Com ho sabem, ens volem parlar de l'aventura de la vida,
perquè en guany, un any més, ja en van...
En guany seran nou, ja, en nou edicions de l'aventura de la vida,
en aquest any hem dit l'aventura de conversar i renovem,
és a dir, que tindrem també en aquesta nova temporada
l'aventura de conversar cada dia en aquesta hora.
Serà ja, però, a partir del gener, que és quan incorporem aquest espai
i en el que l'estudi principal de Tarragona Ríos s'oblirà d'escolars
que ens vinen a explicar que és el que han treballat a classe
a través de l'aventura de la vida.
Avui en volem parlar, volem parlar d'aquest programa,
dels risc de fons i també dels objectius,
i per fer-ho tenim d'una banda la que és la nostra enllaç
amb el Servei Municipal de Prevenció d'Ordependències,
que és la Marisa Cerrilló.
Marisa, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda després de l'estiu, que hem fet una parada estiuenca
i estem de cara a la tardor allà.
Molt bé, ara toca posar-nos les piles una altra vegada.
Bueno, tornarem a aquesta ja 9 anys d'aventura de conversa.
Serà la 9a edició, sí.
I moltes escoles també que han passat per aquí, escoles i canalles.
I tant, moltes escoles i molts infants.
Doncs també en parlarem.
I també ens acompanya avui, a banda de la Marisa,
la Isabel Amates, que és la coordinadora pedagògica
de la Fundació Catalana de l'Esplai,
que és l'entitat que coordina a nivell de Catalunya
aquest programa de l'aventura de la vida.
Isabel, que tal? Bon dia i benvinguda, també.
Hola, molt bon dia.
Que podem explicar una mica això, no els objectius,
els res de fons, eh?
Perquè aquí, doncs, és un programa que té una incidència directa
amb alumnes, però també amb la comunitat que els envolta,
no només els alumnes, sinó també els professorsats,
els pares, les mares.
i té un rara fons i uns objectius, no?
I a més a més, ja porteu unes quantes edicions, també, no?
Sí, sí, aquest any, a nivell de Catalunya,
complim 15 anys.
15 anys del programa d'aventura de la vida.
15 anys del programa d'aventura de la vida,
que anem a les escoles i hem passat, en aquests 15 anys,
doncs, tenc un tant al voltant d'uns cent i escaig mil nens diferents,
que, clar, diguéssim, alguns han estat més temps en el programa,
els altres menys, depèn de com han començat
o com s'ha organitzat el centre,
però, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
és un itinerari ja amb força recorregut.
Estem molt contents.
Canvien els objectius, Isabel, des que comença,
ara fa 15 anys, el programa,
en el de curt del mateix i en vista de la realitat del dia a dia,
es va adaptant al programa, diguem-ne, a la realitat del dia a dia?
El programa, diguem-ne, té un procés d'adaptació permanent
perquè són els tutors, els professors, els mestres,
les mestres que estan al centre que fan permanentment aquesta adaptació.
Sobre una base, diguéssim, que estàndard,
doncs, es va fent aquesta adaptació en el dia a dia
i el que passa és que alguns dels continguts
i de les propostes de treball que incorporem
prenen més o menys protagonisme en funció
d'aquestes adaptacions i dels processos.
Diguem que tenim una proposta
que s'ha mantingut estable durant tot aquest temps
però que, com que és molt flexible,
doncs, el que ha fet és que puguem anar donant aquestes...
posant-l'accent, que diem nosaltres, no?,
visualitzant determinats continguts, propostes de treball
que són, de fet, el que es va coent a les aules de Catalunya.
Diguem que aquest seria una mica el que ha passat
amb aquests 15 anys, eh?
Diguéssim, sí que hi ha hagut adaptacions
a nivell de disseny i d'aquest tipus de coses
però aquestes han sigut, bàsicament, més aspectes, doncs,
de maquillatge i que sempre ens agrada canviar alguna coseta
però, en realitat, la proposta es manté
és una proposta per fer promoció de la salut.
