Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
будь我们!
I amb un fort component simbòlic
i ara el Teatre a Tarragona
nos sembla que és una tasca
i de fet la valoren molt positivament
aquesta quantitat d'entitats
que formen� part de la programació
però dèiem escena de Tarragona
mostra de teatre jove
que en guany es farà el 22è aniversari
de la mostra de teatre jove
que tradicionalment ha estat impulsat
pel Servei de joventut
però que des de fa dos o tres anys
coorganitzem
perquè no pot ser d'una altra manera
entre cultura i el servei de joventut
Malgrat que ells continuen
diguéssim, estan al capdavant del projecte.
Però també hi ha 11 grups,
és a dir, hi ha un dinamisme,
que això molta gent a vegades no ho coneix,
un dinamisme molt important a la ciutat
de teixit de grups de teatre,
i són 11 grups de teatre jove
que formaran part de la Mostra Teatre Jove.
També hi ha el Festival Eclèctic, aquest any,
que és aquest festival que enguany serà la tercera edició,
que també que organitzem amb el Servei del Discapacitat,
de la Conselleria de Polítiques d'Igualtat,
i que el que fa també és donar valor,
reconeixement d'un seguit d'entitats de la ciutat
que treballen a l'àmbit de discapacitat i arts escèniques,
com a treball pedagògic en tots aquests àmbits.
Hi tenim Amaní de Teatre, el Trot Teatre,
el grup Ganyotes del Club Vaixell,
amb uns espectacles que realment són molt emocionants
quan els veus les coses que pot arribar a fer la gent amb discapacitat.
Però és que, a més a més, el Festival Eclèctic,
que el director artístic és el Romà Soler,
també incorporem espectacles notables,
com pot ser aquest any la companyia sevillana Danza Mòbile,
que fa això, un treball molt professional,
barrejant gent amb discapacitat i gent sense.
També tenim els actes al voltant del Dia Internacional de la Dança.
Clar, tot això al final va sumant una quantitat d'actes.
Llavors, en l'àmbit pedagògic,
també tenim les escoles van al teatre,
que tenim 35 funcions de gener a juny,
35 funcions a través d'imaginautes serveis culturals,
però això fa que, em sembla que ho vam comptabilitzar,
passen uns 13.000 escolars durant aquests mesos.
I les altres activitats que fem per complementar l'exhibició,
que és el Fòrum de l'Espectador,
hem rebatejat, abans era un Fòrum Metropoli,
ara com que treballàvem amb dos espais,
li diem Fòrum de l'Espectador,
que són aquestes xerrades prèvies,
abans o després de l'espectacle,
amb els actors o bé alguna xerrada introductòria
per gaudir més de l'espectacle escènic.
Llavors, per això parlem de projecte,
de programa cultural,
perquè això que dèiem, al final tot això suma
que en aquesta temporada inaugural dels teatres de Tarragona,
i en aquest cas Teatre Metropoli i Teatre Tarragona junts,
fins al mes de juny,
són 140 actes a càrrec del voltant de 50 entitats.
Sembla que és un volum prou notable
i un element de dinamització en tots els sentits
molt important el d'aquest projecte.
Com s'ha fet a l'hora de programar això,
en dos espais diferents,
un d'ells ha acabat d'obrir,
com heu fet perquè ningú s'enfadi?
Per dir-ho així, no?
Com heu distribuït?
No, la veritat és que no hi ha cap element de conflicte,
perquè jo penso que...
S'ho dic com a natural?
No, sí, sí, perquè jo penso que és molt natural.
Ho estàs dient tu.
Sempre hem dit,
i ho diem en el text introductori del dossier de premsa,
vull dir que el Teatre Tarragona
el que fa en aquest projecte cultural
és donar-li un ventall de possibilitats molt més ampli.
Per tant, si abans en els espectacles professionals
és claríssim,
és a dir, si dansa de gran format fins ara
ens havíem d'esperar al Camp de Mart,
ara no cal esperar al Camp de Mart
i per tant podem portar,
com és el cas d'aquesta programació,
i allà anem entrant,
és el Víctor Ullater Ballet,
amb unes coreografies de 15, 17, 18 ballarins,
per tant necessiten un espai ampli
que el Teatre Tarragona dona.
