Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
introduït, es caminen en aquesta direcció,
cada cop està més present?
Bueno, diguéssim que som una minoria,
els que estem lluitant
perquè hi hagi un petit canvi,
perquè no...
Cada professor és lliure
de donar l'assignatura
a la seva manera, i els que ens
agrada el món de les xarxes socials
i tot el tema multimèdia,
doncs intentem, miqueta
a miqueta, anar introduint petites coses
a les nostres classes, però sí que està
una mica verd el tema, encara.
Crec que aquí hi ha camí per recórrer, eh?
Sí, sí. On cal incidir?
On creus que cal incidir? Perquè
creus que es pot diferenciar entre un sector públic
i un sector privat a nivell docent?
Pel que fa, doncs, a això,
a la incorporació a nivell docent, doncs,
de xarxes socials, de la importància
d'aquestes, doncs, en el món audiovisual?
Diferència entre
privada i pública.
Jo crec que hi ha més diferència entre,
bueno, com sempre diu el meu pare,
en actitud del professorat,
més que en recursos.
Tampoc cal
fixar-se de tant
en els recursos que ens aporten,
perquè ara mateix,
amb els temps que corren,
no es pot fer gaire cosa,
però sí que és un tema d'actitud,
d'actitud del professorat,
de ganes de fer coses noves,
d'aprendre i d'introduir-les a l'aula
i anar paral·lelament
al nivell de l'alumnat, no?
Perquè a vegades sembla que vagin una mica
ells per davant, no?
que nosaltres, però bueno.
Tu estàs molt introduïda, no?,
a nivell de xarxes.
Sí, però...
A tu ets era un fotograma clave, no?
Sí, sí, però perquè m'agrada, eh, també.
M'agrada, sí.
Per suposat que també això
ho tradueixes a les aules, no?
És a dir, tu vas en la línia, diguem-ne, eh?
Sí, sí.
Bueno, més o menys tenim la mateixa edat,
els meus alumnes i jo,
així que...
Sí, com és un tema que m'agrada
i sempre estic investigant
i buscant coses noves,
doncs també a les meves classes
intento aportar una miqueta d'això,
que...
Bueno, de les eines que fan servir ells
cada dia quan arriben a casa, no?
M'agrada que seguin les mateixes eines
que tractem a classe
per aprendre coneixements.
És a dir, que per exemple,
a classe parleu de Twitter, no?
Parleu de Facebook,
parleu de llicències, doncs,
per poder penjar un audiovisual
a YouTube, no?
De tot això en parleu, no?
En el dia a dia, a les aules?
Sí, i més en el tema de...
L'any passat també hi ha un consell visual,
i aquest any amb imatge gràfica.
És un tema que a les xarxes
hi ha moltíssimes coses per aprendre.
Hi ha moltes eines
de les que se'n pot treure suc
i en què nosaltres podem aportar també coneixements.
Llavors, sí, intentem...
Això que dèiem abans, no?
Fer servir aquestes eines
també a l'aula de manera pedagògica, no?
No tant com a oci,
sinó més com a absorbir coneixements.
Allò de fer una fotografia
i, en fi, revelar-la, no?
Ja per estar a la història.
Però és que ara més a més
pots fer una fotografia
i que al cap d'uns segons
o a minuts estigui corrent per internet, no?
Per molts llocs.
Això té uns pròxims contres, no?
Imagino, clar,
que si tu que hi ha fotografia
vols que sigui teva
i que no sigui de ningú més,
també ho tens que tindre per cent, no?
Sí, sí, és un tema complicat, eh?
Perquè se li ha tret una mica de valor
a la fotografia.
Ja se li va treure valor
quan va passar de l'analògica al digital
perquè abans intentàvem
com captar aquell moment únic
i ara com podem fer tantes fotografies
doncs els cantem tots els moments,
tant siguin bons com dolents.
I el fet de compartir
doncs sí, té els seus pros i els seus contres.
A mi m'agrada molt
fer una fotografia
i compartir-la en el mateix moment
en el que està passant.
No sé, potser hi ha gent
que no li agrada això,
no li agrada compartir les seves coses.
Però, bueno, està la disjuntiva aquesta
d'a veure si analògic, digital,
compartir, no compartir,
és un món extens.
