Fins demà!
Fins demà!
Un dels més mediatis potser és la rehabilitació de la cantera de Romana del Médul,
de la que ja us en vam parlar aquí amb un dels seus investigadors,
amb descobertes interessants i molt importants,
com per exemple que la cantera del Club del Médul
tenia quatre metres més de fundària del que es creia originalment.
Ens ho van explicar des de l'ICAC i avui volem parlar d'això i també d'altres qüestions,
com per exemple la diferència d'inèrgies amb altres instituts semblants,
tot i que amb tasques ben diferents i diferenciades,
però en definitiva això, buscar sinèrgies que també una mica l'aposta de futur.
Joan Gómez, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, com anem?
Com encareu el repte?
Els reptes en general els encarem amb moltes ganes.
Jo fa tot just quatre dies pràcticament que soc el director nou de l'ICAC
i ara en aquests moments estic tot just començant a estudiar a fons
totes les coses que tenim obertes, que són moltes, com tu has dit.
És que el Mèdol potser és la més mediàtica, però en teniu moltes altres,
amb investigacions, de posicions de recerca...
Dispareu cap a molts fronts, eh?
El Mèdol és un projecte que aglutina una mica aquella col·laboració públic-privat,
aquell monument que potser molta gent de Tarragona encara no sent massa com a propi
i que és espectacular des del punt de vista que està íntegrament conservat
en el lloc on tot va succeir.
Doncs sortia la pedra amb què es va construir Tarragona
i ara l'estem coneixent molt millor gràcies a aquesta intervenció
i sobretot també gràcies al que ja us va explicar en el seu moment el Jordi López,
que és la persona de l'ICAC que està fent la intervenció allà mateix.
No, no, ens va explicar això, eh?
Que tenia quatre metres més de fundari del que es creia,
per tant que s'havia estret molta més pedra de la que es creia
i també que la rampa d'accés és d'època romana que no se sabia, eh?
No s'havia estat fins ara, va trobar la casseta de la guarda allà, no?
Quan jo vull mostrar a la gent, als amics,
la gent que no coneix massa què és Tarragona,
algunes de les coses clau,
sempre paro un parell o tres de llocs abans d'arribar a Tarragona,
un d'ells, evidentment, la Vila Romana dels Munts
i l'altre, però descomptat, el Mèdol,
perquè la gent entengui una mica com es vivia fora de la ciutat,
com es construïa i a partir de quin material es construïa
i després comencem a explicar Tarragona.
Explicar és important, no?
És a dir, que el coneixement no es quedi en quatre parets,
divulgar, no?
És clau, sí.
Ara potser en diríem més aviat compartir, difondre, socialitzar, fins i tot.
Nosaltres som un institut de recerca bàsica,
tot i que fem algunes coses aplicades,
d'anàlisi de materials petris, per exemple,
en tres dimensions, GIS també,
però som un institut de recerca bàsica
que semblaria potser que estem fent moltes coses
per molt poca gent i interessants per molt poca gent,
i no és així.
Nosaltres el que volem és involucrar a tota la població
perquè sàpiga i conegui exactament
l'abast i la profunditat de les coses que fem,
senzillament perquè la gent es conegui també millor
ella mateixa a partir de les seves arrels.
Això és molt important per nosaltres.
Doncs mira, us podem explicar en primícia
que també hem fet un acord
entre l'ICAC i Tarragona Ràdio
i que a partir d'aviat, ja us anunciarem,
però farem un espai des de l'ICAC.
anirem a l'ICAC a fer un espai des d'allà
per precisament això, amb aquest objectiu,
difondre tot aquest coneixement perquè arribi a tothom.
Nosaltres estem molt contents
que hagi tingut aquesta iniciativa,
encantats i honorats,
i des de fa tres o quatre dies
tota la gent de l'ICAC,
els que ens autoanomenem ICA-C,
estem com a bojos i excitats
buscant el nom, un nom per proposar-vos,
perquè estan sortint moltíssimes coses molt interessants
i encara no sabem cap on anirem,
però amb moltes ganes de fer-ho amb vosaltres.
Doncs quan s'apiga amb el nom,
farem primícia.
Exacte, llavors ja us ho explicarem més
com anirà aquest espai,
però també a nosaltres ens fa molta il·lusió
també poder transmetre el coneixement
que en definitiva és del que es tracta.
Parlant de coneixement de difondre,
abans parlàvem també de sinergies
amb diferents institucions,
hi ha un projecte per anar una mica
caminant, no sé si de la mà,
no sé com dir-ho,
amb altres institucions com per exemple l'IPES.
