fantàstic,
amb moltíssima gent amunt i avall per aquesta Rambla,
i amb un llibre que ja ha estat una garantia.
De fet, ja vam per la segona edició,
és el llibre de Margarida Ritzeta, el Pou dels Maquis.
Una autora que, bé, ja és un clàssic,
que cada any l'entrevistem,
i, en fi, ens ve molt de gust poder parlar amb ella també
en Guanyen aquesta Diada de Sant Jordi.
Margarida Ritzeta, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia, un dia esplèndid.
Acompanya molt el dia avui, avui tindrem un dia fantàstic,
de poder anar a fer tons per la Rambla,
a viure aquest ambient, a impregnar-nos de l'ambient de Sant Jordi.
És un dia especial, molt especial,
sobretot quan tens llibres per signar
i quan tens possibilitat de veure
directament els teus lectors.
Però, encara que no tinguis llibres,
és un dia extraordinari.
Un dia d'amistat, un dia de roses,
un dia de llibres,
un dia que tots els mals humors marxen.
És un bon dia també per reivindicar l'escriptura, no?,
i la literatura en general.
Evidentment. Avui s'ha de comprar llibres,
però sobretot s'han de llegir llibres,
llibres en català que n'hi ha de molts,
que n'hi ha de molt bons,
i que val la pena que els llegim.
Margarida Itzetara, ho deia,
l'autora Ballenca, que ens porta al Pou dels Maquis.
Segona edició, això va sortir al febrer, no?,
estem parlant de fa poc temps.
I aneu per la segona edició?
Sí, estic contenta.
És una segona edició,
just que ha sortit per preparar,
per ser a tot arreu el dia de Sant Jordi.
Això vol dir que hi ha molta gent interessada
a saber aquesta història,
que és una història de silencis.
És un món que no ens havien explicat
i, evidentment, hi ha curiositat
per saber què va passar.
Quina relació hi ha entre aquesta història
i un mas, amb el que vas passar a la infantesa?
Sí, de fet, aquesta història
la començo a investigar
perquè quatre guerrillers,
l'estiu de 1946,
van aparar en una masia,
pels documents he sabut que es deia
masia cardellà,
i és la masia on jo vaig néixer,
la masia on vaig passar a la infantesa
i la masia on jo visc ara, no?
I, per tant, el fet de trobar en un document
que hi havia quatre guerrillers,
quatre maquis,
que passaven la frontera l'any 46,
amb la intenció de formar part
de molta altra gent que va passar a la frontera
de derrocar Franco
quan entrarien els aliats,
doncs això va fer que m'interessés
per una història
que ni el meu pare
ni cap de les persones
que ho va viure
no havien gosat a explicar.
És una història de silencis
perquè hi ha un munt de coses
encara d'aquests anys
que no es poden dir.
La trama narrativa
és el dia a dia d'aquests maquis
i també en el context històric?
Sí, és el dia a dia.
De fet, tiro una mica enrere
per explicar d'on venen
ni què fan.
És a dir, tiro els anys de la guerra
quan el meu pare era un nen,
quan els seus cosins
eren unes criatures
que són els que després,
quan tenen 18, 17, 15 anys,
són a la Masia
i els veuen arribar.
I tenen encara el record
d'aquells homes que arriben
i la meva iaia
els hi fa d'enllaç, etcètera, etcètera.
Però realment és el dia a dia
d'aquests quatre homes
que viuen durant nou mesos
a la Masia Cardellà,
però també la seva relació
amb els grups que hi havia
al Baix Camp,
amb la gent de Reus,
amb la gent de la Salva del Camp,
amb Tarragona,
però també amb Barcelona,
amb Girona,
és a dir, amb tota aquesta xarxa
que pretenia realment
una cosa extraordinària.
Arribes fins i tot
a les històries humanes
darrere d'aquests quatre maquis,
les seves històries humanes,
cap on van,
què viuen?