A tema, per exemple, de copyright,
a nivell d'internet,
aquí encara també falta molt
per tal de regular-ho una miqueta, no?
Perquè si tu comparteixes una fotografia,
aquella fotografia a partir d'aquell moment
ja no és teva, és de la xarxa, no?
Sí.
A no ser que la protegeixes d'alguna manera, no?
Depèn de la plataforma, eh? Per això.
Però jo totes les que tinc
són Creative Commons,
que a mi no m'importa
que les utilitzi les meves fotografies
sempre i quan citin la font.
No sé, hi ha gent
que les té totalment privades
i que has de demanar permís
per agafar aquella fotografia.
Les meves, no, les meves...
que les faig per això, no?, per compartir,
perquè la gent les pugui agafar
i utilitzar-les pel que vulguin,
sempre i quan citin que és meva,
ja està, no m'importa
que les agafin.
A tu t'agrada molt la fotografia, no, Sara?
Sí.
Sí, sí que m'agrada.
Sí, mira, no he estudiat res especialitzat en fotografia,
la carrera de comunicació visual
es toca una miqueta aquest tema,
però sí, és una cosa que m'agrada.
I ara amb els smartphones,
que pots anar fent fotografies
allà on vagis
i compartir-les al moment,
sí, sí, m'agrada.
fas algun bloc
o tens algun lloc
on estiguin recopilades aquestes fotografies?
Sí, al Flickr,
al Flickr em dic igual,
fotograma clave,
a l'Instagram també igual,
fotograma clave,
i després també faig alguna fotografia,
tinc càmeres analògiques
i també de tant en tant
compro algun carret
i faig, bueno, vaig canviant.
Fas tu també,
la reveles també tu,
les fotografies?
No, de moment no.
De moment no.
És allò,
bueno, gairebé ja arcaic,
però vaja,
ja qui ho fa, eh?
Sí, sí,
te'l sou a encant.
De químics, eh?
que fan els químics, no?
Sí, a l'Isaba tenim un laboratori
i jo crec que algun dia d'aquests
quan tinguin temps
m'hi ficaré.
Què explicaries de l'Isaba?
Perquè és que no ho coneixen.
De fet, tu també,
no sé si estàs també com a activitat docent
a l'Espai Virreina, no?
Sí.
Hi ha altres llocs, no?
De Barcelona.
Sí.
Explica'ns una mica.
A l'Espai Virreina
faig cursos de gestió de xarxes socials,
però són temporals, eh?
No són contínuos,
com a l'Isaba,
que és un curs escolar.
A l'Espai Virreina
surt un curs d'un mes
i potser fins al cap de dues o tres setmanes
no torna a sortir un altre curs.
Són com petits tallers.
En canvi, a l'Isaba
és el curs escolar, no?
De setembre al juny.
I a l'Espai Virreina
què ensenyes en aquests cursos,
en aquests tallers?
S'anomena...
Jo al curs hi he dit
gestió de xarxes socials
perquè és un títol bastant genèric
i l'alumnat que es presenta
és molt variat.
Llavors m'intento adaptar
a les característiques de cadascú, no?
Si ve un empresari,
doncs ensenyar-li
com pot aprofitar
les xarxes socials
per la seva empresa.
També pot venir
un estudiant de publicitat,
pot venir
un home de 50 anys
que té un bloc
i li agradaria
que el contingut
es compartís.
Bé,
el perfil és variat.
Diries que a nivell d'empresa,
per exemple,
doncs ser les xarxes socials
pot reportar beneficis?
No sé,
penso en Twitter i Facebook
però n'hi ha moltes altres,
també deixem-ho clar,
que potser aquestes són
les més conegudes,
no?
Sí.
Creus que pot donar fruits
a una inversió relativament baixa?
Això també en podríem parlar,
no?
Perquè tu pots ser-hi,
en una xarxa social
pots invertir o no,
si vols,
en aquella xarxa,
no?
I posicionar-te una mica més,
no?
Creus que això,
en els temps que corren,
que costa tirar endavant,
pot reportar visibilitat
a donar a conèixer la marca
en una empresa?
Bé,
jo crec que és vital.
És vital avui en dia.
És a dir,
el que fem tothom
és quan hem de...
