Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Pere Ramon, és així, no?
Sí, sí, Pere Ramon.
una voluntat de moltes persones, no?
daarmona voluntat de moltes persones, ¿no?,
que s'acosten, a la gent amargada?
La Setmana Santa, tal com deia l'Alvira, és a banda d'un acte que a vegades es veu estrictament des de fora,
sobretot per la gent que potser no hi participa tan activament des del punt de vista religiós o des del punt de vista de fe,
però evidentment comporta també nosaltres i totes les germandats, jo suposo que tothom amb la mesura del que pot,
és també un acte o es converteix en un fet de solidaritat i de companyerisme i d'ajuda.
Aquí parlàvem, per exemple, de l'ajuda que hem tingut del bon amic Maurici, una persona que s'ha implicat amb nosaltres
i que ens ha ajudat moltíssim i que ha aportat el seu coneixement i el seu bon fer.
Però, per exemple, nosaltres com a coses que potser poden sobtar un palet més, ja hem instaurat també d'una manera habitual
i a l'Opuscle ho fem constar, la recollida d'aliments que anualment celebrem i que aquest any passat
vam tindre el goig de poder-li entregar al nostre conciliari, el padre Mario Bonano,
que tothom a Tarragona coneix per l'ermita del Loreto,
vam tindre el goig de poder-li entregar 750 quilos d'aliments que vam recollir entre els socis i amics de la germandat
perquè ell pogués distribuir-los entre la gent necessitada que, malauradament,
cada cop és més habitual i més nombrosa.
Bé, són coses que fan que dintre de la Setmana Santa es produeixi aquest sentiment de companyia, d'ajuda,
de germanor que probablement totes les germandats tenim que...
que potenciar, evidentment, a més a més.
Crec que és una miqueta el que hem de transmetre, a més, a tots els germans i cofrares
i ajudar amb el que podem, amb el que podem, cada un amb el seu granet de sorra.
Jo sempre dic que paquet a paquet, paquet d'arròs, paquet d'arròs, m'han fet els 750 quilos.
Evidentment, no són ni molts ni pocs, són els que vam poder recollir
i tant de bo poguéssim ajudar a molta més gent.
Com a anècdota, evidentment, com deia Pere Ramon,
sortint una miqueta allà del que és típicament...
Expliquen una miqueta què és la germandat, quelcom més,
que dimecres sant, que vendre sant, no?
Aquí podem enviar també una forta abraçada al pare Bonanó.
Sí, i tant.
Tots ens escoltes de la Lluritó, no?
Estimat.
Aprofitem per saludar-lo.
Quins seran els moments als lloc de la Setmana Santa
per la germanda vostra, de Sant Excemo?
Doncs mira, en principi, com et deia, evidentment,
l'acte més institucional és l'acte d'avui,
el que convido des d'aquí Tarragona Ràdio a tots vosaltres
i a totes les persones que ens estan escoltant.
És un acte que fem amb molta carinyo.
L'Opuscle es prepara amb molta intensitat
aquí pel Pere Ramon Armesto, el meu secretari i marit.
Es prepara amb molta cura, intentant que agradi tothom,
que el presentador està il·lusionat.
Sempre trobem persones que, la veritat, s'il·lusionen
i passen a ser verders amics de la germandat.
Aquest seria l'acte més institucional.
Jo aquest any destacaria, entre d'altres,
el moment en què la matinada de dijous sant,
jo sempre recalco molt que en altres la germandat del Sant Excemo
organitzem el Viacrucis de la matinada de divendres sant,
un Viacrucis ple de reflexió, de pregària, de silenci,
on no hi ha ningú que mira, només la gent va pregar.
És l'únic Viacrucis on realment no hi ha espectadors,
sinó participants.
L'any passat, si no recordo malament,
però ara potser van ser 1.100 persones les que van anar.
i aquest any jo us convidaria a tots, crec que serà bonic,
perquè aquest any nosaltres hem aprofitat més,
com estàvem explicant, de la restauració del Cris,
restaurar la bandera, que fa 60 anys.
