Ara passen dos minuts d'un quart de dotze del migdia.
Aquí seguim, a la sintonia de Tarragona Ràdio,
oferint-vos continguts que esperem que siguin del vostre interès.
Interessant serà per als que sou empresaris
o per als que teniu alguna relació amb l'economia,
que jo m'atreviria a dir que gairebé som tots d'una manera o d'una altra,
doncs en aquesta època de l'any arriba,
a l'hora de fer balanços, a l'hora de presentar números de tancaments econòmics,
vaja, jo crec que ningú està exempt de relacionar-se d'una manera o d'una altra amb l'economia.
Avui volem parlar i ens acompanya el nostre economista de guàrdia,
el Lluís Espuis. Lluís, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
Tothom tenim al final relació amb l'economia d'una manera o d'una altra, no?
És a dir, no cal ser empresari ni tenir cap societat,
és a dir, a nivell particular ni que sigui.
A nivell particular ni que sigui, digue-li economia, digue-li diners.
Al final tots vivim dels diners, necessitem diners per poder menjar,
per poder tirar endavant i per tant l'economia globalment,
en el concepte que afecta tot el tema diners,
vivim, ningú pot evadir-se de,
inclús si parlem d'impostos,
també podem dir
que ningú pot ser
objector d'impostos, eh?
Perquè vulguis o no vulguis,
el fet d'anar a fer un cafè ja estàs pagant un impost,
llavors qualsevol acte té una repercussió econòmica
i qualsevol moviment econòmic
ens repercuteix a nosaltres directament a la butxaca.
Estem ara en un moment de l'any,
ho dèiem a la introducció, no?,
que potser ja estem mirant cap al 31 de desembre, no?,
dia de tancament de l'any,
és hora potser per a moltes empreses de fer balanços,
de començar a presentar números de tancament.
Què hem de tenir en compte?
Què hem de saber?
Perquè no ens agafi després allò, no?,
el que es diu, que no ens agafi el toro després.
Bé, fiscalment, ara és un moment tranquil,
i els moments tranquils són aquests que s'han d'utilitzar,
en planificar i preveure una mica el futur,
més proper i més llunyà.
Les empreses avui per avui, doncs,
ja estan fent els pressupostos,
qui treballa contra pressupostos,
de cara a l'any que ve,
però de la mateixa manera ja s'ha d'analitzar
com està anant l'exercici
per si aquests dos últims mesos que queden d'exercici
cal fer alguna acció
que tingui una repercussió sobre els resultats,
sobretot, però també a nivell fiscal
és si implicarà un estalvi
o quines implicacions poden haver
en els actes que pugui fer.
A nivell de calendari,
ara mateix s'estan liquidant
a l'últim trimestre de l'any,
fiscalment se liquidarà el 20 d'octubre,
el qual ja tenen resultats
fins al 30 de setembre,
tenim ja tres quartes parts de l'any
donades i beneïdes,
ens queda una tercera part
per poder prendre decisions
amb implicacions fiscals.
Amb això el món empresarial és molt clar,
a nivell privat,
possiblement no ho visquem tant d'aquesta manera,
ens enfrontem a l'arrenda
a l'abril o al maig de l'any que ve,
ningú pensa ara,
però sí que s'ha de pensar.
Hi ha previsions que es tindrien que fer,
hi ha anàlisis que s'han de fer ara amb tranquil·litat
i ara que encara es poden fer algun moviment
abans de final d'any.
És a dir, que hi ha diferències
entre l'empresa pública i l'empresa privada,
òbviament, a l'hora d'aquest darrer trimestre, no?
Més que l'empresa pública privada
en el concepte econòmic en si mateix,
podríem parlar d'empresa jurídica,
del que seria una societat,
podríem parlar llavors també
de l'empresari individual,
persona física,
i la persona física que no és empresària,
però que indiscutiblement també paga renta
i justament són els més controlats,
sempre ho hem dit en aquest país,
la persona assalariada
que té un sou,
que té una pensió,
és qui més està controlat fiscalment.
Es pot fer alguna cosa?
Sí.
Si més no,
s'ha de mirar.
Anem per part, si et sembla.
Amb el tema empresarial,
deies que ara és un moment tranquil,
però és un moment també
que s'ha d'aprofitar per preveure,
per fer anàlisi.
Què hem de mirar abans del 31 de desembre,
perquè després no ens trobem amb ensurs,
no tinguem problemes de cara a l'any vinent?