Bueno,
a qualsevol empresa,
jo almenys el que faig,
i crec que cada cop hi ha més gent,
és buscar el nom al Google.
Llavors,
un cop busques el nom al Google,
és que és vital.
O sigui,
la informació que et surt allí,
el posicionament que té,
si surt al primer lloc
o a la pàgina 3,
és molt important
per a una empresa.
Afegeix valor
i afegeix també prestigi,
no?
El fet del que estigui
al món dels xarxes socials.
També de la manera en què està,
no?
Pot estar més activa
o menys,
però bueno,
jo crec que s'ha d'estar
d'alguna manera.
Arribar també una mica
al feedback amb el client,
no?
També pot ser
una bona revolució
per a una empresa,
saber què és el que pots millorar,
no?
O en què pots canviar
en el teu fet del dia a dia,
no?
Sí,
aporta com un feedback
molt espontani,
no?
Abans,
quan teníem
algun tipus de queixa
o alguna reclamació
o alguna pregunta,
doncs,
potser havies d'escriure un mail,
fins i tot una carta,
havies de fer una trucada.
Ara,
amb el Twitter i el Facebook,
és gairebé espontani
i al moment,
no?
Pots escriure qualsevol cosa
i també és important
que l'empresa respongui
a aquesta pregunta
o a aquesta reclamació,
perquè si una persona
deixa un comentari
i aquell comentari
queda en l'aire
i no està respost,
això també dona
molt mala imatge
a l'empresa.
Això també és el que
intento explicar
una miqueta al curs
perquè es vagi entenent
així a poc a poc
i bueno,
en fi.
És a dir,
que no és només crear el perfil
sinó que és crear-lo
per després tenir un manteniment,
és a dir,
estar hi per sent,
no?
Sí,
també hi ha altres,
bueno,
hi ha empreses
que només tenen
Facebook i Twitter
per donar informació,
no?
I jo crec que això
és un error,
no?
Que hi hagi un Facebook
que estigui tancat
als comentaris
dels usuaris,
perquè llavors
no hi ha feedback,
no hi ha pregunta-resposta,
no hi ha...
És com que no li interessa gaire,
no?
El que pensa el client
de la seva pròpia empresa.
Clar,
hi ha empreses
que a vegades
tenen una mica de por
del que diran,
no?
De rebre crítiques severes,
que això també arriba,
clar,
és que no...
El problema és aquest,
no?
Que també hi ha una part
que és aquesta,
no?
A través de les xarxes,
que t'arribin els comentaris
que potser no t'agraden sentir,
però que també es tenia bé
sentir-los per tal de millorar,
no?
Sí, sí,
a més que queda públic,
que ho veu tothom,
és...
Sí,
però bueno,
hi ha també un protocol
en el que l'empresa
ha de saber respondre
a aquestes crítiques,
no?
Tal com
respon a les coses bones
que fa,
també ha de saber
respondre
a les queixes.
Abans has parlat
de la llicència,
de la Creative Commons,
explica'ns una mica
de què va
per qui és que no ho coneguen,
no ho coneixen.
Hi ha
diversos tipus
de llicències
en quant al contingut
que
pugem
a la xarxa,
no?
Una d'elles
és la Creative Commons,
que
bueno,
el que fa és que
qualsevol persona
pot utilitzar
les teves fotografies
en aquest cas
sempre quan citi
la font
d'on l'has extret.
Llavors,
per exemple,
Flickr,
la llicència que té
és aquesta,
la que té
predeterminada.
La pots canviar,
poden ser privades,
poden ser totalment
públiques,
poden...
Bueno,
el tipus de llicències
és variable,
però
bueno,
la que tinc jo,
la que més fa i servir
és la Creative Commons,
sí.
Tu n'has de crear,
l'has creat tu,
o sigui,
tu creus una llicència
d'aquestes,
no?
La linkes,
l'associes amb el teu vídeo,
amb la teva fotografia,
amb el teu perfil
i ja està.
Sí,
allí et donen
les possibilitats
d'escollir
la llicència
que vols.
Llavors,
alguna vegada,
doncs,
hem contactat
amb mi
o amb algun company
per utilitzar
alguna de les meves
fotografies
perquè
normalment
demanen permís
i, clar,
com té llicència
Creative Commons
les poden utilitzar
citant la font,
és a dir,
posant que és una fotografia
de tal persona
i ja està.
