La vida i miracles de Sant Magí
que es representaran, es tornaran a representar aquest dijous
a la plaça de la Pagesia, les Contalles de Sant Magí
que s'inifiquen des de les bars Santa Tecla.
Avui en volem parlar amb dos dels seus responsables,
amb el Jaume Guàs. Jaume, molt bon dia.
Bon dia.
I amb la Laura Fernández. Laura, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts als estudis de Tarragona Ràdio.
Les Contalles de Sant Magí és un acte consolidat, tradicional,
jo gairebé m'atreviria a dir, típic, ja, Jaume, de la festa de Sant Magí.
Realment, enguany celebrem ja que des del 2003 ho fèiem,
o sigui, són ja 10 anys representant-ho.
Tot i que hem canviat ja 3 vegades de l'ubicació,
ara ja la tenim de la definitiva,
però sí, és un espectacle ja consolidat dintre les festes de Sant Magí.
L'espectacle ha canviat força amb aquests 10 anys,
amb aquestes 10 representacions?
Vaja, la desena la fareu enguany, no?
Sí, la desena serà enguany.
No ha canviat, bàsicament el que ha canviat són petites coses,
i el que és molt clar que ha canviat són els espais per un temps passat.
Per 15 passat, per exemple?
Ara us situeu a la plaça de la Pagesia, però em heu representat.
Sí, no, no, en principi estava preparat per fer l'amfiteatre romà,
que es va fer un parell de 3 d'any, que ara no recordo bé,
però es va fer allí,
però passa que per tema de costos, de dificultats tècniques,
es va buscar altres ubicacions.
I es va fer a la plaça de les Colts un parell d'anys,
i les escales del català es van quedar petites,
i llavors vam haver de buscar un altre emplaçament,
que va ser el definitiu, que és l'actual,
que és el de la plaça de la Pagesia.
Definim una mica què són les contalles de Sant Magí.
Què s'amaga darrere aquest epígraf, d'aquest espectacle?
Bé, les contalles són l'explicació de la vida de Sant Magí,
a través de la història,
i són cinc quadres on comencen amb un toc de convocatòria als pelegrins,
que són els que acompanyen tots els quadres,
i acaben amb una devoció a Sant Magí, amb un contrapàs.
Són cinc quadres que marquen els cinc punts principals
de la història de la llegenda de Sant Magí.
És l'arribada de Sant Magí a la Busfaganya,
quan el pretor i Sant Magí la donen dimoniada,
Sant Magí, quan és empresonat i s'escapa,
pel portal del carro,
Sant Magí fa el pin al clà de l'aigua,
amb els soldats que el persegueixen,
i llavors hi ha el martiri i el mort.
I com es realitza aquesta representació?
Com ho dueu a terme?
Bé, donem a terme...
O sigui, som un cor grec,
que és el que narra la història,
i llavors hi ha unes noies i tot un seguit de pelegrins
que acompanyen la Sant Magí i la història,
i amb unes construccions i uns quadres que anem muntant,
anem il·lustrant tot el que el cor grec ens explica.
Seria una mena de representació teatralitzada o no exactament?
Sí, no, és un mix una mica de dansa i narració.
Aniria a cavall entre la dansa, la narració
i l'explicació d'aquesta llegenda amb aquests cinc quadres, no?
Sí.
Sí, sí, podria ser això.
Creieu que la gent de la ciutat coneix la llegenda de Sant Magí o no?
Jo crec que la bona part de la població tarragonina en part sí,
però jo crec que cada vegada potser menys,
perquè les festes s'han convertit en festes
i realment jo crec que per una part s'està perdent l'essència realment,
el per què es fan aquestes festes
i realment la història i la vida dels nostres patrons.
És a dir, que fem festa però no sabem exactament d'on ve l'origen, no?
De Sant Magí, per exemple.
Clar, llavors una activitat com la vostra, una representació com la vostra,
és interessantíssim veure-ho per conèixer qui era Sant Magí,
què va fer, com va viure i com va morir també.
Imagino que és una mica de pedagogia també el que feu al canvi de la ciutadania, no?
Sí, és donar a conèixer la llegenda, o sigui, la història de Sant Magí
i que la gent sàpiga per què fem una festa de l'aigua.
Per què Sant Magí és una festa de l'aigua?
Perquè Sant Magí és un dels miracles principals és el miracle de l'aigua.