Sí, hi ha un projecte
que vaig llençar en el seu moment
en la Generalitat
i en què totes les institucions
diguem involucrades
i estem d'acord en les coses bàsiques
que es diu SUMA,
però és un nom que va posar la Generalitat,
que és el que lliga una mica
totes les institucions.
Som instituts públics de recerca
de la Generalitat
en col·laboració i consorci o fundació
o bé amb la Universitat de Girona
o bé amb la Universitat Rovira i Virgili
i llavors és l'IPES,
és l'ICAC i és l'ICRPC,
l'Institut Català de Recerca
del Patrimoni Cultural de Girona,
que ens hem ajuntat i que estem buscant maneres de fer
diguem-ne com una superestructura comuna
que ens permeti utilitzar, per exemple,
serveis científics o tècnics d'una manera millor,
que ens permeti captar recursos públics o privats
també d'una manera més eficient
i potser també fins i tot,
perquè ho acabarem explorant en el seu moment,
buscant maneres de compartir
punts d'investigació
que ara, a simple vista,
semblarien molt enllunyats,
els uns als altres,
però jo crec que també hi pot haver algun nexe,
fins i tot en l'àmbit de la recerca pura i dura,
de la recerca bàsica.
O sigui, podeu buscar complementarietat, no?,
des d'aquest punt de vista amb la recerca.
Efectivament, efectivament.
Ja no es tracta tant
d'anar a buscar un gran estalvi
perquè sabem que això no ho aconseguirem,
es tracta de fer millor les coses
i de fer-les millor demostrant al món,
perquè el món és l'escenari,
que la recerca en patrimoni cultural
i la recerca en l'àmbit d'humanitats
pública pagada des de les universitats
i des de la Generalitat
té un impacte i té una força
molt més gran del que la gent es pensa.
Si ho fem els tres instituts
en aquest moment que estem en aquest projecte junts,
el ressò serà molt més gran
que no passi cadascú fa la guerra per la seva banda.
L'objectiu és aquest.
Per cert, la bossa, per dir-ho així,
fèrem els molts generals dels diners
destinats a la recerca,
a Mimbat,
està més plena,
més buida, com està?
A Mimbat molt.
És una situació dramàtica en aquests moments
per les humanitats, diria,
a Espanya.
A Catalunya en aquests moments
tampoc no podem dir encara com anirà
perquè la convocatòria
de grups de recerca de qualitat
encara no ha sortit
i no sabem exactament
quina dotació tindrà,
però a nivell dels I+, D+, I,
dels projectes finançats
pel Ministeri Espanyol
i de les coses que en aquests moments arriben
i estan actives a l'ICAC
ha baixat notablement en aquests darrers anys.
No voldria posar un tant per cent,
però jo diria que entre un 30 i un 40 tranquil·lament.
Els fons europeus,
que són una mica allò que tots desitgem
i allò que tots volem
i busquem,
les seves línees temàtiques
tenen un encaix
que no és gaire fàcil
amb les humanitats
i amb l'àmbit en què nosaltres treballem,
però l'estem buscant també.
i el més important
en relació amb aquest finançament,
que és que nosaltres ja hem pres consciència absoluta
i l'ICAC ha fet, jo crec,
molt per això,
en què hem de treballar
molt més profundament
la col·laboració entre l'àmbit públic
i l'àmbit privat.
Tot el que és l'arqueologia clàssica
al món antic a Catalunya,
perquè l'ICAC està a Tarragona,
però és un institut català,
necessita de la col·laboració
pública i privat
per tirar endavant aquesta investigació.
I això,
hem fet moltes coses importants
amb empreses,
però crec que encara en podem fer moltes més.
Quins són els grans eixos,
els grans projectes
que ara mateix té endança a l'ICAC?
Jo ara feia referència
al projecte del Mèdol
per proximitat geogràfica.
L'ICAC.
Hola.
Perdó.
L'ICAC.
No vol dir...
És que no,
és que no,
és que passa que
aleshores anem a l'ICAC
i llavors tenim l'element d'evolució.
No, no,
l'ICAC, naturalment.
Tenim el de...
Bé, el Mèdol que és el més proper,
per referència.
Bé, nosaltres seguim
les nostres línies de treball habituals,
diguem,
de l'arqueologia del paisatge,
del que és l'arqueologia de la ciutat.
Tenim un projecte en aquests moments
molt ambiciós, europeu,
coordinat per l'IDIBAPS
i en el que hi treballa
un dels nostres investigadors,
el Josep Maria Macías,
el Medigen,
que consisteix en analitzar
les restes dels morts
que s'han trobat al paleocristià
per tal d'avançar en l'ADN,
en el coneixement de l'ADN
i del tractament de la diabetes.