Abans, el món de l'empresa,
parlem, per exemple,
a nivell de societat,
de persones jurídiques,
no hi ha tanta presa
fins al 31 de desembre,
salvo que aquells actes
que tinguin unes conseqüències jurídiques
que m'afectin fiscalment.
Què pot ser?
Doncs pot ser,
parlem d'IVA,
de l'impost de valor afegit,
doncs si jo vull reclamar
a la gent de pública
la devolució d'un IVA
perquè no he cobrat dels meus clients,
s'han de reunir determinades condicions,
com per exemple,
reclamar-les judicialment o notarialment.
si aquesta reclamació jo no l'he fet
abans de final d'any,
jo no podré reclamar.
Hi ha una sèrie de requisits formals
que cal fer abans de final d'any.
Però a un altre costat,
a nivell de societat,
això ha anat a menys,
hi ha una sèrie de deduccions
que es podrien agafar,
l'última que quedava
era la inversió en tecnologies
d'informació de la comunicació,
l'estic,
doncs bueno,
si estic pensant fer una inversió,
escolta'm,
en lloc de fer-la al gener,
fes-la en guany,
que aprofitaràs la deducció
per aquest exercici.
Si estic pensant en fer una contribució
al pla de pensions dels meus treballadors,
que habitualment això,
les empreses,
tal com tiren avui dia,
diguéssim que és al revés,
però si hi hagués aquesta possibilitat,
si jo el faig abans del 31 de desembre,
m'ho podré aplicar amb aquest exercici,
o saltarà l'any següent.
He d'analitzar,
he d'analitzar com progressa el resultat,
com està anant,
per dir,
puc permetre'm fer això,
tinc unes avantatges fiscals,
o no les tinc.
Important,
sobretot en el món empresarial,
valoració d'existències.
Valoració de les existències,
el que tinc al magatzem,
moltes vegades,
em pot determinar el resultat final.
He de buidar,
he d'omplir,
he de racionalitzar aquestes compres.
Quan tenim,
quin resultat tenim,
quines decisions he de prendre d'aquí,
a final d'any,
envers amb això.
Això és aplicable,
sobretot a petites i mitjanes empreses,
no?
Entenc,
en aquest cas.
Com criteri general,
valdria per totes.
A nivell de gran empresa,
ja estem parlant de tributació internacional,
de mecenatge,
d'unes deduccions que les petites no tenen raó de ser,
no tenen accés amb ella per volum,
però com a pauta general,
valdria per totes.
En el món de l'empresa,
juguem amb una mica més de temps,
en el sentit que el calendari d'obligacions fiscals,
doncs,
fins 31 de gener no tanquem l'IVA,
el 30 d'abril ja tindria que legalitzar llibres,
el 31 de març ha de tancar la comptabilitat,
tinc aquells mesos per revisar
el que seria verificar comptablement
tot el que pugui haver,
per veure si tinc pèrdues
per deteriorar-ho de les existències que tinc,
resulta que sí,
tinc el magatzem ple,
però escolta'm,
això ja està absolutament desfassat,
això ho haig de transposar
a el que serien els resultats,
comptar les amortitzacions,
preveure-les,
com afectarà el resultat,
si haig de fer inversions,
si haig desinvertit,
aplicar-lo ja tot això a la comptabilitat,
són punts que se solen fer un cop a l'any
i ara és el moment,
abans de tindre la sorpresa,
que tanquis llibres al febrer
i no puguis fer res.
Són molts conceptes
que potser alguns els sonen una mica estranys,
però que són el dia a dia de les empreses,
dels gestors, dels comptables,
que són els encarregats
de dur a terme tots aquests concepts.
Sí, però a nivell d'una societat,
com estem parlant,
aquí a part del que pot ser un tancament fiscal,
tenim un tancament comptable,
molts conceptes
i estan lligats a la comptabilitat
i tot el procés de tancament comptable
que indiscutiblement està ple de tecnicismes.
A nivell particular,
a nivell més particular,
perquè ara estàvem parlant potser
més de societats, d'empreses,
també és un moment tranquil de l'any
o no?
No, també hem de mirar,
perquè entenc que el gener
normalment és més de canvis,
no?
O no?
Depèn.
És a dir,
alguna deducció que podem fer ara,
si tenim alguna hipoteca,
no sé,
algun canvi que es produeixi al gener
o que entri en vigor al gener
i que hem de tenir en compte
abans del 31 de desembre?