Llavors ve l'aigua de l'Orfeganya perquè ve d'allí també.
Llavors és ensenyar d'on venen les coses, que avui en dia la gent no ho sap tot.
Quants participants, quants dansaires hi participeu?
doneu vida a aquestes contalles?
Les contalles són 16 nois que fan de pellegrins, 8 noies i un personatge que fa de Magí
i al Corifeu són 8 persones que fan de cor i una persona que va davant que fa de Corifeu que dirigeix el cor.
Vosaltres hi participeu? Vosaltres dos? Jaume i Laura?
Sí.
Sí? En quins papers o en quines facetes hi participeu?
Bé, jo formo per donar les 8 noies i el Jaume és el que hi fa.
Jo el faig de Sant Magí.
Sí.
Molt bé, és a dir que tu tens ja après, no, Jaume?
Sí, sí, jo ja ho tinc per la mà.
Exacte.
Clar, ens deies també que la història, la narra aquesta mena de cor grec,
suposa que això també es diferència molt de les contalles del retaule de Santa Tecla.
Sí, és una cosa diferent.
És totalment diferent, vull dir, el significat, o sigui, el que volem fer és el mateix
perquè és explicar la història i que la gent conegui i sàpiga el que és a cada un dels sants,
però realment és totalment diferent per l'ubicació i per el format d'espectacle.
Clar, també aquestes contalles es realitzen a l'aire lliure,
suposa que això encara les fa també més especials o fins i tot més diferents,
ara de cara a l'estiu, és un altre ambient diferent.
Sí, bé, el temps acompanya molt a l'estiu.
Bé, no sempre, però esperem que sí.
Perquè, clar, sempre tens aquest patir, pot ploure'n, pot fer bon temps, pot fer fred, pot fer calor,
vull dir, però, a veure, és molt diferent fer-ho, evidentment, fer-ho dintre d'un recinte tancat
o l'aire lliure i...
A més, imagino que el públic també ho agraeix, no?, allò fer-ho en un ambient més d'estiu,
més tranquil, més a l'aire lliure, amb més espai, suposo, també per a altres és millor,
com més espai tingueu, no?, per actuar, per moure-us, no?
Sí, l'espai és el que tenim, que és el de l'escenari, que sempre ha sigut el mateix, però...
Clar, però vull dir que per això us canvieu de la plaça de les Cols o de...
Clar, perquè la plaça de les Cols canvia per tema d'escenari i de públic, també.
I a part també estem, vull dir, l'esplació de la vallergia està a tocar del portal del carro.
Llavors, també són puntetes de coses que t'acosten, també, el que estem fent.
D'aquests quadres que ens comentaves, d'aquests cinc quadres,
ja més en l'àmbit personal, amb quin us quedeu?
Quin és el preferit teu, Jaume, per exemple?
El preferit meu, no en tindria cap de preferit.
No.
Laura?
Jo, per mi, traient que cada quadre té el seu punt especial,
jo crec que el quadre del plor, en què les noies ploren la mort del sant,
jo crec que és un moment molt emotiu i que et fa posar una mica els pèls de punta
per la santificació i tot en general.
Tenint en compte els anys anteriors, Jaume, com l'assistència de públic,
que el públic respon, és a dir, us ve a veure, any rere any, per veure les llegendes, els quadres?
Sí, o sigui, cada any hi ha molta gent que repeteix, hi ha molta gent de nova,
i llavors, les escales aquelles cada any estan més prenes,
i cada any també anem pensant que potser algun dia haurem de veure si no hi cabem.
però esperem que, bueno, a veure, no ho sé.
No teniu...
La gràcia seria que ho omplíssim sempre fins a dalt.
Dic, no teniu de fet en ment algun canvi d'emplaçament?
No, en principi no.
En principi no, esperem que no.
Clar, són 10 anys, en quant és la representació número 10 d'aquestes contalles.
Heu fet alguna cosa, heu introduït alguna novetat,
heu fet algun canvi especial per celebrar aquests 10 anys,
o no, continuareu...
No, continuarem igual, continuarem igual,
hi ha petits canvis d'adaptació d'any enrere any,
però a part d'alguna gent que ha canviat,
això no hem canviat res, ni fem res de nou ni especial en quant és.
Què vols dir canvis d'adaptació?