Aquest és un concepte que ara ens sembla molt conegut
però que quan vam començar, doncs, sempre parlàvem
de prevenció de drogues i el tema de la promoció de la salut
no tenia aquesta incidència.
Des d'aquest temps, ja, no només nosaltres, sinó organismes
com l'Organització Mundial de la Salut,
doncs, comencen a dir que el tema de la prevenció
amb temes de drogues els hem de vincular
el tema del benestar personal i col·lectiu
això vol dir fer promoció de la salut
i llavors, d'alguna manera, amb aquestes edat
tants primerenques, perquè estem parlant de nens
d'entre 7 i 11 anys, vull dir que és com nens molt petits
De primària, no? Serien?
Primària, doncs, el que volem és construir
una bona base, diguéssim, de responsabilitat envers la salut
això que en diem els hàbits saludables, no?
O més que hàbits saludables, jo crec que dir
estils de vida saludables, eh?
Com en concebo jo com a persona, com a objectiu de salut
i llavors, a partir d'aquí, el meu entorn
doncs es va contaminant i demano que el meu entorn
també sigui saludable.
Marissa, quan es presenta en el projecte
vosaltres hi pugeu, en aquest projecte
i veieu, no? Suposo, directament
els beneficis que pot aportar
Sí, sí, a veure, des de l'Ajuntament
evidentment s'aposta per aquest projecte
i nosaltres, el servei de prevenció
en l'àmbit de les drogues, apostem també
perquè tradicionalment sí que es pensava
que la prevenció en l'àmbit de les drogues
s'havia de començar a l'adolescència
amb el temps el que s'ha vist és que
a vegades ja arribem tard
en el sentit que a l'adolescència
a vegades ja es té el primer contacte
amb alguna substància, no?
Parlem del tabac, per exemple, o de l'alcohol
i que s'havia de començar, quan abans millor
per dotar als infants
d'aquestes eines, d'aquestes estratègies
per, com em deia la Isabel,
per gaudir ja i posar-les al fonament
del que seria un estil de vida saludable.
El que treballem amb aquest programa
que són les habilitats per a la vida,
les habilitats per relacionar-se,
per manegar l'atenció, l'estrès,
per saber relacionar-se,
per saber prendre decisions
i els hàbits saludables pròpiament dits,
aquestes habilitats són el que en prevenció
denominem factors de protecció.
Per tant, per prevenir conductes de risc,
com podria ser el consum de drogues,
però com podria ser també un trastorn alimentari
o podria ser l'assetjament a l'escola.
Vull dir, si un és una persona
que creix de manera saludable,
que sap relacionar-se amb l'entorn,
que té respecte per un mateix i pels altres,
és evident que tindrà més garanties
de no tenir problemes ni amb les substàncies
ni amb els companys.
Vull dir que una mica per això
es parla de promoció de la salut en general
i evidentment, com que som l'equip de prevenció,
sí que també hi ha sempre un apartat més específic
que té a veure amb les drogues.
En el cas de primària,
parlem de nens petitets,
no parlarem de l'heroïna, de la cocaïna,
ni molt menys,
parlarem d'alcohol, tabac i us de medicaments,
que és les substàncies que el nen té al seu entorn,
de les que ja pot veure o pot parlar.
El professorat, Isabel,
quin paper juga amb aquest programa?
El professorat, les escoles, en definitiva,
però el professorat sobretot, en especial.
De fet, el professorat és l'eina bàsica
que fa arribar la proposta de treball a les aules
i sense ells el programa no es podria tirar endavant.
És un recurs que, abans ho deia,
és el que adapta i el que fa que aquesta proposta
es concreti en un procés real de treball a l'aula.
Per tant, el professorat és amb qui comptem nosaltres,
bàsicament, per poder adonar-me el projecte.
