Seguim endavant al matí a Tarragona Ràdio.
Com us dèiem, en temps de sumari,
ara l'editor se presenta per aquest Sant Jordi
una cinquantena llarga de novetats literàries.
Hi ha les col·leccions pròpies d'una banda
i també les publicacions de la Universitat de Rubira i Brigili.
Són obres molt variades.
Hi ha escriptors, sobretot es potencia el territori,
però dèiem obres variades,
de divulgació, assaig, poesia, novel·la...
A tota la vegada en volem parlar amb el responsable
de l'editorial, d'Arola, l'Oferta d'Arola.
Alferta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
D'entrada trenquem un mite allà d'aquests...
Definitivament, llibre digital i llibre en paper conviuen, no?
I conviuen bé, a més, no?
Jo crec que sí.
Jo crec que la convivència entre el llibre digital
i el paper s'està establint.
és com si quan se va inventar l'avió
es pensés que mai més existirien els trens, no?
O els cotxes.
Jo crec que són formats diferents
i que uns són molt àgils i van molt bé,
però el paper jo crec que encara en té per anys.
És que, bueno, quan van sortir els digitals,
els primers digitals, no?
Es deia que sí, bueno, seria el final, allò, no?
L'acatombe, eh?
I no?
I cada cop es demostra això més,
que estan convivint, eh?
Fins i tot.
És a dir, que es complementa, en certa forma, no?
Sí, sí.
Escuta el públic, no?
Evidentment, jo crec que tot va evolucionant
i el llibre digital semblava que fos la panacea,
però realment ho és, per moltes coses,
però jo crec que sí, la convivència va per anys.
A la gent que li agrada tocar el llibre, no?
I olorar-lo, i tenir-lo a la tauleta,
en baix, en el sentit, en el moment encara no tinguem res a fer, eh?
Bé, hi ha llibres i llibres, no?
Per exemple, nosaltres aquest que traiem dels catalans del segle XX,
que és un llibre fantàstic,
jo crec que no té res a veure mirat en paper,
que són les fotografies excel·lents,
amb una selecció de textes de cada dinosauri,
perquè surten tots des de l'Espriu,
el Pla, la Rodolera,
tots els personatges importants del final del segle XX.
És un llibre que, en digital,
jo crec que no funciona gaire,
perquè si posem Pla a internet,
en sortiran 500.000 pàgines,
barrejat amb qualitat, amb no qualitat,
i difícilment trobarem aquella fotografia,
aquella selecció ben feta que hi ha en aquest llibre, no?
Aquest és una de les novetats, eh?
Catalansa de les lletres i les arts del segle XX, no?
Són diferents autors?
Diferents autors, com hi havia, per exemple, la de Castells, no?
Exacte.
Bé, això és un arxiu del Robert Ramos i del Ferran Sendra,
que eren dos fotògrafs de l'Avui,
des del principi de l'Avui,
que van tindre el privilegi de poder fotografiar,
acompanyaven els entrevistadors, lògicament,
i van poder fotografiar a tots,
jo crec que tots els personatges relevants,
des de l'Is, Brosses,
tots surten en aquest llibre, no?
i jo crec que és un dels arxius fotogràfics,
avui per avui, més important,
o dels més importants que pugui haver-hi a Catalunya.
És una de les novetats.
També veig que aposteu,
seguiu apostant pel territori, eh?
N'hi ha d'un parell o més, eh?
D'un parell o més, eh?
D'un parell o més, eh?
D'un parell o més, eh?
D'un parell o més, eh?
Piorat, des de diferents vessants, a més a més, no?
Per infants, per adults...
Sí, nosaltres, des de la nostra inici,
sempre hem apostat pel territori,
perquè som un editorial d'aquí,
i creiem que hem de donar cobertura
a tota la sociocultura d'aquest territori, no?
Del Piorat, bàsicament,
tenim el llibre del Rafa López i del Toni Rensans,
que és un llibre més de la col·lecció Peu,
que són passejades pel Piorat,
però jo crec que aquest llibre va molt més enllà,
perquè ens explica anècdotes,
ens explica la terra de veritat,
i et fa una deseducció per anar a passejar pel Piorat,
que jo crec que és un llibre que es pot llegir al llit
i somiar que l'endemà aniràs a fer l'excursió, no?
I després hi ha un infantil,
que més que el Piorat és un conte, per la canalla,
que explica com se fa el vi.
