Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per preparar aquella processó que es deia abans el Rosari del Dolor.
Clar, això és una mica que any a any hem anat arreglant,
perquè una processó que es digui el Rosari del Dolor
semblava que no quedava prou bé, no?
El Rosari es resa a dintre la parròquia a les 7 de la tarda,
presidit i encapçalat pel senyor arquebisbe, que cada any ve,
i llavors la processó comença una vegada,
s'ha acabat el Rosari dintre la parròquia i comença a 3 quarts de 8,
a les 8 els nervis d'última hora, pot ser que es retraci 5-10 minuts,
no com l'any passat, que es va tindre que retracar forçosament,
perquè fins a l'últim moment vam estar a l'espera,
a veure si podíem sortir o no,
i potser vam sortir amb mitja hora o quasi 3 quarts d'hora de retrac.
Però de fet, la processó des de les 8 fins a les 10,
i és la que està prevista des de fa, no sé, 22 anys.
Organitzeu des de nostre pare, xerxes de la passió,
però s'involucen altres entitats, altres germandats,
i confraries, i a més a més teniu també els armats de Torra d'en Barra,
que estan d'aniversari de dues segres d'història, no?
Sí, aviam, per un cantó, vull dir,
aquest any serà la vintena desfilada processó
que assisteixen els armats de Torra d'en Barra,
encapçalant la mateixa, i també és una xifra bonica, no?
A més a més, vull recordar els que puguin estar escoltant,
i ho dic no per fer-los i propaganda, simplement,
sinó perquè a més a més ho crec, i a més a més és bonica.
Hi ha una exposició a la Diputació, al Pati de la Diputació,
dels seus 50 anys d'història, dels armats de Torra d'en Barra,
i que està oberta fins al diumenge 7 d'abril.
Aconsello a tothom que pugui estar escoltant que la vagin a visitar, no?
20 anys d'armats de Torra d'en Barra a la processó del dolor,
i a més a més, amb la col·laboració,
i que sempre els hi estic agraït,
doncs perquè, primera, perquè participen,
i segona, perquè també enalteix,
diguem-li, aquesta manifestació de la processó del dolor,
que són els 5 misteris de dolor que tenim a Tarragona,
com és l'oració a l'or de la Salle,
com és la flagellació de la sang,
com és l'Axiomo de la matrícia Cofredia del Sant Axiomo,
com és el Sirineu dels Nazarens,
i com és el nostre, el Jesucrista amb la Creu al Coll.
Vull dir, llavors, és clar, això fa que puguem participar més de 1.000 persones,
i amb un recorregut, diríem, pràcticament curt,
no té res a veure amb la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant,
i que bé, que la gent l'espera i vol participar.
Sortida d'arribada de Sant Joan, no?
Sí, sí, de la parròquia Sant Joan,
la plaça de la Iglesia és el punt de partida i el punt d'arribada
i el punt de concentració, no?
Evidentment, doncs, és una...
Podríem dir, pels que no ho coneixin massa,
podríem dir que és la plaça del rei del Divendres Sant en petit.
És la mitja lluna, no?
Sí, concretament...
Baixant el carrer Unió, diguem-ne.
Sí, baixant el carrer Unió a la dreta,
la plaça davant de la mateixa parròquia,
davant de les escales de la parròquia.
Sortiu d'allà i cap on desfileu, cap on aneu?
Fem el mateix recorregut, que és el nostre, podríem dir,
el tradicional, el mateix recorregut que ja fem el diumenge de Rams,
per la tarda, amb la processó de Palmes, o de Rams,
i sortim d'allí, agafem el carrer Gasòmetro,
agafem el carrer Soler,
carrer Soler-Plaça Cursini, pel trosset de lateral que ens queda,
carrer Canyegues,
entrem al ben mig de la Rambla, a la coca central,
fins a la cloïlla o cantonada del carrer Sant Agustí,
que llavors ens girem cap a la dreta
i en contradirecció baixem, per el que podríem dir, la calzada,
baixem per davant del metropol,
fins a agafar el carrer Unió, cap a baix, també a la plaça de la parròquia.
L'any passat, aquest és el recorregut tradicional i el de sempre,
l'any passat, primer perquè vam sortir més tard,
com he dit, pel culpa de la pluja,
que vam decidir els presidents, vam decidir a última hora,
sortir-ne, sortir a la processó.
L'any passat, perquè vam sortir més tard,
i potser, no perquè tornés a ploure, perquè ja no va ploure més,
però potser, perquè era tard, pel retras del començament,
quan vam arribar, pel mig de la Rambla,
quan vam arribar a la cloïlla del carrer Unió,
vam tirar cap avall, la vam escurçar,
aquell tros de coca central i el tros davant del metropol.
O sigui, vol agafar una mica de drecera, eh?
Sí, sí, això és un recurs que ja havíem fet alguna vegada
i que vam començar fa 22 anys amb aquest recorregut.
El que passa, que clar, com que cada vegada hi participa més gent,
doncs per la por o el temor,
o perquè no quedés tot tan atapeït,
vam allargar el tram central de la Rambla,
diem-li, des de la cloïlla del carrer Unió
fins a la carrer Sant Agustí i baixat pel lateral.
Quin és el so de la processa del dolor?
Hi ha algun so característic?
I ara us acompanya en algunes bandes, imagino?