Diguéssim, els altres,
la Marisa, la Patrícia, els equips, nosaltres,
el que fem és acompanyar-los amb ells,
perquè realment això es pugui fer a l'escola,
perquè sabem que a l'escola sempre se li demanen
moltes coses,
que tingui moltes portes obertes
i a vegades això té una dificultat,
que això com es gestiona,
com arribo a poder desenvolupar aquestes propostes.
I, per tant, el professorat és el nostre element bàsic.
De fet, el programa no arriba a les aules
si no tenim el convenciment,
un mestre o una mestra convençuda
que això és un benefici pels seus alumnes,
pels infants amb els quals ella hi treballa directament.
Per tant, l'element clau.
Un cop som a l'aula,
un cop arribat al programa de l'Aventura de la Vida a l'aula,
què passa per dir d'aquí?
A veure, el programa de l'Aventura de la Vida
es materialitza a l'aula
o té un suport a l'aula,
que és un àlbum de cromos.
Parlem de nens de 7 a 11 anys, 12,
per tant, amb aquestes edats
els agrada col·leccionar coses,
per tant, treballem la prevenció
amb aquest suport, no?
Un àlbum de cromos que tenen uns nens,
uns personatges que són els protagonistes,
amb una mascota, que és un gat,
que es diu Llampec i que ja els nens coneixen.
I es va treballant,
cada cromo representa una historieta de vida quotidiana
que té una explicació,
té un desenvolupament
i es tracta que a partir d'aquesta historieta
els nens puguin desenvolupar un diàleg, un debat,
vull dir que trenquem una mica la dinàmica
del que és la classe d'una matèria curricular,
com podria ser la llengua, les matemàtiques,
i es tracta que el nen aquí pugui expressar la seva opinió,
pugui reflexionar sobre la situació que es planteja
i pugui treure les seves conclusions.
Evidentment, com deia Isabel,
el mestre és fonamental perquè ha de dinamitzar tot aquest procés,
per això el rep també,
per part de la Fundació Catalana de l'Esplà
i del Servei de Prevenció de l'Ajuntament,
els mestres reben una formació
per com implementar aquest programa
i com desenvolupar-lo allà en el curs,
però evidentment és ell a l'espai de tutories,
a vegades altres matèries,
com poden ser les naturals,
perquè es parla d'alimentació, d'hàbits d'higiene,
i és el mestre el que va treballant normalment,
setmanalment, a l'espai de tutories,
aquest cromo cada setmana.
I a partir d'aquí, després,
el que fan els nens quan no venen aquí
és explicar una mica tota aquesta feina
que han fet a l'aula al llarg del curs.
La ràdio, quin paper jugueu?
Quin paper juguem?
Ja m'ho podria preguntar a mi mateix,
sempre hi ha persona.
Quin paper juguem, la ràdio?
A veure, a veure.
És a dir, com acusiona això
un cop s'ha tret a classe i passen per aquí?
És a dir, que els permet, amb aquests alumnes,
a venir aquí a la ràdio, a explicar-ho,
a fer conclusions?
A veure, el projecte de portar l'aventura a la ràdio,
diguéssim, suposa realment obrir una mica
les portes de l'aula.
O sigui, diguem, bueno, què passa
quan el material arriba a la classe,
quan cada nen i cada nena té el seu àlbum de cromos
i pot, diguéssim, interactuar amb aquestes històries
i aquests personatges,
i d'alguna manera s'ha un treball, diguéssim,
d'entrenament, del diàleg, de l'escolta, del compromís,
què queda en l'àmbit de l'aula?
Nosaltres sabem que això és molt important,
que es fan moltes experiències molt diverses dins de l'aula,
però resulta que moltes vegades això té dificultat,
fins i tot, de vegades, per arribar a entorns més amplis,
com pugui ser la família,
o ja no parlem del barri o la ciutat.
Aleshores, bueno, m'ho hem donat,
doncs, visualitzem que moltes vegades,
doncs, els adults ens pensem i mirem els infants
i decidim coses que són bons per ells
i que és interessant,
però no els hi preguntem,
no sé si no els hi donem canxa, diguéssim,
realment més enllà d'aquest espai de l'aula
on sí que són protagonistes.