Ho estic dient així grosso modo
perquè tampoc no sóc tècnic ni especialista,
però és un projecte
d'una gran profunditat
científica, social
i probablement d'un impacte,
en aquests moments investigació bàsica,
però d'un impacte d'investigació aplicada
en el mig termini
molt gran, molt gran.
I aquest jo diria que potser
és un dels grans projectes.
Seguim treballant, evidentment,
a Àfrica,
seguim treballant altibures,
a protohistòria,
en húmida i totes les coses habituals
d'arqueologia de la ciutat.
Estem començant a obrir d'una manera,
jo diria, més poderosa,
perquè és un àmbit que encara s'ha treballat poc
i ho farem en col·laboració
amb altres institucions
públiques i privades de Catalunya,
tot l'àmbit de l'antiguitat tardana,
que és molt poderosa,
tàrrec o i molt poderosa,
barquina, empúries
i que permetrà aglutinar
una recerca en tot el territori català,
jo diria, d'un potencial
pràcticament desconegut.
I bé, i la resta de coses
segueixen treballant també
en l'àmbit de la difusió
i de la socialització
del nostre coneixement.
Feina molt tardana, eh, doncs?
No.
I ganes de fer-la tampoc.
I ganes de fer-la tampoc.
En tenim moltes.
Hi ha una activitat
que nosaltres, probablement,
estem enamorats,
que és aquell festival de cinema
que porteu David Asoa,
en col·laboració amb Ambit Asoa,
que durant un seguit de dies
es projecten pel·lícules arqueològiques,
algunes de les quals molt premiades
en aquest festival,
precisament, i d'altres,
i que permetent-nos això,
la ciutat ens pugui veure
descobertes increïbles de vegades,
a nivell arqueològic,
a nivell superquàtic,
n'hem vist algunes,
en fi, amb reportatges increïbles.
Ho seguireu fent, no?, això?
Sí, sí, sí.
Tot el que és,
ara no vull parlar d'entitats en concret,
però tot el que és involucrar
i implicar,
nosaltres tenim la sort
i jo vull dir-ho així de clar.
La sort també que físicament
estem ubicats a la part alta de Tarragona
i, per tant,
estem no només involucrats
amb la recerca en Antiguitat Clàssica
i en Arqueologia Catalunya,
sinó molt especialment a Tarragona,
en col·laborar amb totes les institucions
que hi ha a Tarragona
per difondre el nostre patrimoni
i les coses que fem,
i ara no posaré noms comprets,
però aquest que has dit tu
i altres coses que tenim sobre la taula
pel 2014,
en la mesura de les nostres forces
i, sobretot,
en la mesura d'aquesta col·laboració
tan important públic-privat,
seguirem fent exactament el mateix.
El que no tindrem potser
són els recursos propis com a ICAC
que teníem fa tres anys, potser,
perquè, efectivament,
els pressupostos de la Generalitat
són el que són
i la realitat és la que és
i d'això no ens en podem amagar.
Però hi ha àmbits per créixer
i per descomptat
per seguir col·laborant
en la línia que dius tu.
Amb les altres dues institucions,
amb l'IPES,
ja moltes gràcies no ho recordo.
L'Institut Català de Recerca
Patrimoni Cultural, de Girona.
Ja en se l'aprendrem.
Ja heu fet alguna acció en concret,
Sí, sí, estem fent moltes coses.
La més cridenera, potser,
i significativa,
tenir aquí els papers sobre la taula,
són els bojos per l'arqueologia.
Els bojos per l'arqueologia,
que és una cosa que fèiem
la Fundació Catalunya La Pedrera,
una altra mostra, diguem,
d'activitat públic-privat,
farà voltar estudiants seleccionats
de primer de batxillerat de tot Catalunya
per les tres institucions
durant tot el curs,
uns caps de setmana,
perquè, a més a més,
faran un període, entre cometes,
no lectiu, els dissabtes,
per conèixer les realitats
de la recerca i del treball de camp
tant de l'ICRPC com de l'IPES com de l'ICAC.
I això durarà durant tot el 2014.
Estem treballant amb la part més sensible
de la població,
amb aquella gent que ha començat a triar,
que vol estudiar una cosa o una altra
al primer de batxillerat,
i que, en aquest sentit,
l'ICAC i l'IPES i l'ICRPC i Suma
volen, d'alguna manera,
incentivar, per dir-ho així,
vocacions, interessos, ganes,
sense saber,
al final, on acabaran aquests estudiants,
però donant-los eines perquè pensin una mica
i diguin, ei, això també és una possibilitat
de futur per a mi.
I això és el que fem amb el Bojos per l'arqueologia.