En principi,
per enguany,
no.
Igual que l'any passat
va haver-hi el tema
que si no compraves la vivenda
abans de final d'any
per l'any següent...
Clar,
a això em referia
que hi havia canvis al gener.
En principi,
aquest aspecte no.
A nivell particular,
què es recomana?
Fer una simulació
de la renda
de l'any que ve.
ja ara, eh?
Ja,
ja en un moment d'ara.
30 d'octubre
tenim ja el que hem cobrat,
el que hem guanyat
tres quartes parts de l'any,
te queda un terç d'any
que és molt fàcil
fer una previsió
de com tancaràs l'any
i a partir d'aquí
analitzar.
Escolta'm,
jo tinc dret
a deduir-me la hipoteca,
que ara diguéssim
que són una minoria
els que ja no tenen dret
que va entrar en vigor
l'any passat.
Ara després t'ho pregunto
i ho aprofundim,
aquest tema,
perquè crec que és interessant
també el tema
de la deducció
hipotecària.
Digues, digues.
No, en aquest aspecte,
doncs, bueno,
a veure,
la inversió en vivenda habitual
té uns topes
i són 9.015 euros
d'interessos
i amortitzacions.
Això en puc deduir
fins a un 15%.
Quan he pagat jo
en el que va d'any
d'hipoteca?
Doncs,
o quan pagaré
la previsió meva
és que pagaré 5.000.
Escolta'm,
aquests 4.000
que em falta
per arribar a 9.000,
si els pago
els aprofito fiscalment.
Mira, escolta'm,
només aprofitaràs 2.000.
si tens disponibilitat
d'aquest diner,
escolta'm,
amortissa hipoteca,
t'estalviaràs interessos,
t'estalviaràs termini
i ho aprofitaràs fiscalment.
Què passa?
Sempre estem parlant
de fer un anàlisi
d'una previsió
de 31 de desembre
i mirar
d'aprofitar les deduccions
i les possibilitats
al màxim.
Què ha de passar?
O què pot passar?
Si, escolta'm,
si amb prou feines
arribo jo a pagar
la hipoteca,
què em demanes
que posi 2.000 euros
més d'abon de la taula?
A vegades
has de mirar
les possibilitats
de fer o no fer.
Què et permet
fer la realitat econòmica
que tu tinguis
en aquell moment, no?
Una cosa és
el que el paper
pugui permetre.
O el que seria millor
a nivell d'un futur
i el que realment
pots aportar ara mateix, no?
Exacte.
De totes maneres
hi ha contradiccions
de vegades
perquè ens movem
per impulsos,
ens movem per amistats,
ens movem per confiances.
Doncs, escolta'm,
una parella
que amb prou feines
fa front a la hipoteca
però a vegades
està aportant
500 euros
en pla de pensions
i són prou joves,
la recomanació
seria
si tenen marge
per aprofitar
aquesta deducció
en la vivenda habitual,
no facis més aportacions
al pla de pensions.
que és un diner
que tens aturat,
congelat
en un moment
que l'accés al crèdit
és impossible
i dedica'l
a la hipoteca
que com a mínim
t'estalviaràs uns interessos
i fiscalment
ho aprofitaràs.
Hem de tenir por
als plans de pensions
o als
o als plans d'estalvis
ara mateix
o no?
A veure,
allò et defineix
amb por.
No sé si por
però certa
rencança
en tot això
que ha passat
de les preferents
etcètera,
etcètera.
A veure,
és un producte
absolutament diferent.
Conceptualment,
per la por
al problema
de les preferents
no s'ha de tindre por
a un pla de pensions,
a una aportació
a mutualitats,
a previsions asseguradores,
perquè hi ha
diferents formes.
El que sí que es tracta
és de contractar
el que realment
necessites
i d'una manera
molt conscient.
si jo
en prou feines
estic arribant
a pagar
la hipoteca
i estic patint
cada mes,
no fallis
una aportació
en pla de pensions.
Si ets una persona
que té 25-30 anys,
escolta'm,
perdona,
ja tindràs temps
treu-te
la hipoteca
del damunt,
assegura
el teu nivell
laboral
i equilibra't
l'economia
o que els nanos
et creixin
una mica més
i aportaràs
una mica més
després
quan les coses
les tinguis
més tranquil·les.
el producte en si
no.