És una història d'un gotín de rim
que passa tots els processos,
des de la barema, la fermentació,
explica exactament com se fa el vi.
Jo crec que és un llibre molt didàctic
i molt atractiu, perquè és un conte.
És el rímen quiet de l'Elisenda Guiu, eh?
De l'Elisenda Guiu, la Cristina Caupena,
que és l'elestradora, exacte.
En l'altra, el de Rafael López Mundé i l'Orenç Sansa,
també podran redescobrir-se unes del Piorat,
que una mica ara estan, no sé si en auge,
no sé com dir-ho, perquè s'han recuperat
camins antics, no?
Els que abans no eren transitables,
i també hi han pogut anar per aquí,
no conèixer aquests racons, la gent que hi viu, no?
Jo crec que s'ha fet una feina de recuperació
de camins molt important en el Piorat.
Jo n'hi he fet tres d'aquestes excursions
i realment he quedat fascinat, eh?
Perquè passa per uns indrets meravellosos
que tenim tots a l'imaginari
que el Piorat és un lloc molt sec i molt dur,
però realment hi ha unes excursions fantàstiques.
A peu és un desclàssic, no, ja?
Sí.
I que funciona, a més a més, no?
Sí, sí, és un llibre que sempre ens ha funcionat.
Aquí cal destacar la feina de la seva direcció,
que és el Rafa,
que crec que és un personatge d'aquí Tarragona,
que jo diria que és molt important
amb tot el que té a veure amb patrimoni.
Ell és geògraf i fotògraf
i realment està a darrere de tota la recuperació de camins,
del patrimoni,
amb unes fotografies excel·lents
i amb una mirada de caminar
no com a només esport de reptes,
sinó de descobrir el patrimoni
i del ritme de passejar, no?
Aquí es descobreix el món del vi i de l'oli, també, eh?
I de l'oli, exacte.
Aquest de peu seria vi i oli, eh?
I vi i oli, sí, sí,
perquè l'oli del Piorat és un oli boníssim.
I, a més a més,
és de redescobrir els nostres productes
que realment jo crec que són d'una qualitat d'excepcional.
Enguany també hi ha una parada en el món de la calçotada,
perquè amb la quantitat de moviment que hi ha,
ara ja pràcticament apuren la temporada,
però també surt un llibre dedicat a la calçotada.
Sí, del Josep Santas Massas.
És un llibre que jo crec que és molt simpàtic.
El Josep és un molt bon escritor.
Jo crec que és una de les perles que tenim al camp de Tarragona.
I fa un recull de contes que els porta fent de fa molts anys,
no sé si em va dir 20 anys.
I he fet una selecció dels contes que tenen una relació amb la calçotada.
Són contes de ficció, però cada un té la seva gràcia, no?
Per exemple, n'hi ha un que en el concurs de calçots es mora una persona
i la gent es pensa que és un espectacle de la cubana.
Tenen la seva gràcia i tots a la calçotada.
Ell, per cert, Enguany té partida doble, no?
Perquè fa aquest llibre d'una banda, no?
Ai, fill, que no regalimi la salsa sobre la calçotada.
I també en treu una obra poètica, no?, també, a les santes masses.
Sí, una obra poètica i una obra poètica que jo crec que també és molt interessant
perquè, a part de, com he dit abans, que el Josep crec que és un gran escritor
i un molt bon poeta,
ell fa una cinquantena de poemes molt breus
que són molt de territori,
perquè parla de les estacions, parla del camp,
però, a més a més, cada poema va encarregar,
va buscar un artista plàstic
que fes un dibuix, una corella, una pintura sobre cada poema.
I el resultat jo crec que està molt bé
perquè ho va fer també en col·laboració amb l'escola d'art,
o sigui, d'aquests cinquanta n'hi ha potser la meitat que són del camp de Tarragona
i després de fora, jo crec que és una comunió entre la poesia
i els darts plàstiques
i un reflex del que som capaços de fer per aquí, molt interessant.
Amb això hem muntat una exposició,
que és itinerant, i crec que el resultat és molt bo.
Es diu, entre el cel i la terra,
aquesta obra poètica del Josep Sant Esmas,
és un home defensor del territori,
amb molta trajectòria.
Molta trajectòria. Nosaltres som el que li hem meditat
i hi ha cinc llibres, em sembla, o quatre o cinc.