Aquí passa per les instal·lacions
de la passada en Rovellat.
A banda dels vostres investigadors,
vam haver-hi també investigadors d'arreu,
d'Europa, d'altres punts de la geografia,
per aprendre, per compartir.
Tenim una biblioteca i un fons important,
i per tant venen investigadors de fora.
Tenim el fons Pere de Palol,
per exemple, que és un fons bibliogràfic important
que va allegar en Pau Descansi
el doctor Pere de Palol.
En aquests moments, per exemple,
tenim un projecte de Tempus
que té professors i estudiants
dedicats bàsicament al turisme,
però el turisme aplicat, en aquest cas,
diguem, a l'arqueoturisme, per dir-ho així,
el turisme de l'antiguitat,
que són d'Albània
i que estan fent un estada aquí
a l'ICAC i a la Rovira i a Virgili,
i estan passant uns dies amb nosaltres,
dos professors i cinc estudiants,
i investigadors, naturalment,
i les coses habituals que es fan.
L'ICAC, ho vaig dir
quan vam fer el Fòrum Obriga
la setmana passada a Ripoll,
és la casa de tota la gent
que està interessada
en l'antiguitat clàssica
i en l'arqueologia en aquest país,
i està oberta amb un horari
pràcticament full time
per a tothom que vulgui aprendre a estudiar,
a part de les coses habituals que fem,
de congressos, de cursos, de seminaris,
a vegades d'àmbit més restringit,
a vegades d'àmbit més popular,
però que seguim fent exactament igual.
Ara, ho he dit,
a part de dos conceptes clau,
turisme i arqueologia,
turisme arqueològic,
turisme...
L'heu estudiat aquest turisme,
jo suposo que el teniu a punt de mira,
de veure qui pot venir
a gaudir del nostre patrimoni.
Sí, ho hem estudiat,
jo ara estic parlant una mica
com a ingenu, com a naïf,
des d'un punt de vista
de persona que intueix
que tot el que veu
i tot el que s'ha estudiat
té, entre cometes,
un públic, per dir-ho així,
captiu, natural,
que és el que ve a passar dies
no tant a la ciutat de Tarragona
com a l'entorn, diguem,
periurbà de Tarragona.
I el que estem buscant ara nosaltres
és aprofundir en la línia,
efectivament,
que de la mateixa manera
que s'està desenvolupant
també al voltant de la Rovira i Virgili,
de la Facultat d'Enalogia,
del Vitec, etcè, etcè,
i de totes les institucions del Priorat,
el que és l'enoturisme,
doncs l'arqueoturisme,
és un turisme tan potent
com l'altre
i buscar vies de sinergia
entre uns i altres
perquè la gent vingui a visitar
les nostres comarques,
bueno, és una cosa clau
que hem de fer també,
en aquest cas,
en l'àmbit de les patronals corresponents
i estem treballant també en això.
És un turisme familiar,
aquesta tipologia de turisme,
no necessàriament?
No necessàriament.
També és un turisme molt de grups,
molt de grups d'escola,
molt de grups d'universitat,
molt de viatges de fi d'una etapa d'estudis.
És un turisme familiar,
però també hi ha barrejades
moltes altres coses, efectivament.
Molta joventut,
amb grups, amb professors,
també voltant
i veient una mica el nostre patrimoni.
Doncs, bé, avui ho podem parlar,
m'ho vull parlar amb el Joan Gómez Pallarès,
el nou director de l'ICAC,
amb el qual seguirem parlant,
perquè, a més a més, com us dèiem,
en primícia farem aquest programa
des d'allà, des de l'ICAC,
i des d'allà ho transmetrem,
tot aquest coneixement que sorgeix
de la investigació, de la recerca
que es fa a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
a la plaça d'Enrotllà,
però també amb altres seus arreu del món,
on teniu les excavacions.
I crec que Dalmedo tindrem notícies aviat,
no? Dalmedo, segons el que s'hi volen...
Sí, sí, jo crec que està a punt a punt
d'aixecar-se el toló,
molt aviat, suposo, pel que m'han dit.
Molt aviat podrem visitar-lo
i jo crec que l'ideal seria
que féssim, no sé, un programa allà,
per exemple, no?
I que poguéssim explicar
amb paraules i amb descripcions acurades
què és el que la gent trobarà
quan vagi a visitar el Medo.
Doncs ho apuntem a l'agenda.
Fantàstic.
Joan, gràcies per acompanyar-nos,
enhorabona per aquesta direcció de l'ICAC
i fins aviat, fins aviat.
Moltes gràcies per convidar-nos
i per comptar amb nosaltres
per seguir parlant del patrimoni a Catalunya.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.