Que pot haver-hi un risc?
No s'enganyem.
Sí.
Que aquest risc
és baix
i improbable?
També és cert.
De totes maneres
tal com està evolucionant
avui dia
el pagament
o les plans
de previsions
públics
de pensions
el camí
anirà per aquí
a complementar
o a buscar-nos
un complement
via privada.
Parlaríem
de la deducció
hipotecària.
Deies que
cada cop
és
m'ha semblat
entendre
que deies
que cada cop
es pot
deduir
menys
o es pot
aportar
menys
o com
ho definies
això?
Em referia
que
les compres
de vivendes
des de l'any passat
ja no són
deduïbles
els interessos
i l'adquisició
de la mateixa
dintre de la renta.
És a dir
que cada cop
ens podem acollir
menys
amb aquesta deducció
hipotecària.
Qui compri
vivendes
avui dia
ja no es pot
acollir.
Qui les havia
comprat abans
té un dret
adquirit
que d'entrada
per el principi
d'estat
de dret
el té garantit
també els amics
de les energies
renovables
s'ho pensaven
i ha anat
com ha anat
s'ha de dir tot
d'acord.
Aquesta seguretat
jurídica
fa una mica
tremolar.
Amb la qual
diguéssim
que
la resta
dels que
han comprat
els pisos
els últims
20 anys
tenim dret
a poder-nos
deduir
el que
estem pagant
d'interessos
i amortització
de préstecs
hipotecaris.
Aquí
cal afegir
que se sàpiguin
totes aquelles
despeses
que es van
incurrir
amb la compra.
el notari
el registre
la gestoria
tot això
es podia deduir
la suma
de tots els imports.
I ara no.
Ara ja no pots.
Tu compres una vivenda
i punto.
Una altra cosa
és que discutim
si ara era el moment
de fer-ho
o això es tindria
a veure fet
l'any 2005
quan vèiem
que la bombolla
anava a dalt
i a més a més
es feien els números
de dies
que amb el que pago
d'hipoteca
em donen el préstec gratis
i ens surt més barat
o conlluguer.
I creus, Lluís,
que la societat
està ben informada
de tots aquests
canvis
i tots aquests
exemples
que donem?
En aquest aspecte
sí.
Perquè
diria que
tot...
O és allò
que quan ens toca
ja ens informem
per saber
on estem
i què podem fer.
La decisió
de comprar un pis
o una vivenda
és prou important
per ser conscients
i mirar
què puc deduir-me
què no puc deduir
quines facilitats
tinc
de cara
a fer front
amb aquesta inversió
que realment
és la inversió
de tota la vida.
Jo diria que
és una de les més importants
si més no.
Sí, sí.
La que ens lligarà
durant més anys.
Indiscutiblement.
Jo de vegades
també
sempre faig
una comparació
amb el sentit
que de vegades
comprar una vivenda
que t'està lligant
per tota la vida
i que estan pujant
o el que pujaven
i encara
avui dia
val el que val.
sí que sabies
moltes coses
però de vegades
tens menys papers
que compren una ràdio
als xinos
per 10 euros
que et donen
un manual
en 6 idiomes.
Manual,
una garantia,
un tiquet de retorn
i...
Però de totes maneres
en aquest aspecte
la gent se sol informar.
També som un país
on encara preva el...
no sé si hi ha
un canvi de tendència
o si ho heu notat
però encara preva el món
la compra de vivenda
enfront d'altres països
que realment
doncs confien més
en el lloguer de vivenda
durant tota la vida.
Bueno,
però aquest és un tema cultural
que costarà molt
de canviar.
Aquest és un tema cultural
que ve de molt
del darrere
i que ve de quasi
d'arrel de la postguerra
per no dir d'abans
i culturalment
quan una tendència
s'ha fet ferma
tants anys
canviar-ho costa.
Costa canviar-la, no?
Han de canviar
bastantes coses
indiscutiblement
avui hi ha moltíssima gent
que es planteja
anar de lloguer
abans de comprar una hipoteca
de comprar un pis
o senzillament
no pot adquirir
perquè és que ja
és impossible
accedir al crèdit
avui dia
doncs potser tornem
a allò d'escolta'm
si no tens el 20%
jo et financio el 80%
i quines garanties
en dones
que no siguin
el propi pis
perquè el banc
ja no vol més pisos.