Un altre és mil i un bars comptats,
crec que són 27 rebats.
Exacte.
És una altra novetat.
És una altra novetat,
és per dir-ho la segona part d'un projecte
o d'una història que vam començar l'any passat
i això fa la cura de l'edició del Juan Soto.
És un altre divertiment,
és en aquest esperit, en aquesta mirada,
de sumar diferents esforços
i en aquest cas són relats fets
per diferents autors d'aquí a Tarragona
que tenen un eix central,
que són els bars més mítics de Tarragona.
L'any passat hi vam fer,
no recordo el títol,
anava dels bars
i això és la continuació.
Bars, alguns que ja són història,
no hi ha altres que encara existeixen,
és a dir, que hi ha una mica de tot.
Hi ha una mica de tot i no hi són encara.
Ja no hi són i exacte.
La pell de Déu, abans de comentar,
fèiem una mica d'apunt d'aquesta obra d'en Baix Calçada,
no?
Vaig bé?
Sí, sí, passa bé.
I parla una mica del sexe de Déu, no?
Bé, més que el sexe de Déu
és tot un entremat,
és una història fantàstica.
El sexe de Déu
ve a ser perquè tenen...
Bé, si és home o dona, no?
Si és home o dona,
perquè tenen unes restes allí
en una illa
i un dium que és home
i l'altre és dona
i és una novel·la trepidant
i fantàstica.
La col·laboració amb la Universitat de Rovira i Virgili
com ha anat?
Perquè ahir, de fet,
la vice-rectora, la Maria Baragalló,
ja explicava,
de fet, a Inglaterra,
penso que vau fer que
en guany hi ha obres de format digital,
precisament,
però això no treu que alguna d'aquests
es puguin ampliar en paper,
és a dir, que es puguin demanar en paper.
Clar,
jo crec que la feina que està fent el Jaume Llambri
com el cap o el tècnic
del servei de publicacions
de la URB
i de la mà de la Maria
crec que estan fent una feina
jo crec que molt intel·ligent
perquè editen en paper
i editen en digital
i així poden optimitzar
els recursos que avui en dia
tot sèiem que són molt escassos
i com dèiem al principi
hi ha coses que són molt editables
en digital
com puguin ser uns manuals
d'estudiants
i hi ha coses
que s'han editat en paper
que són assajos
que són de més de pes
i queden molt més referenciats.
D'aquestes 50 anys
el fred de novetats
que tenen un any
quantes n'hi ha d'arola
i quantes són de la universitat
i de què podíem destacar
d'aquestes de la universitat
que ahir també es presentaven?
Bé,
jo és que me n'oblido
de les xifres
però jo m'assembla
que estem parlant
d'uns 40
nostres
i una desena
de la universitat
ahir
que vam fer un dinar
presentant
una calzotada
precisament
presentant
totes les novetats
a la premsa
van vindre
dos
dos autors
de la universitat
presentant els seus llibres
els dos llibres
amb més potència
unes quimeres
de la Montserrat Duc
que fa
són diferents autors
i fan un àn·lisi
de la transició
fins als nostres dies
dels diferents moments
de les eleccions
i de la societat
i el Vallvardú
fa
d'un anàlisi
ell és antropòleg
i fa un anàlisi
del moviment
de la Sintierra
de Sud-amèrica
és un estudi antropològic
molt interessant
doncs
són aquests
que a través
de la Universitat
de Rubí i Virgili
que també es van poder presentar
i que de fet
també estaran
suposem
el dia de Sant Jordi
que serà un dia
frenètic
sí
nosaltres conjuntament
amb la universitat
muntem una parada
dels llibres
de la universitat
de Rubí i Virgili
hi ha lectors
tot l'any
o no
el car és un repte això
jo t'asseguro
que hi ha lectors
tot l'any
i si no
malament
malament
rai
i en el fons
els lectors
de tot l'any
són els que
han de mimar
i han de cuidar
perquè
són els que realment
llegeixen
no?