Hi ha moltíssimes d'històries,
però sobretot
hi ha històries,
hi ha silencis, no?
Un d'aquests quatre guerrilles
l'he trobat que encara és viu,
que viu a Mataró
en aquests moments,
en una residència de jubilats,
i l'home explicava
que havia tingut
fins i tot ofertes editorials
anys enrere
per explicar la seva vida,
per explicar les seves experiències
i al mateix temps
va tenir amenaces policials
que li van dir
si tu contes esto
te o el ves a la càrcel.
Diu, home,
però escolti,
que jo ja he pagat
pel que he fet,
diu sí,
però la causa és oberta
i tu explicaràs coses
que no vas reconèixer
en el judici
i tornaràs a anar cap dintre.
És a dir,
que és una història
encara complexa
i al darrere
el que hi ha és
molt de sofriment,
molt de dolor
i molta gent que ha mort
sense poder explicar
què va passar.
Una història,
com deia Margarita Aritzeta,
silenciada, no?
Sí.
Per això la importància
també de fer-ho,
de plasmar-ho en un llibre,
que pugui arribar,
que pugui transcendir, no?
Sí, és com una mena d'homenatge
a tota la gent
que ha hagut de callar molts anys
i que ha tingut versions
diferents
del que havia passat, no?
A totes les famílies
hi ha aquell parent,
aquell avi,
aquell pare,
aquell oncle,
que resulta que no ha explicat
què va passar
en uns anys determinats.
Aleshores,
aquest llibre
és un fil
que s'estira
però que pot connectar
amb l'experiència
de tantíssimes famílies
que s'hi senten identificades.
Margarita Aritzeta,
el Pou dels Maquis,
d'aquesta novel·la
que també ria
per aquest Sant Jordi
i que com era el dia a dia
d'aquests maquis?
Vivien en un pou o no?
Sí, feien en un pou,
sí, sí.
Resulta que, esclar,
evidentment,
mentre esperaven
les ordres,
és a dir,
mentre esperaven
que arribessin els aliats
i, per tant,
que hi hagués l'aixecament popular
que el secundés,
aquesta gent feia un pou
i el pou
era la masia, no?
La meva iaia
quan era petita
em deia
aquí a la masia
hi havia uns maquis
que feien un pou.
Però, esclar,
més enllà d'això
no me'n van explicar
la història, no?
El pou va existir
i és un pou
que amb el temps
es va tapar de runa
de la mateixa manera
que aquesta història
es va tapar
de silenci
i ningú
no la va arribar a conèixer.
Aquest pou
realment
és la història
de la meva família.
Quan vas conèixer la història
què et va venir al cap?
Què vas pensar?
Una mica de pell de gallina
i també una mica de por
perquè jo no sabia
per què no m'ho havien explicat, no?
i pensava que potser em trobaria
una història
que no m'agradaria
buscava qui els havia deletat
per què el meu pare
i el meu avi
havien anat a parar a la presó
quin tenia la culpa
però realment
quan em vaig adonar
de la complexitat
de tot plegat
això de buscar culpables
va desaparèixer
i hi ha hagut moments
que sí que he dubtat
perquè res no és com sembla, no?
És una història de silències
és una història de dolor
és una història
anar a forgar
en el passat dels teus pares
com si els espiessis
fa com una mica d'angúnia
però realment
ara penso que
llàstima no haver-m'hi posat abans
perquè els hauria pogut
oferir amb ells
el que no van ser capaços d'explicar
Quan vas veure l'editorial
què et van dir?
Amb aquesta història
a Cossetània
què et van dir?
