Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, a veure, l'anterior president, el Lluís Vives, exnotari molt conegut a Tarragona,
doncs ja va dir que a final d'any volia deixar la presidència de la Càmera
després de pràcticament 11 anys de mandat i de més,
i bé, dintre del seu equip, doncs, la gent va pensar que jo podia substituir-li,
i si realment ara fa un mes aproximadament, doncs vaig prendre possessió d'aquest nou càrrec.
Vostè però ja era membre de la Confederació de Càmeres, representat a Europa, no?
Bé, això és una mica l'estructura orgànica amb la qual estan les càmeres de la propietat urbana integrades, no?
O sigui, com a organisme d'àmbit estatal hi ha una Confederació de Càmeres de la Propietat, no?
On estem, doncs, totes les càmeres existents avui en dia a Espanya.
i aquesta Confederació és membre de la Unió Internacional de la Propietat Immobiliària,
que és l'organisme europeu que representa, doncs, o que comprèn més de 25 països d'Europa i tal,
i la Confederació és membre, i jo sóc el representant d'aquesta Confederació
amb aquest organisme internacional, amb la qual, doncs, bueno,
m'entén o em permet estar en contacte una mica amb tot el sector aquest immobiliari
o de la propietat immobiliària a nivell europeu.
I quina és la funció d'una cambra de la propietat?
A veure, la cambra de la propietat urbana, que jo penso que és una de les...
o és un dels organismes o organitzacions més poc conegudes que tenim aquí a Tarragona,
i fins i tot és una... en fi, és xocant, perquè no deix de ser una entitat
que tenim més d'8.000 socis, vull dir que no crec que a Tarragona
hi hagi moltes associacions amb aquesta massa social tan gran, i nosaltres la tenim,
i per tant, doncs, crec que això tindrà un pes dintre de la societat civil,
i que jo crec que avui per avui no el té, però que, en fi, és un dels nostres objectius
posicionar i visualitzar la càmera de la propietat urbana dintre de la societat civil a Tarragona.
Què és la càmera de la propietat urbana?
Home, jo et podria donar una definició, jo diria, de llibre, no?,
de dir, doncs, que és una entitat de base associativa privada,
d'acord amb la llei 4 de setembre de 1990.
Això, doncs, dius, bueno, molt bé, és una entitat privada,
però, en realitat, el que és la càmera és una entitat al servei dels propietaris d'immobles,
és a dir, tant de vivendes com de locals o edificis, fins i tot,
i, per tant, la càmera dona servei als seus socis, i als no socis,
i a tot usuari d'un bé immoble, d'una propietat urbana,
i defensa els seus interessos i els ajuda a resoldre tot tipus de qüestions legals quotidianes
que es dona i que afecten al pis, a l'habitatge o al local.
És a dir, que, en realitat, som una empresa de servei,
i volem donar un servei integral, i donem un servei integral al propietari.
Qualsevol propietari, és a dir, pot associar-se a la càmera o no?
Sí, home, clar, a veure, i fins i tot podíem dir que els seus orígens,
tu ara has parlat que l'any que ve celebrem el centenari,
o sigui que, realment, la càmera de la propietat urbana de Tarragona és quasi centenària,
però hi ha càmeres que hi ha, la de Barcelona,
i altres, doncs, ja són, ja han complert els cent anys,
és a dir, que són unes entitats que venen des de ja fa molt de temps,
inicialment eren entitats de caràcter obligatori,
és a dir, tot propietari immobiliari o tot propietari urbà cotizava.
Dintre, inclús, me penso que era dintre de l'impost de bens immobles,
i quan es pagava a l'IBI, una part anava a les càmeres de la propietari.
Això vol dir, doncs, primer, que tot propietari urbà era membre d'unes càmeres
quan era obligatori.
La seva afiliació ara no, ara és voluntària, i, per tant, la teva pregunta,
per suposat que tot propietari urbà, o tot propietari immobiliari,
té les possibilitats de fer-se soci.
I, a més, doncs, dit això, doncs, hem de parlar que estem parlant
d'unes quotes anuals al voltant dels 30 euros.
És a dir, que el que es paga és quasi simbòlic en relació, doncs,
a el que representa altres associacions de qualsevol caràcter
de les que hi ha a la ciutat.
Vull dir que és una quota bastant simbòlica que et dona dret
per almenys anar a un lloc que et puguin assessorar.
Clar, no vol dir que tot servei sigui gratuït.
Evidentment, tu pagues una quota anual, com dic, d'uns 30, 40,
és igual, potser 50 euros avui en dia,
però que és una quota bastant testimonial que et dona dret a fer consultes.