Llavors, resulta que a les aules,
els mestres i els mateixos nens,
quan ens expliquen,
ens expliquen coses que són molt interessants
i que tenen a veure amb com ells veuen
o no veuen important la seva salut,
amb coses que se'ls acudeixen que podíem fer
i d'alguna manera vam pensar
que aquest era un element
que podíem potenciar-lo
si teníem un recurs
i se'ns va acudir que la ràdio podia ser un bon recurs.
Per una banda,
perquè és un mitjà assequible,
vull dir, tenim...
Bé, vosaltres sou una de les experiències
més reixides que tenim,
però tenim ràdios locals
molt pròximes que poden acollir
sense un gran esforç per part de tothom
acollir aquestes iniciatives
i després sempre és molt fàcil
escoltar la ràdio.
En aquests moments, vull dir,
tenim moltes maneres de fer coses
i tenim els mitjans,
però fins i tot amb el mòbil
també podem escoltar la ràdio, si volem.
Jo, per exemple, ahir vaig estar tota la tarda
amunt i avall amb el mòbil, amb els auriculars,
escoltant el debat,
perquè era una manera de...
Jo no em puc asseure davant de la televisió
el que va durar perquè estic fent altres coses,
però amunt i avall amb el ràdio connectat
vaig poder-ho fer.
I aquesta idea vam dir,
si tothom pot escoltar la ràdio,
tenim una manera de fer arribar
i que s'escolti moltes d'aquestes coses
que els infants fan a l'aula.
Per tant, aquí entra aquest tema.
A més a més, què s'ho posava?
Nosaltres diem que això era com un...
que tenia un doble rèdit pedagògic,
perquè, per una banda,
el treball ja s'ha fet,
ja ho tenim assegurat,
perquè això ho fem a l'aula,
per tant, els nens ja estan fent
aquest aprenentatge, aquesta evidència,
però alhora resulta que ara
s'han de preocupar d'això,
traspassar-ho a algú més,
que no és l'àmbit conegut,
assegurat de l'aula,
o sigui, quan anem a un lloc
on els posarem un micròfon al davant
i els escoltarà moltíssima gent,
i no només una vegada,
perquè, a més a més,
ara, com que ho pengem
en el internet, en el Facebook,
no sé què, moltes vegades,
i ells mateixos es podran escoltar
moltíssimes vegades, no?
Per tant, aquest doble benefici pedagògic
volia dir que passem una mica
aquest treball que fem
de pensar, de discutir,
de saber ens escoltar,
de fer propostes, d'establir compromisos,
doncs, a l'àmbit de la vida real.
És a dir, no és només una cosa
que té a veure amb aquella petita vivència
de l'aula,
dic petita perquè és, diguéssim,
anar a l'espai,
per localització,
no perquè no sigui, diguéssim,
molt gran amb el seu significat.
I, d'alguna manera,
a partir d'aquí,
és quan ells s'han de posar
realment en marxa aquest entrenament.
Si han de poder explicar el que han fet,
expressar la seva opinió,
fer-ho d'una forma acurada,
respectuosa,
expressant el que senten,
sabent escoltar els seus companys.
Aquest és un aprenentatge,
diguéssim,
d'aquests de vida,
que creiem que,
d'alguna manera,
tots els infants
que han pogut passar per aquí,
ells ho valoren així,
no, Marissa?
que d'alguna manera
ho valoren d'una forma
molt interessant,
perquè és una cosa
molt diferent
i que els obliga
a posar-se
com si éssim
a prova ells mateixos.
És com dir,
has fet les pràctiques
d'una cosa,
però el dia que has d'agafar
el cotxe solet i tal,
és quan dius,
doncs mira,
sí que ens he de conduir.