Home, d'entrada
esclar, l'editorial
és de Valls
i aquesta història passava a Valls
per tant, curiositat
per saber una cosa
que resulta que no sabia ningú
i amb la presentació després
i fins i tot en converses
que es recullen
en el llibre de documents
que acompanya aquest
hi ha l'evidència
que la gent de l'època
fins i tot amics molt personals
de la família
no van saber res
del que havia passat
per tant, clar
a Valls
arreus
a la selva del camp
hi ha una expectació tremenda
perquè surten gent del poble
fent coses
que ni la gent del poble
no sabia
M'imagino, Margarida
que deu haver-hi molt de pous
com aquest
Sí, sí, sí
una enormitat
perquè en aquesta gent
en van detenir
90
en el mateix Consell de Guerra
en van arribar
a acusar 80
i per tant
són 80 famílies
80 silencis
però a més a més
multiplicat
per tants altres Consells de Guerra
com hi va haver
aquí
és una època crítica
aquesta gent
que esperava
l'entrada dels aliats
es va trobar
que va començar
la Guerra Freda
l'any 47
Franco es va consolidar
els aliats
ja no van ser
mai més aliats
és a dir
és una causa impossible
a partir d'aquell moment
la guerrilla
ja no va ser
una alternativa
per derrocar
el franquisme
i tot això
va quedar
com si no hagués existit mai
i aquesta gent
han quedat
per la història
com una mala gent
com uns fascinerosos
com uns bandolers
realment
era una altra cosa
Quins són els grans protagonistes
del llibre
a banda d'aquests maquis?
Bé, bàsicament
doncs hi ha la meva família
hi ha criatures
hi ha molta gent normal
no?
i fins i tot
quan es parla
dels maquis
dels guerrillers
doncs la gent
que els acull
la gent que fa contactes
la gent que s'hi relaciona
és gent
absolutament normal
gent que s'hi troba
gent que els fa costat
gent que els ajuda
sense ser conscients
en aquells moments
dels perills
que això comporta
i que s'hi juga
en la vida
realment no són
gent extraordinària
són gent
que veuen una causa
i que hi fan costat
sí, persones molt normals
molt normals
m'explicava la cosina
del meu pare
que la vaig entrevistar
diu bé
dinaven i sopaven
amb nosaltres
no fèiem vida
com nosaltres
diu
aquests joves
diu
eren com nosaltres
s'amagaven
però en algun moment
del dia
havien d'amagar-se
en algun moment
del dia
s'havien d'amagar?
com dius?
s'havien d'amagar
en algun moment del dia
s'havien d'amagar no
en el cas
de la nostra família
no
perquè com que feien
un pou
doncs quedava
per entendre'ns
molt dissimulant
no?
eren uns treballadors
de la terra
i a més a més
per casa nostra
ens expliquen
que passaven dones
allò
passar la tarda
perquè
a través del camí
doncs gent que anava
a una altra banda
s'aturava
a fer un glob d'aigua
a fer petar la xerrada
fins al punt
que el dia
que els van detenir
van prendre
fins i tot
una dona
que havia vingut
a passar la tarda
també se la van emportar
detinguda
no?
ningú no trobava estrany
i si ho trobaven estrany
ningú no deia res
La Masia
és un dels escenaris
naturals d'aquest llibre
però també d'altres
de la capital del camp
no?
sí
aquesta
hi ha episodis
que passen
a la selva del camp
que passen
a Reus
que passen
a Tarragona
quan les detencions
a la casa de la Punxa
hi ha pilats
que passen també
les muntanyes de Prades
als castanyers
a la vall del Glorieta
a la vall del Brugent
i després passa
també a Barcelona
també passa a Girona
passa a París
passa a Moscou
passa
l'escenari
és enorme
doncs tindran
aquest referent
amb aquest llibre
el Pou dels Maquis
de Margarida Aritzeta
un altre llibre
doncs interessant
per conèixer en aquest
Sant Jordi
Margarida
una forta abraçada
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
una abraçada a tothom
i a gaudir
a gaudir la viada
també
acaba de gaudir
aquesta viada
perfecte
gaudiu tothom
de la viada
i sobretot
que cadascú agafa un llibre
que sigui o dos o tres o quatre
això mateix
moltes gràcies
bon dia
fem una pausa
i tornem a seguida
amb més protagonistes
gràcies a vosaltres