Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fareu una mica de soroll o no aquest cap de setmana?
Una miqueta només, sí.
Una miqueta sí, no?
Parla'ns d'aquesta obra, de Fa una mica de soroll.
Què és exactament?
Doncs és un text d'una dramaturga argentina, jove,
i llavors és la història de dos germans que viuen reclosos
en una casa a la costa, dos germans molt especials,
i reben la visita inesperada d'una cosina que fa molts anys que no veuen.
I llavors aquesta irrupció de la cosina fa trencar una mica els llaços que tenen entre ells.
Aquest seria una mica la sinopsi de l'espectacle.
Una comèdia dramàtica, com tu deies, escrita per Romina Paula.
Què ens pots explicar d'aquesta autora?
Doncs jo la trobo molt interessant,
de tota una nova fornada de dramaturgs argentins que està sortint,
i ella és jove i fa uns anys que corre ja per Argentina,
i res, fa un any, crec que no dos anys, ja ho sé,
la temporada alta, el festival de la temporada alta fa dos anys,
va venir a presentar el seu últim espectacle,
i ara està començant a córrer per Europa,
i fa un teatre molt interessant.
També jo trobo que és una mica diferent
el teatre d'Argentí que estem acostumats a veure,
perquè sí que està molt ple de silencis,
el text és molt important,
no és aquella cosa que estem acostumats a veure els veroneses
o els deutes que parlen tots alhora i parlen moltíssim,
o els espres que alburs,
és un teatre molt diferent, molt d'ambient,
molt de... a mi em fascina bastant,
per això vaig decidir muntar-la també.
Com decideixes dur a terme aquesta obra?
És a partir d'aquesta fascinació
que decideixes portar aquesta obra als escenaris, Albert?
Sí, va ser una mica una casualitat.
Jo vaig estar treballant a Buenos Aires com a actor
fa dos anys i allà vaig conèixer la Romina,
em va passar textos,
vaig veure un muntatge seu i em va interessar.
Llavors em vaig posar a traduir el text i adaptar-lo aquí
i, mira, les coses van sortir,
va entrar a la planeta,
que produeix l'espectacle
i les coses van anar sortint bé
i això ja fa sis mesos que va fer l'obra que l'hem anat fent.
Com ho definim? Com a comèdia dramàtica?
Perquè sovint definir una obra així,
amb aquestes parles tan genèriques, és complicat, no?
És complicat perquè, clar,
els gèneres han evolucionat moltíssim
i té part de comèdia, té part de drama,
per això és una comèdia dramàtica, bàsicament.
Vull dir que té una mica de tot.
I els protagonistes serien, com deies, aquests dos germans
i després s'incorporaria aquesta cosina
que ve una mica a crear-los aquesta disbauxa,
a distorsionar-los la tranquil·litat
amb la que ells viuen, una mica recuosos de tot.
També hi ha, a mesura que vas veient i que va avançant l'obra,
vas veient una mica com són els germans
i el que els ha passat, la seva mare és morta
de fa relativament poc
i són germans que són molt tancats,
que no parlen, que no expressen.
En canvi, la cosina és un remolí d'energia
i de vitalitat, aparentment,
que llavors s'acaba descartant una mica tothom.
L'acció és molt mínima, és molt petita,
però molt interessant.
Evidentment, Albert, no hem vist l'obra encara,
però puc imaginar que parla molt
del tema del passat i del futur,
és a dir, que això és una línia
que es toca molt a l'obra.
Sí, per això que et dic
que són dos germans extremadament introvertits,
en què els costa molt expressar qualsevol tipus d'emoció.
Llavors, la cosina els punxa
durant tota l'obra perquè s'expressin,
perquè parlin del tema aquest de la mare
que se'ls ha mort.
I tot això porta a una sèrie de situacions
que aparentment semblen còmiques
i que al final es van tornant cada cop més amargues, més amargues, més amargues.
O sigui, no deixa de ser una història d'amor,
o a mi m'agrada definir-ho, d'amor entre dos germans.