Perquè hi ha estructures de càrrega, o sigui, de fer pilars o el que sigui,
llavors, per tema d'un pot pujar, l'altre no pot pujar,
o pot carregar o no pot carregar,
ho hem de fer, hem d'adaptar-los una mica,
i llavors són adaptacions només que canvis.
És a dir que veiem també això, el que deies,
dansa, música, vaja, narració, pilars,
veiem moltes coses a dintre dels propis quadres, no?
Sí, sí.
La representació de les contalles de Sant Magí,
que serà, dèiem, aquest dijous, no?
Dijous, dia 15, a les 10 i mitja.
10 i mitja de la nit, a la plaça de la Pajasia.
Molt bé.
A banda d'això, les barres ja esteu treballant força de cara a les festes de Santa Tecla,
no sé si a Sant Magí teniu també alguna altra actuació,
o ja us prepareu de cara a les festes de Santa Tecla?
No, per part de les barres, a Sant Magí fem un alternat amb l'altra barra de la ciutat,
i fem un esbar balla per Sant Magí a l'altra per Santa Tecla,
en guanyant a nosaltres ens toca per Santa Tecla,
i per tant, a la festa de Sant Magí només tenim el Ball de Bastons,
que surt sempre amb el Seguici, i les contalles.
I ja, doncs, posant una mica les mires, no?, amb Santa Tecla.
Bueno, les mires ja a Santa Tecla i Sant Magí les tenim des de finals de juny,
ja les tenim, perquè nosaltres no tenim estiu,
ja anem directes a tots fins al final.
A Santa Tecla, amb representació del retaule...
Del retaule, Seguici, i hi ha guany d'activació també.
Sí, perquè a més l'any passat ja fèieu també 25 anys, no?, representant aquest retaule.
25 representacions del retaule.
25 representacions, sí.
Déu-n'hi-do.
Clar, tornant al tema de les contalles de Sant Magí,
no sé, Jaume, si recordes fa 10 anys com neix aquesta idea
de muntar les representacions, les contalles.
D'on surt tot això?
Bé, realment ve del director d'aquella època de les VAR,
que era el Jaume Huasc,
que feia, tenia un projecte de trilogia d'espectacles,
un era el retaule, un era les contalles,
i un altre, que és el pas dels titans,
que falta per...
Faltaria completar, no?, aquesta trilogia.
Faltaria per una guinar, però bé.
I llavors ve d'això, vull dir,
el fet és un avançament del que ell volia fer,
i és el que va acabar fent.
Va fer un, va fer l'altre.
Són els dos espectacles d'avant format que va fer Jaume Huasc.
Clar, imagino que això també requereix uns assajos importants
i un gran temps preparant-ho, treballant-ho.
Més o menys, quan us hi poseu a preparar les contalles?
Les contalles és això,
a finals de juny, quan tothom acaba cursos,
quan comença l'estiu, allò amb temps i tot,
és quan comencem ja a quadrar dies de sèjus
per anar començant a fer proves,
per si hi ha algun que no pot pujar,
o hi ha algú que no pot venir, o el que sigui.
Llavors ja comencem, a partir d'aquí que comencem,
i ja...
Clar, però imagino que ja molts dels que ho feu ja
ho teniu per mano, d'any per any,
és a dir, que tampoc us deu costar massa tant.
Sí, però hi ha molta gent que canvia.
Durant aquestes deu representacions
ens han passat 17 dones i 27 homes
per les contalles,
i 24 han col·laborat amb el cor grec.
Vull dir que tampoc és...
No sempre són els mateixos i...
S'ha d'anar adaptant, no?
S'ha d'anar adaptant i el que ve de nou
s'ho ha d'aprendre tot i no és fàcil.
Ja ho teniu tot preparat, no? Imagino.
Tot a punt.
Ja ho teniu tot a punt.
Laura, sí, també?
Sí, sí, tot a punt.
Tot a punt de cara a dijous, no?
Doncs nois, animar els oients
a que us vinguin a veure,
a veure i a escoltar dijous,
dos quarts de la nit
a la plaça de la Pagesia.
A més, enguany que us cau en dia de festa, eh?
Sí, sí, perquè caurà bé l'empreu d'agost.
Caurà bé i esperem també
que el públic, doncs, hi respongui.
Jaume Guas, Laura Fernández,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Que vagin bé, bones festes.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!