Sí, vull dir, cada pas, cada germandat, cada cofredia,
acompanya el seu pas amb la seva pròpia banda,
la salla amb la seva de tambors,
la sang amb la seva,
l'acció-mo també, evidentment,
amb la seva banda de tambors i de...
Sac de jamecs.
I de sacs de jamecs.
Llavors, els nazarenos,
que porta amb la seva banda infantil,
també de tambors,
nosaltres la pròpia,
i llavors tanca la processó,
la banda Unió Musical,
que, bueno,
que tot s'ha de dir a pas,
ja que tinc l'oportunitat de tindre els micròfonos,
l'any passat i en guany,
ja la costegem nosaltres,
la pròpia germandat.
Abans,
la costejava l'Ajuntament,
però pels problemes econòmics
que tots sabem que hi ha,
existeixen,
i veiem quan duraran,
doncs, bueno,
creiem que és una processó
que fa falta una banda de música,
doncs, bueno,
vam decidir en junta
que tant l'any passat com en guany
la costegem nosaltres.
Tanquen la desfilada, no?
La desfilada tanca la banda Unió Musical.
Els vostres passos,
bueno,
que veurem en què casa el dolor,
com els teniu?
Bueno...
Macos, no?
Sí, bueno,
clar, vull dir,
és que si...
Són els passos del dolor,
de la sanificació,
de la mort i passió del Senyor,
no?
Vull dir,
l'oració,
bueno,
ja els hem dit,
no cal tornar-los a repetir,
i aquests cinc passos són els de dolor.
I llavors,
doncs, clar,
cadascú,
a veurem,
la salla en té dos,
entre un,
la sang també en tenen dos
i el Sant Cristès també en treu un,
l'esfèlmol treu el seu igual que nosaltres
i els nazarens,
doncs,
dels tres que tenen,
doncs,
treu el de dolor que és
que el nostre senyor,
és el sirineu que ajuda el nostre senyor
a portar la creu
o a vegades també se li diu
el de la primera caiguda,
que de fet està el nostre senyor
aginollat
amb la creu que li cau al damunt,
no?
I el vostre?
el nostre,
el Jesús de la Passió
amb la creu al coll.
I és un pas que el teniu restaurant,
no?
Perquè heu anat a un restaurant.
És nou,
és nou des del 2008,
bueno,
vull dir,
qui coneixi la història
de la nostra germandat
és una germandat
que es va crear
l'any 1940,
tot just a acabar de la guerra
i, bueno,
doncs,
entre ells,
el seu,
diem-li,
promotor,
fundador,
digue-li com vulguis,
va ser Martín Maríes Magrinyà,
molt arrelat també
a la vostra professió,
al periodisme,
vull dir,
amb gent,
amb gent de Ràdio Tarragona,
amb gent de Ràdio Tarragona,
el seu primer president
va ser el José Maria Terrassa
i,
com ell,
doncs,
gent que treballaven
llavors a la ràdio,
no?
I,
com que
Ràdio Tarragona
estava ubicat
al carrer Unió,
abans,
en Manos Landa,
vam veure
que la parròquia
o la iglésia
més adient
era la seva,
no?,
la de Sant Joan.
Allí es van apuntar
una sèrie de gent
que manifestaven
poder anar
o assistir
a la processó
del Sant Enterrament,
una sèrie de gent
que no pertanyia
a cap
ni associació,
ni gremi,
a cap col·lectiu,
perquè abans
sembla ser
que els col·lectius
de les cofredies
de Setmana Santa
o tenies que ser pagès,
o tenies que ser pescador,
o tenies que ser perdanyer,
bé, doncs,
hi havia un munt
de...
algun gremi,
no?
I hi havia un munt
de gent
que no pertanyia
a cap gremi
d'aquestos,
doncs, bueno,
els va anar
a la mar de bé
que el seu dia
es fondés
aquesta nova
cofredia.
Ja per n'acabana,
Francesc,
divendres Sant,
com a veieu
beningüany.
Bé,
sembla ser
que el temps
és fantàstic
i tot està
amb les previsions
estudiades,
amb paraulades,
diguem-li dictaminades,
diguem-li el que vulguis,
vull dir,
bé, doncs,
com sempre
i com cada any,
que vingui gent
tant a participar-hi
com a veure-la
i tant gent d'aquí
com de fora
i ja està.
La previsió parla
de 30.000 persones,
no?,
que poden venir
de públic,
més o menys
el cosila cada any,
eh?
Diuen que sí,
també,
bé,
clar,
això,
número,
número,
ja sabeu que
aquests números
són una mica,
doncs,
bastant a ull,
no?,
és com quan se fan
manifestacions
de quant o altre tipus,
no?,
i vull dir,
val,
doncs sí,
30.000,
doncs fantàstic,
ojalà en vinguessin més
i diuen,
amb el temps,
que abans també
se'n traien 40 i 50.000,
no ho sé,
vull dir,
ara potser la gent
es reparteix una mica de més,
però en qualsevol cas,
tothom que vingui
te'n traïnes ben rebut.
Recordem,
avui la cita a les 8 del vespre,
a partir de les 8,
a Sant Joan,
a la plaça de Metjalluna,
plaça Prim,
també he conegut
com la plaça Prim,
Francesc Ferrer,
gràcies per acompanyar-nos
i bona setmana santa.
Bona setmana santa
i millor Pasqua,
que no hem d'olvidar
que és la festa més important.
Sí, exacte,
menjarem la mona,
també.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.