Tornant a l'Issaba,
continuen sortint
de l'escola
els millors publicistes
de Catalunya?
Ui.
Perquè,
abans era així,
no sé,
fa uns anys,
no sé com està ara,
però...
hi ha gent molt bona
de l'Issaba.
Hi ha gent molt bona,
sí,
però també hi ha
moltes escoles,
potser fa uns anys
era de les úniques
que hi havia,
però ara,
almenys a Barcelona,
hi ha moltes escoles
que fan audiovisuals
i disseny.
no sé,
l'Issaba
és...
sí,
és nom,
és prestigi,
però també és qualitat.
Com he dit abans,
té un equip de professors
bastant bo,
la infraestructura
també és molt correcta
i el que incideix en molt,
més encara,
en cicles superiors,
és en què l'alumnat
tingui sortida laboral,
no?,
que faci el seu portfòlia
amb els seus treballs
i que,
bueno,
que tot just acabi els estudis
estigui ja
en el món laboral,
que això és important ara.
Estàs tota la setmana
allà a Barcelona
o pots venir cap aquí
de tant en tant?
El cap de setmana.
El cap de setmana,
eh?
El cap de setmana acostumem.
Enyores la ciutat
entre setmana o no?
Sí, sí.
Sí, sí.
A mi, bueno,
m'agrada molt Barcelona
però Tarragona,
bueno,
és una altra cosa diferent.
Llavors,
quan puc,
sempre m'escapo.
Ara he estat dues setmanes
aquí de Nadal
i a mi quedaria
una setmana més.
Perquè tu vas estudiar
a la Rovira i Virgili,
no?,
ara fa alguns anys.
Sí,
vaig estudiar tres anys aquí
que vaig fer
Periodisme i Publicitat
i als dos últims
vaig fer
Comunicació Audiovisual
a Barcelona.
Sí, sí.
I d'aquí
el pas a l'Issava,
no?
I d'aquí,
no,
d'aquí vaig anar
a una escola
He estat en dues escoles
i la tercera
ha sigut a l'Issava,
en la que porto
ja uns anys, sí.
I fas alguna cosa més?
A banda de l'Espai Viorreina?
Bé,
els cursos que dono
són això,
temporals,
al col·legi de licenciats
també fem cursos online
d'aplicar xarxes socials
al professorat,
a l'aula,
però són escoles d'hivern,
escoles d'estiu
que es fan dos vegades
a l'any
i ja està.
Cal convèncer encara
a molta gent
perquè faci el salt
a les xarxes
costa convèncer-los?
No sé si és convèncer
o no sé si és educar,
no sé quina és la paraula,
però sí,
sí que falta camí
per recórrer,
sí,
sí.
És un tema,
com hem dit abans,
d'actitud,
que a vegades
hi ha gent
que té una miqueta
de por
en endinsar-se
en un món nou,
però bueno,
anem fent.
Molt bé,
Sara,
Súñe,
t'agraim molt que estic
acompanyat avui
aquí a Matí de Raona Ràdio.
Si no vols seguir
podeu entrar al Twitter
al perfil
arroba fotograma clave,
al Twitter.
arroba fotograma clave.
Sí.
La web també trobaran
el mateix,
bueno,
el linker,
el flicker
podran veure
les teves fotografies,
no?
Sí.
Que estan linkades,
ha fet el Twitter,
no?
El perfil,
sí,
sí,
sí,
em dic a tot arreu igual,
així que és fàcil.
El Twitter estàs molt activa,
ja veig últimament,
no?
O sí?
Sí,
sí,
no?
Bueno,
hi ha gent que hi és més,
eh?
Jo faig,
bueno,
quan puc,
no?
Tampoc vull que sigui
una responsabilitat afegida,
no?
com una feina,
sinó que com m'agrada,
doncs quan poc hi estic
i aporto coses
i aprenc molt
i sí,
m'agrada.
Quan demàs cap a Barcelona?
Ara,
després de,
bueno,
quan surti d'aquí,
suposo,
sí,
sí.
Doncs ara,
que vagi molt bé,
gràcies per acompanyar-nos
i fins a la propera,
fins aviat.
Gràcies.