Però en l'àmbit aquest més de dinamització
que diem del teixit artístic i social i cultural de la ciutat,
en el Teatre Tarragona, per exemple,
en el Metropoli fèiem la mostra de dansa
a càrrec de les escoles
que formen part de l'Associació per al Foment de la Dansa de Tarragona,
que agrupen-se amb les 6 o 7 escoles,
sempre ens quedava petit
malgrat fèiem dues funcions al Teatre Metropol.
Doncs, en guany es farà el Teatre Tarragona
perquè tenim més capacitat d'aforament,
és a dir, passem de 500 a 700 localitats.
T'he posat un exemple
de les dues grans característiques del Teatre Tarragona.
D'una banda, la major capacitat escènica,
per tant, a Grans 13 és un 12x12,
quan al Metropoli a Grans 13 és un 8x8,
per tant, ens permet fer això,
o fins i tot ens permet fer, i ja hi entrarem,
òpera, perquè tenim un fossat...
És potser la gran novetat.
La gran novetat.
Tenim un fossat que pot encabir una orquestra per una òpera,
o sigui, al voltant d'uns 40 músics,
i per tant, les característiques de l'espai escènic
condicionen que algunes coses de la programació
van necessàriament en un lloc a l'altre,
i l'altre és el tema de l'aforament,
que les coses que preveiem,
que necessites un aforament de 700,
vas en un lloc.
I aquests són els dos paràmetres
que condicionen la programació,
tant per l'abassant professional,
com per l'abassant aquesta segona
de projecte cultural i de dinamització.
Doncs, Jordi, ja en els 5 minuts
que queden escassos,
et faré fer allò tan difícil que és
que em destaquis alguna de les...
Hi ha moltíssimes, eh?
Alguna de les obres o de les peces
que venen en programació,
o bé perquè són d'obligat destacament,
o bé perquè és aquella joia,
petiteta, no?,
que sempre tu, sempre tens,
qui programa, clar,
sempre té aquell punt de dir
que això us agradarà,
no us ho perdeu,
que potser no és tan evident.
Sí, però això que em demanes
sempre és una mica difícil,
i a més a més fer aquesta cosa comprimida...
Parlaràs, però no pateixis.
Com vulgueu, com vulgueu.
I a més anirem parlant setmana a setmana.
Com vulgueu, encantat.
Perquè la programació,
això que dèiem,
aquesta programació de temporada,
són 20 espectacles,
per tant, ara intentaré condensar-ho
una miqueta, no?
Però, bé, no sé,
potser per destacar,
el que sí que hem tingut molta cura
sempre la tenim, eh?
Amb això que dèiem,
que nosaltres creiem
que el que podem és garantir
des del servei públic,
aquesta oferta diversa,
per públics molt diversos,
creiem que aquesta temporada inaugural
i hem prestat encara
una especial atenció suplementària
perquè hi hagi espectacles
per gent molt diversa
o per públics molt diversos.
I, per tant, tenim teatre de text,
com pot ser l'espectacle inaugural,
ja que deies,
i jo penso que és un espectacle inaugural,
pensem, molt idoni,
perquè és un espectacle
d'ampli públic,
molt transversal,
amb tots els components,
com pot ser el Cirano de Bergerac,
una obra mítica,
des que el Flotats,
quan va tornar del Comèdia Francès,
doncs ho va fer el Poliorama,
i això és una cosa
que va marcar un referent
en el panorama teatral del país,
a banda de la pel·lícula
del Depardieu,
i, bueno,
portuganitzada pel Depardieu,
per tant la gent també el recorda,
bueno, és un clàssic,
el Cirano,
i és aquesta obra
de capa i espasa,
aquesta obra que barreja comèdia,
barreja drama,
barreja amor,
sobretot és una gran història d'amor,
d'aquest home
tocat per la inspiració
de la poesia,
però que, sobretot,
és un gran encantador
amb la paraula,
però que, en canvi,
té un tret físic
que el penalitza fortament,
alhora,
que les noies
es fixin en ell,
aquest gran nas,
el nas del Cirano,
i, esclar,
a càrrec d'una companyia
molt important,
com és la Perla 29,
que és aquesta companyia
dirigida per l'Oriol Brogi,
que ha consolidat
una manera de fer
molt específica,
hi ha algú
que compara una mica
l'estètica
de l'Oriol Brogi
amb l'estètica
del Peter Brook,
una mica despullat
i donant molta importància
al tema actural,
al tema text,
i que,
en aquest espectacle,
a més a més,
compta,
a banda d'una gran companyia,
compta amb un intèrpret excepcional
per fer el Cirano,
perquè ho ha de fer
un intèrpret excepcional,
que és Pere Arquillóer.