Després,
com veiem,
sobretot els que són
una mica més grans,
quan fem la fotografia
la pengem al grup del Facebook
o al Twitter
o a les xarxes socials,
interactua molt,
després, vull dir que
la tertúlia que fem aquí
o els comentaris que fan aquí
després continuen
a través de les xarxes socials
on també s'hi afegeixen
a vegades els pares,
algun membre
de la comunitat educativa
i és sorprendent també
a vegades el que ens arriben
a explicar
que anàia molt petita
que a vegades
tenen unes conclusions
i unes idees molt bones,
no ho dic també
com una cosa estranya
perquè de fet
és molt natural
que ho tinguin,
no que sigui així,
però a vegades
ens sorprenen moltíssim
amb la clarividència
que arriben a tindre
de les coses
del dia a dia.
Sí, sí.
Per això,
com deia Isabel,
és important
i això aprofitem ja
per agrair
el que a Tarragona Ràdio
el que s'hagi pogut portar
aquest projecte
durant tants anys també,
per això es dèiem
és important
que els nens
tinguin aquest espai
que normalment,
com deia Isabel,
sí,
i com deies tu,
és natural
tenen aquestes idees,
et deixen a vegades parat
però els donem poc espai
perquè puguin expressar-se,
no?
I aquest és un espai
privilegiat per això.
Si parlant d'educació secundària
també des del Ajuntament
hi treballeu,
no?
Vosaltres també no?
Sí.
L'aventura seria a nivell de primària
però en secundària
també treballeu?
A secundària
des de l'Ajuntament
també s'aposta
i de fet en guany
tant a primària
com a secundària
ampliem l'oferta
perquè normalment
hi ha escoles,
és un cedereix
de manera voluntària
a beneficiar-se
d'aquests programes
i a escoles
que ho deixen,
escoles que ho fan un temps
i després ho deixen
perquè tenen altres prioritats,
per el que sigui
i en guany
el que tornem a fer
és oferir
tant l'aventura
de la vida primària
com a secundària
als programes
que ara parlarem
a totes les escoles
del municipi
perquè puguin beneficiar-se
d'aquestes propostes.
Com tu deies
és important
i això és un valor afegit
per nosaltres
el que comencem
a treballar
a la promoció
de la salut
i la prevenció
més específica
ja en el cas
de secundària
de les drogodependències
des de primària
fins a l'ESO
tenim programes
de continuïtat.
Volíem trencar
també aquest mite
de fer prevenció
és fer una xerrada
a bolet.
Venir un dia
a vegades tenim aquestes demandes
dels centres de secundària
a l'equip
al servei de prevenció
que vinguin els tècnics
de prevenció
facin una xerrada
a bolet
un dia els diguin
que les drogues
són molt dolentes
i ja està
i hem fet prevenció.
no, la prevenció
és anar molt més enllà
de tot això
és fer programes
de continuïtat
i en aquest cas
a secundària
continuem
és una continuïtat
de diríem
de l'aventura
de la vida
en un format diferent
en un format més
tipus fitxes
i després
a ESO
també
a tercer i quart
en el tema
del reprenem
o de l'alcohol
que són una sèrie
d'historietes
audiovisuals
i a partir d'aquí
també es treballen
habilitats concretes
i es treballen situacions relacionades
amb l'oferta de substàncies
d'alcohol
de tabac
i a partir del que
l'adolescent sap
també es genera
una sèrie de debat
una sèrie de reflexions
perquè quan hagin de decidir
hagin pogut pensar
sobre el tema
hagin pogut plantejar-se
què farien
que no
i valorar els pros
i els contres
de cada situació
i aquests són els programes
que també s'ofereixen
als centres de secundària
i també
tant el
Ordo com el reprenem
estan
coordinats
per la Fundació Catalana
de l'Esplai
De fet
l'objectiu
és
d'alguna manera
aquesta idea
de
propostes
de continuïtat
perquè
d'alguna manera
quan treballem
amb infància
resulta que
passem un període
molt interessant
en què
els nens
adquireixen
moltes
moltes
habilitats
i comencen a ser
molt competents
en moltes coses
i aquestes competències
i habilitats
quan arriben a l'adolescència
és com que ells mateixos
les qüestionen
i sembla
tenim la sensació
que és una mica
com que
hagin de començar
de nou
com és possible
que
amb els de 6è
estiguessin fent
allò
uns nivells
de compromís
i de debat
ja d'alt nivell
i quan passem a l'ESO
sembla que aquell estiu
els hagi agafat
amnèsia
això forma part del procés
vull dir
l'adolescència
vol dir això
vol dir
requestió
i del debat
el que volem
és que
en el cap
tinguin
moltes preguntes
més que coses
resoltes
en el sentit
estrict de
jo ja tinc la solució
perquè solucions
no n'hi ha
les solucions
no les hem d'anar
buscant
sempre
tota la vida
cadascú
i cadascuna
i per tant
el que ens interessa
és que
siguin
que tinguin
aquesta capacitat
d'estar
sempre
permanent
pensant
per què ho fan
si els interessa
si és bo
per ells
quines alternatives
tenen
etcètera
llavors
això
d'alguna manera
ens ho permet fer
si sempre
podem
fer
aquest
aprenentatge
que nosaltres
diem
cíclic
és a dir
és com si sempre
estiguéssim a punt
de tornar a començar
però quan comencem
el sostret
encara que
aparentment
a vegades
sembla que s'hagin
oblidat
ja tenim una base
posada
amb la qual
és molt més fàcil
treballar
jo recordo
alguns dels programes
que hem fet
amb els grups
de secundari
aquí
que si els petits
a vegades
ens sorprenen
per aquella
clarividència
i que ens fan
de mirar
l'incarible
els joves
ja qüestionen
coses
des del punt
de vista
que ni totes
les coses
són blancs
i negres
quin podria ser
el seu paper
o no
en funció
de determinades
situacions
ja comencen
a tenir
aquesta perspectiva
que ells són
una peça
important
dintre d'una comunitat
que seria
aquesta idea
de ciutadans
actius
que
hi ha molts projectes
entre ells
les ciutats
saludables
educadores
és a dir
és la comunitat
la que ha de poder
estirar d'aquest fil
no només l'escola
que és a vegades
on ens encallem
exacte
ara aquí ho perdim
podem fer un altre debat
i estaríem aquí
tres hores
ho aniríem obrint
no acabaríem
tornem al gener
Marissa
sí
tornem al gener
com que ja hem parlat abans
ja podem dir-ho
que hi haurà també novetats
hi haurà noves seccions
dintre l'aventura de conversar
seguirem introduint
el 2.0
és a dir
xarxes socials
perquè pugueu també opinar
a través d'aquest espai
de participació
i també
intentarem
que hi ha un element musical
per vincular el tema
de cada dia
que anirem tractant
cada setmana
a banda d'això
que pugueu també participar-hi
de forma directa
a través de les xarxes
els que sou
els pares
les mares
els professors
els companys
que no podem vindre
perquè recordem
que hi ha una mostra
d'una classe
però que n'hi ha molts altres
que no podem venir
que es queden a classe
i que també podem participar
d'aquesta manera
que ells venen a representar
un col·lectiu més ampli
que ha treballat el tema
tornem al gener
tornem al gener
el genet
nova aventura de conversar
nova aventura de vida
aquí a Tarragona Ràdio
i hi ha la novena temporada
també podem aprofitar
per agrair
els que han arrencat
tot això
ara fa nou anys
entre ells
Joanda García
que estava al capdavant
durant molt de temps
el company Josep Ardila
que també va portar
durant molt de temps
l'aventura de conversar
l'aventura de vida
llavors aquí a la Cinesis
ara fa vuit anys
vuit temporades
en guançarà la novena
Marisa Cerrillo
moltes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
i ens retrobem al gener
i també a la Isabel Mat
és la coordinadora pedagògica
de la Fundació
que t'ha anat per l'esplai
també gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
moltes gràcies
estarem aquí el gener
segur