De totes maneres
també la llei
de rendaments urbans
ja s'ha flexibilitzat
en els últims anys
pensem que per l'altre costat
venim de donar
rigideses
molt elevades
que també feia
que escolta'm
això de posar un llogueter
i que tinguis dos generacions
el llogueter
sense poder revisar el preu
tot això
està canviant molt
tal com el mercat
pugui ser més àgil
en tots els aspectes
doncs potser culturalment
anirà canviant una mica.
Lluís, molt ràpidament
perquè se'ns acaba el temps
i volia treure encara
un altre tema
sobre la taula
que el comentàvem
també en la introducció
d'aquesta secció
amb el company Josep Sunyer
és el cas
ara de cara
a finals d'any
doncs potser molts
comprem loteria
tant sigui
de la grossa de Nadal
com d'aquesta grossa
de Catalunya
que també se celebra
el 31 de desembre
què passa
si ens toca
la loteria
què passa
amb aquests calers
quants calers
seran per nosaltres
quants diners
es quedarà a hisenda
quants diners ens trauran
com funciona això?
Primer que tot
enhorabona
si toca la loteria
Sí, no?
Això ja ho donem
per...
posem l'exemple
Això és el primer
Fins l'any passat
la loteria
estava exenta
la loteria
sempre pública
estem parlant
de loteries
de l'Estado
Generalitat
Onze
Grugor Roja
i para de comptar
Avui dia
la loteria
paga impostos
jo si mal no m'equivoco
i no venia
amb el número
al cap
Cal dir que
t'hem atracat
una mica marmada
ja em disculparàs
Ara et diria
que es paga
el 20%
de l'import
del premi
el qual vol dir
que si et toquen
100.000 euros
rebràs 80.000
Es paga
una compte
que per el que és
l'escalat de renta
et quedarà allí
Potser com curiositat
de cara a les loteries
fer un comentari
i és quan s'ajuguen
números entre diverses persones
siguin amics
o siguin familiars
Cuidado
Això últimament
també és un canvi
de tendència
és una tendència creixent
comprem entre una colla
un bitllet de loteria
i ens el partim
Ara amb la generalitat
això és més desequible
perquè ja són participacions
de 5 euros
però vaja
amb la grossa de Nadal
jo crec que es fa
amb el dècim de 20 euros
que és típic a la feina
Sí, sí, sí, sí
o inclús entre família
Què fem?
Aviam, què hem de tenir clar?
El que sí que hem de fer
és al moment
que tindre la gràcia
que aquest número
ha sigut premiat
dir de qui és aquest número
Escolta'm
Però això s'ha d'establir abans
Som 6 persones
ingressar-ho
a aquest número
amb una compte
que els 6 persones
siguin titulars
Per què?
Perquè si dius
jo soc el dipositari
el cobro jo
i després us dono
una sisena part a cada un
s'entendria fiscalment
que això és una donació
en tota regla
que el número
només és meu
i que per tant
us faig una donació
i això tributaria
com una donació
I qui sortiria
perjudicat llavors?
Sortiria perjudicat
El dipositari del dècim
El beneficiari
Aquí sempre paga
qui cobra
És a dir
que el millor
és que ens fem un compte
si ens toca
Doncs si som 6
i ens ha tocat
i escolta
ens anem al banc
6 titulars
Abans de depositar
el número
i cobrar-ho
amb una conta
dic escolta
obrim una conta bancària
a nom del 6
i llavors
el número de loteria
que s'ingressi
i es cobri
amb aquesta conta
del qual
tots som titulars
I llavors tributarà
a nivell dels 6 titulars
Exacte
Llavors diria
que pagaria
aquest 20%
que parlàvem abans
ja fixa
però el que més
ja cada un
a partir d'aquí
podria actuar lliurement
sense incurrar
en més pagaments
Doncs mira
és una cosa que
veus
jo personalment
no m'ho havia
plantejat mai
Lluís
ens queden molts temes
sobre la taula
volíem parlar també
d'expedients
de regulació
d'ocupació
ho deixem
per futurs programes
perquè segur que
si ho desitges
ens acompanyaràs
molts més espais
i moltes més estones
al matí de Tarragona Ràdio
ho hem de deixar aquí
hem parlat d'economia
hem fet una mica
d'economia
de guàrdia
amb el Lluís Espuis
Lluís moltíssimes gràcies
i molt bon dia
gràcies
gràcies