Tenim una bandera especial que va només,
processiona només des de Sanitat a Loreto,
i s'està restaurant perquè, evidentment,
amb 60 anys va estar amb el mes.
El Cris nostre de l'Excemo té 60 anys,
aquest any 2013 compleix 60 anys,
i per això també hem aprofitat la benentesa.
Jo us convidaria a 3.15 del vespre,
normalment en lluna plena,
a la porta de Sanitat,
farem la benedicció del Sant Cris de l'Excemo,
perquè processioni fins a Loreto caminant,
i crec que serà un acte molt bonic,
perquè, a més a més, es fa amb espelmes,
totes les persones porten un espelme,
que la germandat fa tipus fanalet,
i és un bon moment per orar, per pregar,
i per olorar el romaní, la farigola,
i arribar fins a l'armeta de l'Oreto.
La veritat és que és molt maco.
A més a més nocturna, eh?
S'ha de dir que no, però fa de nit...
Sí, la veritat és que és un acte molt especial,
perquè, com diu la presidenta,
no hi ha, no és un acte, evidentment,
en absolut de lluïment,
tothom que hi va per fer aquest recorregut
amb oració des de Sanitat fins a dalt a l'Ermita,
som pràcticament un parell d'hores
de caminada amb el soroll de fons de la pregària
i amb les llums dels fanalets
il·luminant el nostre Cris que camina al davant,
i, per tant, es converteix en un acte molt íntim
que tothom que hi va el sent d'una manera molt especial,
perquè, evidentment, es produeix.
Hi ha curiositats dintre d'aquest mateix acte
on, per exemple, a l'últim tram o a l'última estació,
per exemple, el Sant Crist és portat,
perquè és un Sant Crist que es porta espatlles
per part de vuit persones,
i a l'últim tram del Via Crucis
és portat espatlles per dones.
Si em permets,
jo amb aquest tema com a dona
i amb el que ens va costar a les dones incorporants
a la Setmana Santa,
sempre dic que justament l'últim tram
és l'última pujada on hi ha el revolt dels pins,
i va ser les pròpies dones
que van triar el tram més difícil per pujar-ho.
Jo crec que no hi ha antecedents a Tarragona.
Sí que hi ha alguna dona
que és portant alguna germandat,
cofredia o associació,
però aquell tram són vuit dones,
i la veritat és que hi ha tors per poder-ho portar,
i t'ho puc assegurar que pesa perquè ho he fet.
Pesa molt.
És un Sant Crist molt maco, molt important,
amb una creu també important.
Llavors, home, són trajectes curts
perquè són les 14 estacions
que es van succeint els relleus
entre la gent que voluntàriament,
perquè no són els portants propis del pas
que també hi participen,
sinó la pròpia gent que ve al Via Crucis
que té la possibilitat,
si li ve de gust i li fa il·lusió,
de poder participar portant a espatlles aquest Crist.
Són trajectes relativament curts,
amb l'ajuda dels portants nostres
que estan allí,
evidentment per portar-lo,
i també per col·laborar,
si en un moment determinat amb algú
li cal una mica d'ajuda
per poder mantenir el pas
o mantenir una mica la compostura física,
i llavors hi ha molta gent que hi participa
i que també li fa il·lusió especial
ser portador del Crist.
És molt emocional,
la veritat és que sí,
és una cosa que no és perquè sigui nostre
o ho organitzem nosaltres,
és simplement perquè és diferent, crec jo.
Quan es va guanyar aquesta batalla
que les dones tinguessin una presència activa
a la Setmana Santa?
Ui, bona pregunta.
Com?
Doncs sí, l'any 81,
és l'any que vam sortir les dones realment a la processó,
pensa que jo, per exemple,
sempre ho explico,
com a anècdota,
no com a mèrit,
simplement jo coneixia a Pere Ramon
des dels 15 anys,
ells sortia amb l'exceomo,
però jo no podia sortir.