a la festa
de Sant Jordi
és fantàstic
això que
que la gent
vulgui
perquè ho fan
jo crec que tothom
que compra un llibre
i el regala
ho fa
de gust
i amb amor
però
però
tant de bo
aquests llibres
acabessin de llegir
tots
aquest és un altre
és un altre
que no és que hi ha
a la tauleta
exacte
hem regalat alguna
de les novetats
però n'hi ha moltes altres
perquè estem parlant
d'això
de la cinquantena
de llibres
què més destacaries
per la seva singularitat
del que
porteu en guany
des de l'editor
aquests
potser són els més
més coneguts
que alguns
ja han publicat
en altres anys
amb vosaltres
què més destacaries
jo destacaria
un camí
que hem començat ara
que crec que és
molt interessant
que és
l'edició
de l'obra completa
o del teatre
complet
de Joan Brossa
nosaltres
amb el teatre
des de l'inici
de l'editorial
hem apostat
i jo crec que
a hores d'ara
som
la col·lecció
a l'editorial
de referència
dels Països Catalans
jo dic
perquè és així
i en guany
han començat
l'edició
de
com deia
de les obres
completes
de teatre
de Joan Brossa
dins la col·lecció
d'aquestes parts
hi ha meditat
ja tres volums
i seguint
en Joan Brossa
també ha meditat
un inèdit
que és un mix
de poesia visual
i de poesia convencional
que l'han provat
de fer
el més facsimil
possible
perquè
sabeu que
Joan Brossa
treballava
enganxant
retalls de diaris
enganxant
lletres
tot un joc
visual
que jo crec
que hem reproduït
d'una manera molt bona
això
el que ens
fa
és
obrir
una editorial
tarragonina
a Barcelona
parlant clar
i que la capital
del cementeri
que existim
que ja s'han enterat
perquè com deia
la col·lecció de teatre
és una col·lecció de referència
i
des de fa molt temps
els nostres llibres
estan per totes les lliburies
d'arreu
és un món
per explorar
encara aquest o no?
vosaltres ja esteu treballant
no?
és a dir
que feu un pas més
dintre d'aquest món
però és un món
a tenir en compte?
bé
jo crec que
que avui en dia
el llibre
quan es diu un llibre
la gent pensa
automàticament
en una novel·la
i el món del llibre
és molt ampli
i molt variat
i
per sort
o per desgràcia
jo crec que té
les dues vessants
el llibre
ha esdevingut
un producte més
de consum
i per tant
hi ha molts editors
que editen
només
amb una clau
que és
vendre
i jo crec
que així
que queda reflectit
amb el llibre aquest
dels catalans
del segle XX
que aquí tenim
una força cultural
i una potència
en aquest país
que no ens l'acabem
de creure
i aquesta potència
està a Barcelona
però també està
aquí a Tarragona
i crec
que han de potenciar
les coses
encara que no siguin
molt comercials
t'ho dic
per l'aspecte
de Brossa
Brossa és un personatge
que no sabem
ben bé
quina magnitud
pot arribar a tindre
perquè realment
jo crec que
trenca
molts cànons
i trenca moltes coses
i que hi hagi coses
inèdites
d'en Brossa
crec que s'han d'editar
per mi
és un plaer
més que un repte comercial
crec que això
inclús la classe política
s'hauria de donar
a compte
que són importants
que la gent escrigui
que la gent
es mogui
que la gent
es creï
una necessitat
de fer
i de consumir cultura
i que recolzi
la cultura
també seria
el col·lofó
també que recolzi
de forma decidida
la cultura
sí
malauradament
en què estem
en uns moments
en aquesta crisi
tan bèstia
que tenim damunt
que sembla
que el tema
de la cultura
quedi aparcat
esperant nous temps
més bons
econòmics
i jo crec
que això
és un greu error
perquè
anirem molt enrere
i costarà molt
tornar
a posar-nos
a lloc
a recuperar el camí
el camí fet
Sant Jordi
es treu a la Rambla
no?
es treu a Tarragona
amb els autors
vindran alguns autors
ho posem a signar llibres
com és tradicional
els autors
van i venen
per diferents parades
nosaltres
no tenim parada
organitzem
la parada
de la universitat
però nosaltres
no volem fer
la competència
els llibreters
que ja tenen
prou feina
com tots plegats
en aquests moments
doncs ens veurem
el dia de Sant Jordi
a l'oferta
ara la gràcies
per acompanyar-nos
a la rebuena
per aquesta cinquantena
de novetats
literals
i també per aquesta aposta
com deies
pel món del teatre
i per aquests autors
que encara poden donar
molt de sí
una aposta
de decidir
des de l'editor
gràcies i que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres