La propera entrevista té dues pretensions.
Per una banda, presentar-vos un artista, bàsicament artista gràfic.
I d'altra banda, també us volem donar idees per si no sabeu ben bé què heu de demanar als reis.
Avui us presentem l'Armand.
Armand, bon dia.
Bon dia.
Us presentem l'Armand, que és l'il·lustrador que ha dissenyat, ha ideat aquests quaderns,
com en dius tu?
Bé, colors de festa.
Colors de festa.
Són quaderns per pintar.
Sí, per pintar.
D'aquests que ratllen els nens, fent des que no saben gaire bé ni pintar dintre dels cercles,
fins als adults que ens entretenim fent virgueries.
Quaderns per pintar, possiblement ja coneixeu el que va sortir per festes,
que era sobre justament el seguici.
Sí, la veritat és que si va sortir per festes, el número 1,
i està ideat, com bé deies, són formes molt simples i senzilles,
amb molt espai per colorejar, perquè els nens o els grans puguin divertir-se.
Si recordeu, el número 1 tenia el nanocapità, em sembla,
que era el que il·lustrava més aviat la portada,
i el drac també, i tenia un aspecte així com molt acolorit.
Sí que és veritat que una de les gràcies és que són dibuixos molt naïfs,
amb línies, això, com deies, molt senzilletes.
I gruixudes.
Molt gruixudes, és ideal per nens superpetits.
Sí, està fetes profeses, és la simplificació de la línia, no?
Ahir al Facebook de Colors de Festa hi ha algunes mostres
de com ja es fa aquesta feina, no?
Des del primer dibuix, més realista, fins a la simplificació de la forma.
Hi va haver algun dibuix que s'hagi costat una mica de simplificar,
perquè, clar, és que imagineu-vos, no?,
la complexitat que pot tenir una víbria o així.
Sí, la veritat...
Tota la simplificació.
Perdona, perdona, no. Té un estudi previ, no?
Però, bueno, en veritat, després és una dinàmica, eh?
Quan estàs acostumat a fer-ho, no...
Ja veus que allò ha de ser una rodona,
l'altre ha de ser un quadrat i ja està.
Amb quina voluntat va néixer aquests quaderns de festa?
Bueno, en veritat, el director de l'empresa és el meu fill.
Quants anys té?
Ara que té quatre, ara mateix.
Fa poquet.
I és el que sempre me demana dibuixos.
I, clar, aleshores...
El papa dibuixa, doncs és una dibuixos de la festa.
Sí, sí, sí, sí.
I com li agrada molt tot això,
doncs un Nadal volíem comprar un regal pel nen que fos de la festa,
però no trobàvem alguna cosa que realment ens fes pes
o que tingués...
Bueno, no és com a crítica, no?
Però, bueno, del que ens agradava no en trobàvem, no?
Sí.
I vam començar a fer això.
Parlo ben perquè, clar, primer va ser el meu fill i després vaig posar-li la part professional jo, no?
Ah, ell t'anava demanant, però, no?
Clar.
Podries fer això, podries dibuixar-me el seguís perquè jo el pugui pintar.
Clar, el bo, fes-me el bo, fes-me la víbria, fes-me el drac...
I així va sortir el primer número, no?
Amb molt d'esforç perquè això és una feina totalment feta aquí, personal i sense ànim de fer coses així extravagants.
Però ha funcionat molt, no? Molt bé.
Sí.
A la gent li ha agradat molt.
Faltava, era allò que diem que el merxandatge de Santa Tecla es va ampliant
i sempre hi ha algun foradet, sempre hi ha alguna cosa que falta, no?
Sí.
I és veritat que als nens els agrada pintar, els agrada ratllar.
Sí.
I a més és una manera també d'encarrilar-vos cap a la teva professió.
Clar, exacte.
Armand, clar, tu com que ets il·lustrador segurament volies que el teu fill també, no?
Que els nens puguin anar practicant.
No, i a part a ell li encanta, o sigui, és una...
No, ell acaba un i està amb un altre, pintant un altre, i si no, me demana un altre que se li inventa.
Bueno, és així.
Va acabar també aquests colors de festa per Santa Tecla, que ara l'Armand, i per això l'hem convidat,
presenta dos llibres més, dos quaderns més per pintar, amb motiu tarragoní també o no?
Sí, bueno, tenim el segon número de colors de festa, que aquí ja comencen a entrar altres personatges,
com per exemple els nanos vells i els nanos nous, no tots, perquè no hi entren, no?
La idea és fer un paquet petitet, perquè clar, com més gruixot és, més s'encareix el producte.
I nosaltres, jo sempre ho parlo amb nosaltres perquè nosaltres som tres persones.
Hi ha el creatiu, hi ha l'imprempa i hi ha el venedor.
I la quarta persona que és el comprador.
Si això no funciona, no podem fer res.
Ara sempre parlo en plural, no? Perquè no me trobo jo sol fent la feina.
I en aquesta, doncs, surten els nanos nous, els nanos vells, però no surten tots.
Surten en el tercer número que sortirà per Sant Jordi.
Molt bé.
Amb la resta.
Molt bé.
I un dà de Diables, del Vall de Diables.
I com és que has fet un quadern específic del Vall de Diables?
Home, primer perquè jo no en vaig trobar.
I segona, perquè a mi els Diables m'agraden molt, iconogràficament, el meu fill també, però no m'agraden els petards.
Aleshores, com és una cosa que crec que és molt cultural i és una cosa que jo sempre valoro molt,
doncs és una manera també d'apropar el meu fill i a qualsevol.
Els Diables sense haver-se de posar-se.
Escolti, t'ha donat prou de sí, el tema Diables, per fer tot un quadern?
Doncs mira, el tema Diables és un llibret que a mi m'agrada molt perquè, en veritat, el protagonista és el nen o la nena,
perquè a la portada no té cara, o sigui, és perquè ells es facin.
A la portada hi surt un diable, no?, que suposo que es pot enganxar la fotografia de la criatura a dins de la caputxa.
Exacte, a dins, clar, o pintar-la, i després explica, cada membre de la família és un personatge del Vall de Diables.
Sí.
No?
Clar, hi ha el que toca el timbal, hi ha la diablesa, suposem.
Clar, la diablesa, lluixi fer, intendència, clar, és un concepte molt general, eh?,
perquè segons on he anat, a altres pobles, a altres ciutats, clar, cada u té el seu Vall de Diables
i està format el Vall de diferents maneres, no?, per això és això una cosa molt general, no?,
perquè no és així el Vall de Diables o el Vall parlat, no?
Bé, però sí que hi ha Diables que reconeixem perfectament.
Sí, i coreogràficament és la idea, no?, segueix amb la mateixa línia simplificada.
Bé, a mi m'agrada molt com ha quedat.
I és veritat, eh?, tornem a parlar d'un traç allò molt gruixut,
amb línies, doncs, línies rectes, quadrats, rectangles, triangles,
amb formes d'aquestes superbàsiques i sempre ficades per a nens molt petitets.
Sí, sí, sí, és molt important això, jo crec, veia.
On els trobem, aquests quaderns, per dibuixar?
Que fins i tot aquest dels Diables inclou també una...
les lletres, allò, amb puntets per resseguir?
Sí, això tots els quaderns, tots els quaderns, sí, tots ho porten, sí.
I hi ha les lletres en gran perquè també les puguin pintar i puguin anar descobrint les lletres.
Armand, i on ho tens escampat, això, per la ciutat?
Perquè, clar, per festes ja sabem que l'estan de les festes, no?
Però ara, ara per Nadal?
Doncs mira, és que no te les puc dir totes perquè hi ha moltes tendes, no?
Jo intento arribar a tothom i que tothom pugui arribar al quadern.
O sigui, ja a part seria desleal dir una tenda i una altra no.
Però llibraries, en tot cas?
Sí, hi ha llibraries també.
El que passa que...
O tendes de joguines o tendes...
Tendes de joguines també n'hi ha, hi ha quioscs, també.
Tendes infantils.
Sí, igualment, totes les tendes, jo això ho tinc,
és una cosa que mantinc i ho tinc molt clar.
És una promoció que faig.
Al Facebook, de Colors de Festa,
surten totes les tendes
i les ciutats on pots trobar-ho.
O els pobles, no?
Sí, sí.
Allà hi ha totes les tendes perquè la gent busqui la més propera.
Colors de Festa, feu una ullada al Facebook
i tindreu una mostra d'aquests quaderns
ideals, eh?, per aquests dies, per demanar...
Jo m'imagino que el tio potser en cagarà bastants, no?
Sí, és el tio cultural que li diem.
El tio cultural, molt bé.
Sí, sí.
Ja que tenim l'Armand aquí, li volem seguir una mica la trajectòria
perquè això és el que he tret ara,
però l'Armand ja fa molt de temps que es dedica a la il·lustració,
però també a altres coses.
És un artista, com dèieu.
No ho sé, Armand, has fet llibres il·lustrats?
Sí.
La meva carrera, bueno, curta carrera, no?,
sempre ha sigut llibre editorial, no?, llibre de text.
Sí.
També he fet algun llibre il·lustrat, no?,
però normalment sempre ha fet llibre de text.
I fins fa uns anys ja que, bueno,
estic intentant canviar una mica el camí, no?
No dependre tant d'editorials i fer-te més tu la teva.
Sí, sí.
Potser darrerament heu vist algun cartell,
heu vist alguna exposició, heu vist alguna quadra?
Mai que cites.
Sí.
Jo crec que és una etiqueta que últimament van en sonant, no?,
per les xarxes socials i també per la ciutat.
Mai que cites.
I són casetes dibuixades d'una manera molt naïf.
Deia l'hermana amb una mica de malalleta.
Això també ets tu.
Sí.
Bueno, és que té una part crítica,
les quadres, són uns quadres fets amb fusta, no?
Sí.
I sempre comporten una mica de...
Amaguen aquesta crítica social
o coses que a mi no m'agraden o...
I tot a través de les cases.
Sempre hi surt alguna casa.
Sempre hi surt alguna casa.
En aquests quadres.
I sempre fets sobre fusta?
Sempre, sí.
Què tens tu i la fusta?
Bueno, és un material que m'agrada força
i a part la tècnica que treballo
amb l'acrílic i l'has gastat, no?
Aquest material em va molt bé
perquè puc apretar
i si fos paper només ho que el trencaria.
Val.
Jo faig com un envelliment, no?,
del quadre i necessito rascar.
i si fos paper el trencaria.
On trobem ara mateix exposició o quadre de Mike Casitas?
Ostres, doncs ara, mira,
hi ha una exposició per Nadal a la Quinta Forca,
a Nulles,
al restaurant,
i després hi ha a la tenda idíl·lic,
hi ha petits regals que hem preparat precisament per això,
són quadres petits per aportar-te alguna cosa d'art,
però que realment és original
i no és una impressió.
A la tenda idíl·lic,
això està tocada a la plaça del rei.
Sí, a la plaça del rei.
Carcentana, exacte.
I després a la Galeria Tarraco també en tinc.
Molt bé, molt bé.
I què més fas de comentar amb el tema de la fusta?
De veritat, si voleu,
remeneu per la pàgina de l'Armand
o Mike Casitas directament al blog que té,
però si no,
armand-art.com
trobareu una mica de mostra.
Què tens amb la fusta, dèiem?
A la fusta amb els castells...
Sí.
Bueno, diguéssim que a mi m'agraden molt
les joguines i els ninots, no?
I vam començar amb el meu director,
que és el meu fill.
Bueno, jo volia ensenyar-li com funcionaven els castells,
perquè ja et dic,
jo del món folklòric
soc una mica...
No estava dintre, no?
Però m'agrada molt
i crec que és molt important
tenir un país amb una força folklòrica.
i per ensenyar-li com funcionaven els castells,
vaig fer un prototip de castells de fusta
per ensenyar-li com es feien els pilars
i el món dels castells.
Unes peces de castellers...
Sí, de castellers.
...molt bàsiques.
Són les dues cames perquè s'aguanti
per posar-los un amunt de l'altre.
Exacte.
Com si fos un joc de construcció.
És molt, molt, molt minimalista, no?
És un disseny molt senzill,
però amb la diferència
que estava enfocat
a personalitzar el producte, no?
Que és una cosa que socialment
ara s'està perdent molt, no?
És una cosa que tot es ven així ràpid per tothom
i nosaltres volíem fer alguna cosa
que la gent digui
no, això està fet per mi.
Perquè posa el meu nom,
perquè és la meva colla,
ja fos real o inventada.
I així va sortir castellers fets a mida, no?
Per això es diu fets a mida, no?
Te'ls fas tu, no?
Molt bé.
I de fet els fas tu artesanalment.
Sí.
Estan tallats, pulits, pintats.
Ah, pintats amb els colors que convingui.
Sí.
Se'ls pot fer a comanda, suposo,
de dir a mi...
Exacte, és tota comanda.
No tenim estoc.
Això és una cosa que frena una mica, no?
Perquè les tendes,
moltes tendes ens han demanat.
Però, clar, com és un producte que...
Primer que la gent no s'arrisca,
és normal, no?
A comprar alguna cosa que no saben
alguna cosa, si ho vendran, no?
I com nosaltres no tenim un magatzem
amb 3.000 caixes,
sinó que segons ens demanen fem
perquè són personalitzades.
jo vull la colla tal
amb el cas que posi el nom del meu fill
a la meva filla.
Perfecte.
I aleshores, clar, no podem...
A part no és la idea.
I bueno, i així va sorgir
i així anem fent
amb els concursos i tot això.
Molt bé.
Us han encarregat castells,
diferents colles?
Sí, moltes colles diferents.
Castells d'aquests fets a mida, sí?
Sí, sí.
Vam fer clauers, també,
que estan funcionant molt
perquè és tot artesanal.
On podem fer els encàrrecs
d'aquests de castells fets a mida?
Sí, a través del Facebook
és el que més funciona, no?
Allà tens tota la informació
i dintre del Facebook
trobaràs el blog
que és castells fets a mida.
Amb la mateixa filosofia,
per Sant Atec,
la vau presentar?
Els diables?
Els diables, exacte.
M'allò que dius
que t'agraden molt els diables.
Sí, sí.
No, perquè els diables
és un...
Explicava,
és un personatge
que coreogràficament
m'agrada molt
i, bueno,
i vam dissenyar
els diables fets a mida.
Vam començar
amb el diable de la massa
i vam començar pintant-los,
però després ens vam adonar
que era més divertit
que ells es pintessin.
En veritat va ser el meu fill
que em va agafar un de fusta
sense pintar
i el va pintar.
I quan va veure
com xalava pintant,
vam dir,
ostres, anem a fer tallers, no?
O anem a vendre'ls
sense pintar,
perquè cada nen
o nen
es pugui
dissenyar el seu diable.
Molt bé,
molt bé.
I també segueix
la mateixa filosofia
és el cap
és una bola rodona
i després té, doncs, bé,
el cos
perquè es mantingui dret.
Exacte,
vam començar
amb el diable de la massa
i ara tenim, bueno,
el Jusifer,
la diablesa
i el Timbaler.
Molt bé, molt bé.
Armand,
algun altre projecte
que tinguis en ment?
Déu-n'hi-do, eh?
La de coses que fas?
Sí, bueno,
sí,
el primer és no parar.
Sí, fieu, pintura
i fusta
és de l'Armand segur.
Sí.
A part d'aquests llibres
per colorejar
que és la manera
d'introduir els més petits
en el món de la il·lustració.
Sí.
Que està molt bé.
Bueno, uns quants projectes
el que passa
que, bueno,
van poquet a poquet
i igualment sempre
estan envoltats d'això, eh?
O és un altre quadern
que per Sant Jordi sortirà?
Molt bé.
O sigui,
continua la saga
de la festa.
Sí, sí, sí.
Sí, perquè falten personatges.
No és que me'ls hagi habilitat, eh?
Perquè el primer número
ens van dir
on està el timbaler, el magí,
de les timbales.
I vam dir, no,
és que està fet,
el que passa
que no entrava dintre
del primer
per qüestions d'emacatació.
Armand,
quin és el personatge
dels que has dibuixat
en aquestes quaderns
d'il·lustració
amb aquests colors de festa?
Quin és el personatge
que n'estàs més orgullós
o que et fa més gràcia
perquè dius,
oi, mira que ha sigut difícil
i al final l'he tret.
O mira aquest que bé
que m'ha quedat.
Doncs mira,
ara que estava mirant aquest
dels castells
i en el segon número
surten els castells,
va ser,
més que res
per el tamany
del disseny,
no?,
del llibret,
va ser força complicat
muntar
un castell
que no,
que visualment
es vegi
que és un castell,
encara que potser real
no tingui les
les mides
i les saps.
És també un pilar,
em sembla.
Exacte.
Un castell té pinta de pilar,
però no hi falta
l'enxanet,
evidentment,
no hi falten tampoc
els grellers
i el timbaler,
molt bé.
I és aquest,
sempre simplificar
perquè s'entengui,
és un concepte
on després
cada pare
o cada mare
o cada mestre
pugui treballar
al voltant d'això.
No té que ser
campels i senyals,
té que ser
la primera
brot
on d'aquí
puguin arrelar
altres coses.
Segurament estàs ajudant
a formar
futurs il·lustradors,
doncs.
Bueno,
a veure si tenim sort.
Però més no n'ençeritem,
eh?
Armand,
ha estat un plaer.
Ara ja sabem
que estàs
en moltes
de les coses
boniques
que veiem
per Tarragona.
Ha estat un plaer
conversar
amb l'il·lustrador
Armand
avui i presentar-vos
aquests nous,
dos nous volums
dels colors de festa,
aquests quaderns
per pintar.
Gràcies, Armand.
Agraït, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.