I aquestes consultes, lògicament, són gratuïtes,
a menys que donguin peu a un expedient o a un procés,
sigui judicial, sigui tècnic o sigui qualsevol tipus de documental.
I bé, això, doncs, crec que és important que la gent ho sàpiga,
perquè potser no sap que hi ha un lloc al qual pots acudir que t'assessorin.
Dit això, no vol dir que només vagin els socis,
també van gent que no és soci,
i que si es queda, doncs, satisfeta del servei que se li dona,
doncs, home, lògicament, se li demana la seva afiliació.
I les tasques principals o, no sé,
els associats, què és el que venen a preguntar a la cambra?
Home, a veure, com dic, el que pretenem és servei integral.
En principi, la consulta més habitual és de caire jurídic,
jurídic administratiu.
Però, clar, pots pensar que les consultes són rutines o hàbits quotidians
que et pot passar o que passa a qualsevol propietari,
fins i tot un litigi entre veïns,
o una consulta perquè ha rebut un paper
que està afectat la seva propietat per una normativa urbanística
i, doncs, no sap quines són les conseqüències.
Doncs, pot anar, i lògicament,
els serveis tècnics i d'urbanisme de la càmera,
doncs, també li resolen aquell possible dubte.
Si és simplement un dubte i és una pregunta
que s'acaba amb una resposta convincent,
doncs, aquí s'acaba i ja està,
i la persona se'n va satisfeta i suposo que tranquil·la.
Si, de resultes de la consulta,
doncs, bueno, el típic litigi entre propietari i llogater,
que porta dos, tres mesos sense pagar l'arrendament,
què s'ha de fer?
Bueno, doncs, evidentment, també s'ha l'assessora
en el sentit de quines possibilitats
o quines vies hi ha de resoldre el litigi,
de la manera, en principi, amistosa,
buscant fins i tot un arbitratge.
La càmera també propícia arbitratges i conciliacions
entre propietaris i llogaters.
No sé, dintre del servei,
ja dic, la principal és la consulta i assessorament
a propietaris i comunitats, això és l'habitual.
Ara, dintre d'aquestes consultes,
poden ser de tipus tècnic,
poden ser de tipus d'iniciatiu,
poden ser de tipus legal,
poden ser de tipus jurídic,
i, bueno, fins i tot hasta de, no sé,
borsa immobiliària, per exemple,
doncs, si algú que vulgui sapiguer, doncs,
com està el tema del mercat de lloguer
o el mercat de compra-venda,
doncs, també se li informa.
S'alviren molts canvis,
a nivell europeu, per exemple,
canvis importants d'aquests d'arrel,
que poden canviar moltes coses en els propers anys.
A veure, jo sóc, com he dit abans,
represento a la Confederació de Càmeres
amb aquest organisme europeu
des de l'octubre del 2008,
que vaig, doncs, me van demanar aquesta tasca
o aquesta activitat,
i que, bueno, molt, doncs,
sense sàpiguer ben bé on anava,
perquè al principi heig de reconèixer, doncs,
que un, quan comença, no sap ben bé on s'hi posa,
però bé, en aquest cas, doncs,
potser per, no sé,
me van, jo què sé, veure, doncs,
un cert perfil vàlid
debut a la meva experiència dintre del món de l'esport,
com sabeu,
i que, per tant, doncs,
tenia ja una certa experiència
amb aquest tipus de contactes i reunions.
Bé, jo arribo a,
amb aquest món, diguem,
de, en fi,
de posar-me en una taula
amb representants
de la propietat immobiliària d'altres països,
i és quan comences a donar-te compte de,
bé, doncs,
fins i tot, doncs,
si estem avançats o no
en molts termes,
i s'ha de dir que en moltes qüestions
de tipus normatiu,
doncs, estem capdavanters a Europa,
i fins i tot, no?,
però, per altra banda, doncs,
també tens la possibilitat
de comparar i veure una mica
com belluga aquest sector residencial
o aquest sector immobiliari a Europa.
Clar, què passa?
A Espanya, per exemple,
tenim una característica històrica
i és que el 80%,
quasi el 80%, no, no,
penso que és el 82%
de la població
és propietària immobiliària,
o sigui, viu en règim de propietat.
Hipotecada o no,
això ja és un altre tema,
però jo penso que és la tendència
amb la qual hem passat i estem tots, no?
Vull dir que...
És molt, no?
Home, el 82% som el tercer país a Europa,
amb aquest.
Penso que només supera la República Txeca
i Eslovàquia,
és a dir, és igual,
Txequia i Eslovàquia,
és igual.
En qualsevol cas,
som un país
amb caràcter de propietat,
perquè o ens han educat així,
o és històric o genètic,
però bé, això està canviant.