L'única possibilitat que teníem
de participar en la Setmana Santa activa,
en aquest cas,
sempre ho explico com a anècdota
i experiència fantàstica que va ser,
doncs vaig sortir com a penitent,
fins que l'any 81,
després de la gran davallada de la Setmana Santa,
on l'any 79-80,
gairebé,
fins i tot hi havia passos que no podien sortir
perquè no hi havia gent a les files,
es va decidir,
gràcies a Déu,
i mai millor dit,
que les dones poguessin participar.
I va ser l'any 81,
si no estic errada,
des de llavors interrupidament surto jo
i moltíssimes dones
que han fet una gran tasca,
homes i dones,
evidentment,
però en aquest cas,
la incorporació de les dones
va ser molt important
per la recuperació de la Setmana Santa,
com a dona ho tinc a dir.
I com a presidenta de la Germandat,
que també era un fet insòlit,
no?
Doncs sí,
no era molt habitual.
Mira,
jo sempre penso que,
i quan ens fan aquesta pregunta,
perquè en aquest moment som quatre,
bé,
evidentment la presidenta de la Soledat,
que és la priora en aquest cas,
l'ascendiment té una presidenta també,
i els nacerents.
Quan alguna vegada inclús ens va comentar
que fèiem una entrevista juntes,
jo sempre a la meva condició lluitadora femenina
deia,
escolta,
no som presidentes dones,
som presidentes persones.
Ja està.
Vull dir,
no té res a veure,
vull dir,
l'assemblea i els socis
et donen la confiança,
perquè se suposa que vas en la línia
que tens que anar,
i,
però sí,
no deies d'aquesta pregunta,
també l'entenc,
l'entenc.
El que passa que
sempre
jo defenso,
igual que la Fenya,
que som persones amb capacitat
o com a mínim
amb confiança de la gent,
i si ho fas bé,
bé,
i si no,
doncs evidentment,
independentment del nom o cognom.
Com a tot arreu.
Exacte.
A banda d'aquest Viacrucis,
quin acte més s'estacaríeu?
Naturalment la processó no,
imagino,
però no sé si tenien alguna cosa
també a la seguretat.
Hi ha dos actes més
amb els que participem.
El Rosari del Dolor,
o la processó del Dolor,
que se celebra el Dimecrescent,
que organitza la germandat
de Nostra Pare Jesús de la Passió,
de Sant Joan,
amb la qual hi participen
els misteris de Dolor,
i entre ells estem nosaltres,
no?
Llavors,
també és per nosaltres
un acte força important.
i després, evidentment,
passem el Dimecrescent
amb les dues situacions
més especials
i més emblemàtiques,
que són la recollida
i la pròpia professor.
Ha destacat també
que l'any passat,
per primer cop,
des de feia molts anys,
en què la recollida
del nostre pas
es feia a la Rambla,
davant del Col·legi
de les Tresianes,
l'any passat vam fer
la recollida
davant just de la catedral.
Aleshores, vull dir,
va ser un acte també
l'any passat
i del qual en donem compte
a l'Opuscle
de manera àmplia,
tant a nivell literari
com a nivell fotogràfic,
perquè queda inconstància
d'aquesta situació
molt emblemàtica.
Bé, jo volia destacar,
si em permets,
Pere Ramon,
com a responsable d'Opuscle,
faré una mica una primícia.
Nosaltres tenim
a la Germandat
el que intentem,
bàsicament,
i potser per experiència pròpia,
que nosaltres hem començat
molt jovenets,
a implicar molt
a la gent jove.
Aleshores,
des de l'any 98,
nosaltres tenim un espai propi
inèdit,
perquè no el té ningú més,
i creiem que molt pedagògic,
que és el racó de l'aspi.
El racó de l'aspi
va dirigit als nens
i aquest any,
si l'autora,
la Jasmina Armesto Ferrando,
m'ho permet,
fem un article
o una secció nova
que es diu
Extra Jove.
És a dir,
el que volem és que els joves,
que nosaltres en tenim
molts gràcies a Déu,
es sentin
identificats
dins de l'Opuscle.