I tots sabem
que Pere Arquilló,
en aquests moments,
està passant un moment
dolcíssim
de la seva carrera,
va ser Premi Nacional
de Teatre fa dos anys,
amb una obra esplèndida,
per cert,
que vam poder veure
el Teatre Metropol,
també,
de Kafka,
i ara aquí,
doncs,
ens ofereix un Cirano
espectacular,
i és això que deiem,
és una obra que,
a més a més,
intentarem donar-li
aquest caràcter
d'espectacle inaugural,
amb alguna petita sorpresa
que no volem desvetllar,
perquè,
com a mínim,
la gent que assisteixi
aquest primer dia
tingui la sensació,
o sigui,
tingui la sensació
que ha assistit
a un fet,
bueno,
una mica especial.
Tens sort
que no tenim temps
i no et puc estirar
de la llengua,
el primer espectacle,
el primer espectacle inaugural.
El Cirano serviria
com a exemple
de teatre de text,
no?,
que és un dels àmbits
que sempre tenim.
Sí,
però tenim,
sí,
per anar una mica,
perquè em fas fer
aquesta cosa comprimida,
tornarem una mica
al teatre de text,
quan t'explico
les coses que fem
en el Metropol,
però,
en tot cas,
diem que,
per públics diversos,
tenim,
doncs,
des del Víctor Ullate,
o sigui,
dansa,
i a més,
fent un tipus de dansa
el Víctor Ullate,
neoclàssica,
molt amable,
que, per tant,
també pot agradar
tant a la gent
més contemporani
o a la gent
més clàssica.
Tenim Pitingo,
per tant,
aquesta incursió
en el flamenc,
aquest flamenc sul,
aquest personatge
que ha reinterpretat
una mica
aquest gènere,
acompanyat
de la guitarra
del Carmona,
l'ex-ketama.
Tenim
dansa jove
amb els Cube,
que són aquests
que van guanyar
el premi
Tu sí que vales
fa el 2011,
crec,
que el van guanyar
i que, per tant,
és un espectacle
superfresc,
el fem amb motiu
de la mostra
de teatre jove
i del Dia Internacional
de la Dança,
per tant,
és una d'aquelles
petites sorpreses,
perquè molta energia,
molt fresc
i tot plegat,
tenim el Joan Reig
de música,
tenim Gossos,
tenim Monòleg
a càrrec
del Santi Millà,
per tant,
un primer espàs
amb un monòleg
que està funcionant
perfectíssimament bé
i que, per tant,
també farà
les delícies del públic
i de grans espectacles
de teatre
tenim les dues funcions
de no et vesteixis
per sopar,
que només n'havíem anunciat una
i ahir ja vam anunciar
que seran dues,
el nom
amb el Joel Joan
i amb aquestes parletes
que deies
el Teatre Metropol
acollirà teatre de text
a distància curta
per gaudir
de quatre actors
absolutament sensacionals,
adreça desconeguda
amb Lluís Omar
i Eduard Fernández,
per tant,
una delícia
i Emilio Guterrescava
i Eduard Farelo
amb poder absolut
el 17 de juny.
I se'ns ha acabat el temps,
no crec?
Ens hem quedat
amb moltíssimes ganes de més,
Jordi,
perdona per aquesta brevetat
i compressió que t'hem demanat
i et convidem
per arreglar el greuge.
Si vols,
el mes vinent
o a finals d'aquest mes
ja per anunciar
tot el que ha de venir
setmana a setmana
en parlarem,
però...
Molt bé,
Jordi,
com vulgueu vosaltres.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Adeu.