A Europa, evidentment,
el mercat de lloguer
és molt més,
no avançat,
sinó que hi ha molta més quantitat
que aquí.
Aquí ara està canviant
degut a la crisi,
degut a la situació actual,
però bé,
això també és un dels temes
que, bueno,
les càmeres també ens hem d'anar adaptant
amb aquests canvis
i, ja dic,
això doncs et dona una certa referència
de com estem en relació
al sector
amb altres països europeus.
Però per mi el canvi més important
o l'experiència
més important
és tota la qüestió energètica.
O sigui,
com estan tractant
els temes energètics
que afecten
al sector residencial,
s'ha de pensar
que el sector residencial
consumeix el 40%,
o sigui,
del 40% del consum energètic
ho tenen els edificis,
edificis residencials,
no perquè, clar,
edificis pot haver
administratius,
terciaris,
tal, no.
El sector residencial
a Europa
consumeix el 40%
de l'energia,
el qual això
és una preocupació
i,
a part d'una evidència,
és una preocupació
amb el sentit
de dir,
bueno,
és un col·lectiu
molt important
al qual,
si volem millorar
l'eficiència energètica
de futur hem d'incidir.
I com s'incideix?
Doncs a través
d'arribar al propietari.
Com s'arriba al propietari?
Doncs a través
de les nostres associacions
o d'aquells agents
del sector residencial.
Evidentment,
els administradors de finques
tenen un paper
molt important
també aquí
perquè són
aquell col·lectiu
que està en contacte
permanent i directe
amb el propietari,
no?
Dic això perquè,
clar,
tota aquesta informació
i aquesta normativa
que ens està arribant
i que jo ja fa
quatre anys
que vaig dient
ojo que això
passarà
perquè està passant a Europa
i per tant
un dia o l'altre
passarà a Espanya.
Bé,
doncs ara ens toca
córrer
amb més d'un aspecte
perquè ens demanen
un paper
o ens demanen
un certificat energètic
que no tenim
i que ja fa dos anys
que els països
capdavanters d'Europa
doncs funciona
i que aquí encara
no l'hem posat en marxa.
I ara doncs
tindrem de,
en fi,
d'activar
una sèrie de coses
per poder aconseguir
i posar
a disposició
del propietari
un certificat energètic
que necessitarà
en qualsevol
transacció immobiliària
que vulgui fer,
sigui de compra
o de lloguer.
A partir de quan serà això?
Això tindria d'haver sigut
ja a partir de l'1 de gener,
però com que no tenim
la normativa
adient
a nivell estatal,
doncs sembla ser
que ara el govern,
el govern espanyol,
vol estar
elaborant
aquesta normativa
amb caràcter d'urgència
perquè entri en vigor
a l'1 de juny,
a l'1 de juny 2013.
Això què és?
És un certificat energètic.
I què és això?
Bueno,
a veure,
aquí podríem parlar
ara
del que és una cèdula
d'habitabilitat,
però jo crec que ara
quasi tothom sap
el que és una cèdula
d'habitabilitat.
Per què?
Perquè és un document
que fa 15 anys,
com ara l'energètic,
era un document
que no sabíem
ni com es tenia
de tramitar
i ara és una cosa normal.
Bé,
doncs el certificat energètic
és un document
que et qualifica
el teu habitatge,
ja dic sempre que el vulguis
posar a la venda
o a lloguer,
sinó en principi
no te l'exigeixen
o no és obligatori,
però si tu el vols posar
o el vols fer
una transacció immobiliària
amb el teu habitatge
et demanaran un certificat
amb el qual t'està dient
que el teu habitatge
energèticament
té una eficiència
des de l'A a la G.
L'A és la més alta,
la més bona,
o sigui és un habitatge
que no consum
excessivament energia,
que no contamina,
que no emiteix
diòxid de carbó
a l'atmòsfera
i això seria
a classe A
la més bona
o a la classe G
la més dolenta.
Això ara té transcendència,
jo crec que ara encara no,
però quan la gent sàpiga això
jo crec que la gent
buscarà un habitatge
de classe A
abans que un classe C.
Per què?
Home,
no vol dir que ho pagaran més,
però tindrà un confort
i una qualitat de vida superior.
El parc d'habitatges
de Tarragona,
de Tarragona Ciutat,
estem més a prop de la G
o de la...?
Jo crec que això ara
seria
quasi un pronòstic
molt aleató.
Jo crec que estem més a prop
de la G, segur,
però per què, home?