És a dir,
és el seu racó.
és una manera
jove,
dinàmica,
curiosa,
ella ha volgut dir
que és la mirada
de la gent jove
dins de l'Exceomo,
per això li deia
Extra Jove,
i crec que pot ser
novedor,
si més no.
Intentem sempre
posar això,
que tots s'hi sentin
participatius
en tots els actes
i la joventut
és molt important
per nosaltres.
Doncs serà això,
avui també es podrà veure,
per tant,
en aquesta aprenentació
de l'Opuscle.
Evidentment,
serà una de les novetats
importants a destacar avui.
Enguany,
per certa,
els armats de la sang
faran la recollida
amb vestimenta nova.
És una novetat important,
a més,
hem explicat
a nivell d'informatius
que els casos,
per exemple,
s'han fet
amb un especialista
de Múnich,
d'Alemanya,
que treballa per pel·lícules
de Hollywood,
com ara Gladiator,
es diu Tony Feldon,
però també hem fet
el part de la cuirassa
a l'Índia,
també una part aquí a Tarragona,
però vull dir que en qualsevol cas
també serà bonic de veure.
Serà molt maco,
molt maco,
la veritat és que sí,
i nosaltres intentarem
participar com a germandat
amb el que puguem,
bueno,
amb aquesta fita
de poder veure els armats
amb vestimenta nova.
Ja ho direm més endavant,
perquè estem intentant
poder ajudar.
De fet,
el 17 de març
es presenten,
a l'Amciteatre,
el 17 de març,
a les 12 del migdia.
Sí, sí.
I recordem que si algú
encara vol ser padrí,
encara en crec que en queden
6 o 7,
diria,
6 o 7.
Sí,
queden per a padrinar.
per a padrinar.
Ja em perdon una mica de tot,
hem fet una pinxellada general,
però hem de dir que la germandat
teniu banda pròpia,
no?
Correcte,
nosaltres en principi
la nostra banda
és la banda de timbals
i sacs de jamecs.
Sempre destaquem
que el sac de jamec
és un instrument
autòctoc català
del segle XIV-XV
i vam intentar recuperar-lo.
Sempre expliquem
que evidentment
vam començar
amb 4 sacs de jamecs,
en aquest moment
en tenim 30,
som la formació
amb més sacs de jamecs
del nostre país,
Catalunya,
i la veritat
és que
el so és molt particular
i li dona,
com la mateixa paraula diu,
el jamec del sac
junt amb els timbals
dona com una
melodia molt
pròpia
per acompanyar
el crisi del San XIV-XV.
Sí,
la veritat
és que és una
formació musical
que evidentment
destaca,
requereix un esforç
important
perquè tots els membres
de la banda
per poder aconseguir
que el so sigui
l'adequat
tenen que passar
moltes hores
d'assaig
i d'aprenentatge
i els nens petits
que moltes vegades
destaquen
entre els que toquen,
des de petitets
intentem
que puguin
aprendre
a tocar el sac de jamecs
i si anar creixent
i ja porta molts anys
i amb els timbals
igualment ja se sap
totes les bandes
requereixen
és una formació musical
i com a tal
requereix l'esforç
tenim 30 sacs
i 30 timbals
que acoplar els dos sons
semblen sons una mica antagònics
timbals i sacs
doncs la veritat
l'harmonia
és el que
realment fa aquest xot
tan especial
de la banda
hem de dir
que el dia
de la purgació
ja se sap
quan arriba el San XIV-XV
pel so
primer arriba el so
i després arriba
la germana
del San XIV-XV
que avui
tindrà el seu protagonisme
a les 8 del vespre
a l'antiga audiència
tot el que està convidat
en la presentació
d'aquest opuscle
que avui n'hem pogut parlar
amb Pere Ramon Arrento
i amb la presidenta
de la Germandat
amb la Vira Ferrando
gràcies per acompanyar-nos
i bona setmana santa
gràcies a vosaltres
i esteu convidats