Perquè llavors el desig que ells senten també sexual per la cosina
els fa entrar en conflicte amb ells mateixos,
amb la relació que tenen.
També dic que el text de la Romina està basat en un relat preciós del Borges,
que es diu La Intrusa.
La Romina, a partir d'aquest relat, fa aquesta història.
És diferent, però parteix d'aquest relat també de dos germans
que veuen alterada la seva relació.
I sota la direcció de l'Albert Prat,
doncs interpretaran aquesta obra diversos actors,
el Sergi Torrecilla, l'Alberto Díaz i la Paula Blanco.
No, deixa'm apuntualitzar, perquè la Paula Blanco
és l'actriu que estàvem amb nosaltres fins fa res,
però ara la substitueix la Magda Puig.
Magda Puig.
Doncs llavors nosaltres també ho corregim,
perquè teníem aquesta informació.
Sergi Torrecilla, Alberto Díaz i Magda Puig,
seran els actors.
Parla'ns una mica de la companyia d'aquests actors.
Doncs és una companyia jove que vam formar...
La companyia la formem, els dos actors que interpreten
els personatges masculins, i és una companyia jove que...
Com es diu la companyia?
Es diu la Ruta 40, que de fet el nom de la companyia
prové d'una carretera que travessa tota Argentina,
de nord a sud, vorejant la Cordilla de los Andes,
i a partir d'aquest nom vam crear aquesta companyia,
que han fet dos espectacles,
i ara estem preparant el tercer.
Res, som una companyia molt jove,
amb el Sergi i amb l'Albert ens coneixem de fa anys,
i mira, fa un parell d'anys ens vam decidir ajuntar
per crear companyia i apostem.
Normalment estem apostant per textos contemporanis,
no descartem fer altres coses,
però sempre un teatre de petit format, molt íntim,
i d'històries i senzills.
Aquesta és la nostra intenció.
I la teva carrera com a director, Albert,
perquè ens comentaves que havies estat actual a Buenos Aires,
que has fundat aquesta companyia, defineix-te una mica.
Jo soc actor, jo he fet sempre d'actor,
i faig d'actor, i encara puc viure d'actor.
Passa que això és el primer text que dirigeixo.
He dirigit algunes altres coses petitetes,
però és la meva primera direcció oficial, es pot dir.
O sigui que t'estres amb aquesta obra com a director, no?, pràcticament.
Sí, sí, es pot dir així.
Es pot dir així, sí.
Vull dir que jo em defineixo com a actor.
Però passa que aquí es va donar la circumstància
que jo em vaig creure més capaç de muntar-la,
perquè la tenia bastant clara
i em venia de gust investigar també aquest altre terreny.
I he dirigit això.
El contacte amb la sala Trono,
no sé si heu estat algun cop actuant allà.
Com espereu el tema d'aquest divendres i aquest dissabte?
Jo hi vaig estar com a actor,
però deu fer molts anys,
deu fer sis anys o una cosa així.
Jo tinc especial amor per aquestes sales
i penso que el muntatge que hi fem ja que és argentí,
que el text és argentí i va fantàstic.
A Buenos Aires està ple de teatrets petits,
de teatrets que tens als actors a educar
i això ho trobo fantàstic.
I m'agrada molt.
I el record que tenia ja era aquest
i ara quan avui hem arribat ara al matí
ja em quadrava el record amb la realitat d'ara.
Amb aquestes sales petites no que tenen aquest encant.
Doncs Albert, l'obra es podrà veure avui i demà dissabte,
aquest divendres i dissabte, a les 9 del vespre,
a la sala Trono.
Amb aquesta obra fa una mica de soroll.
Esperem que us vagi molt i molt bé
i doncs continuar dirigint,
que no sigui només la primera.
Moltes gràcies.
Parlàvem amb l'Albert Prat,
director d'aquesta obra fa una mica de soroll,
que podrem veure aquesta tarda i demà dissabte
a partir de les 9 de la nit.
Albert, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies, bon dia.