Perquè tenim un parc d'habitatges
no vell,
però, clar,
aquí pensa que el boom
dels 60-70s,
que és quan va haver-hi
el creixement
de la ciutat
i que es van
pràcticament formar
els barris perifèrics,
clar,
tots tenen ja
una edificació
de 40,
quasi 50 anys
d'antiguetat.
en aquella època
el tema energètic
és que era
un autèntic desconegut.
Els edificis es feien,
doncs sí,
amb unes característiques
determinades,
però sense aquest,
diguem,
criteri
d'estalvi energètic,
lògic.
Clar,
tot això què vol dir?
Que aquests edificis
són els que estan
consumint
un excés d'energia
i per tant
doncs estan,
bé,
és igual
amb pèrdues
per finestres
que tenen
una carpinteria
ja obsoleta
i que ja no compleix
ni de molt
la normativa actual
o
amb unes
aparells
de
climatització
o de calefacció
doncs també
fora de
normativa.
Bé,
tot això vol dir
i per això
m'inclino a dir
que estem més a prop
de la G
per culpa
o degut a això
que tenim un parc
d'habitatges
doncs,
bé,
doncs,
molt
marcat
per l'època
dels 70-80.
Quan es fan
rehabilitacions
per exemple
d'edificis,
es té en compte
això?
Es tindria
a tindre en compte
jo penso que ara
per exemple
estem parlant
de les ITES
que són aquestes
inspeccions tècniques
d'edificis,
això ja és obligatori
i això doncs ja
és una altra
de les novetats
amb què ens trobem ara
i que moltes comunitats
oi què hem de fer
i què hem de fer
lògicament
primer assessorar-se
i informar-se
a través de la Càmera
de la Propietat Urbana
o de, ja dic,
o de qualsevol
agent immobiliari
que hi ha al mercat.
Però
de la IT,
o sigui,
d'aquesta inspecció tècnica
que en principi
té
objectiu estructural,
és a dir,
que el que
l'administració
va voler
posar en marxa
això de les ITES
era doncs
que no haguessin
col·lapses
d'edificis
o inclús accidents
de desprendiments
de trossos de façanes
o de balconades
o alguna cosa
que pogués afectar
lògicament la seguretat
o la integritat
del vianant.
Això és una mica
l'objectiu principal
de les ITES,
el tema
de seguretat
estructural.
I va ser una llàstima
perquè es van oblidar
l'eficiència energètica
i ara ho estan modificant.
Ara s'està intentant
que dintre
d'aquestes informes
i d'aquestes inspeccions
també es toqui
el factor energètic.
I bé,
jo crec que és important
perquè llavors
el que deies tu,
en tota rehabilitació
arquitectònica
s'ha de tindre en compte
la part energètica,
és a dir,
quan tu arregles
una façana
no et limitis
a reparar
els desperfectes
i a pintar-la de nou,
sinó potser
cal veure
si realment
aquella façana
amb un tractament
d'aïllament tèrmic
milloraries
substancialment
la qualitat energètica
dels edificis.
Llavors convé fer-ho,
però clar,
perquè això es faci
prèviament
els responsables
que són els propietaris
i torno una altra vegada
a la propietat urbana
o immobiliària,
doncs amb els propietaris
se'ls ha de dir,
se'ls ha d'informar,
se'ls ha de fer veure
la conveniència
i se'ls ha de dir
com s'ho ha de fer,
és a dir,
jo crec que aquest és una mica
l'objectiu nostre
com a càmera de la propietat
i ja dic
i jo ho amplio
a tots els agents
i sobretot
això,
als administradors
de finques
que estan
en contacte directe
amb les comunitats
de propietaris.
La càmera que t'arrogones
al carrer Mendès Núñez
veig, no?
Número 23, eh?
Sí, sí, sí,
cantonada
a Pont-s-i-car,
un edifici propi
de, vamos,
un edifici ja que també
si no té cent anys
poc li queda,
no sé si els orígens
de la càmera
eren amb aquest edifici o no,
però bé,
és un edifici emblemàtic,
un edifici,
jo diria,
d'estil arquitectònic
neoclàssic
i bé,
amb una sèrie
de dependències
fins i tot
dintre d'aquesta
projecció
que volem fer
de la càmera
de la propietat urbana
doncs és
obrir la ciutat.
Doncs l'haurem de convidar
un altre dia per parlar
tant i també del centenari
de 200 anys
per tot el que ho fem.
Bé, jo encantadíssim
de poder tornar
i de fer...
Tot i que són amb aquesta
una agenda complicada
però intentarem que pugui
vindre un altre dia
i parlar, doncs això.
Com vulgueu, com vulgueu.
Agustí Pujol, gràcies
i fins aviat,
fins la propera.